Mostrando entradas con la etiqueta morts. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta morts. Mostrar todas las entradas

martes, 2 de julio de 2024

Morinos - Immortal

 

Morinos, adj., léger, vite, prompt, alerte, rapide.

Engendrat el XXX, es morinos. Eluc. de las propr., fol. 235.

Engendré au trentième, il est alerte.


Morir, Murir, v., lat. moriri, faire mourir, tuer, détruire, ravager. 

Milhs en vulh morir, pendre o arder.

(chap. Mil ne vull matá, pendre o cremá.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 105.

Mille j'en veux faire mourir, pendre ou brûler.

Part. pas. Per un autre qu' ieu volgra aver mort. 

G. Figueiras: L'autr'ier. 

Pour un autre que je voudrais avoir tué. 

Fig. Contra Franses qu'an vostra terra morta. 

Montant Sartre: Coms de Tolsan. 

Contre les Français qui ont ravagé votre terre. 

An mort pretz e cavalairia, 

E morta tota cortezia.

Austorc d'Orlac: Ay! Dieus. 

Ont détruit honneur et chevalerie, et détruit toute courtoisie.

ANC. FR. Jesque il ont mort tuz les madles del païs.

Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 97.

E il meisme eussent mort,

Quant vint li sire de Montfort.

Roman de Rou, v. 13478.

Je t' ai occis ton ennemi qui t' eust mort, se il eust vescu. Joinville, p. 75. De durs assaulx qui tant de gens ont mors. 

Jean Marot, t. V, p. 103. 

PORT. Por aver morto tres grandes capitaes.

Jean de Barros. 

IT. Ch' a torto m' ha morto lo mio figliulo (figliuolo).

Cento Novelle antiche, n° 67. 

Que gli occhi che m' an morta. Boccaccio, Decameron, VII, 10. 

Sanar le piaghe c' hanno Italia morta. Dante, Purgatoire, c. 7.

- Mourir, cesser de vivre.

Al jorn c' om nai, comensa a morir. 

G. Faidit: Cascus hom. 

Du jour que l'homme naît, il commence à mourir.

Qui nos pais que no murem de fam. Poëme sur Boèce.

Qui nous paît afin que nous ne mourions de faim.

Enans que m lais morir. 

Morai me, si no m voletz jauzir 

De qualque joi.

La Dame Castelose (Castelloze): Amics s' ie us. 

Avant que je me laisse mourir. 

Je me mourrai, si vous ne voulez me gratifier de quelque joie. 

Fig. Quan vos vei, muor de desire,

E puois muor, quan no us puosc vezer. 

G. Faidit: Tant sui. 

Quand je vous vois, je meurs de désir, et puis je meurs, quand je ne puis vous voir.

En sa mort ve hom totz bes morir.

Aimeri de Peguilain: Totas honors. 

En sa mort on voit tous biens mourir.

Loc. Morir ad aquest mun, e viure en Dieu. V. et Vert., fol. 55. 

Mourir à ce monde, et vivre en Dieu.

Substantiv. Piegers es sofrirs que morirs.

Amanieu des Escas: Dona per cui. 

Pire est le souffrir que le mourir. 

ANC. FR. Mès ainçois qu'ele se morist. Roman de la Rose, v. 1465. 

IT. Dopo non molto tempo si morì. Boccaccio, Decameron, II, 10. 

(chap. Después de no mol tems (se) va morí.)

Part. prés. substantiv. Hyeys de la terra dels morens, e vai t'en el cel, en la terra dels vivens. V. et Vert., fol. 28.

Sors de la terre des mourants, et va-t'en au ciel, en la terre des vivants.

Part. pas. Car paraula que fruch non porta 

A si ni ad autre, es paraula morta. 

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Car parole qui ne porte fruit à soi ni à autre, est parole morte.

Fes, ses obra, es morta. Trad. de Bède, fol. 57. 

Foi, sans oeuvre, est morte. 

Subst. Qui re non a, an' ab los mortz dormir. 

Un troubadour anonyme: Tot aissi soi. 

Qui n' a rien, aille avec les morts dormir. 

CAT. ESP. Morir. PORT. Morrer. IT. Morire. (chap. Morí, morís: yo me mórigo, mors, mor, morim, moriu, moren; mort, morts, morta, mortes. Estirá la garra, aná als atres : ad patresal atre barrianá cap als sipresosdiñála; descansá : ya descanse en pas.)

Estire la garra lo folclorista Carrégalo

Voyez MAN.

2. Mort, s. m., lat. mortem, mort, trépas.

Dieus pres per nos mort carnau.

Pierre d'Auvergne: Belha m'es la flors. 

Dieu prit pour nous mort charnelle. 

Volrion morir, e la mortz lor falhira. Liv. de Sydrac, fol. 98. 

Voudraient mourir, et la mort leur fera défaut. 

Ai! Mortz crudels, com lo volgist aucir? 

Aimeri de Peguilain: Totas honors. 

Ah! Mort cruelle, comment voulus-tu l'occire? 

Loc. Ieu no voill que, a mort ni a vida, 

La nostra amors sia partida.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que.

Je ne veux pas qu'à mort ni à vie, le notre amour soit séparé.

Loc. fig. An mes a mort domnei, joi e solatz. 

Sordel: Qui be s membra. 

Ont mis à mort courtoisie, joie et divertissements. 

Ieu lor vuelh mal de mort, et ilh a me. 

G. Adhemar: Non pot esser.

Je leur veux mal de mort, et eux à moi.

ANC. FR. Les Thébains qui leur vouloient un mal de mort. 

Amyot, trad. de Plutarque. Vie de Pélopidas. 

Prov. Soven, apres mort, penedensa.

Amanieu des Escas: Dona per cui. 

Souvent, après la mort, pénitence.

CAT. Mort. ESP. Muerte. PORT. IT. Morte. (chap. La mort, les morts.)

3. Mortaldat, Mortaudat, s. f., lat. mortalitatem, mortalité, massacre.

Fams ni mortaldatz ni guerra

No fai tan de mal en terra

Com Amors.

(chap. (ni la) Fam ni (la) mortaldat ni guerra no fa tan mal a la terra com l'Amor.) 

Marcabrus: Dirai vos.

Famine ni mortalité ni guerre ne fait pas autant de mal sur terre comme Amour.

Las grans mortaudatz c'avia fach Karlle maynes. V. de S. Honorat.

Les grands massacres qu'avait faits (sic) Charlemagne

ANC. ESP. Faremos ennos griegos atal mortaldat.

(ESP. MOD. Haremos en los griegos tal mortandad.)

Poema de Alexandro, cop. 937.

ANC. CAT. Mortalitat. CAT. MOD. Mortaldat. ESP. MOD. Mortandad. 

(chap. Mortaldat, mortalidat, massacre.)

PORT. Mortalidade. IT. Mortalità, mortalitate, mortalitade.

4. Mortal, adj., lat. mortalis, mortel, qui cause la mort.

Ie us darai un colp mortal.

(chap. Yo tos donaré (fotré) un cop mortal; en un simal.)

Raimond l'Écrivain: Senhers l'autr'ier.

Je vous donnerai un coup mortel. 

Ieu trac per lieys mal mortal, 

Tal qu' a penas puesc viure.

P. Rogiers: Tan no plou.

Je traîne pour elle mal mortel, tel qu'à peine je puis vivre.  

Fig. Tenra vos per son mortal guerrier.

Le Moine de Montaudon: Ayssi cum selh. 

Vous tiendra pour son mortel ennemi. 

Ieu lui dirai novellas tan mortals. V. de S. Honorat.

Je leur dirai nouvelles si mortelles. 

Per la boca m metetz al cor 

Un dous baizar de fin' amor coral, 

Que i meta joy e 'n giet' ira mortal.

B. de Ventadour: Quan par la. 

Par la bouche vous me mettez au coeur un doux baiser de pur amour de coeur, qui y mette joie et en chasse tristesse mortelle. 

ANC. FR. Par vos l' oussent ociz si mortal anemi.

Grant guerre a en sa terre de mortals anemis. 

Roman de Rou, v. 4389 et 3896.

- Mystiquement.

El ha los set peccatz mortals. 

Bertrand d'Allamanon: Del arcivesque. 

Il a les sept péchés mortels.

- Sujet à la mort.

Non la pot vezer hom mortal. Trad. d'un Évangile apocryphe.

Ne peut la voir homme mortel. 

Nos em mortals, semblant a vos. Trad. des Actes des apôtres, ch. 14.

Nous sommes mortels, semblables à vous.

CAT. ESP. PORT. Mortal. IT. Mortale. (chap. Mortal, mortals.)

5. Sobremortal, adj., sur-mortel, très mortel.

Membrar fan lor sobremortal plaia. 

B. Zorgi: Mout fort. 

Font rappeler leur très mortelle plaie.

6. Mortalmen, adv., mortellement.

Car peccas y mortalmen.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Car tu y pèches mortellement.

ANC. FR. Kar chescun des Normanz mortalment le haieit.

Roman de Rou, v. 3733. 

CAT. Mortalment. ESP. PORT. IT. Mortalmente. (chap. Mortalmen.)

7. Murtre, s. m., meurtre.

Dieus defendet a la gen...

E murtres e layronicis.

Brev. d'amor, fol. 14.

Dieu défendit à la gent... et meurtres et larcins. 

ANC. FR. Meurdre ne fis onc qu' en poulaille. Les Repues Franches, p. 48.

(chap. Matansaassessinat, crimen.)

8. Murtrier, s. m., meurtrier.

Quan que sia peccaires, 

Trachers e murtriers e laires.

Brev. d'amor, fol. 59.

Combien qu'il soit pécheur, traître et meurtrier et larron.

Adj. Hom murtrier ni raubaire.

P. Cardinal: Razos es. 

Homme meurtrier et voleur.

(chap. Assessino, criminal, matadó, com Luisset Companys, lo males compañíes.)

Piden colaboración ciudadana para denunciar “los crímenes de Lluís Companys”

9. Murtridor, s. m., meurtrier.

Fig. Esser murtridor de ta misericordia. Trad. de Bède, fol. 3. 

Être meurtrier de ta miséricorde. 

ANC. FR. Car le roy enerbastez à loi de murdreour. 

Poëme sur Hugues Capet, fol. 15.

10. Murtrir, v., meurtrir, assassiner. 

Las gens raubar o murtrir. 

Aissi murtrisso la gen.

Brev. d'amor, fol. 62 et 124. 

Les gens voler ou meurtrir. 

Ainsi ils meurtrissent la gent. 

ANC. FR. Ki sez Daneiz li unt murdriz. Roman de Rou, v. 6405.

(chap. Matá, assessiná, massacrá, com van fé los roigets en mossens, monges y consevol que los portare la contraria. Ara los ploramiques volen un atra guerra que no han de guañá y tornarán a colá en los talons al cul, los mol valens.)

11. Mortificar, Mortifiar, v., lat. mortificare, mortifier.

Sa carn mortificava. V. de S. Honorat.

(chap. Sa (la seua) carn mortificabe.)

Mortifiait sa chair.

- Faire mourir.

Las herbas malas mortifica. Eluc. de las propr., fol. 137. 

Les mauvaises herbes fait mourir. 

Part. prés. Ha doas qualitatz mortificans, que so freior et siccitat.

(chap. Té dos cualidats mortificans, que són fredó y sequera o sequedat.)

Eluc. de las propr., fol. 97.

A deux qualités mortifiantes, qui sont froideur et sécheresse. 

Part. pas. Per penitencia mortificatz.

Eluc. de las propr., fol. 122. 

Par la pénitence mortifié.

Ta charns mortifiada no pot t'arma dampnar. Trad. de Bède, fol. 32.

Ta chair mortifiée ne peut damner ton âme.

ANC. FR. Kar pur tei sumes mortifiet. 

Anc. trad. du Psaut, Ms. n° 1, ps. 43. 

CAT. ESP. PORT. Mortificar. IT. Mortificare. (chap. Mortificá, mortificás: yo me mortifico, mortifiques, mortifique, mortifiquem o mortificam, mortifiquéu o mortificáu, mortifiquen; mortificat, mortificats, mortificada, mortificades.)

12. Mortificatio, Mortificacio, s. f., lat. mortificatio, mortification.

Ades portam e nostres cors la mortificatio de Jhesu.

Trad. de Bède, fol. 67. 

Nous portons toujours sur nos corps la mortification de Jésus.

- Mort.

Le cor e 'ls esperitz defalho, d' on ve vita, et siec si mortificacio.

Eluc. de las propr., fol. 25.

Le coeur et les esprits, d'où vient la vie, manquent, et il s'en suit mort.

CAT. Mortificació. ESP. Mortificación. PORT. Mortificação. IT. Mortificazione. (chap. Mortificassió, mortificassions.)

13. Mortificamen, s. m., mortification. 

Lo mesprezamen 

Del mon e 'l mortificamen

Dels deziriers carnals.

Brev. d'amor, fol. 15. 

Le mépris du monde et la mortification des désirs charnels. 

IT. Mortificamento. (chap. Mortificamén : mortificassió.)

14. Mortificatiu, adj., du lat. mortificus, mortifiant, mortel, qui donne la mort.

Calor... es mortificativa quan es trop fort.

Frejor..., quan es trop intensa, es mortificativa.

Eluc. de las propr., fol. 24. 

Chaleur... est mortelle quand elle est trop forte.

Froidure..., quand elle est trop intense, est mortelle.

15. Amortir, v., amortir, éteindre, étouffer.

La flam' esconduda

Es greu per amortir.

Pierre d'Auvergne: Pois de mon.

La flamme cachée est difficile à amortir. 

Qui vol mermar o del tot amortir lo fuoc, deu sostraire la lenha.

V. et Vert., fol. 99. 

Qui veut diminuer ou du tout amortir le feu, doit soustraire le bois.

Fig. S' amortisso e esdeveno suau e pazible. Livre de Sydrac, fol. 42. 

S' amortissent et deviennent doux et paisibles. 

ANC. CAT. Amortir. IT. Ammortire. (chap. Amortí, esmortí, estamordí; acorá lo foc, extinguí, apagá.)

16. Amortar, v., amortir, éteindre.

Ieu faray ades tot lo foc amortar. Roman de Fierabras, v. 3347.

Je ferai incontinent tout le feu éteindre. 

Vey caut e freyt entremesclar, 

Ab l' un pot l' autre amortar. 

Rambaud de Vaqueiras: Los frevols venson. 

Je vois le chaud et le froid s'entremêler, avec l'un peut l'autre s'amortir. Fig. Per so li fols reprendedor

Qu' amortan be, lauzan faillir. 

G. Fabre de Narbonne: Hom mays vey. 

Pour cela les faux critiques qui éteignent le bien, en louant le faillir.

Sitot bon pretz s' amorta 

Pels fals cui destrenh Amors.

Hugues de Murel: Jes sitot.

Quoique bon mérite s'éteigne par les faux que presse Amour. 

Part. pas. Quan lo lums es amortatz.

Brev. d'amor, fol. 142. 

Quand la lumière est éteinte. 

ANC. FR. L'empereriz a confortée

Qui tant est triste et amortée. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 70. 

Li païs ert si amortez,

N' i pooit croistre n' un ne el.

Fables et cont. anc., t. I, p. 328.

ANC. CAT. ANC. ESP. Amortar. IT. Ammortare.

17. Adzamortar, v., amortir, éteindre.

Part. pas. E 'l foc fo totz adzamortatz;

Ab vinagre 'l fan escantir.

Arnaud de Carcasses: Dins un verdier. 

Et le feu fut tout amorti; avec vinaigre ils le font étouffer.

18. Amortezir, v., amortir, éteindre. 

Fig. Cant lo fuoc de misericordia falh, la amor de Dieu s' amorteziss el cor. V. et Vert., fol. 73-74. 

Quand le feu de miséricorde manque, l'amour de Dieu s'amortit au coeur. ANC. ESP. PORT. Amortecer.

19. Amorsar, v., amortir, assoupir, calmer.

Voyez Muratori, Diss. 33. 

Sanh Bernart amorset la disimulansa que era entr' el rey de Fransa... 

e entr' el comte Theobal. Cat. dels apost. de Roma, fol. 154.

Saint Bernard amortit la dissidence qui était entre le roi de France... et entre le comte Thibaut.

20. Amortador, s. m., destructeur.

Ieu serai amortador tieu.

Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 32. 

Je serai ton destructeur.

(chap. Amortidó, esmortidó, estamordidó, destructó.)

21. Amortissament, Amortesimen, s. m., amortissement.

Fetz li sas lettras d' amortissament.

Sus lo fach de nostres amortesimens.

Tit. de 1393. DOAT, t. CXXXII, fol. 201.

Lui fit ses lettres d' amortissement.

Sur le fait de nos amortissements. 

ESP. Amortecimiento (amortización). 

(chap. Amortisamén, amortisamens; amortisassió, amortisassions.)

22. Immortal, adj., lat, immortalis, immortel.

Angel..., per gracia, es immortal. Eluc. de las propr., fol. 9.

Ange..., par la grâce, est immortel.

CAT. ESP. (inmortal) PORT. Immortal. IT. Immortale.

(chap. Inmortal, inmortals; in + mortal.)

viernes, 11 de agosto de 2017

JM Virgili i Ortiga

Caldria que ens adonéssim que la majoria dels morts a les carreteres catalanes són víctimes de l'ocupació espanyola , per manca d'inversions.



JM Virgili i Ortiga , morts, carretera, Espanya, C14, autovía,catanazi

Mira si eres gilipollas que ese accidente fue en la vía C-14 , autovía del Segre, que no es carretera del estado sino autonómica

Bravo por el foro del guardia civil , no puc di lo mateix dels Mossets, algúns están infectats pel nassionalisme, sobre tot los mossos charnegos catalanistes

Josep M Virgili i Ortiga , José María Virgili Ortiga, català, borinot






Consideracions sobre l'establiment del subestàndard i proposta concreta.
Document: Estudi Matèria: Planificació lingüística ; Llengua estàndard ; Dialectes occidentals ; Dialectes de transició ; Català ; Conca de Barberà ; Catalunya ; Tarragonès ; Baix Camp ; Priorat ; Ribera d'Ebre ; Terra Alta ; Matarraña ; Franja del meu cul ; Baix Ebre ; Montsià ; Ports ; País Valencià ; Alt Maestrat ; Baix Maestrat ; Alcalatén Publicat a: Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Volum. IV. Àrea 3: Lingüística social / Isidor Marí (ed.), Palma de Mallorca : Universitat de les Illes Balears, 1992 (p. 555-560)

Nazionalistes omnium.cat

Josep Maria Virgili Ortiga desenvoluparà la segona edició del Curs de Lingüística Elemental de Llengua Catalana. Dirigit a tots aquells que tinguin ganes d'aprofundir en els conceptes teòrics a l'entorn de la llengua catalana: gramàtica històrica, dialectologia, com lo cap de soca de Ramonet Sistac, toponímia, etc.

El curs es desenvoluparà cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a l'aula d'estudi d'Òmnium Baix Camp. -La data d'inici serà el proper dijous, 23 d'octubre. -Inscripcions: de dilluns a dijous, de 7 a 9 del vespre. Tel. 977 341 617 o al web de l'entitat:

baixcamp@omnium.cat 

CURS ELEMENTAL DE LINGÜÍSTICA CATALANA 2017-2018   

Presentació del curs: Voleu saber com va néixer la llengua catalana? En coneixeu les variants i on es parlen? Sabeu d'on provenen i com han evolucionat les paraules catalanes? Sabeu l'origen dels noms propis catalans, de persones i de llocs? Aquest curs l'hem pensat per respondre totes aquestes preguntes. PROGRAMA 1. NOCIONS DE GRAMÀTICA HISTÒRICA 1.1 Elements constitutius del català 1.2 La Romània 1.3 El naixement del català 1.4 Els primers textos catalans 1.5 Ramon Llull i la consolidació de la llengua 1.6 L'Humanisme i la Cancelleria Reial 1.7 L'anomenada "Decadència" i la persecució de la llengua 1.8 La Renaixença 2. NOCIONS DE DIALECTOLOGIA 2.1 Els territoris de parla catalana 2.2 El català oriental i l'occidental 2.3 Els dialectes orientals continentals 2.4 Els dialectes orientals insulars 2.5 Els dialectes occidentals 2.6 Els trets dialectals locals 2.7 Alguns parlars de transició 3. NOCIONS DE GRAMÀTICA HISTÒRICA 3.1 FONÈTICA HISTÒRICA 3.1.1 Aparició de les palatals i la ve baixa 3.1.2 Evolució dels grups llatins CE i CI 3.1.3 Aparició de la d epentètica en els grups NR i LR 3.1.4 Aparició del grup tl / tll 3.1.5 Evolució del grup llatí CT 3.1.6 Pèrdua de l'oclusiva dels grups llatins ND i NB 3.1.7 Iodització tradicional 3.1.8 Pèrdua de la N final llatina 3.1.9 Emmudiment de consonants finals 3.1.10 Transformació de les vocals llatines en les catalanes 3.1.11 Evolució de la vocal final 3.2 MORFOLOGIA HISTÒRICA 3.2.1 Origen dels articles i els demostratius 3.2.2 Evolució d'algunes formes verbals 3.3. ALGUNS ASPECTES DE L'EVOLUCIÓ LÈXICA 3.3.1 Metàtesis, analogies i encreuaments lèxics 3.3.2 Metonímies i sinècdoques 3.3.3 Ultracorreccions 3.4. ONOMÀSTICA 3.4.1 Classificació dels topònims 3.4.2 Alguns problemes en la grafia de topònims 3.4.3 Visió històrica i origen més comú dels antropònims El currículum de Josep Maria Virgili, qui impartirà el curs, és el següent:

CURRÍCULUM DE JOSEP MARIA VIRGILI i ORTIGA

ESTUDIS: Mestre de Català de grau elemental de la Junta Assessora per a l'Ensenyament de Català (JAEC) (1972). Certificat de capacitació per a l'ensenyament de la llengua catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona i Estudis Universitaris Catalans (IEC) (1975) Mestre de Català de grau mitjà de la Junta Assessora per a l'Ensenyament de Català (JAEC) (1976) Mestre de Català per la Universitat de Barcelona (1979) Magisteri (especialitats de Matemàtiques i Ciències Naturals) (1972). Filologia catalana (llicenciatura ­1985­ i cursos de doctorat a la Universitat de Barcelona, 1992).

VIDA LABORAL

10 anys de mestre d'ensenyament primari i 24 anys de catedràtic d'institut (Llengua Catalana i Literatura). Professor de català al Casal Riudomenc de Riudoms (1975­76) Professor de català dels cursos organitzats per Òmnium Cultural entre els anys 1976 i 1982, per correspondència i presencials (3 a Mont­roig, 2 a Montbrió, 2 a Riudecanyes i un a Riudecols).

PUBLICACIONS:
Banana republic, moda, ropa

 "Enquesta sociolingüística sobre la vila de Riudoms" (1985), llibre guanyador del Premi d'Investigació "Arnau de Palomar" (1984) atorgat pel Centre d'Estudis Riudomencs "Arnau de Palomar". Comunicació al II Congrés Internacional de la Llengua Catalana: "Problemes d'estàndard en l'àrea fronterera entre el Principat de Catalunya i el País Valencià" (1986). Article a "Amb el barret a la mà, miscel∙lània d'homenatge a Ramon Amigó i Anglès" (1989): “Notes sobre correcció lingüística i estàndard català”. Estudi presentat al Premi Pompeu Fabra "Els contactes vocàlics en el català actual" (1990). Article al Butlletí de la Societat d'Onomàstica d'homenatge a Andreu Romà i Espí (2007): "Alguns apunts de toponímia catalana referits a noms de nuclis edificats". Col∙laboracions en revistes, com Lo Floc (de Riudoms), els Porxos (de Montbrió) o Reus Diari (del qual vaig elaborar tots els encreuats que va publicar).