Morinos - Immortal

 

Morinos, adj., léger, vite, prompt, alerte, rapide.

Engendrat el XXX, es morinos. Eluc. de las propr., fol. 235.

Engendré au trentième, il est alerte.

Morir, Murir, v., lat. moriri, faire mourir, tuer, détruire, ravager. 

Milhs en vulh morir, pendre o arder.

(chap. Mil ne vull matá, pendre o cremá.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 105.

Mille j'en veux faire mourir, pendre ou brûler.

Part. pas. Per un autre qu' ieu volgra aver mort. 

G. Figueiras: L'autr'ier. 

Pour un autre que je voudrais avoir tué. 

Fig. Contra Franses qu'an vostra terra morta. 

Montant Sartre: Coms de Tolsan. 

Contre les Français qui ont ravagé votre terre. 

An mort pretz e cavalairia, 

E morta tota cortezia.

Austorc d'Orlac: Ay! Dieus. 

Ont détruit honneur et chevalerie, et détruit toute courtoisie.

ANC. FR. Jesque il ont mort tuz les madles del païs.

Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 97.

E il meisme eussent mort,

Quant vint li sire de Montfort.

Roman de Rou, v. 13478.

Je t' ai occis ton ennemi qui t' eust mort, se il eust vescu. Joinville, p. 75. De durs assaulx qui tant de gens ont mors. 

Jean Marot, t. V, p. 103. 

PORT. Por aver morto tres grandes capitaes.

Jean de Barros. 

IT. Ch' a torto m' ha morto lo mio figliulo (figliuolo).

Cento Novelle antiche, n° 67. 

Que gli occhi che m' an morta. Boccaccio, Decameron, VII, 10. 

Sanar le piaghe c' hanno Italia morta. Dante, Purgatoire, c. 7.

- Mourir, cesser de vivre.

Al jorn c' om nai, comensa a morir. 

G. Faidit: Cascus hom. 

Du jour que l'homme naît, il commence à mourir.

Qui nos pais que no murem de fam. Poëme sur Boèce.

Qui nous paît afin que nous ne mourions de faim.

Enans que m lais morir. 

Morai me, si no m voletz jauzir 

De qualque joi.

La Dame Castelose (Castelloze): Amics s' ie us. 

Avant que je me laisse mourir. 

Je me mourrai, si vous ne voulez me gratifier de quelque joie. 

Fig. Quan vos vei, muor de desire,

E puois muor, quan no us puosc vezer. 

G. Faidit: Tant sui. 

Quand je vous vois, je meurs de désir, et puis je meurs, quand je ne puis vous voir.

En sa mort ve hom totz bes morir.

Aimeri de Peguilain: Totas honors. 

En sa mort on voit tous biens mourir.

Loc. Morir ad aquest mun, e viure en Dieu. V. et Vert., fol. 55. 

Mourir à ce monde, et vivre en Dieu.

Substantiv. Piegers es sofrirs que morirs.

Amanieu des Escas: Dona per cui. 

Pire est le souffrir que le mourir. 

ANC. FR. Mès ainçois qu'ele se morist. Roman de la Rose, v. 1465. 

IT. Dopo non molto tempo si morì. Boccaccio, Decameron, II, 10. 

(chap. Después de no mol tems (se) va morí.)

Part. prés. substantiv. Hyeys de la terra dels morens, e vai t'en el cel, en la terra dels vivens. V. et Vert., fol. 28.

Sors de la terre des mourants, et va-t'en au ciel, en la terre des vivants.

Part. pas. Car paraula que fruch non porta 

A si ni ad autre, es paraula morta. 

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Car parole qui ne porte fruit à soi ni à autre, est parole morte.

Fes, ses obra, es morta. Trad. de Bède, fol. 57. 

Foi, sans oeuvre, est morte. 

Subst. Qui re non a, an' ab los mortz dormir. 

Un troubadour anonyme: Tot aissi soi. 

Qui n' a rien, aille avec les morts dormir. 

CAT. ESP. Morir. PORT. Morrer. IT. Morire. (chap. Morí, morís: yo me mórigo, mors, mor, morim, moriu, moren; mort, morts, morta, mortes. Estirá la garra, aná als atres : ad patres; al atre barri, aná cap als sipresos; diñála; descansá : ya descanse en pas.)

Voyez MAN.

2. Mort, s. m., lat. mortem, mort, trépas.

Dieus pres per nos mort carnau.

Pierre d'Auvergne: Belha m'es la flors. 

Dieu prit pour nous mort charnelle. 

Volrion morir, e la mortz lor falhira. Liv. de Sydrac, fol. 98. 

Voudraient mourir, et la mort leur fera défaut. 

Ai! Mortz crudels, com lo volgist aucir? 

Aimeri de Peguilain: Totas honors. 

Ah! Mort cruelle, comment voulus-tu l'occire? 

Loc. Ieu no voill que, a mort ni a vida, 

La nostra amors sia partida.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que.

Je ne veux pas qu'à mort ni à vie, le notre amour soit séparé.

Loc. fig. An mes a mort domnei, joi e solatz. 

Sordel: Qui be s membra. 

Ont mis à mort courtoisie, joie et divertissements. 

Ieu lor vuelh mal de mort, et ilh a me. 

G. Adhemar: Non pot esser.

Je leur veux mal de mort, et eux à moi.

ANC. FR. Les Thébains qui leur vouloient un mal de mort. 

Amyot, trad. de Plutarque. Vie de Pélopidas. 

Prov. Soven, apres mort, penedensa.

Amanieu des Escas: Dona per cui. 

Souvent, après la mort, pénitence.

CAT. Mort. ESP. Muerte. PORT. IT. Morte. (chap. La mort, les morts.)

3. Mortaldat, Mortaudat, s. f., lat. mortalitatem, mortalité, massacre.

Fams ni mortaldatz ni guerra

No fai tan de mal en terra

Com Amors.

(chap. (ni la) Fam ni (la) mortaldat ni guerra no fa tan mal a la terra com l'Amor.) 

Marcabrus: Dirai vos.

Famine ni mortalité ni guerre ne fait pas autant de mal sur terre comme Amour.

Las grans mortaudatz c'avia fach Karlle maynes. V. de S. Honorat.

Les grands massacres qu'avait faits (sic) Charlemagne. 

ANC. ESP. Faremos ennos griegos atal mortaldat.

(ESP. MOD. Haremos en los griegos tal mortandad.)

Poema de Alexandro, cop. 937.

ANC. CAT. Mortalitat. CAT. MOD. Mortaldat. ESP. MOD. Mortandad. 

(chap. Mortaldat, mortalidat, massacre.)

PORT. Mortalidade. IT. Mortalità, mortalitate, mortalitade.

4. Mortal, adj., lat. mortalis, mortel, qui cause la mort.

Ie us darai un colp mortal.

(chap. Yo tos donaré (fotré) un cop mortal; en un simal.)

Raimond l'Écrivain: Senhers l'autr'ier.

Je vous donnerai un coup mortel. 

Ieu trac per lieys mal mortal, 

Tal qu' a penas puesc viure.

P. Rogiers: Tan no plou.

Je traîne pour elle mal mortel, tel qu'à peine je puis vivre.  

Fig. Tenra vos per son mortal guerrier.

Le Moine de Montaudon: Ayssi cum selh. 

Vous tiendra pour son mortel ennemi. 

Ieu lui dirai novellas tan mortals. V. de S. Honorat.

Je leur dirai nouvelles si mortelles. 

Per la boca m metetz al cor 

Un dous baizar de fin' amor coral, 

Que i meta joy e 'n giet' ira mortal.

B. de Ventadour: Quan par la. 

Par la bouche vous me mettez au coeur un doux baiser de pur amour de coeur, qui y mette joie et en chasse tristesse mortelle. 

ANC. FR. Par vos l' oussent ociz si mortal anemi.

Grant guerre a en sa terre de mortals anemis. 

Roman de Rou, v. 4389 et 3896.

- Mystiquement.

El ha los set peccatz mortals. 

Bertrand d'Allamanon: Del arcivesque. 

Il a les sept péchés mortels.

- Sujet à la mort.

Non la pot vezer hom mortal. Trad. d'un Évangile apocryphe.

Ne peut la voir homme mortel. 

Nos em mortals, semblant a vos. Trad. des Actes des apôtres, ch. 14.

Nous sommes mortels, semblables à vous.

CAT. ESP. PORT. Mortal. IT. Mortale. (chap. Mortal, mortals.)

5. Sobremortal, adj., sur-mortel, très mortel.

Membrar fan lor sobremortal plaia. 

B. Zorgi: Mout fort. 

Font rappeler leur très mortelle plaie.

6. Mortalmen, adv., mortellement.

Car peccas y mortalmen.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Car tu y pèches mortellement.

ANC. FR. Kar chescun des Normanz mortalment le haieit.

Roman de Rou, v. 3733. 

CAT. Mortalment. ESP. PORT. IT. Mortalmente. (chap. Mortalmen.)

7. Murtre, s. m., meurtre.

Dieus defendet a la gen...

E murtres e layronicis.

Brev. d'amor, fol. 14.

Dieu défendit à la gent... et meurtres et larcins. 

ANC. FR. Meurdre ne fis onc qu' en poulaille. Les Repues Franches, p. 48.

(chap. Matansa, assessinat, crimen.)

8. Murtrier, s. m., meurtrier.

Quan que sia peccaires, 

Trachers e murtriers e laires.

Brev. d'amor, fol. 59.

Combien qu'il soit pécheur, traître et meurtrier et larron.

Adj. Hom murtrier ni raubaire.

P. Cardinal: Razos es. 

Homme meurtrier et voleur.

(chap. Assessino, criminal, matadó, com Luisset Companys, lo males compañíes.)

9. Murtridor, s. m., meurtrier.

Fig. Esser murtridor de ta misericordia. Trad. de Bède, fol. 3. 

Être meurtrier de ta miséricorde. 

ANC. FR. Car le roy enerbastez à loi de murdreour. 

Poëme sur Hugues Capet, fol. 15.

10. Murtrir, v., meurtrir, assassiner. 

Las gens raubar o murtrir. 

Aissi murtrisso la gen.

Brev. d'amor, fol. 62 et 124. 

Les gens voler ou meurtrir. 

Ainsi ils meurtrissent la gent. 

ANC. FR. Ki sez Daneiz li unt murdriz. Roman de Rou, v. 6405.

(chap. Matá, assessiná, massacrá, com van fé los roigets en mossens, monges y consevol que los portare la contraria. Ara los ploramiques volen un atra guerra que no han de guañá y tornarán a colá en los talons al cul, los mol valens.)

11. Mortificar, Mortifiar, v., lat. mortificare, mortifier.

Sa carn mortificava. V. de S. Honorat.

(chap. Sa (la seua) carn mortificabe.)

Mortifiait sa chair.

- Faire mourir.

Las herbas malas mortifica. Eluc. de las propr., fol. 137. 

Les mauvaises herbes fait mourir. 

Part. prés. Ha doas qualitatz mortificans, que so freior et siccitat.

(chap. Té dos cualidats mortificans, que són fredó y sequera o sequedat.)

Eluc. de las propr., fol. 97.

A deux qualités mortifiantes, qui sont froideur et sécheresse. 

Part. pas. Per penitencia mortificatz.

Eluc. de las propr., fol. 122. 

Par la pénitence mortifié.

Ta charns mortifiada no pot t'arma dampnar. Trad. de Bède, fol. 32.

Ta chair mortifiée ne peut damner ton âme.

ANC. FR. Kar pur tei sumes mortifiet. 

Anc. trad. du Psaut, Ms. n° 1, ps. 43. 

CAT. ESP. PORT. Mortificar. IT. Mortificare. (chap. Mortificá, mortificás: yo me mortifico, mortifiques, mortifique, mortifiquem o mortificam, mortifiquéu o mortificáu, mortifiquen; mortificat, mortificats, mortificada, mortificades.)

12. Mortificatio, Mortificacio, s. f., lat. mortificatio, mortification.

Ades portam e nostres cors la mortificatio de Jhesu.

Trad. de Bède, fol. 67. 

Nous portons toujours sur nos corps la mortification de Jésus.

- Mort.

Le cor e 'ls esperitz defalho, d' on ve vita, et siec si mortificacio.

Eluc. de las propr., fol. 25.

Le coeur et les esprits, d'où vient la vie, manquent, et il s'en suit mort.

CAT. Mortificació. ESP. Mortificación. PORT. Mortificação. IT. Mortificazione. (chap. Mortificassió, mortificassions.)

13. Mortificamen, s. m., mortification. 

Lo mesprezamen 

Del mon e 'l mortificamen

Dels deziriers carnals.

Brev. d'amor, fol. 15. 

Le mépris du monde et la mortification des désirs charnels. 

IT. Mortificamento. (chap. Mortificamén : mortificassió.)

14. Mortificatiu, adj., du lat. mortificus, mortifiant, mortel, qui donne la mort.

Calor... es mortificativa quan es trop fort.

Frejor..., quan es trop intensa, es mortificativa.

Eluc. de las propr., fol. 24. 

Chaleur... est mortelle quand elle est trop forte.

Froidure..., quand elle est trop intense, est mortelle.

15. Amortir, v., amortir, éteindre, étouffer.

La flam' esconduda

Es greu per amortir.

Pierre d'Auvergne: Pois de mon.

La flamme cachée est difficile à amortir. 

Qui vol mermar o del tot amortir lo fuoc, deu sostraire la lenha.

V. et Vert., fol. 99. 

Qui veut diminuer ou du tout amortir le feu, doit soustraire le bois.

Fig. S' amortisso e esdeveno suau e pazible. Livre de Sydrac, fol. 42. 

S' amortissent et deviennent doux et paisibles. 

ANC. CAT. Amortir. IT. Ammortire. (chap. Amortí, esmortí, estamordí; acorá lo foc, extinguí, apagá.)

16. Amortar, v., amortir, éteindre.

Ieu faray ades tot lo foc amortar. Roman de Fierabras, v. 3347.

Je ferai incontinent tout le feu éteindre. 

Vey caut e freyt entremesclar, 

Ab l' un pot l' autre amortar. 

Rambaud de Vaqueiras: Los frevols venson. 

Je vois le chaud et le froid s'entremêler, avec l'un peut l'autre s'amortir. Fig. Per so li fols reprendedor

Qu' amortan be, lauzan faillir. 

G. Fabre de Narbonne: Hom mays vey. 

Pour cela les faux critiques qui éteignent le bien, en louant le faillir.

Sitot bon pretz s' amorta 

Pels fals cui destrenh Amors.

Hugues de Murel: Jes sitot.

Quoique bon mérite s'éteigne par les faux que presse Amour. 

Part. pas. Quan lo lums es amortatz.

Brev. d'amor, fol. 142. 

Quand la lumière est éteinte. 

ANC. FR. L'empereriz a confortée

Qui tant est triste et amortée. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 70. 

Li païs ert si amortez,

N' i pooit croistre n' un ne el.

Fables et cont. anc., t. I, p. 328.

ANC. CAT. ANC. ESP. Amortar. IT. Ammortare.

17. Adzamortar, v., amortir, éteindre.

Part. pas. E 'l foc fo totz adzamortatz;

Ab vinagre 'l fan escantir.

Arnaud de Carcasses: Dins un verdier. 

Et le feu fut tout amorti; avec vinaigre ils le font étouffer.

18. Amortezir, v., amortir, éteindre. 

Fig. Cant lo fuoc de misericordia falh, la amor de Dieu s' amorteziss el cor. V. et Vert., fol. 73-74. 

Quand le feu de miséricorde manque, l'amour de Dieu s'amortit au coeur. ANC. ESP. PORT. Amortecer.

19. Amorsar, v., amortir, assoupir, calmer.

Voyez Muratori, Diss. 33. 

Sanh Bernart amorset la disimulansa que era entr' el rey de Fransa... 

e entr' el comte Theobal. Cat. dels apost. de Roma, fol. 154.

Saint Bernard amortit la dissidence qui était entre le roi de France... et entre le comte Thibaut.

20. Amortador, s. m., destructeur.

Ieu serai amortador tieu.

Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 32. 

Je serai ton destructeur.

(chap. Amortidó, esmortidó, estamordidó, destructó.)

21. Amortissament, Amortesimen, s. m., amortissement.

Fetz li sas lettras d' amortissament.

Sus lo fach de nostres amortesimens.

Tit. de 1393. DOAT, t. CXXXII, fol. 201.

Lui fit ses lettres d' amortissement.

Sur le fait de nos amortissements. 

ESP. Amortecimiento (amortización). 

(chap. Amortisamén, amortisamens; amortisassió, amortisassions.)

22. Immortal, adj., lat, immortalis, immortel.

Angel..., per gracia, es immortal. Eluc. de las propr., fol. 9.

Ange..., par la grâce, est immortel.

CAT. ESP. (inmortal) PORT. Immortal. IT. Immortale.

(chap. Inmortal, inmortals; in + mortal.)

XV, Lo senher que formet lo tro

XV.

Lo senher que formet lo tro

E tot quan terr' e mar perpren,

E venc pel nostre salvamen

Recebre mort e passio;

E, quan vi que sa gen perdia,

En resors de mort al ters dia,

Et en enfern n' anet dece

Per nos salvar, vera merce.

Aisi com nos det gueriso

E 'n liuret son cors a turmen,

Nos quer qu' el dezeretamen

Que ill faun Sarrazi felo

Lo seguam tug la dreita via;

Que la votz del cel nos escria:

“Sortz, e mort venetz a merce."

E no la vol qui no m' en cre.

Totz nos apela a razo

Quar son aspre li faillimen,

E pot nos sorzer veramen

Sel que peri 'l rei Farao;

Seguam lo, com ditz la clersia:

E poira 'l dir senes fadia

Qui morra: “Tu morist per me,

Vers dieus, et ieu soi mortz per te!”

E qui viura, ses faillizo,

Er cazatz d' onrat pretz valen,

Et er salvatz plus salvamen

Que Jonas qu' eisit del peiso,

Qu' era peritz pel tort c' avia.

Al senhor laisem la folia,

E seguam dieu que val, qui 'l cre 

Mena peccador a merce.

Al rei Felip et a 'N Oto,

Et al rei Joan eisamen

Laus que fasson acordamen

Entr' els, e segon lo perdo,

E servon a sancta Maria

Don sos fils pert la senhoria

De Suria, del comte de

Sur tro al regne d' Egipte.

Las poestatz e 'l ric baro

E ill pros cavalier e il sirven,

E auri' obs l' afortimen,

Anem tug que dieus nos somo;

Quar si negus hi remania,

Enferns er a sa companhia;

Cel que dieu laisa e 'n enfern te,

En enfern aura la merce.

Hueimais parran li ric e ill pro,

E 'ls coratjos ab ardimen

Al be ferir demantenen;

Aras parran li adreg e ill pro,

Qu' el bos armatz somo e tria

Nostre senher cui non oblia,

E laisa 'ls malvatz d' avol fe,

E 'ls pros vol menar a merce.

Lo chans tenra deves Suria

E ill crotz on dieus nos rezemia 

E 'l saint sepulcre e 'l loc on e 

A cobrar qui volra merce.

Profeta, vai e te ta via

Vas Magna, on pretz no s desvia, 

Al senhor qui lo guard' e 'l te

Plus que no faun Juzieu lur fe.

        Pierre d' Auvergne. 

Cordial del anima (fragmén)

Cordial delanima

Nemini parco
Que vinit in orbe

¶ Comença lo libre de les quatre vltimes y mes darreres coses: 

que les creatures apres del viure esperen, ço es la mort corporal, les penes infernals, lo juhi final: y la celestial gloria de paradis. Al qual libre molts lo nomenen Cordial de lanima: es molt profitos y necessari a qualseuol crestia maiorment per als qui sermonen. Es molt fornit y ple de auctoritats: y de exemples de la scriptura sacra: y de versos de poetes.

Hajes recort de tenir en memoria: les vltimes y mes darreres coses que apres de la vida segueixen: si de peccar vols scusar te en lo capitol. vij. del Ecclesiastich. Lom diu sanct Agosti en lo libre de les meditacions sues. Mes deu lome esquiuar la sola sutzietat del peccat: que qualseuol crueldat de doloroses penes. 

E per ço com la coneixença de les vltimes y mes darreres coses: y hauerles en continua memoria: retrahent nos de peccar: ab les virtuts nos ajuste: hins retinga: confermant nos a qualseuol bona obra Mijançant la gracia diuina dellibere hun poquet scriure daquestes vltimes coses damunt dites ço es quals son y quantes: declarant cascuna ab auctoritats: originals: y singulars exemples. E per ço es de notar: que quatre son les coses mes darreres del viure comunament per los sancts doctors comptades segons lo glorios sanct Bernad en hun sermo clarament demostra: dient. Haies en memoria en totes les tues obres: les vltimes coses que apres del viure segueixen, les quals son quatre. La mort. Lo iuhi Lo infern, y la gloria. .....

Lo llibre dels poetas. Ausias March.

AUSIAS MARCH. 

Ausiàs

(Cants d'amor.) 

I. 

Qui no es trist de mos dictats no cur 
o en algun temps que sia trist estat 
e lo qui es de mals apassionat 
per ferse trist no cerque lloch escur 
lija mos dits mostrant pensa torbada 
sens algun art exits d'hom fora seny, 
e la rahó qu'en tal dolor m'empeny 
amor ho sab quina es la causa estada. 

Alguna part é mòlta es trobada 
de gran delit en la pensa del trist, 
e si les gents ab gran dolor m'han vist 
de gran delit m' arma fon companyada. (de gran deleite, mi arma)
Quant simplament Amor ab mi habita 
tal delit sent que no 'm cuyt ser al mòn, 
e com sos fets vull veure de pregon 
mescladament ab dolor me delita. 

Prest vé lo temps que faré vida hermita 
per mills poder d'amor les festes colre, 
d'est viure estrany algú nos vulla dolre 
car per sa cort Amor me vol é 'm cita, 
e jo qui 'l am per si tan solament, 
no denegant lo dó que 'm pot donar 
á sa tristor me plau abandonar 
e per tots temps viure entristadament. 

Traure no puch de mon enteniment 
que sia cert é mòlt pus bell partit 
sa tristor gran que tot altre delit 
puix hi recáu delitos languiment. 
Alguna part de mon gran delit es 
aquella que tot home trist aporta 
que playent si lo planyer lo conforta 
mes que si d'èll tot lo mòn se dolgues. 

Esser me cuyt per mòltes gents repres 
puix que tant llou viure en la vida trista 
mes jo que hi he sa gloria al ull ja vista 
desig sos mals puix delit l' es permes. 
No 's pot saber menys de la esperiença 
lo gran delit qu'es en lo sols voler 
d'aquell qui es amador verdader 
e ama si vehentse en tal volença. 

TORNADA. 

Lir entre carts, Deu vos don coneixença 
com só per vos á tot estrem posat 
ab son poder Amor m'ha 'nderrocat 
sens aquell sèu d'infinita potença. 

(Cants de mort.) 

I. 

Aquelles mans que james perdonaren 
han ja romput lo fil tenint la vida 
de vos qui sòu d'aquest mòn exida 
segons los fats en secret ordenaren. 
Tot quant jo veig é sent, dolor me torna, 
quant me recort de vos qui tant amava, 
en ma dolor si primé bè 's cercava 
si trobará qu'en delit se contorna, 
Donchs durará puix tè qui la sostinga 
car sens delit dolor crech nos retinga. 
En cor gentil amor per Mort no passa 
mes en aquell qui per los vicis tira, 
la cantitat d'amor durar sols mira, 
la calitat d' amor bona no tassa. 
Quant l'ull no véu é lo toch no 's practica 
mor lo voler que tot per ell se guanya; 
qui en tal punt es, dolor sent mòlt estranya, 
mes dura poch l'espert lo testifica. 
Amor honest los sants amants fá colre 
d'aquest vos am é mort no 'l me pot tolre. 

Tots los volers que en mi confusos eren 
se mostren clar per llur obra forana, 
ma carn se dol car há natura humana 
perqué en la mort sos delits se perderen. 
En sa dolor m'arma es embolcada 
de que llur plor é plant per null temps callen 
en tal dolor tots los conorts me fallen 
com sens tornar la que am es amada. 
Mes l'altr' amor qu'es amistança pura 
apres la mort sa força gran li dura. 

Aquesta amor si los pechs no la crehen 
es ver senyal del bè que en ella habita 
aquesta es qui sens dolor delita 
y 'ls cechs volers de prop d'aquestes venen. 
Lo voler cech del tot ell illumena 
mes no en tant que lleve lo caracte 
e si poguès fèr sens empaig son acte 
No fora 'l mòn ull ab gòta serena. 
Mes es axí com la poca triaga 
que mòlt verí sa virtut li apaga. 

Aquell voler que 'n ma carn sola 's causa 
si no es mort no tardará que muyra 
l' altre perquí dol continu m'abuyra 
si 'm defalleix no será sens gran causa. 
Ell pot ser dit voler concupiscible 
e vol durar puix mòlt de l'arma toca 
mes no tostemps car virtut no invoca 
e d'un costat es apetit sensible. 
Aquests volers honestamènt me torben 
perqué entre mal é bè mes penses bornen. 

D'arma é cos es compost l'hom contraris 
perque 'l voler é l' apetit contrasten, 
tot quant aquest de llur natura tasten 
es saborós é utils letovaris. 
Altre voler qu'en mig d'aquest camina 
es atrobat que no tè via certa 
cuyd' haver port en la platja deserta 
é lo verí li sembla medicina. 
Cascun dels tres fá obra en mi diversa 
lo menys potènt lo jorn ab mi conversa. 

Tres son les parts vers hon mos volers pujen 
é per semblant venen per tres maneres 
entre si han contraries carreres 
delits portant é d'altres que m'enujen. 
Quant los delits del cos la pensa 'm mostra 
jo sent dolor car son perduts sens cobre 
altra dolor sent que 'm vist tot é 'm cobre 
com péns que mort há tolta l'amor nostra. 
L'altre voler rahó y natura funden 
que sens dolor mòlts delits ne abunden. 

Lo lloch hon jau la dolor gran que passe 
no es del tot fora de mes natures 
ne del tot es fora de llurs clausures (tol en el original)
lo turmènt grèu que jo per elles passe. 
aquell voler qu'en mi no troba terme 
es lo mijá per hon dolor m'agreuja, 
l'estrem d' aquest fora natura alleuja 
fort é punyènt mes es causable verme. 
Opinió falsa per tots es dita 
que fora nos é dintre nos habita. 

D'aquest' amor les demes gents tremolen 
aquesta es sentida y no sabuda, 
poques gents han la causa coneguda, 
delit, dolor per ella venir solen. 
Lo cos per si lo sèu delit desija 
l'arma 'n apres lo sent é vol atenyer 
lo propi sèu al qual no 's pot enpenyer 
car tot es fals hon ella se enfastija. 
D'aquests contrasts aquest amor escapa 
que veritat no l' ateny ab sa capa. 

Tant es unit lo cos ab la nostra arma 
que acte en l'hom no pot ser dit bè simple 
algú no es vers l' altre humil é simple 
contrast se fan, hu contra l'altre s'arma, 
mes es tan poch lo contrast á sa hora 
que en fets del cos l'arma no fa gran nosa 
y en contemplant axí l'arma reposa 
que bè représ lo cos d'açó no plora. 
Aquesta pau en mi no es mòlt longa 
perqué dolor mes que 'l delit s'alonga. 

Dolor jo sent é sembla mi estrema 
no sò en punt de voler consell rebre 
ne de algun remey me vull percebre 
ans de tristor he presa ja ma tema. 
Si 'm trob en punt que dolor no 'm acorde 
ja tinch senyal ab que á dolor torne, 
recort sos fets d'amor é elles borne 
d'ací escapant ab mi gens no concorde. 
Son esperit sens lo cos jo contemple 
tant delit sent com l'hom devot al temple. 

De pietat ab sa mort vè que 'm dolga 
e sò forçat que mon mal haja planyer 
tant he perdut que bè no 'm pot atanyer 
fortuna ja no tè que pus me tolga. 
Quant imagin les voluntats unides 
y 'l conversar separats pera sempre 
pensar no puch ma dolor haja tempre, 
mes passions no trob gens aflaquides. 
E si per temps elles passar havien 
vengut es temps que començar deurien. 

Mes voluntats mos pensamènts aporten 
avall y amunt si com los nuvols l'aire: 
adés me dolch puix dolor no sent gaire 
e sent dolors qu'ab si dólres comporten. 
quant péns que 'ls morts que res del vius no pensen, 
e les dolors que pas sens grat se perden, 
mos sentimènts han mal é no se perden, 
tant que d'amor é dolor se defensen: 
E pas dolor qu' en la d'infern s' acosta 
com en est mòn no lam veure de costa. 

En l'altre mòn á mi part que jo sia 
y 'ls propis fets estranys á mi aparen 
semblants d'aquells que mos juhins lloaren 
lo fals, per ver; la veritat, falsia. 
Los mèus juhins la dolor los ofega 
lo lloch no hi es hon primer habitaven 
si es no tal com ans del cas estaven 
alterat es la mort y açó 'm fa brega. 
Tal é tant fort qu'altre matant mi mata 
no se com es que lo cor no m'esclata. 

Alguns han dit que l'amor es amarga 
podenho dir los qui la sabor senten 
ó de per si ó com per altre senten 
sa fort dolor qu'entre totes es llarga. 
Per mi no tem per altre l'he temuda 
puix fonch cruel ja pietat no m'haja, 
qui 'n terra jau no tem pus avall vaja 
en l'esperar una esperança es perduda. 
O partiment dolorós, perdurable, 
sentme en dolor comparat al diable. 

No preu los bèns que jo sol posehesca 
car plahènt res home sol no practica, 
la mort no tem que lo mòn dampnifica 
sinó que tem que cel me desfallesca. 
Tot cas jo mir ab una egual cara, 
res no 'm fá trist é ja mòlt menys alegre 
no es color de sobre blanc ó negre 
vers mi no hi ha cosa escura ne clara. 
Tot quant amor é pòr me pogren nóure 
finí lo jorn que li viu los ulls clóure. 

Segons lo cas ma dolor no es tanta 
com se requer per un mortal dampnatje, 
sobre tots mals la mort porta avantatje 
jo 'l he sentit é de presènt m'espanta. 
Segons l' amor del dan no port gran signe 
e volgra jo qu'en lo mòn fòs notable 
dient cascú: - «veus l'home pus amable» 
e que planguès cascú mon fat maligne. 
Aquell voler causat per cosa honesta 
mentres será, será mostrant gran gesta. 

tan comun cas, ¿perqué tan estrem sembla 
al que per fort la mort en tant lo plaga? 
¿Perqué tal cas la rahó d'hom s' amaga 
e passió tota sa força sembla? 
Dèu piadòs é just cruel se mostra, 
tant es en nos torbada conexença 
fluxant dolor primer plega crehença 
mes ferm saber no es en potença nostra. 
Als que la mort tol la muller ó aymia (tolre : quitar)
sabrán jutjar part de la dolor mia. 

Tot ver amich á son ver amich ama 
de tal amor que mort no la menyscava; 
ans lo fornal que apura l' or y acava 
leixant l'or fi, é l' als en fum derrama. 
D'aquest amor am aquella qu'es morta 
e temènt am tot quant es de aquella 
l' esperit diu, ¿donchs quina maravella 
que am aquell é res tant no m comforta? 
Mémbram la mort é torn en ma congoxa 
e quant hi sò dolor pas no m'afloxa. 

Accidènt es amor é no substança 
e per sos fets se dòna á nos conexer 
quant es ne qual ell se dòna á parexer 
segons d'hon part axí sa força llança 
si com lo vent, segons les encontrades 
hon es passat, de si calt ó fret gita, 
axí amor dá dolor ó delita 
segons lo for del lloch hon ha llançades 
Fondes rahels ó sus cara de terra 
ó sobre sanch ó sus mòlt aspra serra. 

Amor en l'hom dos llochs disposts arroba 
car home es dit per ses dues natures, 
lo cos per si vol semblant de sutzures, 
l'arma d'un blanc vol que sia sa roba. 
D'ells units surt amor de algun acte
que no 's véu bè qual d'ells mes part hi faça 
cascú per si algun delit acaça 
y aquell atés l'altre 'n porta caracte. 
E véus la mort que 'l gros voler termena 
lo bó no pot ne bast á aquell ofena. 

Morint lo cos son amant no 'l resta 
sinó dolor per lo recort del plaure, 
fallint aquell no tarda mòlt en caure, 
fallint lo sanct defall la sua festa. 
Alguns delits qu'en l'arma pèl cos venen 
son los composts que 'ls amadors turmenten 
e cascú d'ells canta qual dolor senten 
segons del cos ó de l'arma part prenen. 
E mort l'amat, amor es duradora 
tant quant lo mort del viu te gran penyora. 

Çó qu'en passat enbolt é confus era 
es de partit lo grá deixant la palla, 
l' esperimént altre no 'm péns hi valla 
per la mort es uberta la carrera. 
Ma carn no sent, ¿doncs no 's pot fer que ame 
car ja no hi es ço que sentir li feya? 
Si voler tinch pech es lo qui no creya 
que 'l esperit de pur amor se inflame. 
Cobejant mòlt que Deu s'arma se 'n porte 
açó dubtant fá que jo pena porte. 

Si 'n nostra amor péns esser si venguda 
e d'ella pert esperança de veure; 
sinó que tost vinch en açó descreure 
l'arma en lo cos no fora retenguda. 
Si be los morts en lo mònt no retornen, 
ans de ser mort noves sabré d'aquella. 
Estat es ja, ¿donchs quina maravella 
açó esperant mos sentiments sojornen? 
E si cert fòs, qu'entre les sancts fos mésa 
no volgre jo que de mort fòs defésa. 

O Deu, mercé, mes no se de que 't pregue 
sinó que á mi en lo seu lloch aculles 
no tardes mòlt que d'ella á mi no vulles 
puix l'esperit hon es lo seu aplegue. 
E lo meu cos ans que la vida fine 
sobre lo seu abraçat vull que jaga 
amor é mort feríls de una plaga; 
sepárals mort dret, es qu'ella 'ls vehine. 
Lo jorn del juhí quant pendrém carn é ossos 
mescladament partirem nostres cossos. 

(Cants morals.) 

I. 

Si com lo Taur se vá fuyt per desert 
quant es sobrat per son semblant que 'l força 
no vol tornar fins há cobrada força 
per destruir aquell qui 'l ha desert, 
tot en axí 'm convé llunyar de vos 
car vostre gest mon esforç ha confus,
no tornarè fins del tot haja fus 
la gran pahor qui 'm tol ser desijòs. 

Que será valeròs es temps vengut 
l'hom qui son cor haurá fort ó covart 
e ja negú no cuyt saver tal art 
que si es flach tal no sia sabut. 
Car desastrug al perill de la mort 
lla donchs no val enginy ni maestria 
per bèn cobrir sa estrema covardia 
ans elegeix fugir per ser estort. 

Ans del perill se déu metre 'l conort 
ans prenent risch hom há dels bons paria 
aconseguint honor é senyoria, 
fahènt venir los Cesars en recort. 
Les armes fan los prous homens valer, 
e 'ls puja tost en semblant de moment 
qu'est es lo lloch d'hon lo covart dexèn 
pus prop de si en les dones veher. 

Renom d' ardit vol l' home parencer 
mes no será comportat son engan 
car los qui mes de tals afets sabrán 
dirán qui 'n nom sobre si déu haver. 
E baxamènt entre si volrán dir 
hom virtuòs no déu ser nomenat 
mes prenedor del que no ha guanyat 
entre aquells qui no 'l vehen fallir. 

L'home tastart qui no tembra morir 
no fahent fruit son perill hasajar 
grau de virtut volia en si posar 
mes en aquest se déu mills soferir. 
Puix ab perill mòlt gran de sa persona 
cuyda guanyar lo que no s' de son dret 
car la virtut en lo mig lloch se met 
e á los estrems per vici s'abandòna. 

Guanya virtut qui son cos á mort dòna 
per un gran bè é de molts benifet 
pensar no déu compte li 'n sia fet 
virtut de si lo virtuós guardòna. 
L'hom de cor flach meta perill á part 
car son honor lluny de perill está, 
e lo tastart per temps venir porá 
en ser temptat é usar de Renart. 

Quant dels passats llig alguns fets ó guart 
los per venir gracia á Dèu nos fan 
com son en temps que al mon disposts están 
per grans afèrs é de cascuna part. 
Especial per nostre gran senyor 
qui festejant la gent ab pòr lo mira, 
tot gran senyor dintre son cor sospira 
crehènt qu'ell vol ser dels senyors major. 

Fortuna es sobtós cambiador 
nengú no sab hon son voler la tira 
e lo semblant de son amor es ira 
sa ira es mòltes véus gran amor. 
Nengú no 's pot regir per son panell 
sinó qu 'ls flachs de sa cort fora-gita,
lo coratjós de sos bèns lo delita 
havent esforç vehènt la contra d'ell. 

TORNADA. 

Contra la mort es aquest aparell, 
menyspréu del mòn é no tembre fortuna, 
tenir sa lley é si es moro Çuna, 
Dèu lla donchs lo fará segur d'ell. 

(Cant espiritual.) 

ESTRAMPS. 

Puix que sens tu algú á tu no basta 
dònam la má ó pèls cabells me lleva, 
sinó estench la mia vers la tua 
quasi forçat á tu mateix me tira. 
Jo vull anar en vers tu al encontre, 
no sè perqué no faç lo que volria 
e no sè que aquest voler empatxa 
puig jo sò cert haver voluntat franca. 

Llevar mi vull é prou no mi esforce 
ço fá lo pés de mas horribles colpas 
ans que la mort lo procés á mi cloga 
placiat Dèu puix bèn vull fér que 'm vulles. 
Fès que ta sanch mon cor dur amolleixca, 
de semblant mal guarí ella mòlts altres, 
ja lo tardar ta ira 'm denuncia, 
ta pietat no trob' en mi que obre. 

Tan claramènt en l' entendre no peque 
com lo voler he carregat de colpa 
ajúdam Dèu mes follamènt te pregue 
car tu no vals sinó al qui 's ajuda, 
y á tots aquells qui á tu se apleguen 
no 'ls pots fallir é mostrenho tos braços 
que faré jo que no meresch m'ajudes 
car tant com puch conech que no m'esforçe. 

Perdònam Dèu si follamènt te parle 
de passió partexen mes paraules: 
yo sent pahor d'infern al qual faç via 
girar la vull é no hi disponch mos passos. 
Mes jo 'm recort que meritist lo lladre 
tant quant hom véu no hi bastaven ses obres 
ton esperit lla hon li pláu espera 
com ne perqué no 'u sab qui en carn visca. 

Ab tot que sò mal crestiá per obra 
ira no tinch ne de res jo t' encolpe, 
jo sò ben cert que per tostemps bè obres 
e fás tant be donant mort com la vida. 
Tot es egual quant sur de ta potença 
d'hon tinch per foll qui 'n contra tu murmura, 
amor de mal é de be ignorança 
es la rahó qu 'ls homens no 't coneixen. 

A tu deman que lo cor m'enforteixques 
si que 'l voler ab ta voluntat lligue 
e puix sò cert que lo mòn no 'm profita 
dònam esforç que del tot l' abandone. 
E del delit que 'l bon hom de tu gusta 
fésmen' sentir una poca centilla 
perque la part menor que m'es rebetle 
haja afalach que tant fort no 'm contraste. 

Ajúdam Dèu que sens tu no 'm puch móure 
perqué 'l meu cos es mes que paralitich: 
tant sòn en mi envellits los mals hábits 
que la virtut al gustar m'es amarga. 
O Dèu, merce revolta en mi natura 
que mala es per la mia gran colpa 
e si per mort jo puch rembre ma falta 
esta será ma dolça penitença. 

Jo tem á tu mes que no 't sò amable 
e davant tu confés la colpa aquesta, 
torbada es la mia esperança 
e dintre mi sent terrible baralla. 
Jo veig á tu just e misericorde, 
veig ton voler qui sens merits gracia, 
dones e tols de grat lo do sens merits (das y quitas)
qual es tan just quant mes jo no tremole.

Si, Job lo just, pòr de Dèu lo prenia, 
¿qué faré jo qui dins les colpes nade? 
Com péns d'infern que temps no si esmenta 
lla es mostrat tot quant sentiments temen. 
L'arma qui es contemplar Deu electa 
en contra aquell blasfemant se rebetla, 
no es en hom de tant gran mal estima: 
Donchs ¿com está que vers tal part camina? 

Prechte Senyor que la vida m'abreujes 
ans que pijors casos á mi segueixquen; 
en dolor visch fahent vida perversa 
e tem la Mort que es per tostemps longa. 
Donchs mal deçá é dellá mal sens terme 
prenme al punt que millor en mi trobes, 
lo detardar no se á que 'm serveixca 
no te respos qui te á fer viatje. 

Jo 'm dolch perqué tant com vull no 'm puch dolre 
del infinit dampnatje lo qual dupte: 
e tal dolor no la recull natura 
ne 's pot asmar é menys sentir pot l'home. 
E donchs açó sembla á mi flaca escusa 
com de mon dany tant com es no 'm espante 
si 'l cel deman no li do bast' estima 
fretura pas de pòr é d'esperança. 

Per be que tu irascible te mostres 
ço es defalt de nostra conexença 
lo teu voler tostemps clemença guarda 
ton semblant mal es be inestimable. 
Perdònam Deu si t' he donada culpa, 
car jo confes esser aquell colpable; 
ab ulls de carn he fets los teus judicis, 
vulles dar llum á la vista de l'arma. 

Lo mèu voler al teu es mòlt contrari 
he 'm sò enemich pensantme amich esser: 
ajúdam Dèu, puix me veus en tal pressa 
jo 'm desesper si mos desmerits guardes, 
jo 'm enuig mòlt la vida com allongue 
e dubte mòlt que aquella feneixca, 
en dolor visch car mon voler no 's ferma, 
e ja en mi alterat es l'arbittre. 

Tú es la fi hon totes fins termenen 
e no es fi si en tu no termena: 
tú es lo bè hon tot altre 's mesura 
e no es bó qui á tu, Deu, no sembla. 
Al qui 't compláu, tu aquell Deu nomenes, 
per tu semblar major grau d'home 'l muntes, 
d'hon es gran dret de qui sembla 'l diable 
prenga lo nom d'aquell ab qui 's conforma. 
Si alguna fi en aquest mòn se troba 
no es vera fi puix que no fá l'hom felix, 
es lo començ per hon l'altre s'acaba 
segons lo cos qu'entendre pot un home. 
Los philosophs qui aquella posaren 
en si mateix son esser vists discordes 
senyal es cert qu'en veritat no 's funda, 
per conseguent al home no contenta. 

Bona per si no fon la ley judayca, 
en paradis per ella no se entrava: 
mes tant com fon començ d'aquesta nostra 
de que 's pot dir d'aquestes dues una. 
Axí la fi de tot en tot humana 
no dá repós al apetit ho terme, 
mes tan poch l' hom sens ella no ha l'altra 
sant Joan fon senyalant lo Mesías. 

No te repos qui en altra fi guarda 
car en res als lo voler no reposa, 
ço fent cascú é no hi cal subtilesa 
que fora tú lo voler no s'atura. 
Si com los rius á la mar tots acorren, 
Axí les fins totes en tu se 'n entren; 
puix te conech, esfórçam que jo t' ame, 
vença l'amor á la pòr que jo 't porte. 

E si l'amor tanta com vull no m'entra 
creixme la pòr si que temènt no peque, 
car no pecant jo perdré aquells hábits 
que son estats, perque no t' am, la causa. 
Muyren aquells que de tú m'apartaren 
puix som migmort é 'm fan que no revisca; 
o senyor Deu, fes que la vida allargue, 
puix me apar que envers tú jo m'acoste. 

¿Quim mostrará davant tú fer escusa 
quant hauré dat del mal ordenat compte? 
Tu m'has donat disposició no mala 
e jo he fet del regla fals mòlt corba. 
Dreçarla vull mes he mester ta ajuda, 
ajúdam Deu car ma forsa es flaca. 
Tú es primer en tota bona obra, 
¿com será donchs qui primer de tú passe? 
No 't prech que 'm dons sanitat de persona 
ne bèns alguns de natura y fortuna 
mes solament que á tu Deu sols ame 
car jo sò cert que 'l major be si causa. 
Per conseguent delectació alta 
jo no la sent perqué dispost no 'm trobe, 
mes per saber un home grosser jutja 
quel major be sus tots es delitable. 

Qual será 'l jorn que la mort jo no tema, 
e será quant de t' amor jo 'm inflame, 
e no 's pot fer sens menyspreu de la vida 
e que per tu aquella jo menysprehe. 
Lla donchs serán jus mí totes les coses 
que de present me veig sobre los muscles, 
lo qui no tem del fort lleó les ungles 
mòlt menys tembrá lo fibló de la vespa. 

Prechte Senyor, que 'm faças insensible 
e qu'en null temps alguns delits jo senta 
no solament los leigs qui 't venen contra 
mes tots aquells qu'indiferents se troben. 
Açó desig perqué sol en tu pense 
e puscha haver la via qu'en tu 's dreça: 
fesho Senyor, é si per temps me 'n torne 
haje per cert trobar ta orella sorda. 

Tolme dolor com me veig perdre 'l segle 
car mentre 'm dolch tant com vull jo no t' ame 
e vullho fer mes l'hábit me contrasta, 
en temps passat me carreguí la colpa. 
Tant te cost jo, com mòlts qui no 't serviren, 
e tu 'ls has fet no menys que jo 't demane 
perqué 't suplich que dins lo cor tu m'entres 
puix es entrat en pus abominable. 

Catholich sò mes la fé no 'm escalfa 
que la fredor lenta de 'ls senys apague 
car jo leix só que mos sentiments senten 
e Paradis crech per fé, y rahó jutje. 
Aquella part del esperit es prompta 
mes la de 'ls senys rocegant lam acoste, 
donchs tu senyor ab foch de fé m'acorre 
zant que la part que 'm porta fret, abrase. 
Tu creist mi perque l'ánima salve 
e potse fer de mi sabs lo contrari. 
Si es axí, ¿perqué donchs me creaves 
puix fon en tu lo saber infalible? 
Torna no res jo 't suplich lo meu esser 
car mes me val per tostemps l'escur carcer, 
jo crech á tu' com volguist dir de Judes 
que 'l fora bó no fòs nat al mòn home. 

Par mi segur havent rebut batisme 
no fòs tornat als brassos de la dida, 
mas á la mort hagues retut lo deute 
e de presen jo no viuria en dubte. 
Major dolor d'infern los homens senten 
qui los delits de Paradis no jutjen 
lo mal sentit es d'aquell altre exemple 
e Paradis sens lo sentir se jutja. 

Dònam esforç que prenga de mi venia 
jo 'm trob ofés contra tu ab gran culpa 
e si no hi bast tu de ma carn te farta 
ab que no 'm tochs l'esperit qu'á tu sembla. 
E sobre tot ma fé que no vacille 
e no tremol la mia esperança, 
puix que no 'm fall charitat, elles fermes, 
e de la carn si 't suplich no me 'n ojes. 

¿O quant será que regaré les galtes 
d'aigua de plor ab las llagrimes dolces? 
Contrició es la font d'hont emanen, 
aquell es clau quel cel tancat nos obre. 
D' atrictió parteixen les amargues 
perqué 'n temor mes qu'en amor se funden, 
mes tals quals sòn de aquestes m'abunda 
puix sòn camí é via per les altres. 

Tè á mes una obra que comensa aixís: Ja no sper que sias mort. (No la encuentro)