purna

Purna

foc, sendra, flama, calius, caliu

PURNA f.
|| 1. Espurna (Mequinensa, Maella, Calasseit, Alcanar i País Valencià); cast. chispa. Una petita purna de foch enflama e met foch en una gran silva, Canals Carta, c. 17. Quan lo preycador preyca, veus que cau una purna de foch e encén-se en tu, Sermons SVF, i, 142. Trauen purnes de les pedres les farradures,Salvador FB 15. a) fig. Comença collir de amor desonesta les primeres purnes,Corella Obres 260. De hon nos surten deu mil purnes | de vergonyes y deshonra,Cons. casat 49.
|| 2. Senyal que surt a la crosta del pa mal cuit perquè no és bona la pasta (Benassal).
|| 3. fig. Cosa molt petita, quantitat mínima. Mas qui serà que'n delit passar vulla | per gran dolor, si d'aquell no sent purna?, Ausiàs March cxvii.
    Fon.: púɾna (val.).
    Etim.: del llatí prūna, mat. sign.

English spark

No pots ensendre lo foc sense una purna