martes, 31 de julio de 2018

Constitucions . Declaraciò de la svccessio de la monarquvia de Espanya

Cataluña antes de 1714 ere un estat tan independén, que a les seues normes legislatives mensionaben que formabe part de España y leal sumissió al seu rey.

Constitucions . Declaraciò de la svccessio de la monarquvia de Espanya, los Regnes, ProvinciAs, y Dominis, à favor de la Real Magestat del Senyor Rey Don Carlos III, y exclusiò de aquella perpetuament à la Casa de Borbòn.

Constitucions . Declaraciò de la svccessio de la monarquvia de Espanya, los Regnes, ProvinciAs, y Dominis, à favor de la Real Magestat del Senyor Rey Don Carlos III, y exclusiò de aquella perpetuament à la Casa de Borbòn.

Per quant despres de haver lográt la Monarquia de Espanya la ditxosa continuaciò de los gloriosi??? Monarcas de nostra Augusta Casa de Austria, descendents de Phelip Primer Rey de Castella, Arxiduch de Austria, y de sa Muller la Serenissima Princessa Joana Reyna, y Senyora dels 
Regnes de Aragò, Castella, Comtats de Barcelona, Rossellò, y Serdanya, Principat de Cathalunya, y dels demès Regnes, Estáts, SenyoriAs, y Dominis de la Monarquia de Espanya, filla de Fernando Rey de Aragò , anomenat lo Catholich, y de Isabel Reyna de Castella, los quals ...



Una entrada al blog que los agradará mol a los de Franja Morta , Ascuma y ascumites , Comarques Nord, Ràdio Matarranya , y demés catalanistes y cagalaners de Aragò, sí, en ò. No ñan apóstrofes al texto que se pot lligí, Carlets Rallo Badet . A partí de ara te nomenaré TONTOLAFABA, perque hasta sense minjá roscón de REYS com Fernando de Aragò LO Catholich, eres lo tonto de la faba de Calaseit y en lo permís de Juaquín Monclús, de tota la comarca del Matarraña.


Yo no chapurrejo res, yo parlo y escric CHAPURRIAU.

domingo, 29 de julio de 2018

culmené

Eres un culmené, tan presumí, tan presumí y te ha eixit lo vi tot térbol.

Palabres que tornen al cap, después de tan tems. Luis Arrufat.


Eres un culmené, tan presumí, tan presumí y te ha eixit lo vi tot térbol. Palabres que tornen al cap, después de tan tems.



Aigües térboles, de Silvestre Hernández Carné, que viu a Beseit, 9788466405621



Situada a l’actual comarca del Matarraña, a una demarcassió de la provínsia de Teruel dins de la Franja del meu cul, s’estén l’Escresola, una regió poc coneguda aon los seus habitants , abáns de la guiarra sivil, manteníen un sistema de vida rural sentrat ...

Penca, penques, cart

Penca, penques, cart, carchofera, en ameles, alls, y un bon chorret o rach d´oli

Penca, penques, cart

 

Penques blanques y carnoses, sense punches. 

Granera , ramás

Granera , ramás, si yo tinguera una granera, cuántes coses agranaría

Granera , ramás, agrano, agránes, agráne, agraném o agranám, agranéu o agranáu, agránen

agrano, agránes, agráne, agraném o agranám, agranéu o agranáu, agránen

- Mun pare per a fé entrá les olives de les foranes los fée mes menuts, de romé




Si yo tuviera una escoba, cuántas cosas barrería


 Vileda, la marca favorita de Pigdemon

Ya ting preparades les espardeñes per a aná a córre un rato.

Ya ting preparades les espardeñes per a aná a córre un rato. Chulles de carn

córrego, córres, córre, correm, correu, córren


Dos chulles de carn per a rostí an esta plancha Jata:




rostíxgo, rostíxes, rostíx, rostím, rostíu, rostíxen

Cathalunya, Cathalans, no es antich

"Cataluña es un nombre moderno. En los escritos de la época de Carlo Magno o Ludovico Pío nunca se menciona este nombre. Sí, el de España".

Barcelona, 4 de novembre de l'any 1597. Honofre Manescal


https://archive.org/stream/DELTA53818FA/BSG_DELTA53818FA#page/n57/mode/2up/search/carlos+calvo



Cathalunya, y Cathalans, no es antich, sino modern, perque ni en temps de Carlo Magno, ni de Luys son fill, ni de Carlo Caluo toboran en les histories, memoria del nom de Cathalunya, y Cathalans, sino que usauen de algu dels noms, que antes he apuntat,  ... sino despanya.

Cathalunya, y Cathalans, no es antich, sino modern, perque ni en temps de Carlo Magno, ni de Luys son fill, ni de Carlo Caluo toboran en les histories, memoria del nom de Cathalunya, y Cathalans, sino que usauen de algu dels noms, que antes he apuntat,  ... sino despanya. Ni fins al temps del tercer Compte de Barcelona, que diuen fou Guifre Pelos no ...

sábado, 28 de julio de 2018

Massecha

Massecha a Beseit

Bacecha a La Codoñera


Balsecha a La Vall, Valdeltormo


Es una forcacha de fusta en una goma. Honda en castellá.

La mes famosa es la de 
David contra Goliat, en ella, David li va esbadocá lo cap al jagán Goliat. La vareta de un zahorí com Ángel de Valljunquera, qepd (28-7-2018) lo esquiladó y atres ofissis, té la mateixa forma.



Massecha a Beseit,    Bacecha a La Codoñera   Balsecha a La Vall, Valdeltormo


 

Culmené

Eres un culmené, tan presumí, tan presumí y te ha eixit lo vi tot térbol.
Palabres que tornen al cap, después de tan tems.


Eres un culmené, tan presumí, tan presumí y te ha eixit lo vi tot térbol. Palabres que tornen al cap, después de tan tems.



Aigües térboles, de Silvestre Hernández Carné, que viu a Beseit, 9788466405621


Situada a l’actual comarca del Matarraña, a una demarcassió de la provínsia de Teruel dins de la Franja del meu cul, s’estén l’Escresola, una regió poc coneguda aon los seus habitants , abáns de la guiarra sivil, manteníen un sistema de vida rural sentrat ...

jueves, 26 de julio de 2018

dos añs treballán sense cobrá a La Venteta



Puticlub, Venteta, Valdeltormo, Calaceite

Porte dos añs treballán sense cobrá a La Venteta per a enchampá al seu home. 


Este curiós cas s´ha escampat pels pobles del Matarraña, sobretot a Calaseit y Valldeltormo. Una dona ha estat treballán durán poc mes de dos añs a un puticlub, La Venteta, sense cobrá per a enchampá al seu home a dins. Pareix que ella sospechae del seu home y va dessidí agarral en les mans a la massa. Dos o tres vegades a la semana eixíe per ahí y arribae en una auló a perfume barat, me vach imaginá aón anae y vach dessidí donali un escarmén, aixina que vach parlá en lo gerén del puticlub y me vach oferí a treballá a diari sense cobrá hasta enchampá al meu home.

Lo curiós es que han passat dos añs y encara no s´ha topetat en lo seu home. No hay anat mai a un puticlub, la colonia barata es de un amic en lo que juguem a les birles y es una mica maricona, per un atre amic me vach enterá de aón passae les nits la meua dona y no mu podía creure. La dona ha intentat disculpás en lo seu home "porto dos añs picán mol y encá que no hay guañat un duro, hay adeprés mol y prometixgo ficau en práctica en ell si me vol doná un atra oportunidat".


//  


Lleva 2 años trabajando gratis en un puticlub para pillar dentro a su marido.


Este curioso caso se ha convertido en noticia en los pueblos del Matarraña, Calaceite y Valdeltormo. Una mujer ha trabajado durante poco más de 2 años en un puticlub, la Venteta, de manera gratuita para pillar a su marido dentro.

Al parecer la mujer sospechaba de su marido y decidió pillarlo con las manos en la masa “dos o tres veces por semana salía por ahí y llegaba con un olor a perfume barato, me imaginé donde iba y decidí darle un escarmiento, así que hablé con el gerente del puticlub y me ofrecí a trabajar a diario de manera gratuita hasta pillar a mi marido”. 

Lo curioso es que han pasado 2 años y todavía no se ha topado con su marido “no he ido nunca a un puticlub, el perfume barato es de un amigo con el que jugamos a los bolos y es un poco maricona, a través de otro amigo me enteré de donde pasaba las noches mis señora y no podía creerlo”. La mujer ha intentado disculparse con su marido “llevo 2 años currando mucho y aunque no he ganado un duro, he aprendido mucho y prometo ponerlo en práctica con él si quiere darme otra oportunidad”.




Lo moliná, literatura popular en chapurriau del Matarraña y Mequinensa 2 : (Lo Trill)

Mon rebisyayo y lo Titanic

Este ere mon rebisyayo. Me va contá que va vore lo Titanic y que va avisá a tot lo món que aquell barco s'afonaríe, pero ningú li va fé cas. Va insistí varies vegades dién que aquella embarcassió aniríe a pique, hasta que lo van traure a puntapeus del sine de Beseit. La película la proyectae lo gatet de Valdarrores.


Mon rebisyayo y lo Titanic




No trobo a la meua dona

Ahí me vach trobá en esta dona al supermercat DIA de Valderrobres y li vach dí: No trobo a la meua dona. Puc parlá en tú un minutet? Sí, claro, pero no sé com t´ajudará aixó.Vorás com parlán en tú apareix en un segón.

Ahí me vach trobá en esta dona al supermercat DIA de Valderrobres y li vach dí: No trobo a la meua dona. Puc parlá en tú un minutet? Sí, claro, pero no sé com t´ajudará aixó.Vorás com parlán en tú apareix en un segón.



Ayer me acerqué a esta chica en el mercado y le dije:
No encuentro a mi mujer, puedo hablar contigo un minuto ?
Claro! Pero no sé cómo va a ayudarte eso.
Que qué? Verás como aparece en un segundo !

Ayer me acerqué a esta chica en el mercado y le dije:  NO encuentro a mi mujer, puedo hablar contigo un minuto ?  Claro! Pero no sé cómo va a ayudarte eso.  Que qué? Verás como aparece en un segundo !






 Este vestidet per al Supermercat:


  

lunes, 23 de julio de 2018

Gulliver

Este estiu, aprofitán que Benicasim está prop de Valensia, mos vam arrimá a pasá lo día allí y diná en una amic dels meus tems chovens. Lo matí lo vam pasá al parc “Gulliver” pa que los nets se distragueren un poc. En realidat te poc que veure; represente a Gulliver chitat an tiarra, lligat en cordes, aseguráes al terreno. Lo demés sol es una colecsió de “esllisaculs”, algúns més llarcs qu’els atres. 

Benicasim está prop de Valensia

Ñabíe uns que, al se de fiarro o algo paregut, a les hores que natres vam entrá, sobre les dotse y micha, en lo sol que habíe calentat tot lo matí, estáen casi ruens y van disá redonches roches a les cuises dels menuts que anáen en pantalons curts o en vestits, casi com sils hagueren cremat.
Pero ells se u van pasá be, que ere lo que buscáem, veen al home llarc; puchán y baisán damún d’ell.
Lo yayo, cansat y en los chiñolls rosegán, se va sentá a la sombra (aisó sí que li va agradá) y u va aguantá mol bé, veen als nets y als seus pares caminán per damún del home lligat en les cordes.
Sé que es una tontada lo que tos vach a dí, pero convé a lo que vindrá detrás, tos vull enrecordá que “Los viaches de Gulliver” es un llibre mol majo, escrit per Jonathan Eswift, mol recomendable pa la chen chove y sobre tot al estiu que tenen més tems lliure pa llichil.
Se trate de un home que fa viaches per mar y una volta arrive al país dels gigants y un atra al dels enanets. Cuan arrive a este radé, se quede dormit y. cuan se despiarte, no se pot maure, perque mentres estáe dormín, lo habíen lligat an tiarra, en un mun de cordes y, pese a se més gran que los habitans de aquella tiarra, lo habíen fet prisioné. A este es al que se referís lo parque que natres vam visitá.
Lo cap del agüelo, encara que estáe tranquil y a la sombra, may lo dise tartí. Y veen a Gulliver, tan gran y tan fort, lligat an tiarra y en aquell mun de sagalets per damún d’ell, chugán y disfrután sense cap temó, sense chens de po, li va fe enrecordás de una situasió pareguda que se podríe torná com lo que estaé veen, si tots mos chuním y apoyém als tecnics, al grupo de “amics” que se han brindat a trevallá en nom de tots e intentán aprofitá algún momén que lo gigant se quedó dormit o sondormit.
Y ara me agradaríe tindre bona memoria y enrecordám de tots los cordells en los que podríem intentá lligá al gigánt (catalá), no perque s
igue lo chermá gran nostre, sino perque com li han donat més minchá ha crescut més que natres (lo valensiá, lo mallorquí y lo chapurriau) ya que, aquell, desde fa uns añs, se ha tornat un poc abusón y encara vol o u vol se més, perque vol acaba en los atres chermans y quedás ell en tot.

Gulliver

A ver si lo podem lligá un poquet y ben curt:
Lo fuero de Jaca de 1063, en algunes de les copies del mateis fuero que van se donades a uns atres puestos ya ñabíe moltes palabres del actual chapurriau. Prime cordell.
Lo mateis fuero, a alguns puestos, se va utilisa pa fasilitá la repoblasió que, com la machoría de España estáe ocupada per moro;, casi anáe dirigit a chen “franca” (fransesa) pa que repoblare los territoris que se anáen conquistán als árabes. La machoría de esta chen va se de la comarca llemosí, lo que va tindre gran influansia pa la manera de parlá, que se va mesclá en lo llatí, fen una llengua romanse o romansechada y de ahí la ham heredat natres; no mol ha pasat lo catalá com presumisen ells. Segundo cordell.
An aquell tems Cataluña no existie y no u va fe hasta mols añs més tart, sol ñabie un condat de Barselona y uns atres condats repartits per allí, sense cap relasió entre ells. En algún momén eisa no-relasió va sé inclus de lucha entre ells. Un atre cordell.
Lo reinat de Cataluña, ni com reinat, ni com corona, va existí may. Un atre cordell fen forsa. Asó més pareis una gran corda, mol forta, en la que deuríe ñaure prau pa que lo cherma gort no se moguere més.
Tots los falsos estudis que se han fet, se han fet desde un prinsipi equivocat. U han fet com si lo catalá fore lo chermá més antic. Y ¿si eisos trevalls se repetiren pero ara en la verdat del chapurriau, llengua del antic reinat de Aragó, com més antic? ¿Qué eisiríe? Un atre cordell més.


Natres no tením gramática, les nostres regles no escrites, se han decantat més per arrimamos a la castellana, posiblemén per la influansia que ha tingut pa natres el que lo castellá hasque segut la llengua ofisial. Mentres que ells se mauen per una gramática mol noveta, feta per un ingeniero industrial, pillán com a modelo la gramática fransesa per sials a tot lo que fore español. Eises regles a natres no mos valen ni mos han vallgut may. Seguim lligán, un atre cordell (¿o ara es un vensill?).
Pompeu y Fabra va tindre que elegí una manera de parlá de les moltes que, an aquell tems, se parláen a tot lo territori catalá y va pillá lo barseloní, en contra dels demés, pensán que los atres se amoldaríen a lo que ell diguere y desapareiseríen, avui en día encara ña cantidat de varians “populars”, en front del “estandar”. Al nostre terreno pase lo mateis ña cantidat de modalidats de la nostra llengua y, grasies a Deu, hasta ara dingú se habíe ficat en natres. Sin embargo, desde fa uns añs, un gobiarn aragonés pelele dels catalans y los mateisos catalans u están intentán. Volen ficamos una llengua estandar catalana que damún ni siquiera es nostra ni de la nostra tiarra. Asó casi valdríe una “sogueta” més.
Ña lletres que natres tenim que ells no volen y al revés: per ejemplo la ñ y la ny. Un atre cordell.
Ña palabres nostres que ells no tenen en lo nostre significat: granera, calses, etc. Seguím lligán. Un atra cordeta.
Ells se agarren a que ña pobles, actualmén catalans, que parlen CASI com natres. Ells diuen que es per la influansia dels catalans sobre natres. Pero yo dic ¿no pot sé al revés, perque ells van sé mol tems part del reinat de Aragó, e inclús alguns pobles part del territori del actual Aragó? Lliga, lliga; un atre lligamén.
Ells presumisen que la nostra manera de parlá se pareis mol al catalá y per aisó tením que fels cas y parlá lo barseloní que enseñarán a les escoles als nostres menuts. Y yo dic la nostra llengua, sense sé igual, se pareis mol més al valensiá y aisó se pot comproba mol fásilmen. Según asó tamé lo valensiá mos podría voldre colonisá y sin embargo es respetuos y mos dise tránquils. Un atra cordeta.
Encara que sigue cusit en uns fils mol fins, este estiu, está escrit a la charrada meua de estos díes de nom EMILIA, ña cansons que les enseñáen, fa mols añs, a escoles nostres y a valensianes, sense que ñaguere cap de relasió coneguda entre unes y atres. ¿Podríe demostrá que la forma de parlá, algunes coses per lo menos, del reinat de Aragó se van estendre per los territoris que se anáen chunín a la nostra Corona?. Un cordell més, encara que este sigue un poquet fi.
Estic segur que se me olviden mols cordells y que vatres ne podriu escriure mols més, pa que lo “gort” no anare presumín per ahí, ni puguere abusá de la seua falsa forsa pa dominá als menudets. Ni siquiera falsechán llibres, histories e inventanse coses que no son verdats.
Al llibre que me ha servit pa escomensá este trevall, me pareis enrecordám que lo gigant se fa amic del menudets y hasta los achude, sé que aisó sol es un llibre inventat, que may va pasá, pero com ensomiá coste poc, ójala que, a la nostra historia, lo “gort” se u penso milló y torno al seu puesto, a on deu de está, com un chermá més y portanse en natres com se ha portat hasta fa uns añs en igualdat de uns en los atres y respetán a cada u a casa seua, aisí tots estarem contens y natres lo tratarem com sempre lo ham tratat y com lo estem tratán ara tamé. Sol ham fet que intentá deféndremos, pa podé seguí vius.

FIN.

domingo, 22 de julio de 2018

La veína del cuart



veína del cuart, roba, en pilotes, despullada

Hola, veína del cuart. Cuan ixques a estendre fesu milló en algo de roba damún. Lo meu home se passe lo día penjat a la finestra y consevol día mos caurá pel pati de llums, lo mol imbéssil.

Vale que tingues vinticuatre añs, eres pressiosa y hasta yo te fotría un clau, pero filla ... que este gañán que ting a casa está pensán en portá als amigots y cobrá entrada per a vóret. Un beset. 

PD. Si per casualidad eres lesbiana o bisexual , pots pujá a demaná sal cuan vullgues. Besets.

sábado, 21 de julio de 2018

galimaties

Ña camins que no saps per qué, pero te venen al cap idees rares y tú penses y penses, mentres te rustises al sol, y vas fen una letania inconfesable. ¿Es una tontería? ¿es un galimaties? Y al remat, lo sol te acabe de atontí y dius ¿per qué no? y vas y u escrius y la tontería te arrive tan adintre que lo atrevimén no te freno y lo coneisimén deu de está tamé de vacasions o sucarrat de la caló y vas y u PUBLIQUES.

¿Ton enrecordeu cuan, per mich de preguntes ñabíe que adiviná un personaje que te habíes inventat?

Les aventures del agüelo “Sebeta”: SOC. (Un galimaties).

Soc.
¡¡¡¡¡
Un ser.
Respiro.
Un ser viu.
Ting fills que mamen.
Pot se un mamífero.
Discurrisco.
Serás Home-Dona.
Me afaito tots los díes.
Sense duda: un home.
Rasa blanca.
Europeo-Americá.
Més amún de África.
Segur que Europeo.
De España.
Español. (esta ere fasileta)
Maño.
De Aragó. (Quina sort)
Soc de la bora de un riu que nais al Parrisal.
Matarrañenc. (Més sort encara)
De un poble que te dos noms y un es inventat: l’Aldea.
Vallchunquerá. (Seguim)
Parlo lo Chapurriau.
Una persona culta. (Te ha tocat lo premio gort)
Puc minchá tots los díes.
Casi eres ric. (perque no tots u poden fe)
Ting mols amics.
Una persona felis. (Qué bona chen done eisa tiarra)
Y pareis que me volen.
Una persona en sort. (No sé si te u mereises)
Ting mols añs.
Una persona vella. (Mira aisó sí que es verdat)
Encara estic viu.
Una persona viva. (Se note, en les coses rares que fas)
Escric a una paret.
Aprendís de escritó. (Pero no bo)
Vic com si fora dos persones.
Eres doble. (Ya escomensem)
Un gran y l’atre menut.
Un puer-mayor. (Ara en llatí, pa complicau més)
Ting un mote.
¿No será “Sebeta”? (No ñabíe un mote milló?)
Soc yo.
Claro, No podíe sé de un atra manera)
FIN

Nota: Segur que se tos ocurrisen un mun més de palabres y contestasions sobre lo yayo, tos atreviu a aná posanles y cuan acaveu les afechirem a estes y farem un atra letanía. ¡Ánimo!.
¿Tos ha agradat lo choc? O ¿ha segut un galimaties?
Pos ya teniu una charrada més, veeu com tamé ne sé fe de ruines.

galimaties, agüelo sebeta, Luis Arrufat, Valjunquera, Teruel, Aragó