dialecto,catalán, provenzal, lengua valenciana

El dialecto catalán es una mezcla de provenzal arcaico y lengua valenciana clásica

Programa de Federico Jiménez Losantos, poco amigo de los catalanistas .

https://www.buscabiografias.com/biografia/verDetalle/9860/Federico%20Jimenez%20Losantos

Nació el 15 de septiembre de 1951 en Orihuela del Tremedal, Teruel, junto a Alustante, Guadalajara.

Fue el mayor de los tres hijos de un zapatero que llegaría a ser alcalde, y de una maestra de matemáticas.

Con diez años obtuvo una beca que mantuvo durante todos sus estudios. Realizó el Bachillerato en el Instituto de Enseñanza Media y en el colegio San Pablo en Teruel, donde tuvo como profesor al cantautor y político José Antonio Labordeta. Cursó estudios de Filosofía y Letras en Zaragoza.

Licenciado en Filología Hispánica por la Universidad Central de Barcelona con una tesina sobre las acotaciones a los esperpentos de Valle-Inclán. El tribunal, presidido por José Manuel Blecua le otorgó un sobresaliente por unanimidad.

Durante el franquismo militó en organizaciones clandestinas de la izquierda antifranquista (Organización Comunista de España, Bandera Roja), de ideología maoísta, y en el Partit Socialista Unificat de Catalunya, de ideología comunista. Abandona las filas de la izquierda tras la caída del régimen franquista convirtiéndose en antiestalinista y después en anticomunista tras viajar a China y visitar un campo de reeducación.

En 1978, recibe el premio de ensayo de "El Vejo Topo" por un trabajo titulado "La cultura española y el nacionalismo". En 1980 se presenta como candidato y hace campaña electoral por el PSA (Partido Socialista Andaluz) de Rojas Marcos en las Elecciones Autonómicas de Cataluña.

Precursor del «Manifiesto de los 2.300», conocido por «Manifiesto de los intelectuales» presentado en Barcelona el 25 de enero de 1981 en el que se criticaba la política lingüística de la Generalitat. A consecuencia de este manifiesto, el 21 de mayo de 1981, la organización terrorista independentista Terra Lliure lo secuestra junto a una profesora de instituto. Fue liberado días después en un pinar cercano a Santa Coloma de Gramanet tras recibir un disparo en la pierna que le deja como secuela una cojera.

Profesor agregado a la Cátedra de Literatura Española en el Instituto Nacional Lope de Vega de Madrid en excedencia. Fue columnista y jefe de opinión en Diario 16; comentarista de cultura y política en Cambio 16; columnista en ABC. Colaborador de Luis del Olmo en el programa de radio Protagonistas.



En 1986 entra en la emisora de radio Antena 3 como analista político del programa El primero de la mañana, dirigido por el fallecido Antonio Herrero, y en Hora Cero, conducido por José Luis Balbín.

Tras la entrada del Grupo PRISA en Antena 3 Radio en julio de 1992, deja la emisora para fichar por la COPE. Para televisión, dirigió La historia de los judíos españoles, y participó en los informativos de Antena 3 TV y Telecinco.

Fundó y dirigió la revista La Ilustración Liberal y en el 2000 el diario de opinión electrónico Libertad Digital. En el año 2005 creó Libertad Digital TV. El 16 de junio de 2009 anunció su incorporación, a partir del 7 de septiembre de 2009, a esRadio. Anteriormente presentó el programa radiofónico «La Mañana» en la cadena COPE hasta el 10 de julio de 2009. Director y presentador del programa radiofónico «Es la mañana de Federico», de la cadena esRadio, columnista del diario El Mundo y tertuliano en Intereconomia TV.

Entre otros, ha obtenido el Premio Continente de periodismo, el Premio González Ruano de 1993, el Premio Espejo de España de 1994, el Micrófono de Plata de 2000 y el Micrófono de Oro de 2007 en la categoría de Radio.

En octubre de 2010, 'Es la Mañana de Federico' el programa emblemático de esRadio fue premiado como mejor magacín de la radio española por la Academia de la Radio.

No sé si Eugenio cuenta el chiste de Federico en este video:

Gramatica occitana segon los parlars lengadocians

GRAMATICA OCCITANA SEGON LOS PARLARS LENGADOCIANS


Loís Alibert 


Réédition de la grammaire de Louis Alibert, établie d'après les parlers languedociens dans les années 1930, et qui fait encore autorité aujourd'hui pour l'étude de la langue et les choix graphiques. 

http://www.decouvertes-occitanes.fr/fr/113-gramatica-occitana-lois-alibert-9782859102746.html 19€ DERNIER EXEMPLAIRE ! Réalisation et hébergement de la boutique par : NET15 

http://regnevalentia.blogspot.com/2007/06/els-parlars-lengadocians.html

En occitan. Aperçu de la table des matières : Introduccion : lo dialècte lengadocian Primièra part : grafia e fonetica Segonda part : morfologia Tèrça part : sintaxi Quarta part : formacion dels mots Apendix : Adaptacion dels mots sabents a l'occitan
VOCABULARI ORTOGRAFIC 
IEO edicions, hors collection.

Amazon France:

Gramatica occitana, Loís Alibert

Wiki
https://oc.m.wikipedia.org/wiki/Gramatica_occitana_segon_los_parlars_lengadocians

La Gramatica occitana segon los parlars lengadocians, mai sovent coneguda coma laGramatica occitana d'Alibèrt, foguèt una de las òbras fondamentalas per la fixacion de la grafia dicha "classica" de l'occitan. Foguèt escricha per Loís Alibèrt e publicada a Barcelona en 1935.

Aquela gramatica pareguèt çò primièr en tròces dins la revista Òc. En 1935 la Generalitat de Catalhona per mejan de l'Oficina de Relacions Meridionals, l'estampèt, mas la Guèrra civila espanhòla ne geinèt la difusion. Calguèt esperar 1976 que se sortiguèsse una edicion novèla e revisada deguda a Ramon Chatbèrt, editada pel Centre d'Estudis Occitans de l'Universitat Pau Valèri de Montpelhièr. En 2000 l'Institut d'Estudis Occitans e l'Institut d'Estudis Catalans la tornèron estampar.

ABBE SALVAT Joseph, gramatica occitana

La Gramatica occitana a marcat prigondament lo movement renaissentista occitan. La referéncia explicita d'Alibèrt per sa gramatica èra la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra e l'autor voliá que son òbra aguèsse lo meteis resson social que la del Pompeu Fabra. La gramatica d'Alibèrt a quatre caracteristicas que ne fan una òbra màger:

• Es escricha en occitan.
• Es una gramatica descriptiva dels parlars lengadocians.
• Es l'òbra qu'es a la basa del desvolopament de la grafia classica (e mai se n'es pas a l'origina).
• Es una gramatica prescriptiva (ditz las formas que cal emplegar e las que cal pas) que fonda la nòrma classica de l'occitan e qu'a per ambicion d'èsser a la basa d'una lenga literària. Es aquela caracteristica que noiriguèt la polemica a l'entorn de l'òbra, ajudada pel ton categoric de l'autor.
• Es una òbra qu'anticipa las aplicacions possiblas a d'autres dialèctes occitans que lo lengadocian, e que se fonda sempre sus una concepcion globala de la lenga occitana.

AITOR CARRERA BAIGET

Mas se l'òbra es ara en partida contestada, es a l'origina de la difusion de la grafia classica e de la nòrma classica, amb las adaptacions de Pèire Bèc pel gascon o de Robèrt Lafont pel provençal. Tanben es la font de las principalas temptativas d'estandardizacion del lengadocian, que sián las de Jacme Taupiac, de Rogièr Teulat o de Patric Sauzet.

A mai de son prètzfach normatiu, l'òbra d'Alibèrt es plan rica en informacion dialectala. La variacion sosdialectala del lengadocian i es descricha pro menimosament dins mantuna part de l'òbra que siá en fonologia o en morfologia e una mapa amb la toponimia en occitan, que permet de visualizar aqueste ensems de sosdialèctes, i es fornida tre la debuta del libre

Mapa dels dialèctes lengadocians de l'occitan, extracha de la Gramatica occitana d'Alibèrt

Modificar

• Loís Alibèrt
• Dictionnaire occitan-français d'après les parlers languedociens
• Occitan
• Grafia classica
• Nòrma classica
• Conselh de la Lenga Occitana
• Congrès Permanent de la Lenga Occitana
• Institut d'Estudis Occitans

Loís Alibèrt (Bram, 12 d'octobre de 1884- Montpelhièr, 16 d'abril de 1959) foguèt un lingüista occitan. Es un autor especialament conegut e important dins l'occitanisme per encausa de sa gramatica, e de son diccionari, que fondamentan la nòrma classica de l'occitan.

https://oc.m.wikipedia.org/wiki/Loís_Alibèrt la wiki se pot modificá, no faigau mol cas de lo que llixgau.

Loís Alibèrt nasquèt en 1884 a Bram, en Lauragués, dins una familha de païsans ont l'occitan i èra la lenga d'emplec abitual. Tre sa joventut s'opausava ja a las ideologias radical-socialistas qu'imperavan dins son país. Partiguèt far d'estudis de farmacia a Montreal d'Aude. Estudièt puèi a l'Universitat de Tolosa ont s'interessèt per la lenga e l'istòria occitanas. Obtenguèt aital los diplòmas d'estudis superiors meridionals e d'estudis superiors d'istòria. Al mes de desembre de 1912, se maridèt amb Maria Lator. Aguèron pas qu'un filh, Enric, que moriguèt a la guèrra en 1943, mobilizat en Alemanha quand faguèt sos 31 ans. S'installèt coma farmacian a Montreal d'Aude e i demorèt de 1912 a 1942. Sòci del Felibritge (Escòla mondina, puèi l'Escòla occitana), foguèt cap redactor de La Tèrro d'Oc. Comencèt de s'interessar a la normalizacion linguistica de l'occitan après la Primièra Guèrra Mondiala. 

Dins Le lengodoucian literari, fasiá servir una grafia francizanta e a l'encòp l'article local le.

Es cap a la fin de las annadas 1920, que jos l'influéncia de Prospèr Estieu, Antonin Perbòsc e sustot de Pompeu Fabra, perfecciona l'escrich e l'oral per desvolopar la nòrma classica, inspirada de l'usança anciana e adaptada a la lenga modèrna. Es demest los fondators de la Societat d'Estudis Occitans, en 1930, que ne ven gaireben lo solet animator. Sa Gramatica occitana segón los parlars lengadocians poguèt pasmens paréisser qu'a Barcelona, mercé a l'ajuda dels catalans, en 1935-1937, en plena guerra sivil.

Sa Gramatica pausava los principis e donava una lista d’exemples de mots, aplicacion dels principis per l’ortografia restituida. Durant la Segonda Guèrra Mondiala, Alibèrt se mostrèt partisan del regim de Pétain e de la collaboracion. Amb la femna, foguèt jutjat e condemnat a la preson per "atteinte à la sûreté de l'Etat" en 1946. Sortiguèt finalament de preson en 1951 (5 añs per atteinte?) e visquèt cansat e malautís en çò de sas conhadas. 

Alibèrt se mostrèt fòrça discret dins l'emergéncia de l'occitanisme de l'après guèrra. Sembla que joguèt pas cap de ròtle actiu dins la fondacion de l'Institut d'Estudis Occitans (IEO) en 1945. Per contra, l'IEO adoptèt la nòrma classica en se basant sus sa gramatica, revista en 1950. Moriguèt a Montpelhièr lo 16 d'abril de 1959 e foguèt enterrat a Bram. 

Sa ''Gramatica occitana'' es estada tornada publicar durant lo segle XX, la darrièra reedicion data de l'an 2000 per l'Institut d'Estudis Occitans, amb de leugièras correccions e mesa adeqüacion amb las nòrmas establidas pel Conselh de la Lenga Occitana.

A partir de sos manuscrits inedits, Robèrt Lafont e Raimond Chatbèrt publiquèron un diccionari postum e inacabat, lo Dictionnaire occitan-français d'après les parlers languedociens (1966), qu'es considerat de còps que i a d'una qualitat tecnica pro bassa e mens bona que la de la gramatica de 1935.

Son diccionari èra pas pus la teoria amb d’exemples, mas son aplicacion, d’un ample tot autre. Alibèrt lo faguèt mai que mai per ensajar de determinar l’ortografia de totes los mots tradicionals de l’occitan lengadocian, trabalh enòrme de son temps, malaisit e inacabat (amb d’etimologias sovent inconegudas, de familhas de mots malaisidament determinadas, de relacions amb lo catalan e las autras lengas neolatinas de còps absentas, de prononciacions o de formas lingüisticas desparièras, etc.). S’i tròban emai de « variantas » que son pas de variantas de mots ni mai d’ortografia mas de prononciacion, notadas de còps en prononciacion figurada a la francesa, o emai mitat a la francesa e mitat a l’occitana (!) : cuol Var. quiol ; conselh Var. cosselh, crotz Var. cros ; engenh~enginh Var. enchin ; pissar Var. pichar ; polícia Var. polécia ; pluèja Var. plèja ; puèi Var. pèi ; regina Var. ragina ; resistir Var. resestir ; sagnar Var. sannar ; tòrcer Var. tòcer, tòtser ; vim Var. vin (!!!) : pròva evidenta d’una òbra inacabada. En mai, s’i ajustan un fum d’enganas de còpia del manuscrit, que los editors postumes poguèron pas consultar, mas que Josiana Ubaud dins lo sieu Diccionari Ortografic a esmendat. Atal, es pas question de considerar lo diccionari d’Alibèrt coma una òbra que clavariá per l’eternitat tot lo trabalh lingüistic e lexicografic seriós, mas totas las insufiséncias o esitacions qu’òm i pòt trapar pòdon pas servir de pretèxte per l’enviar tot entièr a las escobilhas per faire qué que siá, e encara mens per desqualificar sos principis.

Segon Joan Coromines : «La Gramàtica occitana segons els parlars llenguadocians és una obra substancial i cabdal per a l'elaboració de la norma escrita de l'occità modern; la qual és majoritària avui mateix. Fou escrita pel farmacèutic i lingüista audenc Loís Alibèrt, admirador de la tasca duta a terme per Pompeu Fabra».

• Le lengodoucian literàri, 1923
• Gramatica occitana segón los parlars lengadocians, 1935-1937, reedicion corregida per Raimond Chatbèrt, Montpelhièr, CEO, 1976, reedicion IEO, Tolosa, 2001
• Les troubadours de l'Aude, 1941 (Revista Pyrénées n° 2)
• Origine et destin de la langue d'Oc, 1942 (Cahiers du Sud)
• Participacion a la redaccion de la Tèrro d'Oc, 1908-1930
• La réforme linguistique occitane et l’enseignement de la langue d’oc (publicat sens nom d'autor per l'IEO (1950)
• ambe Pèir Bec, L'application de la réforme linguistique occitane au gascon, IEO, Tolosa,1952
• Sur quelques toponymes catalano-occitans dans l'Aude, 1956 (Revue internationale d'onomastique n° 2)
• Toponymes de l'Aude, 1957 (Revue internationale d'onomastique n° 4)
• Sept élégies de Tibulle traduites en languedocien, 1928
• Dictionnaire occitan-français d'après les parlers languedociens, 1966 (postum)

Ligams extèrnesModificar

• Dictionnaire occitan - français, Loís Alibèrt (en pdf)
• Dictionnaire occitan - français, Loís Alibèrt (en html)
• Gramatica occitana segon los parlars lengadocians - Introduccion: encastre geografic e origina dels mots occitans
• Gramatica occitana segon los parlars lengadocians - Introduccion: estudi de las mutacions foneticas dels parlars lengadocians, Loís Alibèrt
• Lexique français-occitan des gallicismes corrigés, Loís Alibèrt
• Loís Alibèrt al sit Montpelhièr l'occitana
• Compte-rendut de la Gramatica occitana, segonda edicion, per Xavier Lamuela
• Letra manescricha de Loís Alibèrt a F. P. Raynal, sus Occitanica, fons Cirdòc

Nòtas & referénciasModificar

1.  Biografia per Joan Frederic Brun

burufalla

L'atre día me van di per WhatsApp una paraula que fae mol tems que no la sentía. La paraula es “burufalla” y la va empleá dins de este texto. M'has enviat molta burufalla.? Algú sap en si lo que es la burufalla?

Bufarralla a Tamarite y zona Litera.

Barallofa: A Valderrobres diem barallofa y es lo que envolte a les panolles de panís, tamé se emplee per a di que a una cosa ña poc de cla, no es tot llimpio.

https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/09/23/14castaner.pdf


Al dcvb, barallofa la fique com a sinónim de baldrufa, ballaruga, trompina a Beseit. No es aixó.

http://aldc.espais.iec.cat/files/2014/01/547-La-tavella.pdf

http://aldc.espais.iec.cat/files/2014/01/522-La-panotxa-de-blat-de-moro.pdf

La tecla

La tecla

Ñabie un conchún de música, de estos que fan y toquen cansons, eren novatos o, si preferiu primerencs, los costáe pillá la nota, pa tindre y mantindre tots lo mateis tono a la hora de tocá y cantá les cansons.

Lo pianiste, que teníe uns pocs més de coneisimens musicals quels demés, los fáe callá a tots y escomensáe a tocá lo teclat de un costat al atre, tecla a tecla, buscán, hasta que trovare lo tono bo.

A camins aisó costáe mol, per diferens motivos; primé perque ells eren prinsipians y un poc durs de orella y los costaé fe sintonía en quina ere la nota bona y en segundo perque per allí per la bora ñabíe moltes carracles fen soroll, bueno fen ruido, y nols disáen consentrás.

Pero lo conchún teníe mol clares les seues idees musicals y sobretot volíe triunfá al mon de la música. Es verdat que ñabíe masa afisionats acostumbrats a fe ruido per fe ruido o per fastidiá als que tenien bona vountat, als que de verdat teníen interes per trová la sintonía ideal en los seus gusts musicals.

Los “amics de la música” sabíen que detrás dells ñabíe mols afisionats a la música bona, la música de sempre, mols “fans” dells y nols volíen fallá; per aisó un día sí y un atre tamé, tots ensayán.

Y lo arreglista tots los días una tecla detrás del atra, probán y probán, sempre en la ilusió en que un día trovaríen lo tono y cantaríen la cansó de la seua vida, la que tot lo mon esperáe y eisirien en daván y tots los seus “fans” podríen cantá lliuremén eisa tonada que fáe tans añs que “anáe” per aquella tiarra.

Teníen lo perill de que la orquesta ofisial escomensaré a tocá los “segadós” avans que ells trovaren la desichada tecla y la música nova se minchare a la vella avans de que escomensaré a torna a soná.

Los afisionats a la música de la Aldea los donáen idees sobre quin “sostenido” o quin “bemol” podíen sé eise tono milagrós, pero no ñabíe sort hasta ara.
¿A quina part del piano estaríe la dichosa tecla? ¿Cuán se sentiríe aquella musiqueta que se pareiserie a la de los “ancheletes”?

Pero ells son de Aragó, busquen y busquen, segur que algún día sonará la tecla, encara que sigue per casualidat, y eisa música tornará en forsa a tota esta tiarra, apoyada per un mun de instrumens, inclus alguna trompeta y violín de la orquesta ofisial.

Si mos nesesiteu natres encara tenim mols pitos pa toca y hasta una pinte forrada en un pape de fuma pa toca “clavelitos”.

Y sino sempre quede los refrán de “sonó la flauta por casualidad”.
A seguí, prován, sense para……

FIN

Los Rogers, no rugés com en catalá

Valderrobres, 

Gonellisme

Gonellisme: Particularisme i secessionisme lingüístics a les Illes Balears 

Arbre de mar

Xavier Canyelles Ferrà 

Els orígens, els principis ideològics, les finalitats i els activistes més destacats d’aquest fenomen sociolingüístic.

Bé, m‘hé gastad 35 € per aquest llibre que me va‘rribà ahí. Avúy hé lleggid 50 pàginas y estig a punt d‘havê de prênde un Tranquimazin, o algo parescud, pêrque no me péguiga un atac de rabi. ¡Jo no sé còm se pod tergiversà de tal manéra! ¡Jo no sé d‘ahón trèuen es catalanistas tants d‘arguméns contraris emb lo que va de sa nostra llengo! Ara me dón cónta de còm ha sortid tot aquest puñetéro pancatalanisme a sas nostras islas: de sa gent que lleggêx panfletos còm‘aquest y se creu lo qu‘hey escríuen. M‘agradaría molt compartí emb voltros un parêy de frases d‘aquest llibre, però com que té drêts d‘autó, no m‘ês possibble. Domés vos dig una còsa: si volêu agafà una bòna empipada, compràu es llibre, que vos sirà segura; si no, agafàu es 35 € per anà a fé un bon pamb‘òli y un gintònic, que vos caurà milló. Au idò...

Amazon España

Aquest documentat i penetrant estudi tracta del fenomen sociolingüístic conegut per gonellisme, mot que procedeix del pseudònim Pep Gonella adoptat per l’advocat i polític Josep Zaforteza en la famosa polèmica de l’any 1972 sobre la identitat lingüística i l’estandarització del català a Mallorca. 

Avui el gonellisme fa referència als sectors contraris a la unitat de la llengua catalana o a la normalització lingüística a les Balears. 

Dividit en tres grans parts, la primera està dedicada als orígens, als autors i activistes més destacats, a les publicacions més rellevants i als principis ideològics del gonellisme. 

La segona part exposa les queixes i reclamacions més habituals del gonellisme, i la seva manera d’actuar o treballar per a atènyer les seves finalitats. 

Finalment, en la tercera part l’autor examina i refuta els arguments i les afirmacions esgrimits pels gonellistes i anticatalanistes illencs. 

Enlaces que solo muestran publicidad:

http://es.shopping-stars.ru/lit-gonellisme_particularisme_i_secessionisme_ling_stics_a_les_illes_balears_arbre_de_mar__214097.html 

http://uberupload.ru/es/download/gonellisme_particularisme_i_secessionisme_ling_stics_a_les_illes_balears_arbre_de_mar_.zip

INFORMACIÓN 

ISBN 978-8417113100 
Cubiertas (Catalán) 
Autor Xavier Canyelles Ferrà 
Papel , 464 páginas

Botiga de Llibres en català

La botiga de llibres d’Amazon.es és el lloc perfecte per tot aquell que gaudeixi de la lectura en català. Amazon.es t’ofereix en aquesta pàgina tot el que està relacionat amb el món de llibre en català.

Per qué

La poesía de avui te que vore en natros, es una pregunta, a vore si la sabeu contesta.

Juan Carlos Abella

 

" ¿PER QU É? "

Per qué no te volen chapurriau?
no puc entendre tal cosa
es algo que no se justifique massa
pos sempre ha segut una llengua de pau

Per qué los fas tanta nosa?
no te poden vore ni en pintura
te tenen tanta amargura
pareis que te odien en tota la seua forsa

y lo mes trist es aquella gen
que de esta llengua han renegat
de la primera llengua que han parlat
y no aleguen un perqué convinsén

qué ha passat chapurriau?
qué es lo que troben tan mal?
Per qué no troben normal
que parlem lo chapurriau?

que natros naissem en chapurriau
a tots los volem dí
que no mos faiguen patí
pos tamé mingem en chapurriau

dormim en chapurriau
y no u volem cambiá
y cuan mos anem a enamorá
mos declarem en chapurriau

mon enriem en chapurriau
cuan tenim ilusió
y cuan tenim tristó
plorem en chapurriau

tota la vida la vivim en chapurriau
y a la vida veem pasá
y cuan esta se vol acabá
mos morim en chapurriau

potse aixó los fa envecheta
que mos tinguem tanta fidelidat
que mos vullguem asta la eternidat
que aixo no es cosa menudeta

perque pensem en chapurriau
forme part de la nostra identidat
y tota la vida lo ham defensat
per aixó som la gen del chapurriau.