Mostrando entradas con la etiqueta umbral. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta umbral. Mostrar todas las entradas

jueves, 9 de mayo de 2024

Lexique roman; Lumtar, Lumdar, Lhumdar, Luntar, Lundar - Dilus, Diluns

 

Lumtar, Lumdar, Lhumdar, Luntar, Lundar, s. m., seuil, demeure.

Sus en lo lumtar son cazutz. V. de S. Honorat.

Sus en le seuil sont tombés.

Coma el desires vizitar los sanhs lhumdars dels apostols.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 106.

Comme il (desirât) désirât visiter les saintes demeures des apôtres.

Onhes en los luntars de las portas. Hist. abr. de la Bible, fol. 28.

Oignez-en les seuils des portes.

Claus e porta e lundar. 

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.

Clef et porte et seuil.

ANC. ESP. Lumbral (MOD. Umbral VS dintel). PORT. Lumiar. (chap. Llindá, llindás.)


Luna, Lhuna, s. f., lat. luna, lune.

En cela ora ve lo clipses de la lhuna; quar la lhuna non ren clardat mas del solelh, que fer la lhuna, e lhi fai redre clardat.

Liv. de Sydrac, fol. 51 et 52.

En cette heure vient l'éclipse de la lune; car la lune ne rend clarté excepté du soleil, qui frappe la lune, et lui fait rendre clarté.

Atressi creys cum la luna es creyssens.

Richard de Barbezieux: Lo nous mes.

Ainsi il croît comme la lune est croissante. 

Un cantel

De la luna.

Guillaume de Mur: Al avinen. 

Un quartier de la lune. 

CAT. Lluna. ESP. Luna. PORT. Lua. IT. Luna. (chap. Lluna, llunes; lluneta, llunetes; v. alluná, allunás; lo poder gravitatori de la lluna afecte al aigua, marea, y al servell : allunat com Manel Riu Fillat, allunats com los catalanistes, allunada com Carmen Junyent (QEPD), allunades com les dones de la huelga de Valderrobres: grillat, grillats, grillada, grillades; lunátic, lunatics, lunática, lunátiques o llunátic, llunatics, llunática, llunátiques.)

2. Lunamen, s. m., lunaison.

De CCC e de XXX e de V lunamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

De trois cents et de trente et de cinq lunaisons. 

ANC. CAT. Lunament. IT. Lunamento.

3. Lunacio, Lunaso, s. f., lunaison. 

Apelam una lunacio mes lunar. Eluc. de las propr., fol. 124. 

Nous appelons une lunaison mois lunaire. 

Es lunasos complida. Brev. d'amor, fol. 33. 

La lunaison est accomplie. 

CAT. Llunacio (llunació). ESP. Lunación. PORT. Lunação. IT. Lunazione.

(chap. La lunassió es una volta completa de la lluna, 28 díes, un mes lluná o lunar.)

4. Lunar, adj., lat. lunaris, lunaire. 

Us mes... lunars.

Brev. d'amor, fol. 46. 

Un mois... lunaire.

Alcunas vetz apelam an lunar aquel espazi qui ha XII lunacios.

Eluc. de las propr., fol. 122. 

Aucunes fois nous appelons an lunaire cet espace qui a douze lunaisons. De figura lunar. Trad. d'Albucasis, fol. 14. 

De forme lunaire.

CAT. ESP. PORT. Lunar. IT. Lunare. (chap. Lunar o lluná.)

5. Lunatic, adj., lat. lunaticus, lunatique.

Lunatic, adj., lat. lunaticus, lunatique.

A lhi un sieu filh presentat 

Lunatic et endemoniat.

Brev. d'amor, fol. 158. 

Lui a présenté un sien fils lunatique et démoniaque.

Substantiv. Com vezem dels lunaticx et dels epilenticx.

(chap. Com veém dels lunatics y dels epileptics.)

Eluc. de las propr., fol. 117.

Comme nous voyons des lunatiques et des épileptiques.

CAT. Lunatic. ESP. (lunático) PORT. IT. Lunatico. (chap. lunátic, lunatics, lunática, lunátiques o llunátic, llunatics, llunáticallunátiques.)

8M Valderrobres , si natros o natres mos aturem

6. Lus, Luns, s. m., lundi.

Pueis fe lo lus e 'l mars e 'l mercres eissamens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Puis il fit le lundi et le mardi et le mercredi également.

Lus e dimartz, mati e ser.

R. Vidal de Bezaudun: En aquel. 

Lundi et mardi, matin et soir.

7. Dilus, Diluns, s. m., lundi.

No y guart dilus, ni dimartz, 

Ni setmana, ni mes, ni ans.

Bertrand de Born: Ges de far. 

Je n'y regarde lundis, ni mardis, ni semaine, ni mois, ni ans.

Voyez dia.

jueves, 24 de agosto de 2017

brancal

BRANCAL m. 

brancalet

I. || 1. Conjunt de pedres sobreposades que formen el muntant lateral d'un portal o finestra (or., Falset); cast. jamba. Amagada al brancal del balcó, Oller Pap. x. 

|| 2. Barra vertical d'un bastiment o fulla de porta (Palma); cast. montante. Aquestes vergues, primes com à jonchs, se vinclan cada instant seguint es vicis des brancals de fusta, Ignor. 44. 

|| 3. Barra vertical o fixa d'una barrera, que per l'extrem superior encaixa dins la polleguera i per l'inferior balla dins el punt (Artà).


II. Pedra col·locada horitzontalment a la part inferior d'un portal, sobre la qual descansen les rebranques (Ll., Benavent, Massalcoreig, Capsanes, Calasseit, Gandesa, Tortosa, Vinaròs, Morella, Llucena, Castelló); cast. umbral. Madona Jaumeta... que seye baix al branchal de la porta de dita casa, doc. a. 1574 (arx. mun. d'Igualada). El dia que saltava el brancal de la funerària, S. Gozalbo Bol. 142.



brancal , umbral , puerta antigua, porta antiga


III. || 1. Peça de fusta col·locada horitzontalment damunt la porta (Eiv.); cast. dintel. Si en lloc d'esser de fusta és de pedra, es diu brancalada. 
|| 2. Brancal des pou: la biga o tió entravessat a la capella del pou, i en el qual va penjada la corriola (Eiv.).
|| 3. Brancal de sa campana: la barra horitzontal que forma els dos braços de la campana (Eiv.).
    Fon.: 
bɾəŋkál (or., bal.); bɾaŋkál (occ., val.).
    Etim.: 
derivat de branca.
2. BRANCAL adj., 
per blancal. «Blat brancal» (Mall.). «Figa brancal» (Freginals).