Lexique roman; Mazan, Masan - Remediar

 

Mazan, Masan, s. m., tapage, tintamarre, bruit, murmure.

Il crit e il masan

Que il corn e las trombas fan.

Pierre de Bergerac: Bel m'es cant.

Les cris et les tintamarres que les cors et les trompettes font.

En breu veirem qual mais poiran 

Sofrir lo maltrach e 'l mazan.

Bertrand de Born: Guerra e trebalh.

Dans peu nous verrons lesquels pourront davantage supporter la fatigue et le tapage.

Manjar ab mazan

De viol' e de chan.

Bertrand de Born: Mon chan fenisc.

Manger au bruit de viole et de chant.

Al avinen mazan

Que fan entr' els l' auzelh.

G. Pierre de Casals: Al avinen.

A l' avenant tapage que font entre eux les oiseaux.

M' agrada l' aura e 'l temps e 'l mes

E 'l gaps e 'l ris e 'l jois e 'l chans

E 'l douz mazans 

Que creis quan s'aizina 'l matis.

Giraud de Borneil: Quan creis la. 

M' agrée l'aure et le temps et le mois et la plaisanterie et le ris et la joie et le chant et le doux murmure qui s'accroît quand le matin se déploie.

Mazelh, Mazel, Mazell, s. m., lat. macellum, boucherie.

Voyez Denina, t. II, p. 286. 

Lo despezon plus menudament que hom no fay carn a mazell.

Lo buou que hom enten menar al mazel engraissa hom.

V. et Vert., fol. 25 et 76.

Le dépècent plus menu qu'on ne fait chair à boucherie.

On engraisse le boeuf qu'on entend conduire à la boucherie.

ANC. FR. Laquelle femme le supliant trouva en la boucherie, ou macel. Lett. de rém. de 1460. Carpentier, t. II, col. 1102.

Caboche, escorcheur de vasches au maisiel S. Jacques.

Monstrelet, t. 1., fol. 165. 

IT. Macello.

- Carnage.

A Bezers fezets faire 

Mout estranh mazelh.

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

A Béziers vous fîtes faire moult étrange boucherie. 

ANC. FR. N'oï l'om mai si fort mazel. 

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 127.

- Boucher.

Liatz a la coza d'un taur,

Degr' esser frustratz pel mazel.

P. Vidal: Pois ubert.

Lié à la queue d'un taureau, il devrait être dépecé par le boucher.

2. Mazelier, Mazeller, s. m., lat. macellarius, boucher. 

Desembre penh hom aissi 

A manieira de mazelier.

Brev. d'amor, fol. 48. 

Décembre on peint ainsi à manière de boucher.

ANC. FR. La bale des machecliers, lequele li macheclier meismes tiennent. 

Et li machecliers qu'il ne puist wagnier au pourchiel tuer ke six deniers.

Tit. de 1274. Carpentier, t. II, col. 1101. 

IT. Macellaio.

- Bourreau.

Quant hom la menava al martire, mot de malvada gen la seguia... dels quals la deffendia Bazilides, lo mazelier.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 22.

Quand on la menait au martyre, moult de mauvaise gent la suivait... desquels la défendait Basilides, le bourreau.

3. Mazellar, v., tuer, égorger, assommer. 

Om mielhs non mazella 

Autrui porc.

P. Cardinal: Un sirventes.

On n' égorge pas mieux le porc d'autrui. 

Cocha e mazelh' e trenca.

Rambaud d'Orange: Ar s'espan. 

Poursuit et tue et tranche.

ANC. FR. Les autres les recevoient sur leurs picques et sur leurs bastons, et là, les machecloient sur leurs picques très inhumainement.

Monstrelet, t. 1, fol. 265.

ANC. PORT. Mazellando se en seus coraçoens. 

Chron. de D. P. de Menezes. Elucidario, t. II, p. 125.

IT. Macellare.

(chap. Verdugo, matarife.) 

Me, pr. pers. m. et f., 1re pers. sing., lat. me, je, moi, me, à moi.

Suj. Mon escudier e me 

Avem cor e talen.

B. de Ventadour: Pus mi preiatz.

Mon écuyer et moi avons courage et désir. 

S' auzes dire quar me fos 

Un ser lai on se desvestis.

Arnaud de Marueil: Belh m'es. Var. 

Si j' osasse dire afin que je fusse un soir là où elle se déshabille.

Rég. dir. Saluderon me francamen.

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.

Saluèrent moi franchement.

Molt am selieys que m'a conquis, 

Et elha, me.

P. Rogiers: Entr' ira e joy.

Moult j'aime celle qui m'a conquis, et elle, moi.

Rég. ind. A manjar me deron capos.

(chap. A (de) minjá me van doná capons.)

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.

A manger à moi donnèrent chapons. 

Autre ris me sembla plorar.

Rambaud d'Orange: Ab nou cor. 

Autre rire à moi semble pleurer. 

CAT. (catalán inventado: em) ESP. PORT. IT. Me. (chap. Me.)

2. Mi, pr. pers. m. et f., 1re pers. sing., lat. mihi, je, moi, me, à moi.

Suj. No sai on vauc ni d'on mi venc.

(chap. No sé aón vach ni d' aón (me) vinc o ving.)

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Je ne sais où je vais ni d'où je viens.

S' ieu auzes dir quar mi fos

Un ser lai on se devestis.

Arnaud de Marueil: Belh m' es lo. 

Si j' osasse dire afin que je fusse un soir là où elle se déshabille. 

Rég. dir. Si mi ten pres s' amors e m' enliama.

B. de Ventadour: Ben m'an perdut.

Tellement son amour tient moi prisonnier et me lie.

Ors ni leos non etz vos ges,

Que m' aucizatz, s' a vos mi ren.

B. de Ventadour: Non es meravelha.

Ours ni lion vous n'êtes point, que vous me tuiez, si à vous je me rends.

Rég. ind.

Platz mi fort que ieu d' amor vos vensa.

La Comtesse de Die: A chantar m'er. 

Il plaît à moi fort que je vous vainque en amour. 

El mon non ai amic que tan mi vailla. 

B. de Ventadour: Per mielhs. 

Au monde je n'ai ami qui tant à moi vaille. 

ANC. FR. Tout mi sui donné. 

Auboins de Sézane. Ess. sur la mus., t. II, p. 156. 

Mes bras li tendi, 

Si la très vers mi. 

Jean Errars. Ess. sur la mus., t. II, p. 188. 

Bien mi devroit mon servise mérir. 

Simon d' Athies. Ess. sur la mus., t. II, p. 158. 

CAT. ESP. (mí) PORT. IT. Mi. (chap. Mí. A La Llitera se diu per a yo, y no per a mí.)

3. Mei, Mey, pr. pers. m. et f., 1re pers. sing. rég., moi. 

Cum s' agues fait son drut de mey.

P. Rogiers: Per far esbaudir.

Comme si elle eût fait son galant de moi. 

Trobar vos cug, domna, latz mei.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Je crois vous trouver, dame, à côté de moi. 

ANC. FR. Mei atendirent li pechéor que il perdissent mei. 

E entendit à mei.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 118 et 76.

4. M, pr. pers., contraction de me ou de mi; se plaçait toujours, comme affixe, après les mots terminés par une voyelle.

Voyez la Grammaire romane, p. 187.

Suj. Si be m ri ni m chan.

P. Raimond de Toulouse: Enquera. 

Si bien je ris et je chante. 

Rég. dir. Si trop grans afars no m rete. 

P. Rogiers: Tant ai mon cor. 

Si trop grande affaire ne retient moi. 

Rég. ind. Que m fos datz, a rescos, 

En baizan, guizardos.

B. de Ventadour: Lo gens temps. 

Que à moi fut donnée, en cachette, en embrassant, une récompense. ANC. FR. Va, ça m viendra peut-estre.

Th. Corneille, le Festin de Pierre. 

ANC. ESP. E da m grand soldada.

Arcipreste de Hita, cap. 1001.

(chap. fica 'm o fícam; dixa 'm o díxam.) 

Meat, s. m., lat. meatus, canal, ouverture, passage.

Entro al meat de la vergua.

En lo meat del prepuci.

Trad. d'Albucasis, fol. 39 et 30.

Jusqu'au canal de la verge.

Dans l' ouverture du prépuce.

ESP. PORT. IT. Meato.

Mec, adj., triste.

Auzels que son mec 

Per lo freg temps.

Alegret: Ara pareisson.

Oiseaux qui sont tristes par le froid temps.

Meca, Mecha, s. f., du lat. myxus, mèche.

Papiri es jonc apte a far mecas per ardre. 

Eluc. de las propr., fol. 218. 

Le papyrus est jonc apte à faire mèches pour brûler. 

Si col cera e mecha e 'l fuocx d' entre issentz, 

Cestas tres res essemble son us ciris ardens. 

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Ainsi comme la cire et la mèche, et le feu d'entre (elles) sortant, ces trois choses ensemble sont un cierge allumé.

- Tente, terme de chirurgie.

Una meca de drap de li.

Cove que tu pauses meca en quascun trauc.

Trad. d'Albucasis, fol. 17 et 24. 

Une tente de drap de lin.

Il convient que tu poses tente dans chaque trou. 

CAT. Mexta (metxa). ESP. PORT. Mecha. IT. Miccia. 

(chap. Mecha, meches; mechero, mecheros.)

Mechanic, adj., lat. mechanicus, mécanique. 

A semblansa de sciencia o art mechanica.

Eluc. de las propr., fol. 105. 

A ressemblance de science ou art mécanique.

- Terme d'anatomie. 

Algunas venas ditas mechanicas. Eluc. de las propr., fol. 54.

Quelques veines dites mécaniques.

- Substantiv. Mécanicien.

En la pensa del maestre mechanic.

Eluc. de las propr., fol. 105. 

En la pensée du maître mécanicien.

CAT. Mecanic. ESP. (Mecánico) PORT. Mecanico. IT. Meccanico.

(chap. Mecánic, mecanics, mecánica, mecániques.)

Medecina, Medicina, s. f., lat. medicina, médecine, remède.

En fan ganre de medecinas. Liv. de Sydrac, fol. 47.

En font beaucoup de médecines.

Non pot suffrir que metges y toque, e tota medicina li torna en veri.

V. et Vert., fol. 8. 

Ne peut souffrir que médecin y touche, et tout remède lui tourne en venin. 

Fig. D' angels es don' e regina, 

E de peccadors medecina.

Passio de Maria.

Des anges elle est dame et reine, et de pécheurs remède.

Peccat es mot greu malautia, e la confessio es sa medecina.

V. et Vert., fol. 68. 

Le péché est moult griève maladie, et la confession est son remède.

- Art de la médecine. 

Dis li si saupra medecina. V. de S. Honorat.

Lui demande s'il saura la médecine. 

CAT. ESP. PORT. IT. Medicina. (chap. Medissina, medissines.)

2. Medecinal, Medicinal, adj., lat. medicinalis, médicinal. 

Suc d' api ...

Es mot medicinals enguens.

Brev. d'amor, fol. 50. 

Suc d'ache... est moult médicinal onguent. 

Herbas medicinals et aromaticas. Eluc. de las propr., fol. 248. 

(chap. Herbes medissinals y aromátiques.)

Herbes médicinales et aromatiques. 

Subst. Deuria anar al lavador,

Que ns es verays medecinals.

Marcabrus: Pax in nomine. 

Devrait aller au lavoir, qui nous est vrai remède. 

CAT. ESP. PORT. Medicinal. IT. Medicinale. 

(chap. Medissinal, medissinals.)

3. Medecinar, Medicinar, v., médeciner, médicamenter, panser, traiter.

Si l' us membres es nafratz, totz los autres li ajudon a medecinar et a garir. V. et Vert., fol. 57. 

Si l'un membre est blessé, tous les autres lui aident à se traiter et à guérir. 

Part. pas. subst. Util... als medicinatz. Eluc. de las propr., fol. 77.

Utile... aux médicamentés.

ANC. FR. Dont il se fist médeciner.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 139.

Pour guérir et médeciner les navrés. Monstrelet, t. II, fol. 52.

CAT. ESP. (medicar) PORT. Medicinar. IT. Medicinare. 

(chap. Medissiná, medicá, doná medissines.)

4. Medicament, s. m., lat. medicamentum, médicament, remède.

Fort medicament.

So utils per far medicament.

Eluc. de las propr., fol. 233. 

Fort médicament. 

Sont utiles pour faire médicament. 

CAT. Medicament. ESP. PORT. IT. Medicamento. 

(chap. Medicamén, medicamens.)

5. Medicacio, s. f., lat. medicatio, médication, traitement.

No aprofieyta la tua medicacio.

(chap. No aprofite la teua medicassió.)

En la hora de la tua medicacio.

Trad. d'Albucasis, fol. 4 et 48.

Ne profite pas la tienne médication. 

A l'heure du tien traitement.

IT. Medicazione. (ESP. Medicación. Chap. Medicassió, medicassions.)

6. Mediquar, Medegar, v., lat. medicari, médeciner, médicamenter, traiter.

No mediquetz malautia mala, per so que mals metges no siatz nomnatz.

Trad. d'Albucasis, fol. 1.

Ne traitez pas mauvaise maladie, afin que vous ne soyez pas nommés mauvais médecins. 

CAT. ANC. ESP. PORT. Medicar. IT. Medicare. (chap. Medicá: medico, mediques, medique, mediquem o medicam, mediquéu o medicáu, mediquen; medicat, medicats, medicada, medicades.)

7. Metzina, Mezina, s. f., remède, médecine, philtre.

Aus, tu que donas mezinas,

E que jutjas las orinas.

(chap. Sens (escoltes), tú que dones medissines y que jusgues les orines. Metzina, mezina tamé pot sé veneno, filtro, possió, etc.)

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Entends, toi qui donnes remèdes, et qui juges les urines.

Laurador terras sensals tenen, 

Festas obran, e mezinas crezen.

Raimond de Castelnau: Mon sirventes. 

Laboureurs tenant terres à cens, aux fêtes travaillant, et aux philtres croyant. 

Fig. Per vos tot lo cor mi dol,

E non puesc trobar metzina.

G. Rudel: Quan lo rius. 

Par vous tout le coeur me fait mal, et je ne peux trouver remède.

So qu' a amor es veraya mezina.

Guillaume de Berguedan: Quan vey lo. 

Ce qui à l'amour est véritable médecine.

PORT. Mezinha.

8. Mezinar, v., médeciner, médicamenter, traiter.

E 'l mal don sui guaritz 

No m qual ja mezinar.

Giraud de Borneil: Per solatz. 

Et le mal dont je suis guéri ne me faut désormais médicamenter.

Anc hom no vi metge de son joven..., 

Per que sap mielhs mezinar e plus gen. 

Aimeri de Peguilain: En aquelh temps. 

Oncques on ne vit médecin de son mérite..., c'est pourquoi il sait mieux médeciner et plus gentiment.

Part. pas. Seran ben mezinat siey amic.

Aimeri de Peguilain: En aquelh temps. 

Seront bien médecinés ses amis.

ANC. CAT. Metzinar. PORT. Mezinhar.

9. Metge, Mege, s. m., lat. medicus, médecin.

Ipocras, so ai auzit dir, 

Ditz que metges non deu falhir 

De nulh cosselh qu' om li deman. 

P. Raimond de Toulouse: Enquera m vai. 

Hippocrate, cela j'ai ouï dire, dit que médecin ne doit faillir à nul conseil qu'on lui demande.

Bos metges es qui m pot guerir.

Le Comte de Poitiers: Farai un vers. 

Bon médecin est qui peut me guérir. 

Fig. Metge dels coratges dels homes. Trad. de Bède, fol. 79.

Médecin des coeurs des hommes. 

Prov. Metges si deu garir primeirament. Trad. de Bède, fol. 79. 

Médecin doit se guérir premièrement. 

Adjectiv. Que tu prengas una femna metga. Trad. d'Albucasis, fol. 32. Que tu prennes une femme médecin. 

ANC. ESP. Aristobulus, un mege, era bien conocido. 

Poema de Alexandro, cop. 2086. 

CAT. Metge. ESP. MOD. (Médico) PORT. IT. Medico. (chap. Meche, meches : dotó, doctó, dotós, doctós; mechesa, mecheses : doctora, dotora, doctores, dotores.)

10. Metgia, s. f., art de la médecine.

Aquest metges sap de metgia tan.

(chap. Este meche sap tan de medissina.)

Aimeri de Peguilain: En aquelh temps. 

Ce médecin sait tant de médecine.

- Médicament, potion.

Mas per metgias ni per artz 

Que fezesson.

(chap. Pero per possions ni per artifissis que faigueren.)

V. de S. Énimie, fol. 8. 

Mais pour potions ni pour artifices qu'ils fissent. 

ANC. CAT. Metgia.

11. Metgar, Metgiar, v., médeciner, médicamenter, traiter.

Fes lo metgar entro que fon gueritz. V. de Pierre Vidal. 

Le fit traiter jusqu'à ce qu'il fut guéri. 

Al bon metge, maiestre Frederic, 

Di, Metgia, que de metgiar no s tric. 

Aimeri de Peguilain: En aquelh temps. 

Au bon médecin, maître Frédéric, dis, Médecine, que de médeciner il ne se tarde. 

ANC. CAT. Metjar.

12. Remedi, Remezi, s. m., lat. remedium, remède, médicament.

Que sapia guerir la malautia, e que sapia pauzar bon remedi.

V. et Vert., fol. 68. 

Qu'il sache guérir la maladie, et qu'il sache appliquer bon remède. 

Fig. Aisso es remezi contra totas temptacios de totz peccatz.

Ceci est remède contre toutes tentations de tous péchés.

- Fig. En terme de monnayage.

Se battra d'aur fin al mens a XXIII cayratz e miech, inclus lo remedi. 

Tit. de 1424. Hist. de Lang., t. IV, pr., col. 424. 

Se battra d'or fin au moins à vingt-trois carats et demi, joint le remède. ANC. CAT. Remedi. ESP. PORT. IT. Remedio. (chap. Remey, remeys o remei, remeis.)

13. Remediar, v., lat. remediare, remédier, porter remède.

Per art de surgia hom deu remediar. Eluc. de las propr., fol. 81. 

Par art de chirurgie on doit remédier. 

Sus aiso far remediar. Tit. de 1391. Bailliage de Sisteron.

Sur ceci faire remédier. 

CAT. ESP. PORT. Remediar. IT. Rimediare. (chap. Remediá: remedio, remedies, remedie, remediem o remediam, remediéu o remediáu, remedien; remediat, remediats, remediada, remediades; Remedios.)

Lo Camí, XVIII.

XVIII.

Com atres moltes dones, la Pesteta gran va despressiá lo amor mentres cap home li va proposá voldre y sé volguda. A vegades, la Pesteta sen enríe de que lo únic amor de la seua vida haguere naixcut pressisamén del seu zel moralisadó. Sense lo seu afán de recorre los montes durán los crepúsculs dels domenges no haguere enfadat a los mossos del poble, y, sense enfadá als mossos del poble, no li haguere donat a Quino, lo Manco, la oportunidat de deféndrela y sense esta oportunidat, may se haguere ubert lo sec cor de la Pesteta gran, massa señit y tancat entre les costelles. Ere, la del seu primé y únic amor, una cadena de causalidat y cassualidat que si pensabe en ella la abrumabe. 

Són infinitos los camíns del siñó. Los amors de la Pesteta y Quino, lo Manco, van tardá en sabés al poble. Ademés, van progressá en lentitut. Ere un pas definitiu.
Quino, lo Manco, ya habíe pensat en ella, en la Pesteta, antes del insidén en los mossos. La Pesteta no ere jove y ell tampoc. Per un atre costat, la Pesteta ere seca y prima y teníe un negossi en marcha; y un evidén talento comersial. Pressisamén lo que ell no teníe. Raderamen, Quino estabe asfixiat per les hipoteques. Ben mirat, propiedat dell, lo que se diu dell, no quedabe ni lo gram del hort. Ademés, la Pesteta ere prima y teníe los músculs reblanits. Bueno, u pareixíe. Naturalmen, ni ell ni dingú li van vore may los músculs a la Pesteta. En fin, la Pesteta gran constituíe pera nell una solusió congruén y pintiparada, ni feta aposta.

Cuan Quino, lo Manco, la va defendre dels mossos al pon no u va fé en mires egoístes.
U va fé perque ere un home noble y digne y detestabe la violensia, sobre tot en les dones. ¿Que después se va embolicá la cosa y la Pesteta lo va mirá de este o datre modo, y li va besá ardorosamen lo muñó y ell, al besál, va sentí com a cussigañes o una rampa o calambre pel bras y se va conmoure? Be. Eslabóns de una mateixa cadena. Insidensies nessessaries pera abordá un propósit ineluctable. Dessignios de Deu. Lo bes a la carn retortigada del muñó va serví tamé pera que Quino, lo Manco, constatare que encara existíe al seu cos la forsa y la eficassia de la virilidat. Encara no estabe neutralisat com a sexo; encara contabe. Y se va ficá a pensá en eventualidats susceptibles de sé portades a la práctica. Y aixina va naixe la idea de embutíli o coláli una flo cada matí a la Pesteta, per deball de la porta de la tenda, antes de que lo poble se despertare.
Quino, lo Manco, sabíe que en esta ocasió teníe que aná en peus de plom. Lo poble aburríe a la Pesteta y la Pesteta ere una puritana y l´atra Pesteta un gat escaldat (o sucarrat en una lupa). Teníe que actuá, pos, en cautela, sigilo y discressió. Cambiabe de flo cada día y si la flo ere gran embutíe sol un pétalo. Quino, lo Manco, no ignorabe que una flo sense intensió se la emporte lo ven y una flo intensionada té mes forsa persuassiva que un filó de or. Sabíe tamé que la assiduidat y la constansia acaben mellán lo ferro (lo gat pesat se emporte lo ratolí o la rata). Ademés, tot este caudal de ternures va acabá sabénlo, com no podíe sé de un atra manera, don José, lo mossen, que ere un gran san.

Li va di la Pesteta:

- Don José, ¿es pecat dessichá desmayás als brassos de un home?

- Depén de la intensió - va di lo mossen.

- Sense mes intensió que desmayás, don José.

- Pero, filla, ¿als teus añs?

- Qué vol, siñó retó. Dingú sap cuán li arribará la hora. Lo amor y la mort, a traissió.

Y si es pecat dessichá desmayás als brassos de un home, yo vic en pecat, don José, lay advertixco. Y lo meu no té remey. Yo no podré voldre datra cosa encara que vosté me digue que eixe es lo pecat mes gran del món. Eixe dessich pot mes que yo. Y plorabe.

Don José movíe lo cap de un costat al atre maquinalmen, com un péndul.

- Es Quino, ¿verdat? - va di.

La pell de la Pesteta gran se va enroijí.

- Sí, ell es, don José.

- Es un bon home, filla; pero es una calamidat - va di lo mossen.

- No importe, don José. Tot té remey.

- ¿Qué diu tan germana?

- No sap res encara. Pero ella no té forsa moral pera parlám. Siríe inútil que me donare consells.

Irene, la Pesteta menuda, sen va enterá al final.

- Pareix mentira, Lola. ¿Has perdut lo señ? - va di.

- ¿Per qué me dius aixó?

- ¿No u saps?

- No. Pero tú tampoc ignores que a casa nessessitam un home.

- Cuan lo meu en Dimas no ne nessessitabem cap.

- Es diferén, germana.

- Ara la que ha perdut lo oremus has sigut tú; no ña cap diferensia.

- Quino té vergoña.

- Tamé Dimas pareixíe que ne teníe.

- Anabe a per los teus doblers (com diuen en mallorquí). Dimas va durá tan com les sing mil pessetes. Tú u vas di.

- ¿Es que te creus que Quino se arrime per la teua persona?

La Pesteta gran va saltá, ofenguda:

- ¿Quíns motius tens pera dudáu?

La Pesteta menuda va di:

- A la vista, no cap, desde luego.

- Ademés, yo no me hay de amagá com tú. Yo sometiré lo meu cariño a la ley de Deu.

Li brillaben los ulls a la Pesteta menuda:

- No me parlos de alló; te u demano per la beneída memoria dels nostres pares.

Encara al poble no se barruntabe res del festech. Va sé pressís que la Pesteta y Quino, lo Manco, recorregueren los carrés emparellats, un domenge per la tarde, pera que lo poble sen enterare al final. Y contra lo que Quino, lo Manco, suposabe, no se van semá los geranios als balcóns, ni se van sorollá les vaques als seus corrals, ni se va badá la terra, ni se van desmoroná les montañes al difundís la notissia. Apenes unes sonrissetes incissives y unes insinuassións en doble sentit. Menos no podíe esperás.

Dos semanes después, la Pesteta gran va aná a vore a don José.

- Siñó retó, ¿es pecat dessichá que un home me beso a la boca y me apreto entre los seus brassos en tota la seua forsa, hasta cruixím?

- Es pecat.

- Pos yo no puc remediáu, don José. Peco a cada minut de la meua vida.

- Tú y Quino tos hau de casá - va di lo mossen.

Irene, la Pesteta menuda, va ficá lo crit al sel al sabé la sentensia de don José:

- Li portes deu añs, Lola; y tú ya ne tens sincuanta. Has de sé sensata, reflexiona.
Per l´amor de Deu, torna en tú abáns de que sigue tart.

La Pesteta gran acababe de descubrí que ñabíe una bellesa al sol amagánse detrás dels montes y al chirrit de una carreta o un carro plena de fenás, y al vol tranquil dels miláns al sel llimpio de agost, y hasta al mero y simple fet de viure. No podíe renunsiá an ella ara que acababe de descubríla.

- Estic dessidida, germana. Tú tens la porta uberta pera anáten cuan vullgues - va di.

La Pesteta menuda va arrencá a plorá, después li va fotre un patatús pels ñirvis, y se va gitá en fiebre. Aixina va está una semana. Lo domenge habíe desaparegut la calentura. La Pesteta gran va entrá a la habitassió de puntetes y va escorre les cortines en alegría.

- Venga, maña, eixécat - va di -. Don José lligirá avui, a missa, la meua primera amonestassió. Avui té que sé pera tú y pera mí un día inolvidable. La Pesteta menuda se va alsá sense di ni chut, se va arreglá y sen va aná en san germana gran a escoltá la primera amonestassió. De tornada, ya a casa, la Lola va di:

- Anímat, germana, tú sirás la meua padrina.

Y, efectivamen, la Pesteta menuda va fé de padrina a la boda. Tot alló sense rechistá.
Als pocs mesos de casada, la Pesteta gran, extrañada de la sumissió y de que Irene no parlare, va maná cridá a don Ricardo, lo meche.

- Esta chica ha patit una impressió massa forta. No raóne. De totes maneres no es perillosa. Lo seu trastorno no done cap mostra de violensia - va di lo meche. Después li va resseptá unes inyecsións y va marchá. La Pesteta gran se va ficá a plorá apenada.

Pero a Daniel, lo Mussol, res de aixó li va causá cap sorpresa. Escomensabe a donássen cuenta de que la vida es pródiga en fets que antes de passá pareixen mentira, són inverossímils, y después, cuan passen, sen acate un de que no tenen res de inextricables ni de sorprendéns. Son tan naturals com que lo sol se assomo cada matí, o com les plogudes, o com la nit, o com lo ven als oróns. Ell va seguí la marcha de les relassións de la Pesteta y Quino, lo Manco, per la Uca-uca. Va sé un fet curiós que tan pronte com va sabé estes relassións, va sentí que se ni anabe totalmen lo seu antic aburrimén per la chiqueta. Y al seu puesto brotabe com un vago impuls de compassió.

Un matí la va trobá furgán per la malea, a la riba del riu.

- Ajúdam, Mussol. Se ha amagat aquí una gribeta que casi no vole.

Ell se va afaná per a enchampá al muixó. Al final u va conseguí, pero lo animalet, probán de escapá, se va pressipitá insensatamen al riu y se va aufegá en un momén. Entonses la Mariuca-uca se va assentá a la vora, en los peus sumergits a la corrén. Lo Mussol se va assentá al seu costat. Als dos los entristíe la mort del muixonet. Después, la tristesa se va dissipá.

- ¿Es verdat que ton pare se casará en la Pesteta? - va di lo Mussol.

- Assó diuen.

- ¿Quí u diu?

- Ells.

- ¿Tú qué dius?

- Res.

- Ton pare, ¿qué diu?

- Que se case pera que yo tinga una mare.

- Ni pintada voldría yo una mare com la Pesteta - va di lo Mussol.

- Lo pare diu que ella me rentará la cara y me pentinará les trenes.

Va torná a insistí lo Mussol:

- Y tú, ¿qué dius?

- Res.

Daniel, lo Mussol, pressentíe la pena inexpresada de la menuda, lo valor heroic del seu hermetisme, tan dignamen soportat.

La chiqueta va preguntá:

- ¿Es sert que tú ten vas a la siudat?

- De aquí tres mesos. Hay cumplit ya onse añs. Mon pare vol que progressa.

- Y tú, ¿qué dius?

- Res.

Después de parlá sen va doná cuenta lo Mussol de que se habíen cambiat les tornes; de que ere ell, ara, lo que no díe res. Y va compendre que entre ell y la Uca-uca eixíe de repén un pun comú de rara afinidat. Y que no su passabe mal charrán en la chiqueta, y que los dos se assemellaben en que teníen que acatá lo que mes los conveníe a sons pares sense que an ells sels demanare opinió. Y va advertí tamé que están aixina, charrán de unes coses y atres, se estabe be y no sen enrecordabe pera res de la Mica.

Y, sobre tot, que la idea de marchá a la siudat a progressá, tornabe a fésseli difíssil, insoportable. Cuan tornare de la siudat de progressá, la Mica, seguramen, hauríe perdut lo cutis y tindríe, en cambi, una dotsena de chiquets. Ara se trobabe en la Uca-uca mes assobín y ya no la esquivabe com u fée abáns.

- Uca-uca, ¿cuán es la boda?

- Peral juliol.

- Y tú, ¿qué dius?

- Res.

- Y ella, ¿qué diu?

- Que me portará a la siudat, cuan sigue ma mare, pera que me traguen les peques.

- Y tú, ¿u vols?

La Uca-uca acachabe los ulls:

- Claro.

Lo día de la boda, Mariuca-uca no va apareixe per cap puesto. Al fes de nit, Quino, lo Manco, se va olvidá de la Pesteta gran y de tot y va di que se habíe de buscá a la chiqueta costare lo que costare. Daniel, lo Mussol, observabe fascinat los preparatius. Los homens en tochos, cresols y llinternes, en los peus calsats en grosses botes en claus que feen un soroll chirrián per la carretera. Daniel, lo Mussol, al vore que passabe lo tems sense que los homens tornaren de les montañes, se va aná omplín de ansiedat.
Sa mare plorabe a la seua vora y no parabe de di: "Pobre criatura". Per lo vist no ere partidaria de donáli a la Uca-uca una mare postisa. Cuan Rafaela, la Chancha, la dona del Cuco, lo factó, va passá a la formachería dién que ere probable que a la chiqueta la haguere devorat un llop, Daniel, lo Mussol, va tindre ganes de cridá en tota la seua alma. Y va sé en eixe momén cuan se va confessá que si a la Uca-uca li traíen les peques, li trauríen la grassia y que ell no volíe que a la Uca-uca li tragueren les peques y tampoc que la destripare y minjare un llop. A les dos de la matinada van torná los homens en los tochos, les llanternes y los farols y la Mariuca-uca al mich, mol blanca y desgreñada, despelussada, en lo pel esturrufat.
Tots van corre cap a casa de Quino, lo Manco, a vore arribá a la chiqueta y a besála y a apretála y a selebrá la aparissió. Pero la Pesteta se va adelantá a tots y va ressibí a la Uca-uca en dos galtades, una a cada galta. Quino, lo Manco, apenes va pugué aguantá una blasfemia, pero li va cridá la atensió a la Pesteta y li va di que no li agradabe que li pegaren a la chiqueta y doña Lola li va contestá irritada que "desdel matí ere ya sa mare y teníe que educála". Entonses Quino, lo Manco, se va assentá a una banqueta de la tasca y se va dixá caure de morros damún del bras que apoyabe a la taula, com si plorare, o com si acabare de sobrevíndreli una gran desgrassia.

Tomo I, texto XLV, sindichs, ciutats, villes, reyals

XLV. 

Arch. de la ant. Diput. Cortes de 1405 a 10, parte 2.a, fol. 540. 16 de diciembre de 1409.

Subsequenter autem die lune sumpto prandio intitulata sexta decima dicti mensis decembris existente personaliter dicto honorabili Bonanato Petri regente cancellariam jamdicti domini regis in dicta domo capituli et more ac loco solitis sedente convenerunt ibidem isti scilicet. - Reverendus in Christo pater Alphonsus elnensis episcopus etc. etc.
- Et sic existentibus istis ac sedentibus more consueto statim dictus reverendus episcopus elnensis nomine ut dixit et pro parte personarum ecclesiasticarum ac etiam nobilium et militum obtulit et presentavit ac tradidit michi dicto Johanni Dezpujol regio scriptori quandam papiri cedulam scriptam requisitionem et supplicationem ac alia in se continentem circa tria folia occuppantem hujusmodi seriei.
- No ignoren las savieses de vosaltres honorables sindichs de les ciutats e viles reyals ajuntats en la cort present com lo vicicanceller del senyor rey en nom e per part del dit senyor precedents diverses supplicacions fetes per la cort al dit senyor que fos sa merce attes lo temps epidemial qui era e es per voler de Deu en la ciutat e territori de Barchinona per conservacio de la salut de la persona del dit senyor e de la senyora reyna hoc encara dels convocats e presents en la dita cort se mudas en algun loch sa del principat de Cathalunya e covinent hon continuas e a fi deguda deduhis la present cort e daço mateix fon suplicada la dita senyora que ellan volgues lo dit senyor supplicar de la dita mutacio per les causes damunt dites: e apres per lo vicicanceller es stat dit a la cort que lo dit senyor attes lo dit temps epidemial era prest mudar sa persona e la dita cort en algun loch sa e covinent a les dites coses dins lo principat de Cathalunya pregant la dita cort li volgues subvenir dalguna quantitat de moneda e que per preservar aquella de prejudici la dita cort demanas aquelles coses que rahonables e necessaries a la dita cort e cosa publica del dit principat li aparegues. E sobre aço entre vosaltres e nosaltres sien stats diverses colloquis e procehit a ordinacion de certes coses contengudes en un memorial del qual vos fon donada copia be ha un mes e dit que si altres coses millors e pus profitoses a la dita cort o principat vos occorrien aquelles volguessets dir e comunicar en la dita cort e ab les dites condicions ecclesiastica e militar la qual cosa fer havets cessada: e les prop dites dues condicions vehents e considerant la oferta del senyor rey e lo creximent de les dites epidemies e lo perill de la persona del dit senyor e dels altres de la cort e los sinistres qui sen poden seguir haguessenordenat supplicar lo dit senyor en scrits en la forma dejus inserta de la qual suplicacio vos fon donada copia e pregats que volguessen esser tots ensemps supplicants heus fon donada copia per estes de les coses que entenien demanar al dit senyor e contengudes en lo dit primer memorial concernents merautilitat e necessitat a la dita cort e als del dit principat. E vehents les dilacions e que de vosaltres no podien aver resposta clara hagen dada al dit senyor e a la senyora reyna e als consellers del dit senyor intimada en quant a ells se sperava la dita supplicacio en scrits la qual es de la tenor seguent. - Molt excellent senyor: testimoniege tota scriptura divinal e humanal la salut de la cosa publica en un princep deure residir perque lo tot es de naturalesa e dels subdits aquella conservar ab totes forces car lo defalliment o separacio del princep e de la cosa publica son notoris exterminis del regne: aço considerants les persones ecclesiastiques los barons e los cavallers en la cort general que de present se celebra als cathalans en Barchinona congregats advertints encara com peccats exhigints som viduats de primogenit e fill de la vostra sacra persona diverses vegades han supplicat a vostra reyal magestat que per conservacio daquella vos plagues lunyar ensemps ab la senyora reyna daquest
territori e de la ciutat de Barcelona les quals proh dolor son infectes de pestilencia greu don se segueix aquelles ulceres pessimes e innumerables les quals per peccats se troben en la Sacra Scriptura per Deu cominades. E com senyor lo Rey dels reys haja statuhits diverses sufragis de natura no deu esser temptat per vos senyor ne per altre ans a eximpli del benenuyrat rey David qui jatsia fos en gracia e proteccio de Deu fugi a la ira del rey Saul e en altra part se depenye orat denant lo rey son enemich devets fugir a la ira de Deu car si muntats en lo cel be sabem los supplicants que lla es si devallats pus baix de la terra al costat vos es mas a eximpli del sant patriarcha Abram lo qual no dupta mintre per restaurar la vida devets usar dels expedients que Deus vos ministre. Per ço senyor los dits supplicants e altres qui a ells volran adherir cridants ab sant Agusti Hoye Deu si vos no volets hoyr e ab lo Psalmista Hogen los cels ja fatigats de diverses supplicacions a la vostra senyoria sobre aquest material offertes humilment vos suppliquen e ab gran instancia vos requeren sia vostra merce mudar vos e la dita senyora reyna en algun loch sa del principat de Cathalunya e covinent en tal forma que per les grans e evidents utilitats e necessitats de vostres sotmeses e principat se puxa la dita cort celebrar e Deu volent a bon acabament venir. Protestants senyor ab humil reverencia de vostra altesa que no esta per ells com sien prests en les dites coses rahonablement e justa e sens prejudici prestarhi lur consentiment e donar tot aviament segons que mils poran ab vostra senyoria concordar. Protesten encara contra tots embargants e desviants tacitament o expressa les dites coses de tots dans e sinistres quis poguessen seguir ço que Deu averta: e de la present suppliquen esser fetes carta o cartes les quals requeren esser preses per vosaltres notari etc. - A la qual supplicacio es stada feta per part del dit senyor rey e de la senyora reyna e encara dels de son consell resposta en scrits segons se segueix.
- Raho natural Scriptura sacra philosophia moral e drets scrits induexen e mostren en la conservacio de la cosa publica e politich regiment quel princep regint e dominant e los subdits dominats e regits fan e son un cors mistich inseparable lo cap del qual es lo princep e los vassalls membres seus los quals sentintse del perill del cap e volents provehir a la conservacio daquell per si o per sa propagacio natural entenen notablement en la llur e son dignes de molt comendable lahor segons fan e son les persones ecclesiastiques e barons e cavallers del principat de Cathalunya qui son en la dita cort general: la intencio e proposit dels quals loant lo senyor rey los regracie molt
aquell lo qual no han nels ve per novella consideracio o invencio mas per ferma naturalesa e antiquada affeccio de tots temps persistents immutablement en aquella. E es ver axi com disertament han explicat en lur cedula la ciutat de Barchinona e son territori esser molt infectes de gran e pestilencial malaltia de lo qual deu sol esser lo millor remey lunyar e apartarsen segons han scrit e consellen molts e sollemnes metges es dedueix per divinal scriptura en la qual ut a facie arcus fugiant significationem dat Deus et salvandos nuntiat eos qui a civitate ubi est pestilentia nuntiat se fugiendos ad montes et Lot migrare voluit a destruenda civitate Sodome. Aço mostra raho natural e occular experiencia ho manifesta et nauta jactibus maris fluctibus procellosis tu periculum evadat fortune eam fugiens in portum se receptans quietis et agricola ut imbrem evadat tempestuosam querens lacebras se receptat in specubus vel tugurio rusticali. E ja al dit senyor es stat de paraula dit altres vegades per la dita cort e instat moltes hores per la senyora reyna e fort soven e molt stretament e congoxosa per tots los del conssell del dit senyor en general e per cascu en singular qui per innada naturalesa affeccio singular e gran lur carrech e deute soven lon han supplicat e instat oportunament e importuna sen fora partit e anat a loch sa e de present sen iria e partiria si succehis es conformas possibilitat o facilitat a sa aviditat e just voler segons ell ha dit e fet dir a la dita cort diverses vegades. Mas segons saben los supplicants e es notori la longa pendencia de la cort general ha molt occupat lo dit senyor e embergat de entendre en altres affers e ha donat total torb e desviament a fets fiscals e a tots emoluments: e lo dit senyor qui per semblants rahons fon continuament occorregut a son sosteniment en altres corts per ell celebrades en sos altres regnes no ha haut sosteniment de la cort present a son viure jatsia en altres grans fets lo haja la dita cort molt granment acorregut e servit. E saben les dites persones que per moltes alienacions fetes antigament lo dit senyor no ha rendes o peccunies ordinaries e per aço ha cessat e cessa cor als no pot partirse del territori de la dita ciutat e del gran perill en que es e coneix esser per la dita epidemia e ayre esser infectes e corrumput: mas continuant les dites persones lur dit notable proposit acorreguen al dit senyor de condecentsubvencio en tanta necessitat e perill de la persona del dit senyor e cap llur e de la senyora reyna ab que a loch sa puxen anar e star e lo dit senyor ab aço volenterosament e tantost se concordaria ab les dites persones de loch e manera dins lo dit principat sa e idoneu e ben decent a mutacio e continuacio de la dita cort e sens tot prejudici seu e de la cort. E per tal prega lo dit senyor les dites persones els requer instantment que en aço entenguen curosament e sens triga per obviar ab lo voler de Deu a tant contagios mal e tant temedor prompte perill en lo qual solament per la dita necessitat stan los dits senyor e senyora e staran car als no poden tro que per los dits supplicants e altres sia occorregut de la dita subvencio. E altra e altra vegada los prega e requer instantment lo dit senyor que ho facen instantlos segons dessus que en altra manera noy pot partir jatsian volgues esser partit cuytadament e lunyat: certificantlos lo dit senyor que no sta per ell que no sic partesca es mutmas que aquells de la cort per qui stara e per qui aquetsaffers pendran torb o dilacio en los quals affers va la vida e salut de lur rey e senyor natural haurien gran carrech de tot perill e dampnatge quen pogues seguir als dits senyor e senyora e per aço al dit principat en sdevenidor. Manant la present scriptura esser scrita e continuada apres la offerta per les dites persones ecclesiastiques e barons e cavallers e que luna sens laltra no sia liurada: manant encara de amdues ensemps e no de la una sens laltra esser feta e closa carta publica. - E ans de la dita resposta e apres per les dites condicions siats stats diverses vegadas en cort e apart de paraula molt pregats e instats que volguessets elegir aquelles persones queus paragues qui ensemps e concordablement ab les eletes per les dites dues condicions tractassen ab los dits vicicanceller e altres elegits per lo dit senyor sobre les coses offertes al dit senyor e ja manifestades e en scrits dades a nosaltres ans ques produhissen e apres o sobre altres si altres na haviets o sabiets pus necessaries e profitoses a la dita cort e principat: de la qual cosa resposta clara no han encara poguda haber de vosaltres ans ço que pijor es habetsdissentit a aquelles segons appar en lo proces de la cort les quals sabets que una e moltes vegades son stades demanadesconcordablement per la dita cort e instades ab gran cura e instancia al senyor rey axi com aquelles qui sobiranament son necessaries a la dita cort utils e expedients al dit principat e conformes als antichs processos de les corts pasades. Emperamor daço les dites dues condicions ço es ecclesiastica e militar intimants a vosaltres honorables sindichs de les ciutats e viles reyals del dit principat presents en la cort les dites coses e singularment les dites supplicacio e resposta de les quals consta per cartes preses e testificades per en P. Dezpont e Francesch Fonolleda scribans del dit senyor e notaris publichs vos preguen e requeren que per tolre tota via e manera de discensio e discordia la qual tots devem e som tenguts squivar mostranthola regla del sant Evangeli que diu: Omne regnum in se divisum desolabitur etc. vullats elegir algunes certes persones per tractar ab los ja elets sobre aço e tots ensemps ab lo dit senyor e los de son consell per aço elegits sobre los dits capitols e coses contengudes en les dites suplicacio e resposta e altres qui sien justes pus expedients necessaries e utils a la dita cort e cosa publica del dit principat de Cathalunya facils de obtenir. En altra manera si aço recusats complir ço que no creen les dites dues condicions attesa la malicia del temps epidemial e los perills contenguts en les dites requesta e resposta e la utilitat que per obtenir les coses per ell demanades se espera a seguir a la dita cort e al ben publich del dit principat specialment la breu reparacio dels greuges e lo aviament de la universal justicia e altres utilitats contengudes en los dits capitols offerts: vos certifiquen que ells per squivar lo carrech lo qual per lo dit senyor es posat en la sua resposta a aquells qui la sua partida e mutacio de cort axi causada dilataran o torbaran e per obtenir aquells beneficis que mes poran profitoses a la comunitat de la dita cort e principat procehirande fet en triga e culpa de vosaltres a tractar e concordar ab lo dit senyor e ab los de son consell a aço elegits on milse pus profitosament poran a be avenir de la cosa publica e del principat protestants de tot perill dan e sinistre qui per triga o dilacio de vosaltres o qualsevol altres qui torben o dilaten les dites coses se puxen seguir segons pus larch dessus se conte: supplicants ab la present lo senyor rey per major descarrech de les dites condicions que la present intimacio e requesta man continuar en lo proces de la cort per haver memoria en lesdevenidor e encara requirents de la present intimacio e requesta lus sien fetes e liurades per lur descarrech e scusacio tantes cartes com haverne volran per vosaltres notaris açi presents.
- Qua preinserta papiri cedula circa tria folea papiri occupante presentata statim predicti eam offerentes petierunt et requisiverunt eam in hoc presenti processu continuari et fieri instrumenta publica per me dictum Johannem Dezpujol notarium et etiam per dictos Petrum de Ponte et Franciscum Fonolleda notarios. Et incontinenti fuit tradita copia dicte preinserte cedule dicto Gondisalvo Garidelli sindico Dertuse nomine et de voluntate aliorum sindicorum ibidem presentium.