paraules, Matarraña, Matarranya, chapurriau, Teruel, Aragó, allacuanta, timó, romé, ruella, beure al galet, cantrella, trompina, goz, gozet, zaguera, carrera, zurda, garsa, cagarnera, fe un gotet, goted, pixacantons, cagamanecs, rabosa, rabosins, Calaseit, Calaceite, cohet, cohets, no pergues tan tems, que totes les entrades de este blog están a datres blogs, no soc tan sompo com tú. Encara que Google me trague unes URL, per un atre puesto apuntarán al mes sompo de Calaseit, que eres tú.
Longa sazo ai estat vas amor Humils e francs, et ai fait son coman En tot quan puec; qu' anc per negun afan Qu' ieu en sofris, ni per nulha dolor, De lieys amar non parti mon coratge Vas qui m' era rendutz de bon talen, Tro qu' ieu conoisc en lieys un fol usatge De que m dechay, e m' a camjat mon sen.
Agut m' aura per leyal servidor, Mas tan la vey adonar ab enjan, Per que s' amor no m platz dezerenan, Ni m pot far be qu' ieu en senta sabor; Partirai m' en, qu' aissi m' es d' agradatge, Pus qu' elha s part de bon pretz eyssamen; E vuelh alors tener autre viatge, On restaure so que m' a fag perden.
Be sai, si m part de lieys ni m vir alhor, Que no l' er greus ni so tenra a dan; E si cug ieu saber e valer tan Qu' aissi cum suelh enansar sa lauzor, Li sabria percassar son domnatge; Pero lays m' en endreg mon chauzimen; Quar assatz fai qui de mal senhoratge Si sap partir, e lunhar bonamen.
En patz m' en part, mas quan cossir l' error, E 'l dan qu' ai pres e 'l destric, lieys aman, Ni quo m' agra trobat ses cor truan, Que m feira ben e m tengra en doussor, No m puesc mudar que non sia salvatge; Mas conort mi, qu' auzit ai dir soven, Qu' ades pass' om premiers per lo folhatge, E pueys tanh be qu' om s' an reconoissen.
Ai! cum cugey fos dins d' aital color Cum m' aparec deforas per semblan; Et en aissi cum ilh a beutat gran, E cum val mais guardes genser s' onor; Et en aissi cum es de belh estatge, Agues en si mais de retenemen; Et en aissi cum es d' aussor paratge, Contra son pretz temses far falhimen.
Ja non degra far beutatz son estatge, Ni remaner en domna autramen, Si non guardes s' onor e son paratge, E non agues en se retenemen.
II.
Amors e com er de me! Ja sui tornatz en l' afan De que m' alarguetz antan En aissi del tot lo fre, Per vezer si ja poiria Be ni gen viure ses vos; Be ni gen no, mas viuria Seguramen cum que fos, Aissi cum vey viur' assatz, Ses vos e ses vostr' ajuda, De ricx e d' alezeratz Qu' an la vergonha perduda.
De tot autre guerrier cre Que s pot hom defendr' ab bran, O metre l' escut denan Savals entre lui e se, O s' estrem' om de sa via, O s met en un luec rescos, O 'lh val fors' o gualhardia, O gienhs, o defensios, O castelhs, o fermetatz, O amics, o bon' ajuda, Mas selh que vos guerreiatz Val menhs on plus s' esvertuda.
Ai! de mon cor, quar no ve De lai on remas antan Amors, a vos o deman, Ma domna per qu' el rete, Vau vezer si 'l me rendria; A l' anar suy ieu cochos, Mas al tornar cum seria! Be faria d' un dan dos. Mais me notz A DIEU SIATZ, Que DIEUS VOS SAL no m' ajuda: Dona, si no fos comjatz, Bona fora la venguda.
Tres letras de l' A B C Aprendetz, plus no us deman: A, M, T; quar atretan Volon dire com: AM TE. Et ab aitan de clercia Auriam pro ieu et vos. Empero mais ieu volria O e C mantas sazos, Pueys s' ieu dizia: “diguatz, Dona, vos faretz m' ajuda?” Ieu crey que vos seriatz De dir oc aperceubuda.
Bona domna, tart m' ave Qu' ieu vos digua mon talan, Et aquo pauc e duptan, E per tot so no m recre; E quar vostra companhia Es tota d' omes gilos, Us amicx se tanheria, Dona, entre me e vos; Quar ieu tem e vos duptatz, Per que y aura ops ajuda; E per que non comensatz, Bona domna, es perduda.
L' anars, bona domna, m platz Vas vos per respieg d' ajuda; Pero quan m' en sui tornatz, Ieu trob ma pena creguda.
Lauzengier, benastr' aiatz, Quar m' etz de tan bon' ajuda, Qu' ab vostre mentir m' onratz, E vertatz non es saubuda.
III.
Ab leyal cor et ab humil talan, Venc vas amor per mostrar mos greus mals Qu' ieu ai sufertz grans e descominals, Per lo dous ris e l' amoros semblan Que m fetz mi dons al prim esguardamen, Quan pres mon cor e mon fin pessamen, E suy mi mes el sieu ric senhoratge.
A vos, amors, vuelh mostrar en chantan, Quom pres mi dons, ni per que, ni per quals, Ni on me mes sos homs fis e leyals; A pauc de be suy pres e malanan, On m' a tengut senes tot chauzimen, Non sol un an, ans crezatz certamen Seran complit set ans al prim erbatge.
Tot suavet, amors, mi venc denan Mostran els huelhs guays semblans e cabals, Et ab merce, quar non es hom carnals Que ja pogues desviar mon talan, Per lo sieu ris que m fes tan doussamen, Que m fon avis merce n' agues breumen; Quar m' o cugei conosc que fis folhatge.
Qu' ieu la triey, segon lo mieu semblan, Per la melhor de las autras reyals; Et a tengut mon cors en sos ostals, Ab son ric pretz, sobr' els autres prezan: Si quo 'l solelhs sobr' autr' alumnamen Nos ren clardat, ben puesc dir eyssamen Qu' ilh es clardatz, e rent alumenatge.
Lo dous cossir del belh cors benestan, Agreuia mout mas dolors e mos mals Que de plorar rendon mos huelhs venals Per sa beutat que m' es tot jorn denan; Que per semblan m' auci en pessamen, Per que conosc qu' aucir m' a planamen
Si 'n breu vas me non domda son coratge.
E doncs, amors, fessetz per me aitan, Qu' en ben voler siatz ab me enguals, Que m destrenguatz mi dons d' aitan savals Que 'l sapcha bo, e m' en fassa semblan; Quar ieu l' am mais de nulha ren viven; Et avetz mi fag alegr' e jauzen Quan ieu de lieys aurai pres senhoratge.
A Mon Dezir, t' en vai chanson breumen,
E di 'l, si 'l play, que per son chauzimen
Li sapcha bo que ieu l' am d' agradatge.
IV.
S' anc fui belha ni prezada, Ar sui d' aut en bas tornada; Qu' a un vilan sui donada, Tot per sa gran manentia; E murria, S' ieu fin amic non avia Cuy disses mo marrimen, E guaita plazen Que mi fes son d' alba.
Ieu sui tan corteza guaita, Que no vuelh sia desfaita Leials amors a dreit faita; Per qu' ieu sui guarda del dia Si venria, E sel qui jay ab s' amia Prenda comjat francamen, Baizan e tenen, Qu' ieu crit quan vey l' alba.
Be m plai longua nuegz escura, E 'l temps d' ivern on plus dura, E no m' en lays per freidura Qu' ieu leials guaita no sia Tota via; Per tal que segurs estia Fins drutz quan pren jauzimen
De domna valen, Del ser tro en l' alba.
S' ieu en un castelh guaitava, E fals' amors y renhava, Fals sia ieu si no celava Lo jorn aitan quan poiria; Car volria Partir falsa drudaria D' entre la corteza gen; Guait ieu leialmen, E crit quan vey l' alba.
Ja per guap ni per menassa, Que mos mals maritz me fassa, No mudarai qu' ieu no jassa Ab mon amic tro al dia; Quar seria Desconoissens vilania, Qui s partria malamen Son amic valen De si, tro en l' alba.
Cadenet és el nom amb què és conegut un trobador que compongué la seva obra en la primera meitat del segle xiii en l'entorn de la cort de Raimon V de Tolosa. Segons Martí de Riquer, la seva vida es podria situar dins del període que va de 1166 a 1239.
Cadenet (c. 1160 – c. 1235) was a Provençal troubadour (trobador) who lived and wrote at the court of Raymond VI of Toulouse and eventually made a reputation in Spain. Of his twenty-five surviving songs, twenty-one (or twenty-three) are cansos, with one alba, one partimen, one pastorela, and one religious piece represented. Two of his melodies survive.
During Cadenet's childhood Raymond V of Toulouse and Bertrand I of Forcalquier went to war over the Vaucluse. Cadenet's father was killed in battle fighting for the count of Forcalquier and the castle of Cadenet was destroyed. Cadenet was taken captive or as a hostage to the court of Toulouse, where he became known after his birthplace, a term which also mean "juniper grove" (cade is Occitan for "juniper"). He rose to prominence in the court under the patronage of several prominent families with close connections to the Cathar movement. According to his late thirteenth-century vida, . . . et el venc bos e bels et courtes e saup ben cantar e parlar, et apres a trobar coblas e sirventes. He became a devoted attendant of the count and countess of Toulouse.
His cansos celebrate love but also criticise the feudal lords for their less admirable behaviour. He was only full of praise for lauzengiers, the spies and eavesdroppers who forced lovers into ever more secrecy. He wrote one sirventes criticising Raymond Roger Trencavel for his poor manners on a visit to the court of the count of Toulouse in 1204. This sirventes is a useful source for the relationship between Toulouse and the Trencavel on the eve of the Albigensian Crusade, as it was written for a contemporary audience and dealt with personal issues. Cadenet also wrote a famous early alba, S'anc fu belha ni prezada, whose music (air) and lyrics are still preserved. The music is of the style of an oda continua hymn. In some of his writings, modern researches have thought to detect the influence of Cathar doctrine. His famous Lo ben e lo mal (The Good and the Bad) divulges a deep sense of guilt towards God and a desire to swap evil and good:
Elsewhere the learned Cadenet borrowed a Classical metaphor, that of the "boat of love, ploughing through the rough weather" from Ovid, and wrote Plus que la naus q'es en la mar prionda / Non had poder de far son dreg viatge. Cadenet elsewhere employs simile and metaphor to compare a beautiful but difficult woman to a pretty flower without seed:
Car es delida
leu flors, on mieills es florida;
q'ela se fraing per nïen
qand so qe mostra desmend.
After the Crusade and the Inquisition, Cadenet took refuge in Spain (either Castile or Aragon, c. 1230), where he had an influence on the court of Alfonso X of Castile. Alfonso's cantiga Virgen, madre gloriosa adapts metric elements from Cadenet's alba. Late in life, after an unhappy falling in love with a novice nun, sources differ as to whether he entered either the Order of the Temple or the Order of the Hospital. He appears to have been serving with the Order in Palestine when he died around 1230, though other sources place him in the Hospitaller establishment at Orange in 1239.
Gaunt, Simon, and Kay, Sarah. "Appendix I: Major Troubadours" (pp. 279–291). The Troubadours: An Introduction. Simon Gaunt and Sarah Kay, edd. Cambridge: Cambridge University Press, 1999. ISBN 0-521-57473-0.
Pillet, Alfred, Bibliographie der Troubadours... ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle: Niemeyer, 1933 [Cadenet és el trobador PC 106]
Favati, Guido (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, p. 330
Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 267-269 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners A, I i K]
Longa
sazo ai estat vas amor Humils e francs, et ai fait son coman En
tot quan puec; qu' anc per negun afan Qu' ieu en sofris, ni per
nulha dolor, De lieys amar non parti mon coratge Vas qui m' era
rendutz de bon talen, Tro qu' ieu conoisc en lieys un fol
usatge De que m dechay, e m' a camjat mon sen.
Agut
m' aura per leyal servidor, Mas tan la vey adonar ab enjan, Per
que s' amor no m platz dezerenan, Ni m pot far be qu' ieu en senta
sabor; Partirai m' en, qu' aissi m' es d' agradatge, Pus qu'
elha s part de bon pretz eyssamen; E vuelh alors tener autre
viatge, On restaure so que m' a fag perden.
Be
sai, si m part de lieys ni m vir alhor, Que no l' er greus ni so
tenra a dan; E si cug ieu saber e valer tan Qu' aissi cum suelh
enansar sa lauzor, Li sabria percassar son domnatge; Pero lays
m' en endreg mon chauzimen; Quar assatz fai qui de mal
senhoratge Si sap partir, e lunhar bonamen.
En
patz m' en part, mas quan cossir l' error, E 'l dan qu' ai pres e
'l destric, lieys aman, Ni quo m' agra trobat ses cor truan, Que
m feira ben e m tengra en doussor, No m puesc mudar que non sia
salvatge; Mas conort mi, qu' auzit ai dir soven, Qu' ades pass'
om premiers per lo folhatge, E pueys tanh be qu' om s' an
reconoissen.
Ai!
cum cugey fos dins d' aital color Cum m' aparec deforas per
semblan; Et en aissi cum ilh a beutat gran, E cum val mais
guardes genser s' onor; Et en aissi cum es de belh estatge, Agues
en si mais de retenemen; Et en aissi cum es d' aussor
paratge, Contra son pretz temses far falhimen.
Ja
non degra far beutatz son estatge, Ni remaner en domna
autramen, Si non guardes s' onor e son paratge, E non agues en
se retenemen.
II.
Amors
e com er de me! Ja sui tornatz en l' afan De que m' alarguetz
antan En aissi del tot lo fre, Per vezer si ja poiria Be ni
gen viure ses vos; Be ni gen no, mas viuria Seguramen cum que
fos, Aissi cum vey viur' assatz, Ses vos e ses vostr' ajuda, De
ricx e d' alezeratz Qu' an la vergonha perduda.
De
tot autre guerrier cre Que s pot hom defendr' ab bran, O metre
l' escut denan Savals entre lui e se, O s' estrem' om de sa
via, O s met en un luec rescos, O 'lh val fors' o gualhardia, O
gienhs, o defensios, O castelhs, o fermetatz, O amics, o bon'
ajuda, Mas selh que vos guerreiatz Val menhs on plus s'
esvertuda.
Ai! de mon cor, quar no ve De lai on remas
antan Amors, a vos o deman, Ma domna per qu' el rete, Vau
vezer si 'l me rendria; A l' anar suy ieu cochos, Mas al tornar
cum seria! Be faria d' un dan dos. Mais me notz A DIEU
SIATZ, Que DIEUS VOS SAL no m' ajuda: Dona, si no fos
comjatz, Bona fora la venguda.
Tres
letras de l' A B C Aprendetz, plus no us deman: A, M, T; quar
atretan Volon dire com: AM TE. Et ab aitan de clercia Auriam
pro ieu et vos. Empero mais ieu volria O e C
mantas sazos, Pueys s' ieu dizia: “diguatz, Dona, vos faretz
m' ajuda?” Ieu crey que vos seriatz De dir oc
aperceubuda.
Bona domna, tart m' ave Qu' ieu vos digua mon
talan, Et aquo pauc e duptan, E per tot so no m recre; E
quar vostra companhia Es tota d' omes gilos, Us amicx se
tanheria, Dona, entre me e vos; Quar ieu tem e vos duptatz, Per
que y aura ops ajuda; E per que non comensatz, Bona domna, es
perduda.
L' anars, bona domna, m platz Vas vos per respieg
d' ajuda; Pero quan m' en sui tornatz, Ieu trob ma pena
creguda.
Lauzengier, benastr' aiatz, Quar m' etz de tan
bon' ajuda, Qu' ab vostre mentir m' onratz, E vertatz non es
saubuda.
III.
Ab leyal cor et ab humil talan, Venc
vas amor per mostrar mos greus mals Qu' ieu ai sufertz grans e
descominals, Per lo dous ris e l' amoros semblan Que m fetz mi
dons al prim esguardamen, Quan pres mon cor e mon fin pessamen, E
suy mi mes el sieu ric senhoratge.
A vos, amors, vuelh mostrar
en chantan, Quom pres mi dons, ni per que, ni per quals, Ni on
me mes sos homs fis e leyals; A pauc de be suy pres e malanan, On
m' a tengut senes tot chauzimen, Non sol un an, ans crezatz
certamen Seran complit set ans al prim erbatge.
Tot suavet,
amors, mi venc denan Mostran els huelhs guays semblans e
cabals, Et ab merce, quar non es hom carnals Que ja pogues
desviar mon talan, Per lo sieu ris que m fes tan doussamen, Que
m fon avis merce n' agues breumen; Quar m' o cugei conosc que fis
folhatge.
Qu' ieu la triey, segon lo mieu semblan, Per la
melhor de las autras reyals; Et a tengut mon cors en sos
ostals, Ab son ric pretz, sobr' els autres prezan: Si quo 'l
solelhs sobr' autr' alumnamen Nos ren clardat, ben puesc dir
eyssamen Qu' ilh es clardatz, e rent alumenatge.
Lo dous
cossir del belh cors benestan, Agreuia mout mas dolors e mos
mals Que de plorar rendon mos huelhs venals Per sa beutat que
m' es tot jorn denan; Que per semblan m' auci en pessamen, Per
que conosc qu' aucir m' a planamen
Si
'n breu vas me non domda son coratge.
E doncs, amors, fessetz
per me aitan, Qu' en ben voler siatz ab me enguals, Que m
destrenguatz mi dons d' aitan savals Que 'l sapcha bo, e m' en
fassa semblan; Quar ieu l' am mais de nulha ren viven; Et avetz
mi fag alegr' e jauzen Quan ieu de lieys aurai pres senhoratge.
A
Mon Dezir, t' en vai chanson breumen,
E
di 'l, si 'l play, que per son chauzimen
Li
sapcha bo que ieu l' am d' agradatge.
IV.
S' anc fui
belha ni prezada, Ar sui d' aut en bas tornada; Qu' a un vilan
sui donada, Tot per sa gran manentia; E murria, S' ieu fin
amic non avia Cuy disses mo marrimen, E guaita plazen Que mi
fes son d' alba.
Ieu sui tan corteza guaita, Que no vuelh
sia desfaita Leials amors a dreit faita; Per qu' ieu sui guarda
del dia Si venria, E sel qui jay ab s' amia Prenda comjat
francamen, Baizan e tenen, Qu' ieu crit quan vey l' alba.
Be
m plai longua nuegz escura, E 'l temps d' ivern on plus dura, E
no m' en lays per freidura Qu' ieu leials guaita no sia Tota
via; Per tal que segurs estia Fins drutz quan pren jauzimen
De
domna valen, Del ser tro en l' alba.
S' ieu en un castelh
guaitava, E fals' amors y renhava, Fals sia ieu si no celava Lo
jorn aitan quan poiria; Car volria Partir falsa drudaria D'
entre la corteza gen; Guait ieu leialmen, E crit quan vey l'
alba.
Ja per guap ni per menassa, Que mos mals maritz
me fassa, No mudarai qu' ieu no jassa Ab mon amic tro al
dia; Quar seria Desconoissens vilania, Qui s partria
malamen Son amic valen De si, tro en l' alba.
Cadenet és el nom amb què és conegut un trobador que compongué la seva obra en la primera meitat del segle xiii en l'entorn de la cort de Raimon V de Tolosa. Segons Martí de Riquer, la seva vida es podria situar dins del període que va de 1166 a 1239.
Cadenet (c. 1160 – c. 1235) was a Provençal troubadour (trobador) who lived and wrote at the court of Raymond VI of Toulouse and eventually made a reputation in Spain. Of his twenty-five surviving songs, twenty-one (or twenty-three) are cansos, with one alba, one partimen, one pastorela, and one religious piece represented. Two of his melodies survive.
During Cadenet's childhood Raymond V of Toulouse and Bertrand I of Forcalquier went to war over the Vaucluse. Cadenet's father was killed in battle fighting for the count of Forcalquier and the castle of Cadenet was destroyed. Cadenet was taken captive or as a hostage to the court of Toulouse, where he became known after his birthplace, a term which also mean "juniper grove" (cade is Occitan for "juniper"). He rose to prominence in the court under the patronage of several prominent families with close connections to the Cathar movement. According to his late thirteenth-century vida, . . . et el venc bos e bels et courtes e saup ben cantar e parlar, et apres a trobar coblas e sirventes. He became a devoted attendant of the count and countess of Toulouse.
His cansos celebrate love but also criticise the feudal lords for their less admirable behaviour. He was only full of praise for lauzengiers, the spies and eavesdroppers who forced lovers into ever more secrecy. He wrote one sirventes criticising Raymond Roger Trencavel for his poor manners on a visit to the court of the count of Toulouse in 1204. This sirventes is a useful source for the relationship between Toulouse and the Trencavel on the eve of the Albigensian Crusade, as it was written for a contemporary audience and dealt with personal issues. Cadenet also wrote a famous early alba, S'anc fu belha ni prezada, whose music (air) and lyrics are still preserved. The music is of the style of an oda continua hymn. In some of his writings, modern researches have thought to detect the influence of Cathar doctrine. His famous Lo ben e lo mal (The Good and the Bad) divulges a deep sense of guilt towards God and a desire to swap evil and good:
Elsewhere the learned Cadenet borrowed a Classical metaphor, that of the "boat of love, ploughing through the rough weather" from Ovid, and wrote Plus que la naus q'es en la mar prionda / Non had poder de far son dreg viatge. Cadenet elsewhere employs simile and metaphor to compare a beautiful but difficult woman to a pretty flower without seed:
Car es delida
leu flors, on mieills es florida;
q'ela se fraing per nïen
qand so qe mostra desmend.
After the Crusade and the Inquisition, Cadenet took refuge in Spain (either Castile or Aragon, c. 1230), where he had an influence on the court of Alfonso X of Castile. Alfonso's cantiga Virgen, madre gloriosa adapts metric elements from Cadenet's alba. Late in life, after an unhappy falling in love with a novice nun, sources differ as to whether he entered either the Order of the Temple or the Order of the Hospital. He appears to have been serving with the Order in Palestine when he died around 1230, though other sources place him in the Hospitaller establishment at Orange in 1239.
Gaunt, Simon, and Kay, Sarah. "Appendix I: Major Troubadours" (pp. 279–291). The Troubadours: An Introduction. Simon Gaunt and Sarah Kay, edd. Cambridge: Cambridge University Press, 1999. ISBN 0-521-57473-0.
Pillet, Alfred, Bibliographie der Troubadours... ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle: Niemeyer, 1933 [Cadenet és el trobador PC 106]
Favati, Guido (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, p. 330
Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 267-269 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners A, I i K]
#/media/File:BnF_ms._12473_fol._98v_-_Cadenet_(1).jpg)