Llepá – llepo, llepes, llepe, llepém o llepám, llepéu o llepáu, llépen – lleparía – si yo te llepara – te lleparé – Cuan erem minuts, Ángel y yo jugáem a “te lleparé”, mos agarráem los brassos y teníem que evitá que l´atre te llepare. - Ve de un verbo onomatopeyic *lappare, segóns Meyer-Lübke REW 4905, en inglés “lap up” : beure a llengüetades |
paraules, Matarraña, Matarranya, chapurriau, Teruel, Aragó, allacuanta, timó, romé, ruella, beure al galet, cantrella, trompina, goz, gozet, zaguera, carrera, zurda, garsa, cagarnera, fe un gotet, goted, pixacantons, cagamanecs, rabosa, rabosins, Calaseit, Calaceite, cohet, cohets, no pergues tan tems, que totes les entrades de este blog están a datres blogs, no soc tan sompo com tú. Encara que Google me trague unes URL, per un atre puesto apuntarán al mes sompo de Calaseit, que eres tú.
Mostrando entradas con la etiqueta llepá. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta llepá. Mostrar todas las entradas
sábado, 24 de noviembre de 2018
llepá
Etiquetas:
lap,
lap up,
llengüetada,
llengüetades,
llepá,
lleparé,
llepe,
llepém o llepám,
llépen,
llepes,
llepéu o llepáu,
llepo
Ubicación:
44588 Beceite, Teruel, España
jueves, 24 de agosto de 2017
llépol
LLÉPOL, LLÉPOLA
laminero
I. || 1. Llaminer. Ja no deuria esser tan enfrú ni tan lépol per lo plaer que atroba menjant e bevent, Llull Cont. 129, 28. D'uns gats que y ha lépols me sembla que sia,Proc. olives 289. Al pedre la dolsa mel, | de la qual tan llépol fon, Llorente Versos, ii, 212.
|| 3. Prompte per a pegar, per a escometre hostilment (Ulldecona). «Tens les mans molt llépoles»: tens les mans propenses a agredir.
II. m. Falca de ferro per a estellar soques (Binissalem).
Loc.
—Més llépol que ses serps: es diu d'una persona molt llépola (Mallorca).
Fon.: ʎépuɫ (or., Sóller, men., eiv.); ʎépoɫ (occ., val., mall.).
Etim.: derivat de llepar.
laminero
I. || 1. Llaminer. Ja no deuria esser tan enfrú ni tan lépol per lo plaer que atroba menjant e bevent, Llull Cont. 129, 28. D'uns gats que y ha lépols me sembla que sia,Proc. olives 289. Al pedre la dolsa mel, | de la qual tan llépol fon, Llorente Versos, ii, 212.
|| 2. Molt agradable al gust; cast. apetitoso. Vianda llépola, menjar gormant,Lacavalleria Gazoph. «Les cireres són molt llépoles». «No hi ha res més llépol per als menuts que els caramels». Raïm llépol: raïm que es destina a esser menjat i no a fer-ne vi (Gandesa).
|| 3. Prompte per a pegar, per a escometre hostilment (Ulldecona). «Tens les mans molt llépoles»: tens les mans propenses a agredir.
II. m. Falca de ferro per a estellar soques (Binissalem).
Loc.
—Més llépol que ses serps: es diu d'una persona molt llépola (Mallorca).
Fon.: ʎépuɫ (or., Sóller, men., eiv.); ʎépoɫ (occ., val., mall.).
Etim.: derivat de llepar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)