Lengua Valenciana, Martín de Viciana

Proseguixc exponent lo que no ix en llibres escolars de tons fills.

Martin de Viciana; Alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana, 1574

La lengua Valenciana, escribe, en más de tres mil vocablos es pura latina, y en los mismos vocablos la Castellana difiere del latín, por añadir la última letra en el vocablo, como por ejemplo:

latina Valenciana Castellana

Sermo sermó sermon
Oratio oració oracion
Devotio devoció devocion

Item, la Lengua Valenciana tiene de su madre la Lengua latina, los vocablos propios y no los tiene la Castellana por añadir letras, o mudar de todo las letras, según parece por los siguientes:

latina Valenciana Castellana

Absencia absencia ausencia Ansa ansa asa Audacia audacia osadía Avia avia aguela Balena balena vallena Barba barba barva Baro baró varón Bova bova yerva de agua Cel cel cielo Calx calx cal Cella cella celda Charta charta hoja de libro Corda corda cuerda Cistella cistella cestica Columna columna coluna Concubina concubina manceba Falx falx hoz para segar Farina farina harina Fel fel hiel Fervor fervor hervor Flama flama llama de fuego Fossa fossa cava Gala gala agalla Germana germana hermana Glans glans vellota Herba herba hierva Mel mel miel Mica mica migaja de pan Scissura scissura cortadura

Sepia sepia xibia, pescado Serra serra sierra de hierro Spelta spelta scaña Stella stella strella Storachs storachs storache Stora stora stera de esparto Rebellio rebellio rebeldía Rector rector retor Redemptor redemptor redentor Regina regina reyna Reprehensor reprehensor reprehendedor Rixa rixa rencilla Ros ros rocio Scala scala scalera Schola schola scuela Superbia superbia sobervia Tata tata tayta de niño Terra terra tierra Tumor tumor hinchazón Vespa vespa avispa Vimen vimen vimbre Viola viola violeta Os os hueso Porta porta puerta Porca porca tierra entre dos sulcos Porcella porcella lechona Pustula pustula postilla Murmur murmur murmullo de gente Mustela mustela comadreja Natura natura naturaleza Oliva oliva azeytuna Mola mola muela de molina

latina Valenciana Castellana

Argentum argent plata Autumnus autumne othoño Cepa cepa cebolla Clavis clau llave Coda coa cola Collum coll cuello Columba coloma paloma Coxa cuxa nalga o anca Confectura confectura confacionadura Crusta crosta corteza Defensor defensor defendedor Delicie delici deleyte Demencia demencia locura Dens dent diente Despectio despeccio desprecio Draco drac dragon Fames fam hambre Fenestra finestra ventana Ferrum ferro hierro Filius fill hijo Filum fil hilo Fimus fem stiércol Flocus floc flueco Fons font fuente Formica formiga hormiga Fraus frau engaño Fremun fre freno Frumentum forment trigo en general Fumus fum humo Furtum funt hurto Fundamentum fonament cimiento Fussus fus huso Gemma gema hiema de sarmiento Gemitus gemit gemido Gibba geppa corcoba Gingiva geniva enzías Hamus ham anzuelo Homo home hombre Jocus joc burla de palabras Juncus junc junco Lacus llac lago o zaquizamí Licatura lligadura atadura Legumen llegum legumbre Lilium lliri azuzena Linus llim limo Lexivia llexin lexía Lumen llum lumbre

Mamilla mamella tetica Mirtum murta arrayan Morsus mos bocado o mordedura Milium mil mijo Mors mort muerte Mucus moc moco Mulier muller muger Mulus mul mulo Nasus nas nariz Napus nap nabo Nomen nom nombre Oleum oli azeyte Ovum ou huevo Ora vora orilla de mar Ordeum ordi cebada Petra pedra piedra Palea palla paja Panis pa pan Pomum poma manzana Pellis pell pellejo Porcus porc puerco Posticum postic postigo Pratum prat prado Princeps princep príncipe Pruna pruna ciruela Ramus ram ramo Riuus riu rio Rasum ras raydo Rota roda rueda Serpens serp serpiente Sevum seu sevo Sela sella silla de andas Sabula sablo tierra arenosa Sagita sageta saeta Socus soc sucio Status stat estado Sagma salma

Sagma salma enxalmo o albarda Salamandra salamandra salamanquesa Sarmentum sarment sarmiento Scandalum scandil tropezadero Sucus suc zumo Talpa talp topo, animal Tempus temps tiempo Tonus to tono Tenebre tenebres tinieblas Tymus tymo tomillo Torrens torrent arroyo o chorro Turdus tord zorzal, ave Vernix vernis barniz Vesper vespre la tarde Vinum vi vino Virus veri ponzoña Viscum visc liga Vomitus vomit vómito

... La Lengua Valenciana es hija, y factura de la Lengua latina por derecha línea y propagación, y la Lengua Castellana procede de madre bastarda por ser compuesta de la Romana latina que fué latín corrompido, y en la venida de Roma a Castilla más se corrompió. Y si toda vez pretende tener vocablos latinos, viénenle por tercera Lengua, entre las dos, lo que en la Lengua Valenciana no hay medio alguno, porque beve en el nascimiento de la fuente latina...

La Y a la ortografía del valensiá

Us de la lletra Y en l’ortografia valenciana

La lletra Y representa el sò palatal fricatiu sonor, transcrit fonèticament en el símbol [ʝ]. Pot presentar en ocasions, en una pronunciació més relaixada, l’alòfon [j], palatal aproximant sonor.

Procedix del grec, i d’ací que se la conega en el nom de i «grega» per a diferenciar-la de l’atra i, denominada «llatina».

Tradició del seu us

La lletra <y> és una grafia que té absoluta tradició en l’escritura valenciana, puix ha segut utilisada no solament en la lliteratura clàssica, sino també en la posterior fins a l’actualitat. Històricament, en époques en que l’ortografia encara era vacilant i no estava plenament fixada, podia fer funcions de consonant, semivocal i també de vocal: remey, spay, rey/rei, reina/reyna, aires/ayres, joyes, feyen, etc…

En representació del sò consonàntic [ʝ], palatal fricatiu sonor, que és el que es manté en l’ortografia actual, podem trobar eixemples del seu us a lo llarc de tota l’història lliterària, incloent els principals clàssics del Sigle d’Or:

La trobem en posició inicial de paraula en numerosos casos. Destaquem ací dos paraules molt usuals:
YO evolucionat del llatí EGO>EU>YO

“e respos don blasco dalago yo be dire al rey tot quant hi se”. Aureum, pàg. 17, 1. 35.

“…que fer yo no puc sense dents ab genives” Procés, f. 2, 1, II.

“…yo vull posar la primera pedra del fonament” Vita, c. I.

“Grecia, yo sols contrastos” Roïç, O.C., pàg. 4, v. 33.

“…Yo li promet si deu me deixa veure” Tirant, c. 98.

“Mas yo no callhi veig quel meu dir calla” Trobes, pàg. 10, 1. 15.

“…yo no vul entrar en aquex port, e lo dan que tun pendras, yot mentre tengut” Consolat, f. 27, 1. 22.

“yo, rey regnant, viu cas semblant entre fembrasses” Spill, III, 1ª, pàg. 118.

YA, del llatí iam

“… car es notoria que ya la reciten les velles” Mege Somni IV (Alcover, DCVB, v. 6, pàg. 723)

“… ya fos ço que fos de edat de provar…” Llibre de la Cort del Justícia de Cocentaina 1277

“be lo seu mal / e ya fon fet / Puix és axí” Ausias March. Poesies, 1425

“… ve amar-vos. Magnànim capità, ya veig que a la fi…” Tirant lo Blanch. 1490

La trobem en posició intervocàlica provinent de la palatisació de la consonant que precedix a una yod1:
ESPAYAR, del llatí spatĭare

“E, com la dolorosa senyora hagues algun poch espayat lo seu piados plor” Vita, c. 182.

DEYA, del llatí decĭam

“E totes les donzelles deyen en alt cridat” Tirant, c. 52.

“E nos entenen que deya ço que mellor era” Aureum, pàg. 19, 1. 22.

“…e, alçant la en alt, deya” Vita, c. 4.

“…que de la canço que deyeu njt” Procés, f. 7ª, 1. 23.

“…e no deyen al senyor de la nau” Consolat, f. 74v, 1. 68.

FEYA, del llatí fecĭam

“…o les dues parts que no feya el jorn que ell comença” Ibid., f. 38 1. 7B.

“…mentre que feyen tirar los altres” Aureum, pàg. 19, 1. 2.

“…en lo orde de la fraternitat feyen li aquesta cerimonia” Tirant, c. 85.

FOYA, del llatí fovĕa

“E les lexa / totes nefrades / e dogollades / baix en la foya” Spill, IV, 2ª, pàg. 191.

“…e el cautalls e les besties iayen en una foya” Aureum, pàg. 19, 1.44.

SAYA, sagĭa, deivat de sagum

“…una peça de saya de seda blanca” Inv. Eixarch 1517 (Alcover, DCVB, v. 9. pàg. 673).

“…saya, roba de dona: Ampla el oblonga vestis” Lacavalleria Gazoph (Alcover, DCVB, v. 9, pàg. 674).

“…y brillant flameja el sol / sayal mes blanc que la escurna” Llorente Versos, I, 77 (Alcover, DCVB, v. 9, pàg. 674).

VEYA, del llatí vedĭam

“E daltra part se veya desesperat” Tirant, c. 410.

“molt alegre de les marauelles que veya en lo seu car nebodet” Vita, c. 62.

En unes atres paraules obedint actualment a la pronunciació de consonant:
DESMAYAR, del llatí de + exmaiare (segons el DCVB d’Alcover)

“…no mostrant gens esser smayats…” Tirant, c. 422.

“No us espanteu ne sia lo vostre cor smayat, com ara” Vita, c. 82.

JOYA, del llatí jocus (segons Coromines)

“En nou avengudes la joya mereixca” Procés, f. 39, 1. 4.

“…e larreara de tan altes e singulars joyes” Vita, c. 62

“…portas moltes ioyes a les nobles donzelles” Roïç, O.C., pàg. 8, v. 200.

“…e de no meys stima que les altres joyes” Tirant, c. 71

“…tirant a la ioya en lahor de la verge” Trobes, pàg. 4, 1.2.

“…ioyes, ni roba no se n’hi troba” Spill, III, 1ª, pàg. 85.

“…or, argent o moneda, perles, seda o qualque altra nobla ioya o roba o mercaderia…” Consolat, f. 60, 1. 4.

Utilitat del seu us

Els eixemples anteriors mostren que la grafia <y>, ademés de formar part del dígraf <ny>, no ha segut mai estranya a la llengua valenciana en el valor de consonant.

Pero ademés s’ha de dir que l’eliminació d’esta grafia en algunes de les propostes normatives per al valencià que s’han anat publicant durant els segles XX i XXI, com les “Bases per a l’unificació de l’ortografia valenciana” (1932), o la “Gramàtica Normativa Valenciana” (AVL, 2006), substituint-la en unes ocasions per <j> i en unes atres per <i>, introduïx una triple deficiència en el sistema ortogràfic del valencià:

Per una banda, obliga a representar en una mateixa grafia <j> dos fonemes clarament diferenciats en valencià: el postalveolar africat sonor [ʤ], en paraules com joguet, Jaume, adjectiu, junt, i el palatal fricatiu sonor [ʝ], en paraules com “jo”, “ja”, “projecte”, “majúscula” (yo, ya, proyecte, mayúscula); induint al dubte sobre la correcta pronunciació de cada paraula.
Per atra, l’us de <i> per a representar, ademés del sò vocàlic, un sò consonàntic, impossibilita la transcripció ortogràfica de la combinació [ʝi], lo que obliga a crear formes artificioses com “onomatopeic”, “tramoiste” per l’impossibilitat d’escriure *onomatopeiic, *tramoiiste (onomatopèyic, tramoyiste).

Per últim, est us impossibilita també la distinció ortogràfica de les combinacions “[ʝ]+ vocal” de les combinacions “[i] + vocal”, de manera que paraules com ió, ionosfera, a on la <i> és plenament vocal i es pronuncia en una sílaba separada (i-ó, i-o-nos-fe-ra), s’escriurien igual que “iogurt”, “ionqui” (yogurt, yonqui) a on la <i>, segons estes propostes, representaria un sò consonàntic (yo-gurt, yon-qui). Igualment, tampoc hi hauria manera de diferenciar gràficament paraules com peryòdic, compost derivat del yodo, que segons les indicades propostes normatives hauria d’escriure’s “periòdic”, en l’evident confusió sobre la correcta pronunciació de la paraula.