Bon dia grupo, avui después de dormi mol be tota la nit me sentigo en molta energía aixi que vach a escriure algunes cosetes. Ai vach volé feli un merescut reconeiximen a Luis Arrufat, una persona que continuamen dignifique lo chapurriau, u fa en les maravilloses histories del aguelo sebeta, y tame u fa cuan fa escriu mol mes directe en defensa de la nostra llengua, lo vach volé posa com lo que es, un ejemple a seguí pera tots natros, y avui tos ting que di que penso exactamen lo mateis que ai.
Lo vach volé posa con a ejemple per que estos rades dies al muro a agut mol revombori pos se a colat algún grupo inadecuat, cosa que enseguida an utilisat los nostres adversaris pera tergiversan les coses, inventansen falses verdats atacamos al de femos mol mal, per aixo en la figura de Luis los vull di que este grupo esta format per gen mol valida, que som un grupo de bona gen que mos mou la pasio que sentim per la nostra llengua lo chapurriau, y que lucharem en totes les nostres forses pera defensa.
Pensem una cosa, natros per que luchem?, y ells?, quins argumens tenen mes pes los nostres o los seus, analisemu, natros luchem pera defensa la nostra llengua que forme part de la nostra cultura y de la nostra identidad, ni mes ni menos, casi res, estem mol orgullosos de defensa lo chapurriau, la llengua en que am dit les nostres primeres paraules, la llengua que mos an enseñat los nostres pares, la herensia que am resibit dels nostres antepasats, son com podeu vore raons de mol pes. Y ells per que luchen, quins interesos tenen detrás de la seua voluntad de introdui al nostre territori una llengua forastera. Preguntem a eixes persones que aven naixcut aquí defensen eixa imposisio, acas no recordeu en quina llengua vau di les vostres primeres paraules?, per que renegueu de la llengua que parlaen los vostres pares?, per que renunsieu a la herensia dels vostres antepasats?, per que aneu contra la vostra propia sang?, es potse per dines?, per política? . Tranquils no les contestarán mai estes preguntes, no se atrevisen, los seus motius de lucha son pos mes superfisials, mes materials, com podeu vore no ña coló, los nostres argumens son mol mes importans y aixo los asuste. Aixi que tos ánimo a tots a presenta batalla escribin, com fa lo nostre estimadisim Luis, animeutos a escriure en chapurriau, espero les vostres histories per ejemple ara en un mes aproximadamen tots los pobles fan les seues festes, conteumoles, escribiu les vostres vivensies, sense po, sense vergoña dingu tos criticara cap falta de ortografía, penseu que la millo patacada que los podem pega e eixos es demostrals que tame mos entenem cuan escribim en chapurriau, fenu los estem dien que no nesesitem pera res la seua gramática forastera y que ya sen poden ana capa casa seua. A per ells, escribin les nostres vivensies, a per ells escribin desde lo respete y la educasio, a per ells escribin histories com les del aguelo sebeta, a per ells escribin los nostres sentimens. Si amigs escribim, escribim per lo chapurriau, escribim per los nostres pares, escribim per los nostres antepasats, y tame escribim per los nostres fills, per la nostra identidad. ESCRIBIM.
paraules, Matarraña, Matarranya, chapurriau, Teruel, Aragó, allacuanta, timó, romé, ruella, beure al galet, cantrella, trompina, goz, gozet, zaguera, carrera, zurda, garsa, cagarnera, fe un gotet, goted, pixacantons, cagamanecs, rabosa, rabosins, Calaseit, Calaceite, cohet, cohets, no pergues tan tems, que totes les entrades de este blog están a datres blogs, no soc tan sompo com tú. Encara que Google me trague unes URL, per un atre puesto apuntarán al mes sompo de Calaseit, que eres tú.
Mostrando entradas con la etiqueta escriure chapurriau. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta escriure chapurriau. Mostrar todas las entradas
lunes, 14 de agosto de 2017
miércoles, 12 de abril de 2017
Gramática, ortografía, Chapurriau
Gramática, ortografía, léxic, del chapurriau; se va actualisán poc a poc.
(Copia al blog de WordPress.)
Les dos primeres gramátiques del chapurriau:
1. Ugo Faidit, Lo donatz proensals. (+ versió de Edmund Stengel)
Incipit Donatus provincialis. (Fragmén)
Las oit partz que om troba en gramatica, troba om en vulgar provenchal, zo es: nome, pronome, verbe, adverbe, particip, conjunctios, prepositios, interjectios.
Nom es apelatz per ço que significa substantia ab propria qualitat o ab comuna; e largamen totas las causas a las quals Adams pauset noms poden esser noms apelladas. En nom a cinq causas:
species, genus, numbre, figura, cas.
Species o es primitiva o es derivativa: primitius es apelatz lo nom que es per se, e no es venguz d'alqu nome ni d'alqu verbe, si cum es 'bontaz'. Derivatius nom es aquel que ven d'altre loc, si cum 'bos' que ven de 'bontat,' que 'bos' non pot om esser ses 'bontat'.
Genus es de cinq maneras: masculis, feminis, neutris, comus, omnis. Masculis es aquel que aperte a las masclas causas solamen, si cum 'bos, mals, fals'. Feminis es aquel que perte a las causas feminils solamen, si cum 'bona, bela, mala' e 'falsa'. Neutris es aquel que no perte a l'un ni a l'autre, si cum 'gauç' e 'bes'. Mas aici no sec lo vulgars la gramatica els neutris substantius, ans se diçen aici cum se fossen masculi, si cum aici:
'grans es lo bes que aquest m'a fait', e 'grans es lo mals que m'es vengutz de lui'. Comus es aquelh que perten al mascle e al feme ensems, si cum sun li particip que fenissen in 'ans' vel in 'ens'; qu'eu posc dire 'aquest chavaliers es presans, aquesta domna es presans, aquestz cavaliers es avinens, aquesta domna es avinens'. Mas el nominatiu plural se camja d'aitan que conven a dire 'aquelh chavalier son avinen, aquelas domnas son avinens'. Omnis es aquel que perte al mascle e al feme e al neutri ensems; q'eu posc dire 'aquest cavaliers es plasens, aquesta domna es placens,' e 'aquest bes m'es plazens.'
Numbres es singulars o plurals: singulars, quan parla d'una causa solamen; plurals, quan parla de doas o de plusors.
Figura o es simpla o conposta: simpla, si cum 'coms'; composta, si cum
'vescoms', qu'es partz composta, so es apostiza de 'ves' e de 'coms'.
Li cas sun seis: nominatius, genitius, datius, acusatius, vocatius, ablatius. Lo nominatius se conois per 'lo', si cum 'lo reis es vengutz;' genitius per 'de', si cum 'aquest destriers es del rei;' datius per 'a', si cum 'mena lo destrier al rei;' accusatius per 'lo', si cum 'eu vei lo rei armat'. E no se pot conoisser ni triar l'acusatius del nominatiu, si no per zo que l nominatius singulars, quan es masculis, vol 's' en la fi, e li autre cas no l volen; e l nominatiu plural no l vol, e tuit li altre cas volen lo enl plural. Pero lo vocatius deu semblar lo nominatiu en totas las ditios que fenissen in 'ors' et en las autras ditions que us dirai aici:
'deus, reis, francs, pros, bos, cavaliers, canços'. Et els altres locs on lo vocatius non a 's' en la fi, si es el semblans al nominatiu, al menhz en silabas et en letras, que deu aver aitals e tantas cum lo nominatius, trait sol 's' en la fi.
Pero de la regla on fo dit desus que l nominatius cas no vol 's' en la fi quan es pluralis numeri, voilh traire fors totz los feminis, que non es dit mas solamen dels masculis e dels neutris, que sun semblan el plural per totz locs, si tot s'es contra gramatica. E lai on fo dit del nominatiu singular que vol 's' pertot a la fi, voilh traire fors totz aquels que fenissen en 'aire', si cum 'enperaire, amaire', et en 'eire,' si cum 'Peire, beveire, radeire, tondeire, pencheire, fencheire, bateire, foteire, prendreire, teneire,' et en 'ire', si cum 'traire, consentire, escarnire, escremire, ferire, gronire'; mas 'albires' vol 's' e 'conssires' es 'desires'.
E devetz saber que tut aquelh que us ai dit, don lo nominatius singulars fenis en 'aire' et en 'eire,' fenissen totz lor cas singulars en 'dor,' trait lo vocatius qe sembla lo nominatiu, si cum es dit desus.
E de la regla del nominatiu singular, que vol 's' a la fi, voilh ancar traire fors 'maestre, prestre, pastre, sener, melher, peier, sordeier, maier, menre, sor, bar, gençer, leuger, greuger,' et totz los ajectius neutris, quan sun pausat senes sustantiu, si cum 'mal m'es, greu m'es, fer m'es, esquiu m'es, estranh m'es qu'el aia dit mal de me.' E voilh en traire fors encar dels pronoms alcus, si cum 'eu, tu, el, qui, aquel, ilh, cel, aicel, aquest, nostre, vostre,' que no volon 's' en la fi, e sun del nominatiu singular.
2. Ramón Vidal de Besalú, Ramon Vidal de Bezaudun, las razos de trobar.
Dicsionari chapurriau castellá
algunes diferensies entre catalá, valensiá y chapurriau
Un idioma (del latín: idiōma, y este del griego: ιδίωμα 'peculiaridad, idiosincrasia, propiedad') o lengua es un sistema de comunicación verbal (lengua oral y gráfica) o gestual (lengua signada) propia de una comunidad humana. Cada idioma se subdivide en dialectos (por definición, cada una de las formas en que se habla una lengua o idioma en una región específica), pero actualmente se duda que exista un criterio válido para hacer tal división (de lenguas o idiomas en dialectos) de una manera objetiva y segura.
La determinación de si dos variedades lingüísticas son parte o no del mismo idioma es más una cuestión sociopolítica que lingüística.
Bases per a escriure en chapurriau.
NO fem aná la NY ni la NH, fem aná la Ñ (ya u fée lo meu tocayo Lull)
.jpg "Ramón Lull, NO Ramon Llull, Señor, en eñe de España")
Si tenim un teclado sense Ñ podem fe aná lo código ASCII
ñ alt + 164
Ñ alt + 165
NO fem aná la ç, Ç (cedilla) es una de les burrades de Pompeyo Fabra
NO fem aná lo puntet dels collons, pun volat, il.lusió, ilusió, ni la geminada, en dialecte catalá este puntet va al mich de la lletra.
NO existix la tilde grave, è, à , totes son així, í, á, é, ó, ú, burret como tú
NO fem aná los grupos de consonans siguirns:
tg tj ts tx tz
NO fem aná los apellits (cognoms, cognome) en i, Artur Quintana i Font, escribim Arturo o Artur Quintana Font, Josep Antoni Duran i Lleida, de Alcampell, yo Ramón Guimerá Lorente, no Ramon Guimerà i Lorente en dialecte ocsitá català modern o Fabranstein.
NO fem aná la nv pa tot, canvi, fem aná mb, cambi. Enviá.
Se fa aná lo apóstrofe, l'águila, l'aigua, lo menos possible, coste massa de escriure, d'escriure, y als textos antics casi no se trobabe.
Lo sonido [s] se escriu ss entre vocals:
Alfabeto.
lletra, com se pronunsie:
a, a
b, be
c, ce
d, de
e, e
f, efe
g, ge
h, hache (sol sé muda)
i, i
j, jota (com jirafa, jarabe, jaleo, etc.)
k, ka
l, ele
ll, elle
m, eme
n, ene
ñ, eñe
o, o
p, pe
q, cu
r, erre
s, esse
t, te
u, u
v, uve
w, uve doble
x, equis (equits a Lleida)
y, y griega o grega
z, zeta, ceta
Pronoms:
ell, ella, vosté parle chapurriau
Los números:
Tamé podeu lligí esta entrada al blog de facao
números en chapurriau de Torrevelilla
un, una, 1
dos, 2
tres 3
cuatre 4
sing 5 sinc
sis 6
sat 7 set (siat a Valjunquera y atres pobles)
vuit 8
nou 9
deu 10 (dieu, diau)
onse 11
dotse 12
tretse 13
catorse 14
quinse 15
setse 16
dessat 17
devuit 18
denou 19
vin 20
vintiún, vintiuna 21
vintidós 22
vintitrés 23
trenta 30
trentaún, 31
trentacuatre 34
trentanou 39
coranta 40
corantasing 45
sincuanta 50
sixanta 60
setanta 70
vuitanta 80
noranta 90
sen 100
sen sat 107
sen vintivuit 128
sen setantasís 176
dos sens sincuanta nou 259 dossens
sat sens trenta tres 733
vuit sens vintiún 821
mil 1.000
sen mil 100.000
un milló 1.000.000
catorse millons 14.000.000
Artícul definit:
Mascle (masculino):
LO, LOS,
lo carro, los carros
FEMELLA (femenino):
LA, LES
la lleit, les vaques que donen lleit
Artícul indefinit:
un, uns
un llop, uns llops
una, unes
una lloba, unes llobes
interrogatius:
quín, quína, quíns, quínes
Pronoms:
Per a les persones:
qui; qui no beu vi no cave la viña
Per a les coses:
qué: qué collons hau fet?
possessius:
Un sol posseedó:
lo meu, la meua, los meus, les meues lo teu, la teua, los teus, les teues lo seu, la seua, los seus, les seues. TON yayo, TA yaya, MA yaya, MON yayo, SON yayo, SA yaya,
plural
lo nostre, la nostra, los nostres, les nostres; lo vostre, la vostra, los vostres, les vostres.
los demostratius:
| De proximidat | este, esta estos, estes aixó |
| De lluñanía | aquell, aquella aquells, aquelles alló |
numerals ordinals:
primé, primera
segón, segona
tersé, tersera
cuart, cuarta
quinto o quin, quinta
sexto, sexta (com una de les teles dels roigets)
séptim, séptima
octavo, octava
noveno, novena
Los cuantitatius:
Invariables:
massa, prou, mes, menos.
Variables:
cuan, cuanta, cuans, cuantes;
tan, tanta, tans, tantes;
mol, molta, mols, moltes;
poc, poca, pocs, poques;
bastán, bastans, bastanta, bastantes.
| Primera | Segona | Tersera |
| -á | -re / -e | -í |
| trobá | perdre, pedre volé | dormí serví |
| Formes no personals | ||
| Infinitiu | Gerundio | Partissipi |
| cantá | cantán | cantat, cantada, cantats, cantades |
| Indicatiu | |||
| Presén | Imperfecte | Futuro | Condissional |
| canto | cantaba | cantaré | cantaría |
| cantes | cantabes | cantarás | cantaríes |
| cante | cantabe | cantará | cantaríe |
| cantem, cantem | cantabem | cantarem | cantaríem |
| cantéu, cantáu | cantabeu | cantareu | cantaríeu |
| canten | cantaben | cantarán | cantaríen |
| Subjuntiu | |
| Presén | Imperfecte |
| canta | cantara |
| cantos | cantareu |
| canto | cantare |
| cantem | cantárem |
| cantéu | cantareu |
| canton | cantaren |
| Imperatiu (maná, manamén) |
| Presén |
| canta (tú) |
| canto (vosté) |
| cantem (natros) la cansoneta que mos han dit |
| cantéu (vatros) |
| canton (vostés) |
Modelo de la primera conjugassió
Infinitiu | Presén | Gerundio | Partissipi | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
trobá | trobo | trobán | trobat | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
trobes | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
trobe | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
trobem | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
trobéu troben Modelo de la segona conjugassió
|
Model o modelo de la tersera conjugassió:
Infinitiu Presén Gerundio Partissipi
dormí dórmigo dormín dormit
dórmigo
dorms
dorm
dormim
dormiu
dormen
Infinitiu Presén Gerundio Partissipi
serví servixco servín servit
servixco
servixes
servix
servim
serviu
servixen
Verbos irregulás
Infinitiu | Presén | Gerundio | Partissipi |
aná | vach | anán | anat |
vas | |||
va | |||
anem | |||
aneu | |||
van |
Infinitiu | Presén | Gerundio | Partissipi |
está | estic | están | estat |
estás | |||
está | |||
estem | |||
esteu o estéu | |||
están |
Infinitiu | Presén | Gerundio | Partissipi |
se | soc | sen | estat |
eres | |||
es | |||
som | |||
sou | |||
son o són |
Infinitiu | Presén | Gerundio | Partissipi |
habé | hai o hay | habén | hagut |
has | |||
ha | |||
ham | |||
hau | |||
han |
Infinitiu | Presén | Gerundio | Partissipi |
poder | puc | podent | pogut |
pots | |||
pots | |||
podem | |||
podeu o podéu | |||
poden |
Infinitiu | Presén | Gerundio | Partissipi |
volé (voldre) | vull | volén | volgut |
vols | |||
vol | |||
volem | |||
voleu | |||
volen |
Infinitiu | Presén | Gerundio | Partissipi |
sabé | sé | sabén | sabut |
saps | |||
sap | |||
sabem | |||
sabeu o sabéu | |||
saben |
Infinitiu | Presén | Gerundio | Partissipi |
fe | fach | fen | fet |
fas | |||
fa | |||
fem | |||
feu o féu | |||
fan |
Infinitiu | Presén | Gerundio | Partissipi |
di | dic | dién | dit |
dius | |||
diu | |||
diem o diém | |||
dieu o diéu | |||
diuen |
Infinitiu | Presén | Gerundio | Partissipi |
tindre | ting | tenín | tingut |
tens | |||
te o té | |||
tenim | |||
teniu | |||
tenen |
Infinitiu | Presén | Gerundio | Partissipi |
vindre | ving | venín | vingut |
vens | |||
ve | |||
venim | |||
veniu | |||
venen |
Infinitiu | Presén | Gerundio | Partissipi |
viure | vic | vivín | viscut |
vius | |||
viu | |||
vivim | |||
viviu | |||
viuen |
Tems compostos de passat:
| Pretérit perfecte | Pretérit indefinit |
vach + infinitiu vas + infinitiu va + infinitiu vam + infinitiu vau + infinitiu van + infinitiu |
hay - hai + Partissipi has + Partissipi ha + Partissipi ham + Partissipi hau + Partissipi han + Partissipi |
Ejemples: Ahí vach aná a classe de catalá, vam trobá a la professora fen pilates en pilotes | Ejemples: Avui hay arribat tart, este matí hai jugat a fútbol |
Les prepossisions:
a |
en |
de |
per, per a o pera |
contra |
entre |
segons |
sense |
cap a |
desde, hasta, daball o devall |
Contracsió de prepossisions
a, de y per, seguides de l'artícul LO o LOS se contrauen:
| Singular | Plural | |
| a | a + lo = al | a + los = als |
| de | de + lo = del | de + los= dels |
| per | per + lo= pel | per + los = pels |
Als pobles se viu mol tranquil
Los tolls dels estrets
Pels camins del Matarraña.
Me vach escapá PELS pels.
Me vach escapá PELS pels.
Adverbios de manera:
com be, ben (dabán del verbo; ej. ben dit, fet) malamén, mal (dabán del verbo) milló pijó així al menos sol solamen o sólamen (solamén es cimiento) només sobretot de cap a cap de verdat de pressa, depressa etc. Adverbios de cantidat:
|
Adverbios de lloc, puesto:
aon, aón aquí, ací, astí, assí allá allí cap aquí cap allá dins (cap a dins) detrás dabán damún deball, daball del tellat amún aball a dal a baix, abaix, a prop, prop lluñ a la dreta a la esquerra a má dreta a má esquerra a la zurda, a la esquerra |
Adverbios de afirmassió:
sí (al antic ocsitá y als seus dialectes com lo catalá, oc, òc, hoc, och) |
pos claro |
expresions de duda:
quí sap? |
potsé, pot sé, podríe sé, pos igual sí alomilló (a lo llomillo no) |
Adverbios y expressions de negassió:
no |
tampoc |
de cap manera |
ni de coña
ni u ensomios
"sí, pels collons" o "sí, los collons"
Les conjunsions:
| y |
ni |
que |
o |
pero |
sino |
perque |
ya que |
si |
com |
encara que |
Mesos del añ:
giné
febré
mars
abril
mach
juñ
juliol
agost
setembre
octubre
novembre
desembre
Estassions del añ:
Colós:
blau, blaus; blavet, blavets; blava, blaves; blaveta, blavetes / azul, azules
roija, roiges / roja, rojas (no pasarán! y van passá)
vert, verts, verd, verds, verda, verdes / verde, verdes
marrón, marrons
violeta, lila, violetes, liles
blang o blanc, blangs o blancs, blanca, blanques / blanco, blancos, blanca, blancas
negre, negres; negra, negres / negro, negra
rosa, roses, rosat, rosats, rosada, rosades; rosadet, rosadets, rosadeta, rosadetes (lo vi pot se clarete)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)