Mostrando entradas con la etiqueta Stengel. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Stengel. Mostrar todas las entradas

viernes, 13 de noviembre de 2026

Las rasos de trobar de R. Vidal. (Edmund Stengel)

Las rasos de trobar de R. Vidal.

Bibliothèque de l'école des Chartes 1, S. 189.
Grammaires provençales, S. 69.
Opuscoli religiosi leterarii e morali Serie IIIa, T. IV°, S. 53.

(Edmund Stengel)

Ramón Vidal de Bezaudun, Besalú, 1196-c 1252, era catalán

B 79c.                                                  C 15b.

Per so qar ieu raimonz uidals ai uist et conegut qe pauc domes sabon ni an saubuda la dreicha maniera de trobar, uoill eu far aqest libre per far conoisser et saber qals dels trobadors an mielz trobat et mielz ensenhat ad aqelz qel uolran aprenre con deuon segre la dreicha maniera de trobar. Pero sieu i alongi en causas qe porria plus leumens dir, nous en deues merauellar, car eu uei et conosc qe mant saber en son tornat en error et en tenso, qar erant tant breumens dig. Per qieu alongai (54) en tal luec qe porria plus breumenz hom dir et si ren
i lais o i fas enrada, pot si ben auenir per oblit (qar ieu non ai leis uistas ni auzidas totas las causas del mon) o per faillimentz de pensar. Per qe totz hom prims men deu rasonar, pois conoissera la causa. Ieu sai ben qe mant home i blasmeran o diran 'aitan ren i degra mais metre' qe sol lo qart non sabrian far ni conoisser, si non o trobessen tan ben assesmat. Autresi uos dig qe homes prims i aura de cui enten, sitot sestai ben, qe i sabrian bien meilhorar o mais mettre, qe greu trobares negun saben tan fort ni tan primamenz dig qe uns hom prims no i saubes melhurar o mais metre. Per qieu uos dig qe en neguna ren, pos basta ni benista, non deuon ren ostar ni mais metre.

Totas genz cristianas iusieuas e sarazinas, emperador, princeps, rei, duc, conte, uesconte, contor, ualuasor, (70) clergue, borgues, uillans, paucs et granz meton totz iorns lor entendiment en trobar et en chantar o qen uolon trobar o qen uolon entendre o qen uolon dire o qen uolon auzir, (79d) qe greu seres en loc negun tan priuat ni tant sol, pos gens i a paucas o moutas, qe ades (190) non auias cantar un o autre o tot ensems, qe neg li pastor de la montagna lo maior sollatz qe ill aiant an de chantar, (55) et tuit li mal el ben del mont son mes en remembransa per trobadors, et ia non troras mot un mal dig, pos trobaires la mes en rima, qe tot iorns en remembranza, qar trobars et chantars son mouemenz de totas galliardias.

En aqest saber de trobar son enganat li trobador et dirai uos com ni per qe.

Li auzidor qe ren non intendon, qant auzon un bon chantar, faran senblant qe for ben lentendon et ges no lentendran, qe cuieriant se qelz en tengues hom per pecs, si dizon qe no lentendesson. Enaisi enganan lor mezeis, qe uns dels maior sens del mont es qi domanda ni uol apenre so qe non sap.

Et sil qe entendon, qant auzion un maluais trobador, per ensegnament li lauzaran son chantar et, si no lo

uolon lauzar, al menz nol uolran

blasmar. Et enaisi son enganat li trobador et li auzidor nan lo blasme, car una de las maiors

ualors del mont es qui sap lauzar so qe fa a lauzar et blasmar so

qe fai a blasmar.

Sill qe cuion entendre et non

entendon per otracuiament non

aprendon et enaisi remanon enganat. Ieu non dic ges qe toz

los homes del mon puesca far

prims ni entendenz ni qe fassa

tornar de lor enueitz senz plana

paraola, pero hanc Dieus non fes

tan grant error per qe ben i sia

escoutatz ni ben puesca parlar

que non traga alcun home qe o

entendra. Per qe, sitot ieu non

entent qe totz los puesca far entendentz, si uueill far aqest libre

per luna partida.

Aqest saber de trobar non fon anc (80a) mais ni aiostatz tan ben en un sol luec mais qe cascun nac en son cor segon que fon prims ni entendenz. Ni non crezas que neguns hom naia istat maistres ni perfaig, car tant es cars et fins le sabers qe hanc nuls (71) homs non se donet garda del tot. So conoissera totz homs prims et entendenz qe ben esgard aqest libre. Nieu non dic ges qe sia maistres ni parfaitz, mas tan dirai segon mon sen en aqest libre qe totz homs qi lentendra ni aia bon cor de trobar poira far sos chantars ses tota uergoigna.



(56) Totz hom qe uol trobar ni entendre deu primierament saber qe neguna parladura non es naturals ni drecha del nostre

lingage mais acella de fra'za

e de lemosi (191) e de proenza e

daluergna e de caersun. Per qe

ieu uos dic qe quant ren parlarai

de lemosy qe totas estas terras

entendas et totas lor uezinas et

totas cellas qe son entre ellas.
Et tot lome qe en aqellas terras

son nat ni norit an la parladura

natural et drecha, mas cant uns

dels eiciz de la parladura per una rima qe i aura mestier o per autra causa

mielt conois cels q' a la parladura reconeguda e non cuian tan mal far con fan, cant la iettan de sa natura, anz se cuian qe lors legages sia.

Per qieu uuell far aquest libre per

far conoiser la parladura a cels qe

la sabon drecha et per ensennar

a cels qe non la sabon.

La parladura francesca ual mais et plus auinenz a far romanz et pasturellas, mas cella de lemosin ual mais per far uers et es cansons et seruentes, et per totas las terras de nostre lengage son de maior autoritat li cantar de la lenga lemosina que de neguna autra parladura, per qieu uos en parlarai primeramen.

(57) Mant home son qe dizon

qe 'porta' ni 'pan' ni 'uin' non son

paraolas de lemosin (80b), per so

car hom las ditz autresi en autras

terras com en lemosin, et sol non

sabon qe dizon, car totas paraolas

qe ditz hom en lemosin dautras gisas qe en autras terras aqellas

son propriamenz de lemosin. Per

qieu uos dic qe totz hom qi uuella

trobar trobar (sic) ni entendre deu

auer fort priuada la parladura de

lemosin et apres deu saber alqes

de la natura de gramatica si (72) fort primamenz uol trobar ni entendre, car tota la parladura de lemosyn se parla naturalmenz et per cas et per genres et per temps et per personas et per motz, aisi

com poretz auzir aissi, si ben o

escoutas.

(192) Totz hom qe sentenda

en gramatica deu saber qe og

partz son de qe totas las paraolas

del mont si trason, so es a saber

del nom e del pronom e del uerb

e del auerbi e del particip e de

la coniunctio e de la prepositio

e de la interiectio.

Par tot aiso qe ieu uos dich deues saber qe las paraolas i a de tres manieras, las unas son aiectiuas et las autras substantiuas et las autras ni lun ni lautre.

Adiectiuas et substantiuas

son tota acellas qe an pluralitat et singularitat et mostron genre et persona et temps o sostenon o son sostengudas, aisi con son sellas del nom et del pronom e del particip et del uerb, mas cellas del auerbi et de la coniunctio et de la prepositio et de la interiectio, per car singularitat ni pluralitat non an ni demostron genre ni persona ni temps ni sostenon ni son sostengudas, non son ni lun ni lautres et podes las appellar neutras.

Las paraulas adiectiuas son com 'bons, bels, bona, bella, fortz, uils, sotils, plagens, soffrenz, am, uau, grasisc (58), engresisc', o cant a o qe fa o qe suffre, et son appelladas adiectiuas, car hom no (80c) la pot portar ad entendement, si sobre substantius nous las geta.

Las paraulas substantiuas son aiso com 'bellezza, boneçza, caualiers, cauals, dopna, poma, ieu, tu, mieus, tieus, sai, estau' et toutas las autras del mont (193) qe demostron substantiam uisibil a non uisibil, e aiso an nom substantiuas car demonstran substantia et sostenon las aiectiuas, aisi com qi dizia 'rei sui daragon', o 'ieu sui rics homs'.

Las paraulas adiectiuas son de tres manieras, las unas son masculinas et las autras femininas et las autras comunas. Las masculinas son aisi com 'bons, bels', e totas cellas qe hom ditz en lantendiment del masculin, et nos las pot hom dir mas ab substantiu masculin. Las femininas

son aisi com 'bona, bella' e totas

cellas qe hom ditz en entendiment del feminin, e nos las pot hom dir mas ab substantiu feminin.

(73) Las comunas son aisi com 'fortz,

uils, sotils, plasenz, suffrenz, am, nan, grasisc' et mantas dautras qe ni a daqesta maniera. Et son per so appeladas comunas car hom la pot dir aitan ben a substantiu masculin com ab femenin, uel a feminin com a masculin et com ab comun, car aitan ben ni a de tres manieras com de las

substantiuas.

Las paraolas substantiuas femininas son 'bellezza, bonezza, dompna, poma' e totas las autras qe demostran substantia feminina.

Las masculinas son 'caualiers, cauals' et totas las autras (193) qe demostron substantia masculina. Comunas son totas aqestas 'ieu, sui, estau, tu' et totas las autras don si pot demostrar aitan ben homs com femna com 'homs' aisi com 'uerges', car hom pot ben dir 'uerges es (80d) aqest homs' o 'uerges es aqesta femna'.

(59) Premieramentz uos parlara del nom et de las paraolas qe son de la sieua substantia, com las ditz hom en lemosyn. Saber deues qel nom a sinc declinations et qascuna dellas a dos nombres, so es a saber lo singular el plural. Lo singulars parla duna duna (sic) els nominatiu el genitiu el datiu e uocatiu e lablatiu.

Apres tot aisi doues saber qe gramatica fan genres, so es a saber le masculins el feminins el neutris e es comuns. Mas e romans totas las paraolas del mont adiectiuas o substantiuas son masculinas o femininas o comunas o de luis entendemenz, aisi com ieu uos ai dig desus, en petitus en fora qe pot hom abreuiar per rason del neutri el nominatiu el uocatiu singular, aisi com qui uolia dir 'bon mos car maues onrat' o 'mal mes car maues tengut' 'bel es aiso', et autresi uan tuit cill daqest semblant. Et dar uos nai eisemple dels masculins et dels feminins. En gramatica es 'arbres' feminins e 'cuns' es neutris, et ditz los hom en romans masculins. En gramatica fa hom masculin 'amor' et 'mar' neutriu et ditz los feminins en romans. Autresi totas las paraulas del mont son (74) masculinas o femininas o comunas o de luis entendemenz en romans, daqest dos cas en fora qe ie uos ai dich qe son neutriu per abreuiar. Estiers non trobaretz neguna paraula substantiua que hom puesca dir en neutri mas solamenz las aiectiuas, aisi com ieu uos ai dig el nominatiu el uocatiu singular, car ia non trobares autre cas negun.




(60) Hueimais deues saber que toutas las paraulas del mon masculinas qe satagnon al nomen et cella qe hom (81a) ditz en lentendement del masculin substantiuas et adiectiuas salongan

en .VI. cas, so es a saber el nominatiu singular el genitiu et el datiu et en lacusatiu et en lablatiu plural, et sabreuion en .VI. cas, so es a saber lo genitiu et el datiu et el acusatiu et el ablatiu singular et el nominatiu et el uocatiu plural. Alongar apelli ieu, cant hom ditz 'caualiers, cauals'

et autresi de totas las autras paraulas del mon. Si om dizia 'le caualiers es uengut' o 'mal fes le caual' o 'bon sap loscut', mal seria dich, qel nominatius singular alongar si deu, sitot hom dis per us 'uengut es la caualiers' (194) o 'mal mi fes lo caual' o 'bon sap lescut'. Et el nominatiu plural deu hom abreuiar, si totz hom ditz en motz lueses 'uengut son los caualiers' o 'mal mi feron los cauals' o 'bo mi sabon los escutz'. Autres de totas las paraulas masculinas salongon tuit li uocatiu singular et sabreuion tuit li uocatiu plural. Li uocatiu singular

salongon autresi com li nominatiu

el uocatiu plural sabreuion autresi

con li nominatiu.

Et en per so qe ancaras naias maior entendement, uos en (75) trobarai semblan dels trobadors aisi con o an meniat sobrel nominatiu cas singulars et sobrel nominatiu plural et sobrel uocatiu singular et sobrel plural per so, car aqest qatre cas son plus de leuir per entendre a cels qe an la parladura qe als autres qe non lan

dreccha, car li catre cas singular, so es le genitius el datius et lacusatius (61) et lablatius sabreuien per totas las terras del mon et li catre cas plural, so es a saber le genitius el datius et lacusatius et lablatius, salongon per totas las terras del mon, mas per so qe li nominatiu el uocatiu singular non salongan mas per cels que an la drecha parladura, ni li nominatiu plural non sabreuion mas

per cels que an la drecha parladura.

(81b) En bernartz del uentedor dis 'Bien sestai donpna, ardimenz'.

Et dis en autre luoc

'Bona dompna, uostre cor genz'.

En G. de sain lesdier dis

'Dompna ieu uos sui messagiers'.

Et en autre luoc dis

'Non sai cals, es lo caualiers'.











(195) En G. del borneill dis

'E pos del mal nom fui le fams

E conosc cal serial bes'.

Tuit aquist nominatiu foron singular alongat.

Araus donarai senblantz dels uocatius en un luec 'Et uos donpna pros, franche et de bon aire'

(76) En autre luoc dis.
'Quieu ai de uos chantar

Ben a dos anz Bels cors prezauz'.

Araus donrai senblanz dels nominatius plurals com sabreuiom.

En B. del uentadorn dis

'Saber podon peitauin et norman'

(62) Et en G. del Borneill dis

'Et sil fag son gentil'.

Araus donrai semblant dels uocatius plurals.

En B. del uentadorn dis

'Ar me consilhatz, senhor'.

Estiers uos uuell far saber qe una paraula i a masculina ses plus qe salonga el nominatiu et el uocatiu singular et en toz les plurals, so es a saber 'maluag'.

Ausit aues com hom deu menar la paraulas masculinas en abreuiamen et en alongamen. Araus parlarai de las femininas (77) et de totas cellas qe hom dis en entendement en feminin.

Saber deues que las paraulas femininas i a de tres manieras, las unas que fenissen en a, enaisi com 'dompna, poma, bella', et mantas autras paraulas qe fenisson en or, enaisi com 'amor, color, lauzor'.

Dautras ni a que feneisson en on,

enaisi com 'chanson, saison, faison,

ochaison'.

Saber deues qe totas cellas qe feneisson en a adiectiuas et substantiuas (196) (81c), aisi com 'donpna, poma', sabreuian en .VI.

cas singulars et alongan si en los .VI. cas plurals.

Las outras que feneisson en or, enaisi com 'amor, color, lauzor', et aqellas qe feneisson en on, aisi com 'chanson, sazon, ucaison', salongon en .VIII. cas, so es a saber el nominatiu et el uocatiu singular et en toz los cas plural, et abreuion si el genitiu et el datiu et en lacusatiu et en lablatiu singular.

Et per so car li nominatiu singlar son plus saluatge a cels que non an la dreccha parladura qe toz los autres, et darai uos en semblanz dels trobadors.









Narnautz de Merueill dis
'Sim destregues dompna uos et amors'.

(63) Et manz dautres qe ni a qe ieu porria dir. Mas en una paraula o en duas qe ieu diga per senblan pot entendre toz homs prims totas las autras.
Estiers uol uuel dir qe paraulas i a qe salongon en toz los cas singulars et plurals, enaisi com 'delechos, ioios, uolontos, ris, gris, uils, lis, cors, ors, las, ras, gras, pres, confes, engres, temps, gems, fals, reclus, condus, ars, spars, conuers, enuers, romans, (78) enans', e noms propres domes et de terras, aisi con 'paris, pais, ponz', e mantz autres qe ni a qe

remanon et esgardament domes

prims.

Encars i a de paraulas qe salongon per totz los cas singulars et plurals per us de parladura et car si dizon plus auinnenmenz, aisi com 'emperairis, chantairis, badairis', e totat cellas qe son daqest semblant.


Autras paraulas i a qe hom pot abreuiar, car son acusatiu singular, et en aqest cas mezeis pot los hom alongar per us de parladura, aisi com qui uolia dir 'ieu mi fas gai' o 'ieu mi teng per pagat', et enaisi es dig per

cas et dis (81d) hom ben 'ieu me fas gais' o 'ieu mi tenc per pagatz', et enaisi ditz los homs per us de parladura e toz daqels daqest semblant.

Encara uuell qe sapchatz qe el

nominatiu et el uocatiu singular ditz hom 'totz' et en totz los autres cas singular ditz hom 'tot', e en nominatiu et el uocatiu plural ditz hom 'tut' et en totz los autres cas plurals ditz hom 'totz'.

Saber deues qe paraula i a del uerb qe ditz hom aisi com del nom', so es a saber lo s i' nominatius, aisi com qi uolia dir
(197) (64) 'mal me fai lanars' o

'bon sap le uenirs', et autresi salongan et sabreuian com li masculin.

Las paraulas substantiuas comunas, qant las ditz hom per masculins, salongan et abreuian aisi com li masculin et, cant si dizon per feminins, salongan et sabreuian aisi com li femenin qe non feneisson en a.

En uostre cor deuetz saber que tuit li adiectiu comun, so es a saber 'fortz, uils, sotils, plazenz, soffrenz', de calqe part qe sian o nom o particip salongan el nominatiu et el uocatiu sian o masculin o feminin, aisi con qui uolia dir 'fortz es le cauals' o 'fortz es li donna' o 'fortz es li chansons', et en totz los autres cas alongan si et sabreuian aisi com li substantiu.
Sapchatz qe 'uns' salonga el nominatiu singlar et per totz los autres cas ditz hom 'un' et el nominatiu et el uocatiu plural ditz hom 'dui, trei' et en tot los autres 'dos, tres' et en tot los autres nombres entro a C. ditz hom per totz cas duna guiza, (79) mas CC. CCC. CCCC. D. DC. DCC. DCCC. DCCCC. sabreuion el nominatiu cas plural et alongon si en totz los autres.





Parlat uos ai de las paraulas masculinas et femininas con salongon et sabreuion en cascun cas. Araus parlarai (82a) de cellas qen son del senblan al nominatiu et al uocatiu singular et a tot los autres. Primieramen uos dirai las femininas, el nominatiu el uocatiu singlar ditz hom 'ma donna, sor, necza, gasca, garsa' (65) et en tot los autres cas singulars ditz hom 'mi dons, seror, boda, gascona, garsona' et en totz los cas plurals dis hom 'dompnas, serors, bodas, gasconas, garsonas'.

Dels masculins podes auzir oimais.
El nominatiu et el uocatiu singular ditz hom 'conpags, peires, bous, bailes, nebles, laires, brezes, gascs, gars, carles, ugos, gius, miles, gaines, folqes, ponz, berniers, obes, catz, osses, maines, paus' et en tot los autres cas singulars et el nominatiu et el uocatiu plural ditz hom 'conpaignon, peiro, bozon, bairon, bailon, neblon, lairon, breton, gascon, garson, carlon, ugon, guison, milon, ganellon, folcon, ponson, bernison, don, charon (?)'. Et el genitiu, et el datiu, et el acusatiu, et en lablatiu plural ditz hom 'conpagnons, perons, bretons, barons, bailons, neblons, lairons, bretons, cascons'. Per so car trobares una paraula dicha en doas guisas, deuetz seroar tot los cas.



Per totas aqestas deues saber qe el nominatiu et el uocatiu (198) singular dis hom 'nepos, abas, pastres, pestres, senhers, coms, uescoms, enfans, homs, clerges, tos' et el genitiu et el datiu et en lacusatiu et en lablatiu singular et el nominatiu et el uocatiu plural ditz hom 'segnor, conte, uesconte, enfant, home, bot, abat, pater'.

Et el genitiu et el datiu et en lacusatiu et en lablatiu plural ditz hom 'segnors, contes, enfanz, homes, botz'. Autresi si trobas dautres a senblans daqest, uos deues pensar et esgardar qe enaisi los deu hom dir.

(82b) (80) Dels nomenz uerbals i a de tres manieras, aisi com 'emperaires, chantaires, uiolaires' et enaisi con 'grasieires, iauzieires' et enaisi com 'entendeires, ualeires, deueires' (66). Aqest et tuit lautre daqesta maniera qe ni a motz qe si dizon enaisi el nominatiu et el uocatiu singular, so es 'emperaires' et 'grazieires' et 'entendeires' et autresi daqest senblan, et el genitiu et el datiu et en lacusatiu et en lablatiu singular et el nominatiu et el uocatiu plural ditz hom 'emperador, iauzidor, entendedor' et el genitiu et el datiu et en lacusatiu et en lablatiu plural ditz hom 'emperadors, iauzidors, entendedors' aisi com lo masculins.

Siso son li adiectiu comun qe uarion el nominatiu el uocatiu singular ab los autres. El nominatiu et el uocatiu singlar ditz hom ab qalqe substantiu sian masculin o feminin 'maires, menres, miellers, bellazers, gensers, sordiers, priers' et en totz los autres cas ditz hom 'maior, menor, melhor, bellazor, gensor, sordeior, prior' breus et loncs, aisi com els substantius masculins.


Per so qe dels uerbs uuelc parlar tot dare, uos dirai aisi las paraulas del pronome con dizon en cascun cas.
El nominatiu et el uocatiu singular ditz hom 'aqels, cels, els, autres, cest, mos, sos' et en totz los autres cas singulars ditz hom 'aqest cestui, lui, autrui' et el nominatiu et el uocatiu plural ditz hom 'ill, cill, aqill, aqist, autre, cist, miei, siei' et en totz los autres cas plurals ditz hom 'cels, lors, aqest, autres, aicels, cest, los, mos, sos'.


Auzit aues dels masculins, ara uos dirai dels feminins. El nominatiu et el genitiu et el datiu et en lacusatiu et el uocatiu et en lablatiu singular ditz hom 'ella, cella, autra, aqesta, la, sa, (199) ma'

e en (82c) totz los cas plurals ditz hom 'ellas, cellas, autras'. Aquestas son cellas qe hom dis plus duna guiza en toz luocs.

(67) Las paraulas del pronom son aqestas 'mieus, tieus, sieus, nostres' et alongon si et sabreuion aissi con li mascolin. Las femininas son 'mieua, tieua, sieua, nostra, uostra' et alongon si et sabreuion aisi con las femininas del nomen.

En aiso qe uos ai dig entro aisi podetz auer entendut com si mena hom las paraulas del nomen et del particip et del pronomen (81) et alongan si en et abreuiam'. Ara uos parlarai del auerbi et del coniunctiu et del prepositiu et del interiectiu.

Las paraulas del auerbi po hom dire longas o breus, segon qe an mestier, aisi com ditz hom 'mais o mais, ab als, largamen o largamenz, bonamen o bonamenz, eissamen o eissamenz, autramen o autramenz'. Autresi ditz hom daqesta maniera

las paraulas del coniunctiu e del prepositiu e del interiectiu, e totz homs prims po leu entendre, car tota uia et en totz luecs las ditz hom duna guisa.



Hueimais uos parlarai del uerb.
En la premiera persona del singular ditz hos (hom) 'sui' et en la segonda ditz hom 'iest' et en la terza (ditz) hom 'es'. En la primiera persona del plural ditz hom 'em' en la seconda 'est' en la terza ditz hom 'sun'. Per so uos ai parlat daqestas tres personas, car mant trobadors an messa luna en luec del autre.

Autras paraulas i a del uerb en qe an fallit los plus dels trobadors, aisi con 'trai, atrai, estrai, retrai, cre, (68) mescre, recre, descre, paui, suffri, traï, ui'. Per so car en aqestas paraulas tres an fallit lo plus dels trobadors, uos en parlarai a castiar los trobadors els entendedors.

Saber deues qeu 'trai, atrai, esgrai, retrai' son del present et de lindicatiu et de la terza persona del singular e deu los hom dir aisi

con qi dizia 'aqel trai lo caual de lestable' o 'aqel retrai bonas nouas' o 'aqel sestrai daco qe a couengut' et 'aqel atrai gran ben al sieu'. En la primiera persona ditz hom 'ieu trac lo

caual de lestable' o 'ieu retrac bonas nouas' o 'ieu mestrac daiquo qe ai couengut' o 'ieu atrac gran ben als mieus'.

(200) (82) Pero en B. del uentedor mes la terza persona per prima en dos cantars. Luns ditz 'Ara can uei la fuella Ios dels arbres cazer'. Et lautres ditz 'Era non uei luzer soloill'.

Del primier cantar fon li falla en la cobla qe ditz 'Escontral dampnatge 

E la pena qieu trai' aisi atrai. Et degra dire 'trac', car o dieis en prima persona on hom deu dire 'trac' En lautre cantar fon li falla en la cobla qe

ditz (69) 'Ia ma dompna nos merauelh Sil prec qem don samor nim ai Contra la foudat qi retrai'.

Autresi degra dire aisi 'retrac' qe de la terza persona es 'trai' et 'retrai'

qe aitan mal es dig

'Ie trai per uos gran mal' o qi dizia 'Aqel retrai de uos gran mal'.

De leu po esser qe i aura domes qe diran en co si pogra dire 'trac' ni 'retrac', qe la rima non anaua enaisi. Als disenz po hom respondre qel trobaires degra cercar motz e rimas qe

non fassan biaissas ni falsas en personas ni en cas. 'Trai, estrai si dizon en aqella guiza mezeisa.




Aitan ben son del present endicatiu et de la terza persona del singular e 'cre', e 'mescre', et 'descre'. En la prima persona ditz hom 'crei, mescrei, descrei'.

Aitan mal isti qi dis 'aquel crei', et qi ditz 'ieu ue' con qui ditz 'aqel uei'. 

En la prima persona ditz hom 'uei', en la terza ditz hom 'ue'. Autresi en la prima (83a) persona ditz (83) hom 'ieu

crei' et en la terza persona 'aqel cre' 

Et autresi deuon dir tut li autre daqesta razon.

(201) Mas en G. del borneill i falli en una bona chanson qe ditz 'Gen manten Ses fallimen En un chan ualen' en aqella cobla qe ditz 'De no eu mi uauc meten Per sobrardimen En bruda Mentaguda Qem trai Uas tal assai 

Qa la mia fe Ben cre'. (70) Aqest 'qe' es de la terza persona mes el en la prima ou hom deu dire 'crei'.


Autresi en blasmei eu peirol qe dieis 'Et ieu am la tan A la miel fe Cant uei mon dan, Ges mi meseis non cre',

en B. del uentedorn que dieis 'Totas las dot et las mescre', en autre luec

dieis 'A per pauc de ioi nom recre'.

Tuc aqist 'cre, mescre, recre' son de la terza persona del singular et de lindicatiu, et car ill los an ditz (84) en la prima persona on hom deu dire 'crei, mescrei, recrei', son fallit.





Autresi 'sufri, feri, traï, noiri' et totas las paraulas daqesta maniera son del present perfag de lindicatiu et de la primiera persona del singular, et en la terza ditz hom 'partic, feric, traïc, noric'. 

Per qe en Folquetz i failli qe dieis en la terza persona 'traï' en aqesta canson qe ditz 'A can gent uenz et ab can pauc dafan', (202) en qella gobla qe ditz (71) 'On trobares mais tan de bona fe Cancmais nuls hom si

meseis non traï'. Aqest 'traï' dieis el en la terza persona on hom deu dir 'traïc', et en la primiera persona ditz hom 'traï' et autresi de totz los autres daqesta maniera. E trairai uos en senblan. En peire uidals dieis en la terza persona 'Carlizandris moric Per sos serf qenriquic, El rei Daires feric A mort cel qel noiric'. Aitan mal seria dig

qi dizia 'aqel ui un home' o 'aqel feri un home' con qi dizia 'ieu uic un home', o 'ieu feric un home'. Autresi de totz los (83b) autres daqesta maniera.

Assas podes entendre, pos ieu uos ai proat per tantz bons trobadors qe son fallit, gardas dels maluatz qe ni trobari hom qi o cercaua qe dels melhors natrobari hom assas mais, qi ben o uolia cercar primamentz de maluas paraulas mal dichas.

Las autras paraulas del uerb, per so 





car ieu no la poiria sens gran affan, totz hom prims las deu ben esgardar. Et eu cant aug parlar las gentz daqella terra e demant a cels que an la parladura reconoguda e ques gaston on li bon trobador las an dichas, car nul gran saber non po hom auer menz de gran us de sotileza.




(72) (85) Per auer mais dentendemen uos uooil dir qe paraulas i a don hom po far doas rimas, aisi con 'leal, talen, uilan, chanson, fin', et po hom ben dir qi si uol 'liau, talan, uila, chanso, fi'. Aisi trobam qe o an menat li trobador, mas primiers, so es 'leal, talen, chanson', son li plus dreig. 'Uilan, fin' suffren miels alegramen.

Dig uos ai en qal luec del nome dis hom 'melhur' o 'peior', aisi con qi uolia dir 'ieu melhur', o 'ieu peiur'.

Tot hom prims qe ben uuelha trobar ni entendre deu ben auer esgardada et reconoguda la parladura de lemosin et de las terras entorn enaisi con uos ai dig en aqest libre e qe las sapcha abreuiar et alongar et uariar et dreg dir per totz los luecs qe eu uos ai dig. Et deu ben gardar qe neguna rima qe li aia mestier (203) non la metta fora de sa proprietat ni de son cas ni de son genre ni de son nombre ni de sa part ni de son mot ni de son temps ni de sa persona ni de son alongamen ni de son abreuiamen. 

Per aqi mezeis deu gardar, si uol far (83c) un cantar o un romans, qe diga rasons et paraulas continuadas et proprias et auinenz et qe sos cantars o sos romans non sion de paraulas biaisas ni de doas parladuras ni de razons mal continuadas ni mal seguidas



aisi com B. del uentedorn qe en primieras qatre coblas daqel chantar qe ditz 'Ben man perdut de lai uas uentedor' e ditz qe tant amaua sa dompna qe per ren non sen porria partir ni sen partria, et en la quinta cobla ditz 'A las autras sui ueimais escazut Car unam po sis uol a son ops

traire'.

(73) Et tug aqill qe dizon 'amis' per 'amics' e 'mes' per 'me' an fallit et 'mantenir contenir retenir' tut fallon, qe paraulas son Franzezas et nos las

deu hom mesclar ab lemosinas aquestas ni negunas paraulas biaisas. Dieis en P. uidal uerge per ...

e 'galisc' per galesc' et en bernartz (86) dieis 'amis' per 'amics', e 'chastui' per 'chastic'. Et crei ben qe sia terra on corron aitals paraolas per la natura de la terra, et ges per tot aiso non deu hom dir sas paraulas en biais ni mal dichas neguns hom qe sentenda ni sotilezza aia en se. E ieu non puesc ges auer auzidas totas las paraulas del mon mas en so qe a estat dig mal per manz trobadors ni las maluasas rasons, pero gran ren en cug auer dig e tant per qe totz homs prims sen porria aprimar en aqest libre de trobar o dentendre o de dir o de respondre.




Peso qe eu en raimons uidals hai uist et conogut qe pauc dome sabon ni an saubuda La maneira del trobar vueil far a q'st libre, e far conoisser e saber qal trobador an meis trabat,


e si eu mi alonie en cauzas qeu poiria dir plus brieu non uos endeuetz merauillar qar ieu uei e conoisce qe mai't saber en son tornat en error et en tenzon. qar sun tant breumen dit per qieu mi alongerai per tals luecs qieu poiria ben leu plus breumen dire. Aitam ben si ren ilais ni faz errada. pot si ben auenir per oblit o qar ieu non hai auzidais totas las cauzas del mond. o en failla granmen de penzar per qe totz homs prims ni entendenz nomen deu veljaizonar, pos conoissera o conois lu caiczo E sai ben che mainz homs blasmara. o dira q'n aital luec idegra mais metre qe sol lu chaizo no sabra ni conoissera. si nono trobes tam ben acesinat atressi uos dic qe homs prims iaura de cui uos dic sitot estai ben. qe i sabria meillurar o mais metre qar grieu trobaretz negu' saber tant fort ni tan (16a) primamen dit qe fort prims homs non i pogues meillurar mais metre per qieu uos dic qe negun dig pos basta. ni ben estai negunz homs nol dieu tocar ni mouer


Tota genz crestiana, e luzeus. e serrazis emperador. Rei. Princ. Duc. Comte Vescomte Comtor. Vesccontor. etuit autre cauailler e clergues eborzes e uillan. paue. egran. me non tot dia en trobar o en chantar. o qi. uolon entendre. o qi uolon dir o auzir. egrieu siretz en luec pos gen i ha pauca o mouta. qades non iau ratz contar un o autre. o totz e'sems tzeus los pastores de las montaignas. qe totz lo maier solatz qil han es de chantar, etuit li mal e li ben del mond son en remembranza. o qais en memoria mos pels trobadors eia no' trobares re mal dicha ni bendicha pos li trobador lan dicha ni mes solam' en rima qe tostemps pois non sia en reme'bra'za, e trobars, e cantars egalment de totas outras gaillardias

Da qest saber de trobar son enganat del trobadors e dels auzidors eissamentz maintas uetz (16b) Mirai uos qom ni per qe li auzidor qar non entendon qan auziran un bon chantar. faran semblan qe fort ben o entendan eia nolentendran e qar cuiarion qe hom los tengues per pecs sil dizion qeil non lentendesson estasen. et entaissi enganno Lurs meteis qar us del maiors senz del mont es qi uol aprendre e demandar zo qel no sap et assatz deu auer maior uergoigna cel qi non sap qe aicel qi demanda e cil qi entendon qan auziran un mal azaut trobador per ensegnam' e per cortezia. lauzaran son auol chantar o almeinz non lo blasmaran et aissi tenian lo trobaire' enganatz eli auzidor en blasme qar una delas maiors ualors del mon es lauzar. zo qes fai a lauzar e blasmar zo qes fai a blasmar qant es luecz e temps il qe cuidon entendre

Cere non entendon per outra

cujame' non uolon apenre, et en

aissi remanon enganat eu no' dic

ges qi eu puescha far prims ni

entendenz totz los homes del mon.

tu de lur enuers si torno per
raas paraulas. qe hanc dieus non

fes tan grant ordre qe pos homs

esconta lerror qom non trobe

(17a) qala com home qe lai inclina

son cor. per qe si tot non sun

tan entendentz qom ieu uolgra

per far totz entendentz si uueil

eu far aq'st libre per la una partida

A quest sabers de trobat anc

non fon ... ne aiostatz totz en

un sol luec. Mas qe chascuns

senac eson cor segon qe fon ni

entendentz qe negurs hom non

fon hanc maiestres ni perfettz de

totas canzas. car tant es cars e fis lo sabers et hanc mils hom no sen dona garda. qom nol pot.

tot aiostar ensemps Si qom poires

auzir en a q'st libre e non dic ieu ges qieu sta maestres ni perfettz. Mas tant endirai segon zo q'u cug en aq'st libre q' totz hom qi ben lentenda ni ara bon cor de trobar poira far fos chantars ses tota uergoigna
Totz hom qui uol trobar ni entendre dieu primeiram' saber q' neguna parladura non es tant naturals ne tant drecha dels nostres lengatges con aqella de franza o de lemozi o de sain tonge. o re caerci o dabierugna per q'u uos dic qe qant ieu parlarai (17b) de lemozi totz a q'llas t'ras et entendatz et oras los uerzinas qe son en ueiron de las.
Et tuit li home qi. en a qella t'ra son nat ni noirit han la parladura natural. Edrecha mas qant us de lor es issitz della parladura per alcuna

rima o per alcun mot qi li sera

mestier cui on las genz qi non

entendo' qe la lur lenga sia aitals,

qar non sa bon lur lenga per qe

miels lo conois cel qi ha la parladura reconoguda q' sel qi non

la sap e per zo non cui o' mal far qan geton la parladura de sua natura. anz cui on qe sia aitals la lenga per qieu uue il far aq'st libre per far reconoisser las parladuras da q'ls qi la parlon drecha e per enseignar aicels qui non la sabon

La parladura francescha ual mai et es plus auinentz a far romantz Retromas e pastorellas.

Cella de limozi ual mais achanzos

et siruentes, et uers de totz las

autras dels nostres lengartes, e

per aizon son e maior auctoritat

li cantar de la parladura de limozi

qe de negun autra lenga.
Maint home dizon qe 'porta' ni

'pans' ni 'uins' non son paraulas de lemozi. per zo qar si dizon en

autras terras quom en lemozi.

sol no sabon qe si dizon qar tot

las paraulas (18a) que hom ditz

en lemozi atressi quom en autras terras mas aq'llas qom ditz en

lemozi dautra guiza qe en autras

terras sun propriamen de limozi

per qieu uos dic qe totz hom qi

uol trobar ni entendre de saber

la natura de la gramatica. si fort

primame' uol trobar ni entendre

qar tota la parladura de limozi si parla naturalmen a deg per cas et per nombres e per geners

e per temps e per p'sonas e per

moz aissi qom poires auzir si

ben mescoutares

Totz hom qi senten en gramatica deu saber qe viij partz son qe totas las paraulas del mon deuizon zo es Noms. verbs. partecips. pronoms. prepositons. aduerbis. coniunctios. et int'ietj's

O utra. tot aisso qieu uos ai dig deuetz saber qe paraulas ison

detres maneiras las unas son adiectiuas, las autras substatiuas las autras ni adiectiuas, ni substantiuas

Substantiuas sun aqellas qi han singularitat e pluralitat, e demostron genus, et personas e

sosteno' o son sostengudas, et

han substantia

... (18b) qui manca uedi insu

la coperta

epodes en far una razon complida ses las adiectiuas ab lo uerbs. aissi com si ieu dizia 'reis sui daragon. Caualliers sui caual hai'
Las paraulas adiectiuas sun de tres maneiras Las unas sun

masculinas las autras femeninas

et las autras comunas. las masculinas sun aissi qom 'bos bels gais blancz' e totz aq'llas qe demostro' mascle

las femininas sun aissi qom 'bona bella gaia. blancha' e totz a qellas qe demostron feminil chauza

Las comunas son aissi qom

'fort uils sobtils plazentz suffrentz' emaintes autras da qesta maneir e son per aisso appelladas comunas qar la pot ... ben dire al mascle qon a la femna
























A pres tot aisso deuetz saber qe gramatica fai V genres zo es masculinis femininis neutris comus et omnis Mas en roma'z totz las paraulas del mond substantiuas, et adiectiuas su' aissi con ieu uos ai dig de sus. masculinas. femininas et neutras Et de lur entendimen petitas et grandas (19a) e pot hom abreuiar las grandas per la razon del neutre en lo nominatiu. en lo uocatiu singular. aissi con qi uolra dir 'bel mes qar mauetz honrat. Mal mes qar mauetz te'gut bel mes aisso bon mes aisso'. atressi uan tuit Lautre da q'st semblan Edonar uos trai semblan. neis dels masculins edels femenis edels autres en gramatica, es femenis 'arbres'. et en romans es masculins en gramatica fa hom masculinas 'amors'. Et 'amar' neutre et en romanz feminini 'amors'. et 'amar' comun et atressi totas las autras paraulas del mon son masculinas, o femininas. o comunas o de lur entendimen en romans da qellas doas en foras qi. son neutras per abreuiar Ni ia non trobares alquna paraula susta'tiua q' hom puesca dir el neutri mas solam' Las aiectiuas aissi co' ieu uos aidit el nominatiu et el uocatiu singular

O Imais deuetz saber totas las paraulas del mond. qi ataignon al nominatiu et cellas qe hom ditz (19b) en entendimen de masculin o de feminin substantiuas, et adiectiuas salongon en dos nombres en singular. et en plural et en VI. cas zo es lo nominatius, el uocatius singulars qe se resemblon, et el genitiu datiu accusatiu, et ablatiu qi se resemblan eissam' et aqist q'tre cas sun appellat obliq' e deuetz saber qen aissi fai lo nominatius plurals con fai loblios singular. et aissi uai loblios plurals qom lo nominatius singulars qom diz 'cauals' qi es lo nominatius singulars et 'caual' loblios plurals, et 'caual' nominatius plurals qom qi uol dire 'us caual es a qi et eu hai dos bels cauals et eu pueg emon caual et dus bel caual sun aqist' et autressi totas las paraulas del mond qanc hom diz 'lo caualliers es uengut. mal mi fes lo cauals. o bon mi fap le scuz' et sun nominatiu singular et em plural sun oblic aissi con qi dizia 'uengutz soi aqi' et es nominatius singulars et qi uolra abreuiar diria em plural 'il son uengutz' qom en peires uidals (20a) qi diz 'mont mes bon ebel qan uei de nouel la flor el ramel' 'mout mes o on ebel' es nominatius neutres e per aisso lo pauzet neutres per abreuiar 'Caualier mal mi feiron nostrt caual. bon mi fa bon li escut' et aiessi de totas las paraulas del mond masculinas

si poon abreuiar per lo plural et

per lo neutre

Perzo naratz maior remembranza qi eu uos en pauzarai semblanzas aissi qom han menat elors

chantars sobre lo nominatiu cas

singulars et sobre lo nominatiu

plural et sobrels uocatius per zo q'r

aqist cas son plus estrainz per entendre acels qi non han drecha

parladura qe tuit li autre e qar li

patre cas singular zo es lo genitius el datius e lacusat'. el ablatius
mas per zo qar lo nominatius el

uocatius singular non salongnon

mas per cels qan la drecha parladura nil nominatius nil uocatius plurals non subreuion mas per cels q' han la drecha parladura uos uoil donar ait al semblanza

(20b) En bernat de uentardon

ditz 'ben eschai ado'na ardimenz

entrauol gent emals uezis' en autre Luec ditz 'domnal uostre cors ge'z'

En guillem de saint deisler di's

'do'na ieu uos messaigiers' et en

autre luec diz 'non sai qals ses lo

caualers'

En giraut de bornel diz 'e pos del mal nom fui la fanz e conosc

qals serial bes' tuit aqist foron

nominatiu singular alongat


araus don arai semblanz dels uocatius en un luec diz. 'e uos do'na pros franche de bonaire' en un autre cantar diz 'eu hai de uos cantat ben dos auz cors p'zans'


Araus donarai semblanz dels

nominatius plurals qom fabrenion. en Bernat daue'tadorn diz 'li sei bel oil trahidor' e B. de botz diz 'sabon pitaui en orman' e Giraud de borneil diz. 'esil fag son gentil'

Pois uos donarai senblanz del

uocatius plurals en B. dauentadorn diz 'aram cosseillatz segnor uos cauetz saber es en' aqest 'segnor' fon uocatius qa breuiet en lo plural

(21a) Per estiers uos uoil far

saber qe una paraula hia masculina qi salonga en lo nominatiu et en lo uocatiu singular et en totz los plurals zo es 'maluatz'

Auzit auetz qom den amenar

las paraulas masculinas en abreuiamen et en alongamen oi

mais uos parlarai de las feminas,

e de totas cellas qe hom ditz en

entendimen de feminin

Sauer deuetz qe paraulas femininas son de doas maneiras las unas fenisson en a aissi com

'domna. bella. blancha. poma'.

emaintas autras daqest semblant. las autras fenisson en .s. qon 'amors. calors. chanzos faizos' emaintas autras da q'st semblan

Cellas totz qi fenisson en a son aiectiuas aisi com 'domna bella.

poma. blancha'. e sabreuion en

los .VI. cas plurals

Las autras qom 'amors. calors.

sazos canzos' elas autras qi son da qesta semblanza salongon en

lo nominatiu et en lo uocatiu

singular (21b) et en totz lo plurals subreiuon. el genitiu el datiu et en laccusatiu, et en lablatiu singular

e per zo qar lo nominatiu

singular zon plus saluatge acels

qi non han la drecha parladura

salongon per totas las parladuras

del mond e li quattre cas plural

zo es lo genetius datius accusatius, et ablatius salongon per totas terras

E donarai uos en semblanz

del trobadors en folq'tz diz 'sal

cor plangues be' for o'imais sazos'

Arnault de merueil diz 'sun de

stregnetz domna uos et amors' et en maintz dautres qi ni dels trobadors qom uos poiria dir mas

en una paraula o en doas pot hom prins entendre totas las

autras


Per estiers uos uoil dir qe

paraulas iha qi fa longon en totz

les caz singulars. eplurals aissi

qon 'de lechos boluntos. ris. uis.

lis. cors solati. Lais braz. glaz.

uas. nas. cas. ras. gras. pres ronfes. engres. luz. fals reclus. claus. us repaus. enuers. conuers. trauers. uers romanz' et noms propris de luec. cu' 'paris peiteus angueus'. emaintz dautres qi remano' en (22a) esgardamen domes prins

En qara jha paraulas qi salongon per totz los cas singulars, eplurals per uz de parladura eqar

se dizon plus auinen. aissi com 'em emperairitz chantantz. ballantz'. etotas cellas q' son daq'esta semblanza

Autras paraulas jha qe hom pot abreuiar per cas qant son accusatiu singular e qon aqel cas meteis la pot hom alongar per

us de parladura. o qar se dizon

plus auinen aissi qom qi uolia dir

'eu mi teing per pagatz. et eu mi

teing per pagat et eu mi tieng.

gai' e son bon per cas 'eu mi faz

gai e mi faz gais' et aissi tuit li

autre da qest semblan

Estiers tot aisso uoil qe uos

sapchatz qel nominatius el uocatius singulars ditz 'totz' o en tot los autres cas singulars 'tot' es nominatius, el uocatius plurals ditz 'tuit' els altres cas plurals dizom 'totz'

Saber deuetz eissam' qe de uerb j ha qom ditz (22b) aissi qom

nom e zo es a saber le feminins

aissi com uolia dir 'mal mi fai la

mars. bom mi sap le uenus'. et

atressi falongon efa breuion qom

los noms


Las paraulas sustantiuas comunas qan las diz hom per mascu linsa longon, e sabreuion com li masculin e qan se dizon per enfenitiu aissi com li feminin qe en a fenisson et en el

Dinz el cor deuetz saber qe

fuit li adiectiu comun sun zo es

'fortz. uils. sotils. plase'tz sufrentz' de qal part sian. nom o participi salongan el nominatiu et el uocatiu singular ab qal qe sustancia sian aiostat ab masculina o ab feminina aisi com qi uolia dir 'plazentz caualiers plazentz domna'

E sapchatz qe hom diz 'vs' el

nominatiu et 'un' en totz los autres cas eissamen diz hom 'dui' el nominatiu el uocatiu, et enls autres cas totz. diz som 'dos' et en aissi de totz los autres nombres tro a 'cent'. Verame't 'cent'. diz hom per totz cas duna guiza. mas 'dosce't trescent quattrescent d. dc. dcc. dccc. dcccc'. abreuia som. el nominatiu et (23a) el uocatiu plural, et en los autres cas los a longa hom aissi qom qi dizia 'eu hai ducentz trescentz quattrecent' &

Parlat uos hai de las plurals masculinas e femininas qom salungon esabreuion en cascun cas. araus parlarai de cellas qe del sembla'zon el nominatiu, et el uocatiu singulars.

primeirame' uos dirai femininas el nominatiu, et el uocatiu singular 'ma donna fa donna. sor nepza gasca garza' et en totz los autres cas singulars diz hom 'si donz seror. boda gascona. garzona et en totz los cas plurals diz 'madonnas do'nas sorors bodas gasconas. garzonas'

Dels masculins podetz auzir oi mais el nominatiu et el uocatiu singular qe hom ditz 'compagnos. peires. bos. bailos. nebles borges. fels. laures braz gascz larcz glotz carles. ues. guis. boues. games folqetz ponz b'nartz tos olos tzaunes. steues. ratz paulz falcz' et en totz los autres cas singulars et (23b) nominatiu, et el uocatiu plural diz hom 'compagno peiron. bon. baron gloton. bailon. neblon. felon Garzon. carlon. Vgon Vuion Bouon. Gainelon odon tzaimon. steuano. Caton. Paulon' et en los genitius. datius. accusatius. plurals. los diz hom en ons. 'compagnos. peirons. bons. baronz' etotz los autres da qella maneira deuetz trobar los cas de las autras

Estiers a qestas deuetz saber qe el nominatiu et uocatiu singular diz hom 'seigners co's Vescoms en fes. homs. nebotz. abbas prestres clergues pastres mazos'. et el genitiu datiu accusatiu ablatiu singular

deuon dir 'segnor comte. Vesconte en fan home. bot abbat preueire clergue. pastor mazon'. et el genitiu, datiu accusatiu ablatiu plural deu hom dir 'segnors Comtes Vescontes enfantz. homes. abbatz preueiros clergues. pastors' e dels autres qi son da qesta maneira

Del nomes uerbals sapchatz qei ha de tres maneiras. aissi qom chantaires emperaires Volaires (24a) et aissi qom 'jauzires, suffrires. mentires trahires'. et aissi qon 'entendeires uoleires deueneires tondeires' a qist tuit e li autre del semblan se dizon el nominatiu et el uocatiu singulars. 'Chantaires emperaires uolaires'.

et el genitiu. datiu. accusatiu. ablatiu 'chantador emperador uolador' et el nominatiu et el uocatiu plural, et els autres cas plurals 'chantadors. emperadors. uoladors'. et totz Los autres da q'sta maneira

Aissi son li aiectiu comun qis uarion el nominatiu et el uocatiu singular et atotz los autres cas el nominatiu, et el uocatiu cas singular diz. hom qal qe sustantius sia femenis, o masculis com 'maiers menres meillers bellaires gengers piegers sordegier' en los autres cas diz hom 'maior. menor. meillor. bellazor genzor peior sordeior' breus elones aissi com lolur sustantius

Perso qe derrier uoil parlar del uerb uos dirai aissi las paraulas del pronome qom se dizon (24b) el nominatiu, et el uocatiu singular qom deu dir 'els cels. aqels a q'stres. autres. aicels. cetz. los mos. sos'. et en totz los autres cas. singular diz hom 'lui celui. cestui a q'st altrui', et el nominatiu plural diz hom. 'ill. cill. aqill. aqist autre cist li messentei' et en totz los autes cas. plurals dizon 'els lor aqels. aq'st los. mos. tos. sos

Auzit auetz dels masculins Eraus dirai dels feminis el nominatiu, et el uocatiu singular diz hom. 'ella.

cella autra a qesta cesta la. ma. sa et en los autres cas singulars 'lei celei autra, autrui. cestui. la ma. sa' et en totz los plurals diz hom. 'ellas. cellas. autras aq'stas cestas. las. mas. sas'. Et aq'stas diz hom en una guiza el singular.




'n'ra u'ra. seua. meua teua' et el plural en as 'nostras ura's. meuas seuas teuas'. qa sabreugon e salongon qom lo noms

En aissi uos ai dig. del nome e del participi e del pronome cossi si menon las paraulas en alongament et en abreuiament et en semblan

araus parlarai del aduerbi et de la coniunction (25a) e de la p'position e del interiection

Tal nia del aduerbi qe hom potz dire longas et brieus, segon qe naura mestier aissi com 'mais e mai. als. al. alliors. aillor. lonja me'tz e lonja men. autramentz. et autramen' et atressi dizon totas cellas da q'sta maneira

Las autras paraulas del aduerbi. edela coniunctio. et de la proposition. edel interiection totz hom prim. las deu ben esgardar car tota uia, et en totz luecs las ditz hom duna guiza

Hai mais uos dirai del uerbi en la prima persona del singular diz hom 'siu' et en laterza del plural 'son' aissi com qi. uolia dir 'eu sui bels. et cill. son bel'

et per zo uos ai parlat da qestas doas personas qe maint trobador an ja messa launa, en luec de sautra


Autra niha del uerbi en qe an faillit li plus dels trobadors. aissi com 'retrai. estrai. cre. recre. mescre. descre. suffri. trahi ni' per aizo qar en a qestas paraulas an faillit li plus dels trobadors. Vos en parlarai per chastiar (25b) los trobadors els entendetz

Saber deuetz qe 'trahi retrai, et estrai' sun del prezen delendicatiu de la terza persona e vai en aissi. 'eu trac. tu tras. aqel trai. eu retrac. tu retras aqel retrai'. qon qi uolia dir 'eu trac mon caual del ostal. tu tras la rauba de la maizon. aqel trai lo coltel de la griazina. et eu retrai bonas nouos. et tu las retras. et aqel Las retrai'. Mas enb' nat de uentadorn. mes La terza persona per la prima e'dos seus chantars qant el diz 'Qan uei la soilla ios des arbres chazer' et en a qel diz 'era non uei hizir soleill' del p'imier chantar son en aqella cobla. qe diz 'en contral da'p natge e la pena qeu trai' edegra dir 'trac'.

en l'altra faillic qe diz 'ja ma domna nos merauill. sil prec. q'm don samor nim bai contral fondat qeu retrai', e degra dir 'retrac' qar los diz en terza persona e los degra dir en la prima. qar hom deu dir 'eu trac. et eu retrac. tu retras. et cel retrai'. Aitan mal di qi diz 'eu trai gran mal per uos'

qom qi dizia 'aqels trac gran mal per uos'

ben leu jhauria (26a) domes qe dirant qom non podia dir 'trac ni retrac'. qar la rima anaua en ai ad aqels deu hom respondre q'l deuia cercar paraulas en ai. qi non fosson biassidas de sa natura ni falsas en personas ni en cas 'sestrai' et 'atrai' si dizon en a qella maneira

mezeissa

Aitam be son del prenz dell

indicatiu de la terza persona del

singular 'cre mescre. recre descre'. qar en la prima persona deu hom dir 'eu crei tu cres a q'l cre eu mescrei tu mescres aq'l mescre' aita mal diria qi dizia 'eucre' qom qi dizia 'aqel crei' et aissi diz som 'eu uei tu uez a qel ue' et en aissi de totz los autres semblantz da q'st.



Mas en .G. de borneil i faillic en la soa bona chanzon qe diz 'gen maten ses faillimen en un chan valen'. en a qella cobla q' diz 'seu noai men uau meten per sobrar dimen enbrusda in en tauguda. qem trai uas celassai q' la mia fe ben cre' aq'st 'cre'. qes de la terza persona mes en la prima edeuiadir 'ben crei'

Atressi ne blasmi en pericol

qi. diz 'et eu ame la tant (26b) a

la mia fe qan uei mon da'pnages

mi menteus non cre' aqest 'cre' fon de la terza persona edegr. esser de la prima edir 'crei', et en bernart da uentadorn 'totas las doptelas mescre', edegra dir 'mescrei', et en autre luec diz 'qe per pauc detot ioi uomi recre' edegra dir 'recrei' qar tu ig aqist 'mescre erecre' son de la terza persona del singular del indicatiu, edegran esser de la prima persona e dir 'crei mescrei'

'Parti suffiri feri. trahi noiri' etotas las paraulas qe son da qesta natura son de prima persona del preterit perfeit del indicatiu et en la terza persona. deu hom dir 'partic suffric. ferit. Vic trahic noiric muric' Mas en fol qetz i faillic en una seua canzon qe diz. 'Ai qant gen uentz et ab qam pauc dafan' en aq'la cobla qe diz. 'Qi aura mais tan de bona fe qa ne mais nuls hom semezeis non trahi' a qest 'trahi' es dela prima persona, et el degra dir la terza persona q' diz 'trahic' et atressi en totz los autres da qesta natura 

E trac uos en per giuren en petre uidal qi dize (27a) terza persona 'Qauxandres inoiric per sosfers qen richic el reis daires. fenic amort. cel qel noiric'. ai tan mal diria qi dizia 'aqel vi. un home a qel feri un home'. qom dizia 'eu uic un home. eu feric un home'. et atressi de totos los autres da q'sta maneira

Assatz podritz entendre pos eu uos ai dit e prouat qe tan bon trobador san faillit. podetz. saber

qe han fag li maluatz e qi ben

uolra ni sabra conoisser ni esgardar p'mamen daq'st trobadors meteis en trobara mais de maluazas paraulas qieu nous hac dichas edels autres mais, qeia non poiria ni sabria conoisser si primamenz noi entendia e non se trebaillaua

Las autras paraulas del uerb per zo qar ieu no' Las poiria totas dir ses gran afan mas totz hom prims las pot ben esgardar et usar qan auzira las genz parlar da qellas terras et qe denran et enqeira acels qi. sabon la parladura elan reconeguda, et esgar los bos trobadors qom las han dichas qar null. gran saber non pot hom auer sas grant us (27b) si tot sap lart

Per auer maior entendimen

uos uoil dir qe paraulas jha de qom pot far doas rimas aissi com

'li al. uilan talan. cascun fin. chanzon'. epot. hom 'lian talen.

uilan. cha'zo fi' aissi troban qe han menar li trobador mas li primier zo es 'talen lial. chanzon fin. uilan' son li plus dreit.

Dir uos ait en qal luec del nome dez hom 'mels apeiragorc'. eraus uoill dir qe can sun uerb deir hom dir 'meillur et peiur' aissi qom qi uolia dir 'eu meillur'

Totz hom prims qi ben uoillia trobar ni entendre den ben auer

es gargada e recognuda. en conoisser la parladura de lemozi,

edelas autras terras qeu uos hai

dichas e qe la sapchom a longar.

et abreuiar, e uariar, e dreit dir

per totz los luecs qeu uos hai ditz edeu ben es gardar qe per neguna rima qe li ara mestier non la meta fors de sa proprietat. ni de son cas. ni de son genre ni deson nombre ni de sa part ni de son motz ni de son temps. ni de sa persona. ni de son alongamen. ni de son abreuiamen

per aqi meteus (28a) deu gardar si uol far un chantar, o un romanz

qe diga paraulas razos, et biaissadas ni de doas parladuras. ni de razon mal continuada ni mal assegnada

aissi aqom B. del uentadorn qi en las IIIJ coblas da qel sieu chantar qi [diz 'ben man per dut lai en ues uentadorn' qi] diz qe tant amaua si donz qe per rem non sen podia partir ni sen partiria elaqinta cobla el diz 'alas nutras son huei mais escazegutz e cascunam pot sis uol ason ops traire'.

pois uos dic qe tuit cil qe dizon eqant dich 'amis' per 'anues'.

e'mi' per 'me' e'mantenir' per 'mantener', e 'retenir' per 'retener' anfaillit qar an pauzat lo nom frances. et 'ami'es proensals per qe hom non la deu mesclar ab la lemozina aqestas ne negunas autras e da qestas paraulas baissadas. diz. en. P. dal uergna.

'amiu'. per 'amic'. et 'chastiu, per 'chastic'. qeu non cug qe sia terra el mond on hom diga aitals paraulas. mas el comtat de fores

E peire raimonz de toloza en una seua canzon qe diz 'de finamor son tuit mei pensamen', enla

(28b) segonda cobla 'qel solatz el

gent parlars mostran qals, et acels

qi sap chauzir', edegra dir 'a celui

qi sap chauzir', et si uolia dir plural 'acels' degra dir 'qi sabon

chauzir', et en aqella chanzon enlafin de la tornada pauzet un mot frances per proenzal qan el diz 'degran solaz e de ioi mantenir' e degra dir 'mantener' mas La cobla uai en ir

E gaucelms faiditz faillic en una cobla dela seua chanzon qel fez qi diz 'de faire cha'zon' en la cobla q' diz 'aissi con ieu ve q' cuiet far de me' pauzet la terza persona en luec de la prima et degra dir 'aissi qon eu uei' tot o e zei

________

Glossar. 
(N. E: Quizás se publique aparte, pero no estoy seguro.)

Die beiden ältesten  provenzalischen Grammatiken, Lo donatz proensals und Las rasos de trobar