https://es.glosbe.com/an/es/esgarrapar
Arañar en castellá,
rapinyar, rapiñá en mallorquí
escarbá
Esgarrap, arañazo
Esgarrapá tamé pot se esgarrapada acursat.
Arribe l'home a casa en la esquena esgarrapada y li diu a la dona:
Ham de matá al gat, mira com m'ha futut !
A lo que li conteste la dona:
Sí, matal, mira quina chuclada m'ha fet al coll !
esgarrapo , esgarrapes , esgarrape, esgarrapem, esgarrapeu o esgarrapau, esgarrapen
Esgarrapaciones Tomás
paraules, Matarraña, Matarranya, chapurriau, Teruel, Aragó, allacuanta, timó, romé, ruella, beure al galet, cantrella, trompina, goz, gozet, zaguera, carrera, zurda, garsa, cagarnera, fe un gotet, goted, pixacantons, cagamanecs, rabosa, rabosins, Calaseit, Calaceite, cohet, cohets, no pergues tan tems, que totes les entrades de este blog están a datres blogs, no soc tan sompo com tú. Encara que Google me trague unes URL, per un atre puesto apuntarán al mes sompo de Calaseit, que eres tú.
Mostrando entradas con la etiqueta Escarbá. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Escarbá. Mostrar todas las entradas
viernes, 29 de diciembre de 2017
esgarrapá
Etiquetas:
arañar,
Escarbá,
esgarrap,
esgarrapá,
esgarrapar,
esgarrape,
esgarrapem,
esgarrapen,
esgarrapes,
esgarrapeu o esgarrapau,
esgarrapo,
rapiñá
Ubicación:
44588 Beceite, Teruel, España
miércoles, 13 de septiembre de 2017
Escarbá
Escarbá
Esgarrapá , escarcotá (Tamarite ? )
ESCARBAR v. tr.
|| 1. Gratar; separar una cosa d'una altra per frotació (occ., val.); cast. escarbar. Terra movia quasi escarbant e escrodinyant, SVF Quar. 166. Escarbar el foc: furgar amb el burxó per avivar el foc. Escarbar les orelles: gratar les orelles per netejar-les. Escarbar les dents: burxar entre les dents per llevar-ne les partícules d'aliment o altres cossos estranys (val.).
|| 2. fig. Procurar diligentment de saber o d'obtenir una cosa secreta, difícil, etc.; cast. escarbar. Y encara que'l vell fenir se coneix, | no vol que u coneguen... ans pensa, fabrica, regira y escarba | per fer ab què's faça per jove tenir,Proc. olives 1901.
|| 3. Prendre, robar (en l'argot dels malfactors barcelonins). C. Vallmitjana Crimin. 59; Wagner Argot 56.
Fon.: əskəɾβá (Barc.); askaɾβá (Ll., Tortosa); eskaɾβáɾ (Val.).
Etim.: pres del cast. escarbar.
https://es.m.wiktionary.org/wiki/escarbar
Esgarrapá , escarcotá (Tamarite ? )
ESCARBAR v. tr.
|| 1. Gratar; separar una cosa d'una altra per frotació (occ., val.); cast. escarbar. Terra movia quasi escarbant e escrodinyant, SVF Quar. 166. Escarbar el foc: furgar amb el burxó per avivar el foc. Escarbar les orelles: gratar les orelles per netejar-les. Escarbar les dents: burxar entre les dents per llevar-ne les partícules d'aliment o altres cossos estranys (val.).
|| 2. fig. Procurar diligentment de saber o d'obtenir una cosa secreta, difícil, etc.; cast. escarbar. Y encara que'l vell fenir se coneix, | no vol que u coneguen... ans pensa, fabrica, regira y escarba | per fer ab què's faça per jove tenir,Proc. olives 1901.
|| 3. Prendre, robar (en l'argot dels malfactors barcelonins). C. Vallmitjana Crimin. 59; Wagner Argot 56.
Fon.: əskəɾβá (Barc.); askaɾβá (Ll., Tortosa); eskaɾβáɾ (Val.).
Etim.: pres del cast. escarbar.
https://es.m.wiktionary.org/wiki/escarbar
Suscribirse a:
Entradas (Atom)