Lo llibre dels poetas. Setgle XVI.

SETGLE XVI.

Almudevar, Onofre. - Boschá, Joan (Juan Boscán). - Bisbe y Vila, Fructuós. - Calsa, Francisco. - Fernandez de Heredia, Joan. 
- Leonart, Gabriel. - Guerau de Montmajor, Gaspar. - Giberga, Pere.
- Havem, Ramon. - March, Ausias. - Pineda, Andreu Martí. 
- Pujol, Joan.- Pujades, Geroni. - Pujades, Miquel. - Rius, Antoni.
- (Siurana, Jaume. - Valentí, Lluis Joan.) - *Solivella. - *Sentpere, Geroni. - Serafí, Pere. 

ONOFRE ALMUDEVAR. 

Si molt se conforten ab dolça fragancia 
las flors dels ingenis dels vigils poetas 
y en est verger entres, llegint ab instancia, 
porás cullir fruitas ab gran abundancia 
de molt grans sentencias subtils é ben tretas. 

Avisos y exemples se pinten y broden 
y ornats de molt dolsos vocables y versos 
virtuts grans y vicis empelten y poden 
y tals á les dones comparen y apoden, 
que fan, si be 'ls gustan, retráurels dispersos. 

Mastégals y gústals, rumíals mil voltas 
si vols ben entendre sos fraus y revoltas. 

Estos versos foren estampats al comensament de la edició que en 1561 se feu del Libre de les dones. 

JOAN BOSCÁ. (Juan Boscán Almogáver, Almogávar, i Almogàver : 
no sale ninguna i latina como nexo, y pocas à)

Non sab lo camí d'amor 
lo qui diu per fellonía: 
Tal cosa jo no faria 
mostrant lo esdevenidor. 

Quant los ulls han presentat 
al entendrer lo bon alt 
la voluntat fa lo salt 
esperant lo desijat; 
en tal cas es gran error 
dir una semblant follia: 

Tal cosa jo no faria 
mostrant lo esdevenidor. 

Perque 's ver que dir no 's déu 
en tal punt jo no vindré 
car amor al qui retè 
pot manar assó faréu. 
Al qui sent de tai calor 
no 'l crech si dirli lexia: 
Tal cosa jo no faria 
mostrant l' esdevenidor. 

Déume donchs l'enfellonir 
al desijós pensament 
d'esperar estranyament 
lo temps que no veu venir; 
mes ab tot qu'es gran error 
james algú dir deuria: 
Tal cosa jo no faria 
mostrant l'esdevenidor. 

TORNADA. 

Qui donar vol bo favor 
dir no deu davant s'aymia: 
Tal cosa jo no faria 
mostrant l'esdevenidor. 

Tè á mes altra dança que comensa: Amor la gran senyoría. 


FRUCTUÓS BISBE Y VILA. 

Si lo que mon cor pensa 
poguès portar á llum com yo volria, 
donara coneixensa 
fins hont pot arribar la melodía. 
De bon grat cantaria 
del piadós Troyá las aventuras, 
quant cercava la barca, 
desitjant navegar á la comarca, 
posada de las Ombras en obscuras 
y negras espessuras. 

Pero la força falta, 
flaqueja lo sentit y la paraula; 
qu'en materia tant alta, 
lo joch al entaular se desentaula. 
Perque pensau qu'es faula 
trobar lo ram daurat dins un boscatge 
cubert de tantas ramas 
que no hi poguera anar ell per sas camas. 
Y servint las colomas de misatje, 
tinguès ditxos viatje. 

Y que Eneas se frissa 
per un pom d'or d'hont penja sa ventura. 
Per ell fa gran pesquissa; 
ab ell pretent tenirla fort segura, 
lo qual te tal natura 
que sols segueix la ma ben fortunada. 
Y si no ve en tocarlo,
no pot força del mòn violentarlo. 
Alfanja damascena ben trempada 
s'hi trobara burlada.
 
Pero no vull cansarme 
referint una historia tant palesa. 
Ah! si volguès aydarme 
lo ram, purificantme la rudesa, 
ab quanta subtilesa 
aniria plomant aquesta escorsa, 
demostrant que no es falla 
sino que jau lo gra sota la palla. (sota el llit té la mà Maria)
Mes ja sent que lo cor tot se 'm reforsa, 
no hi haurá qui 'm torsa. 

Qui no coneix á Eneas 
allé porá trobarlo al port de Tossa. 
Esta patint mareas 
de la cuitada mort que allí la acossa 
y no li tira cossa, 
perqué de peus y mans ya no 's pot moura, 
sols lo pom d'or desitja 
pera poder fugir la obscura sitja. 
Seráli lo pom d' or un mur de coura 
que res no 'l porá moura. 

Lo pom d'or es la gracia, 
los quatre frares son colomas bellas, 
seguirlas no 'us desplacia 
que lo ram trobaréu seguint aquellas 
lo lloch hon serán ellas 
procuráu que no 's perda may de vista. 

¿No veyéu com se llansan 
sobre una Penyafort que 'ls ulls alcansan? 
Y encara que de lluny vos apar trista 
no dexéu la conquista. 

La selva que tant brota, 
que 'ns amaga lo ram, que 'l pom aporta, 
de humilitat es tota, 
que mitras d'Archebisbe no comporta, 
ser subdit lo deporta; 
fuig, com á foch cremant, honra mundana 
y en mes te lo Rosari 
que lo Pontifical ni l'ordinari. 
¿Voléulo fer estar de mala gana? 
Donauli pompa humana. 

Y am per cosa prou clara 
saber trobar lo ram per los indicis, 
pus veem que 'l nostro frare 
te dins son pit lo pom de tals oficis, 
son llarchs los beneficis 
que per lo medi seu Jesuchrist dona; 
miraume en aquest pobra 
que, pera que confès, vida li cobra, 
y per passar á vida molt mes bona 
ab lo pom d'or lo abona. 

¡RAMON DE PENYAFORT, remey se troba! 
¡O confessor tan noble 
que pera confessar tornáu la vida! 
Mirau per vostre poble, 
reprimiu á qui 'l roba
y pus teniu la gracia tan cumplida 
si 'us agrada cant nostro 
dauli contra Charó la bell pom vostro. 


Esta composició tambè fou escrita per la festa de Sant Ramon. 
Ab lo mateix objecte n' escriguè un altra que comensa: 
Al temps que clarejar l'alba comensa. 


FRANCISCO CALÇA. 

(Sentencia dels versos catalans que prengueren part en lo certamen de las festas de Sant Ramon.) 

Axí com fonch sobrada la alegría 
que á tots causá la Canonizació, 
fora tambe grandissima rahó 
correspongués la fertil poesía. 
Los Catalans ¿perque deixam la llengua? 
Catalá fonch lo Benaventurat: 
qui no coneix poch haver agradat 
no tinch á molt que caiga en semblant mengua. 

Los provençals y limosins poetas 
han inventat la mòlt delicada art 
pera agusar l' human ingeni tart 
y poder fer ses trobas mes perfetas. 
Ausias March en ella fonch poeta 
tan excellent que 's tingut per mes net 
de quant bells rims y bells cants hajen fet 
y axí son temps sa troba fou eleta. 

La Gaya, fonch sciencia nomenada 
pèls catalans antichs de gran renom, 
y es gran dolor no entendre perque y com 
casi per tots greument es menyspreada. 
En castellá tothom se dona á escriure 
tenint per cert que 'ls será mes profit 
y donarán axí major delit, 
emperó molts han donat mes que riure.

Mes fácil es compondre en Castellá 
per ser les lleys dels catalans estretas, 
per los accents no poden los poetas 
liberament escriure en Catalá. 
Molts castellans á tort y á dret escriuen 
sens advertir lo accent si es llarch ó breu 
y si no fan figura no 'ls sab greu 
aquella entench que sinalefa diuen. 

Ningú adverteix lo que es Sineresí (sinéresis)
dónásel poch si fan tornada rima, 
no tornar mot no 'ls es molt estima 
pero ya veig que renyirán ab mí. 
Tot hom va tras de molta llibertat 
y de cantar chacona y çarabanda, 
vers de primor y 'ls posen á la banda 
curant molt poch del art la gravedat. 

Pero advertint los cants de mot en mot, 
volria honrar l'autor d'una cansó 
y emplear en ell un costosissim do 
sino que vol passar sols per devot. 
Prech al Autor d'assi en avant pretenga, 
que á haver scrit com han molts á la joya 
pèls jutges tots units de bona voya 
fore premiat y axí es be que ho entenga. 

No 's pot negar que son molt bellas trassas 
dels qui han pretés, y molts grans invencions 
qu'han merescut per molt bones rahons 
haver llohós tots ells no gens escassas. 
Donchs comensant volria molt honrarlos 
ingenis bells de nostre lymosí, 
pero be tinch molt gran enuig ab mí 
ventm' impotent pux que no puch premiarlos. 

ESPARÇA. 

Y axí diem mereixer grans llahors 
los qu'han escrit en llengua catalana 
portant quiscú sa troba molt galana 
y esser tots ells subtils componedors. 
Emperó havent greument faltat en l'art 
lo qual no admet tan culpable descuyt 
perdonarán si se 'n tornen de buyt, 
forals millor que fossen vinguts tart. 


ALTRA ESPARSA. 

O pecador de mi quant grans querellas 
quant grans clamors y quanta fallonia 
y quants grans crits y quanta parlaría 
ohint estant aquestas mas orellas. 
Com se pot fer haver trevall debadas 
Síals conort que no 's pot dir millor 
lo qui es estat á tots opositor 
perque lo prises de misser Pujadas. 

Coneixem d'aquest poeta á mes de alguns versos llatins un sonet que va dedicat á Ausias March y comensa aixís: Lo molt famos autor que Plini diuhen. 


JOAN FERNANDEZ D'HEREDIA. 

(Respon á A. Martí Pineda que al deixarle un llibre li havia enviat uns versos.) 

Per versos responch, sab Deu lo que 'ns costa, 
tan mal me te 'l mal, tan dat al través, 
tan flach está 'l cos y l' ánima mes, 
com vos ho veuréu per exa resposta. 
Ab tanta primor he vist que 'm lloháu 
per hon la llaór es vostra y no mia, 
qui no 'm conegués yo crech que 'us creuria: 
mas yo que 'us conech, conech que 'us burláu. 

No vull mes lloaros per mudar de joch, 
perque en vostres obres lloar tal se mostra 
que 'l que s'atrevís en dir llaor vostra 
quant mes pensás dir, diria molt poch. 
De véurem vos dich que no 'us escuséu, 
qu'encara que 'us veig assí per la llista, 
de qui hom vol be gran cosa es la vista: 
donchs feuho y seré gran be del mal mèu. 


GABRIEL LEONART (1: Versos posats davant d'una Aritmética de Bernat Vila.)

Ingenis, que 'l rich talent 
en arts suptils empleau, 
de aquest llibre contemplau 
l' estil, l' art, y document. 

Veureu ab facilitat 
mil suptilezes escrites 
en l'Art de comptar may dites 
de gran ser y utilitat. 

Reglas breus de las monedas, 
y pesos de Barcelona 
pera tots negocis dona 
de exemples, ricas veredas. 

Diverses operacions 
de Trencats, reglas de tres, 
destos Regnes, y estrangers 
Cambis, y Reductions. 

En fi ques traça discreta 
excellent y perfeta obra, 
y per creureu, basta y sobra 
dir: Bernat Vila la feta. 

Auctor que en esta ciutat 
es sa virtut estimada, 
y la Republica honrada 
de sa rara habilitat. 

Que no tan sols per comptar 
puja de punt son talent, 
que en tot moral document 
es Mestre y viu exemplar. 

Ea ingenis acudíu 
á conexer d'est Auctor 
l' Art, virtut, fer, y valor 
l'ingeni suptil, y viu. 


Que sa habilitat perfecta 
vostra fineza traurá: 
como sol fer la suplil má 
lo filet de la llanceta. 
__________


GUERAU DE MONTMAJOR. 
(SÁTIRA.) 

Yo mestre Grau 
á qui mes plau 
ser lo bochi 
del rey Pasquí, 
e lo fiscal 
pera dir mal, 
vulch de mon dit 
deixar escrit 
los besamans 
que 'ls Mestres vans 
han fet al rey, 
perque en la lley 
en que yo vixch 
d'est modo 'us rixch, 
riurem de tot, 
y dir un mot, 
del mes agut 
del corral brut 
de les escoles 
de beceroles. 
Gran nuvolada 
e cavalcada 
de cada trib 
al rey Felip 
ne fan viatge 
que may passatge 
de areners viu 
passar lo riu 
que tant durás. 
….......

Passa carrera 
un mestre Peres 
(1: Joan Baptista Perez, catedrátich que fou de Hebreu en Valencia en 1559. 
qu'en totes veres 
vol ser Hebreu. 
¿Y qui no creu 
qu'Hebreu no sia? 
….....
Perque 's descobra 
d'aquesta obra 
la utilitat 
e dignitat 
des que han poder (2)
de dar llicencia 
del sobredit, 
e açi va scrit 
fonch ben mirat 
é examinat 
per lo Doctor 
gran bebedor 
Micer Clement 
home imprudent, 
que cavaller 
se volgué fer 
en la jornada 
de la entrada 
del nostre rey. 
….........
Al sobresalt 
tot espantat 
també ha fermat 
la obra present 
e Perpuchent 
comanador 
Falcó (3) ó atzor 
que está en muda, 
ave mes ruda 

(2) Ab tot y que en lo llibre d'hont hem tret esta sátira no hi ha nota 
que ho diga, creyem que aquí hi faltan dos versos. 
(3) Jaume Joan Falcó, home eminentíssim, com que segons se conta Felip II deya al tractar de homes de lletras que en Espanya no 'n tenia un altre que passés la ma per la cara al docte Falcó. 
que 'l quebraós, 
rocí molt gros 
de moliner: 
est preten fer 
cercol quadrat(4:Falcó sospitava haver trobat la quadratura del cercle.) 
e ases volar 
y ell may vola. 
Adargat, hola 
e tinch recort 
d'aquell gran tort 
que has causat 
en la ciutat 
satirisant 
e llastimant 
á molta gent 
ab la insolent 
sátira antiga, 
perque no 's diga 
qu' has acertat 
ni mes trobat 
sátira fent. 
Mira imprudent 
que no tenia 
lo que havia 
de contenir 
lo que en mal dir 
es sol guardar. 
Ves á estudiar 
en Juvenal, 
si vols dir mal,
d'ell treslladant 
é acomodant 
á ton ofici 
lo que en est vici 
ell ha guardat. 
Puix he format 
aquesta obra, 
veurás que 't sobra 
lo compliment 
d'entendiment. 
….....
Mestre Cordero (5). 
ab son sombrero 
é barret fort 
que de la mort 
es adjutor, 
lo portador 
al degollar 
e sentenciar 
los desdichats (qué curioso, ch y no tx)
esquarterats 
fins al suplici. 
….......

La vida d'aquest poeta en estrem curiosa se troba en las notas al canto del Turia, 
á seguiment de la Diana enamorada de Gil Polo, 
edició de 1778 feta en Madrid estampa de don Antoni de Sanxa. 

(5) Joan Martí Cordero, mestre en Arts y doctor en sagrada Teología, 
morí en 1588. 


GIBERGA, PERE 

(Loant un retrato pintat per P. Serafí.) 

¡O gran saber y empresa d'altre força 
veure mortals en vista que 's divina! 
¡O Serafí, qu'es obra Serafina! 
Sou dels pintors lo cors y ells vostra scorça. 
Traure lo sol del viu sens may al' orça 
fer ni maynar sol qui l'alt cel domina 
pens que 'u pot fer, respon y ell m'encamina, 
y es lo compás qui en tals afers m'esforça. 
¿No 'us par qu'está divina y acabada? 
Sí; pero té l'esperit sols d' aquella 
qu'amor pintá perfecta y animada. 
Y hont? Dins mon cor, lo qual contemplo d'ella: 
canta y contix, qu'es rara y ben dotada 
que 'l sol lluent s'iguala sols ab ella. 




RAMON HAVEM. 

(Poesía premiada en las festes de San Ramon.) 

De un catalá breument cantar volria 
la vida y fi, la regalada historia 
pus qu'en mos fets sempre 'us tinch en memoria 
Reyna del cel mostraume vostra guia. 
Barcelonés Ramon de Penyafort 
ara es lo temps, donaume en aquesta obra 
d'aqueix licor tant abundant que 'us sobra 
puis dir de vos mereix ma bona sort. 

La vida fonch tal com fonch vostra mort 
á Dèu beneyt, sagrada y molt preciosa 
exemple cert y regla religiosa 
dels penitents consolaciò y conort. 
Foreu gran hom versat en dret canonich, 
als confessors donareu molta llum 
ab un tractat que sos afers resum 
de Deu la lley y lo camí catolich. 

Contrari sou del esperit diabolich 
puis convertint á heretjes, juèus y moros 
patireu molt, sufrint lo colp dels toros 
contravenints al sant jou apostólich. 
La religiò dels nobles Mercenaris 
tinguè començ del vostre bon govern, 
ab gran enginy fundareu son gran pern 
qu'es lo quart vot á mes dels ordinaris. 

Los doctors grans y los penitenciaris 
podrán seguir á vostre exemple y norma 
vos los donau redrès y nova forma 
y als qui volrán fer vida solitaris: 
no trobarém semblant en tot lo mon 
pera poder gran Sant acompararvos 
tots son molt curts en alabar y honrarvos 
Deu pot dir sols les gracies qu'en vos son. 

Ab pensa humil lo vull pregar que 'don 
son esperit que en aquest past no 'm falt, 
quin fonch l'esforç quant fereu tant gran salt 
sobre lo mar, l'enteniment confon. 
Un ángel just á qualsevol hom guarda 
vos ne teniu un altre, cosa rara, 
pera 'ls afers qu'estaven á la clara 
encomanats á vostra sola guarda. 

Sens dupte aquest portava l'avantguarda 
en aquell fet y triunfo divinal, 
y vostre cos semblant al celestial 
ágil, en sech, passá que res no 'l tarda. 
Si tanta fé tinch, que una gran montanya 
mudarla puch d'aquesta á l'altra part 
y amor no tinch, en tot serè molt tart; 
amor servent causa tan gran hazanya. 

Sols Jesuchrist per l' aygua va y no 's banya, 
axí mateix vos sobre vostra capa 
als vents manant si algú dells vos escapa 
regint lo sol qu'en tot vos acompanya. 
Si algú no sab qui es lo rey que tant mana 
ab tal ergull á cel, vent, mar y terra, 
si be 'u entench es lo qui als mals desterra 
un Semidèu vestit de carn humana. 

TORNADA. 

Vostra virtut y gracia sobre humana 
contra tots mals Ramon ya es coneguda, 
tots vos pregám que al menester acuda 
puis que us servim y honrám de bona gana. 


AUSIAS MARCH. 

Ram, on se posa la coloma blanca 
del esperit que al vostre mes afina 
Penyafort sou tresor y medicina 
al perseguit malalt y al qui tot manca. 

Sou la mes alta cima y rica branca 
del arbre de sciencia y de doctrina 
la caramida sou que á Deu inclina 
y tira á sí d'aquell la gracia franca. 


Lo gran Neptu ne sou á qui obeeixen 
la mar, los vents, los peixos y les ones 
sou lo de qui mes los vicis se queixen. 

Sou lo qui vuy molt honren les persones 
les que assi podeu mes y mes mereixen 
y les tres y un sol Deu sobre tot bones. 


ANDREU MARTÍ PINEDA.
 
(Enviant un llibre á Joan Fernandez Heredia.) 

La magestat de vostre gran policia 
noble senyor dechado dels poetes, 
senyala clar ab gran rahó y justicia 
qu'en les virtuts y en actes de malicia 
guanyau de tots les honres y les dretes. 
Fertilitat de fines y altres venes 
en vos trobam, cercantles com á vostres, 
mes abundants que dins les mars arenes, 
per qui perdem recort de les Atenes 
veent mes gentils les vostres sutils mostres.

Ab lo thesor de vostra rica vena 
es ferro y plom lo nostre baix compondre, 
pero puix vol, dispon, mana y ordena 
veure 'l tarquim de nostra pobre vena, 
lo meu desig no pot negar respondre: 
mes atenyent per premi y benefici 
poder suplir lo nunca visitarvos, 
vull, puix vos tinch del cor fet sacrifici 
ab gran descans tenir est goig propici 
que del que he fet vulláu, Senyor, burlarvos. 



JOAN PUJOL. 

(Fragments del poema La batalla de Lepanto que escrigué aquest autor.) 

Carta de Pio V al rey Felip. 

Fill amat 
qui del catholich remat 
sou defensor infalibble 
ab lo poder invencible 
que Deu vos ha comanat; 
pus es cert 
que lo sant y bon concert 
s' es romput de nostra lliga 
jo 'us avis ab gran fatiga 
del perill que veig obert. 
Entenéu 
que Celim enemich greu 
de la esglesia sagrada 
vol ab molt potent armada 
destruir lo poble seu. 
Es mester, 
perque tal fet no requer 
descuyt ni llarga tardança 
reunir nostra lligança 
contra 'l maleyt Lucifer. 
Daré jo 
sancta benedictió 
contra la bestia fera, 
al general y bandera 
de la santa unió 
y ab sant zel 
jo 'us daré contra l'infel 
quant poder tinch en la terra, 
y per ferli major guerra 
cercaré favor del cel. 
Donchs mon fill 
puis sou clarejant espill 
hon ma sperança 's remira 
repriment sa cruel ira 
guardaunos de tan perill 
Y sens mes, 
daré fi á mon procés 
puis tinch certa esperientia 
ab quant santa obedientia 
sempre sou á Deu sotmés. 
…......


JOAN D' AUSTRIA INVOCA Á DEU. 

Apres que fonch lo savi general 
ab presa gran tornat en sa galera 
abans d'entrar en la batalla fera 
cerca favor del rey celestial. 
Los ulls al cel y juntades les mans, 
agenollat ab molt devota pença, 
á Deu etern de majestat inmensa, 
ab prechs humils diu paraules semblants: 
- Fill de Dèu 
pux per nos clavat en creu 
comportareu mort tan dura, 
mirau, Senyor ab gran cura 
vuy per aquest poble seu, 
que si s' pert 
nostre bon é sant concert, 
perilla l' cristianisme. 
Eya donchs, fill del Altisme 
miráunos ab ull despert. 
Jo, senyor, 
confés que son pecador: 
mes ab tot que aixis sia 
no 'm neguèu la vostra guia 
puig vos prench per defensor. 
Y de grat 
sempre estich aparellat 
defensánt vostra creu santa 
á deixar la mortal manta 
ab que vos m'haveu criat 
…...

CONCLUSIÓ. 

Aquesta es donchs lo triunfant succès 
james oit de tan bella victoria 
de que 's fará durant lo mon memoria 
y mes avant si mes durar poguès. 
Te à mes infinitat de obras de tots géneros que forman part del groixut manuscrit que 's troba á Paris ab lo titol de Cansoner de obres enamorades. 


GERONI PUJADES. 

Font caballí, ni somni del Parnás, 
les Muses nou, si 's vol que fossen cent, 
vuy no les prech me donen son talent 
car tot es poch é falt en aquest cas. 
Cell qui en l' Olimp te goig en son llohor 
guie puix sab ma plana voluntat 
que si ell se vol iré be encaminat 
sens que mon psalm cayga en algun error. 

Christ ja fet hom restant potent senyor 
pedra en la clau que está en la sumitat 
per fer etern del christiá l'estat 
pedra prengué d'un Pere pescador. (peyra, pera, piedra, pietra)
E com qui enpren perfetament obrar 
aten abans si lo lloch es pantá, 
vol lo macís é mira mòlt que allá 
sia ben ferm lo sol que jus ha estar. 

Si penya ó roch veu no li cal duptar 
en construhir lo mur ó fort que fa 
que de tal part mòlt ben segur está 
son enemich no le y podrá minar. 
Axí mateix Gregori desijant 
muntar en alt lo temple sens segon 
sabent perçó ser tal nostre Ramon 
qual pogués ser en tot lo mon cercant. 

A passar vench cell edifici avant 
que fundar volch la vera llum del mon 
ab acort just aquell poder pregon 
de plenitut en tal penya posant. 
O llahor gran que haya succehit 
en veu y esfors per Pere Penyafort 
la clau tenint que 'ns lliura de la mort 
y dona 'l goig del eternal delit. 


Un portich feu lo rey que savi es dit 
al temple bell de pedres de tal sort 
que diferents son entre si 'm recort 
y en lo dels reys me pens estar escrit. 
De l'una cert car trobe sens afan 
figura á Christ y altra Pere es 
lo Ramon veig fa compliment á tres 
volents lo cel per ells entrar hauran. 

Quant ja les paus vench á firmar Laban 
ab en Jacob volguè que pedra fes 
senyal perfet del acte allí promes 
de unions que tot temps durarán. 
Per Christ son tots ab Deu consiliats 
del pacte es ell eterna fe y senyal 
pero yo crech que ab ella es altre tal 
Ramon ab dos absolent los pecats. 

TORNADA. 

Y nos pux som del tot certificats 
del simbol cert entre 'ls tres casi igual 
tots conegam lo gran Ramon que val 
y fassam nos á ell encomanats. 

Esta poesía guanyá joya en lo certámen que ab motiu de las festas de la canonisassiò de sant Ramon de Penyafort se feu en Barcelona en lo any de 1601. 


MIGUEL PUJADES (1). 
(1) Eix autor es cosí de Geroni Pujades autor de la Crónica universal de 
Catalunya: la present poesía fou escrita ab l'objecte de alabar n' aquesta obra y á son autor. 

(Cançó.) 

Inclita Barcelona, á qui la fama 
qual rara y singular, al mon publica 
per mappa abreviat, de la grandesa 
qu'ab fullatge vistós al cel enrama 
y á la terra ab colors vius magnifica: 
theatro de la héroe noblesa, 
temple sagrat á virginal puresa, 
academia illustre, mes que Athenas: (Athenes, venes)
erari, que tens venas, 
molt mes que lo Pado, de riquesas: 
triunphos mes que Roma 
paratges y ciutats, castells no doma: 
inmens mar de grandesas; 
Deu vulla qu'en tot crescas 
qu'eternament als teus afavorescas. 

Excellent Mecenate d'un Pujades, 
o be del Principat: puix que sustentas 
Aquell, qu'en lo desitx Atlant imita 
portant les breus espalles carregades 
de la inmença esphera: ja qu'intentas 
guardarlo del fer Mommo troglodita, 
que al profundo oblit lo precipita: 
les gracies degudes se 't presenten, 
per tots los qui be senten 
del liberal perfet y bon empleo 
en donar tal ajuda 
al que en eternitat avi nos muda 
lo que prengué Leleo 
enemich de memorias 
cruel perseguidor de nobles glorias. 

Ja per avant lo pes del Deu de risa 
(aquí Apuleyos fan solemne festa), 
no oprimirá lo geni que no hisca 
de colors variats y divisa. 
Y si (com á qui es) hont cau se resta, 
fará que la balança en alt rehisca (o rebisca, no se ve si es h o b)
y siempre eternalment lo ingeni visca. 
Que un contrari al altre sempre eleva. 
Y no podrá la gleva 
de la pedra molar, fer tant pesada, 
macissa, grave y mala 
que forç á abatre en terra aquella ala 
que ab la ploma daurada 
serveix la patria cara, 
y exalta tant quant pot la honrada mara.

Los ingenis un temps (es cosa bella) 
molt mes que les riqueses se estimaren. 
Los oradores als homens suspenian 
los músichs los portavan per l' orella. 
Empero quant los Cressos dominaren, 
del princep á la guisa tots vivian, 
ingenis y las lletres avorrian. 
Mes quan regná Alexandre Macedónich (Alejandro Magno)
lo dexeble platónich 
de molts paripathétichs se feu mestre. 
Y quan lo pa trameta 
Octavia á Virgili, ix poeta. 
Homeros fa destre 
al mateix punt y dia 
qu'ab sos muscles Smyrna li don guia: 

Per Cervera, ciutat ilustre y noble, 
á dar á la virtut llum y carrera. 
Que á las arts lliberals sols las fomenta 
lo premi: mes que honor ni veu de poble. 
La musa ab lo sustento sens esmera, 
Minerva entre los princeps se sustenta, 
y assossegat quant vol lo ingeni intenta. 
Mil Tulios, Vulpians, y mes Gregoris 
que no l'Assyria voris 
te promet de donar: com tu acudas 
á tos fills ab llet pura. 
Y resta ab confiansa molt segura 
que donant tal ajudas 
á la mes alta zona 
te exalçará en exir la part segona. 

Estirará l'autor aquesta corda 
que puje al degut punt de la alabança: 
remuntará en ses mans tota memoria 
perque lo fet al nom sovint concorda. 
La sua Clio ara un poch descansa 
pera pujar la patria á major gloria 
exint ab nou progrés d'antiga historia. 
Y no podrá fer menys que no t' sublime 
al punt que mes s'estime 
que abundant lo subjecto ab tanta copia 
del que noblesa estima: 
y per Pujades puje que si arrima: 
vos será cosa propria 
y tindréu, si si pensa (s'hi)
los dos etern honor y fama inmensa. 
ANTONI RIUS. 

Si á la Arabia felix, inventora 
de reduir en art, y diciplina (disciplina)
de numeros: la sciencia peregrina 
del Cel y de la terra, adornadora. 

O sia Grecia, quant del mon Senyora 
se feu per forsa de armes, y doctrina 
de Apuleyo sabem, que en la llatina 
llengua, la adorna augmenta y la millora. 

Pero faltava encara la secreta 
forma: que en facil, enseñansa y clara 
l'art mercantil, abrassa y recopila. 

Que per ser invenció, rara y perfeta (perfecta, se encuentra mucho)
de noble ingeni, y de virtut preclara 
era obra reservada, á Bernat Vila. 


JAUME SIURANA, LLUIS JOAN VALENTÍ, ANDREU MRATÍ PINEDA. 

(Comença lo Procés ó disputa de viudes y doncelles, ordenat per los magnífichs Moss. Jaume Siurana, 
y Mestre Lluis Joan Valentí, Doctor en Medicina, ab una Sentencia ordenada per l'honorable 
y discret Andreu Martí Pineda, Notari.) 

(Fragments.) 

SIURANA. 

Puix sou la font clara brollant abundancia 
de dolça doctrina, senyor Valentí, 
lo meu baix ingeni vexell d'ignorancia 
vos prega y suplica ab molt gran instancia, 
qu'en esta demanda doneu ver juhí. 
A cert amich nostre tothom li concella, 
puix jove se troba, que prenga muller, 
parlantli una viuda y un' altra doncella: 
donchs vos responéume en esta querella 
qual d'elles déu pendre á vostre parer. 
Qu' estant en est dupte quant mes imagine 
menys trobe la senda que dret m' encamine. 
VALENTÍ. 

Volent prest excloure los plets y tempesta 
y dar fi complida en est bell procés, 
les viudes y verges ab molta requesta 
requiren, que causa tan justa y honesta 
sia declarada per bell compromés: 
y prenen per jutges molt practichs y destres 
á dos grans juristes provectes en l' art, 
Miçer Guardiola, qu'es mestre dels mestres, 
en qui james caben embust ni sinestres 
y aquel gran monarcha micer Luch Ricart. 
Y 'l escrivá volen que sia Pineda 
puix sab de richs versos teixir fina seda. 
….....

PINEDA. 

Cascú dels dos pinta y recama 
tot lo que diu, 
d'or exellent, tan rich, tan viu, 
qu'es maravella: 
pero deixáunos la doncella 
tan despullada 
y ab tals pecichs tan maltractada 
qu'es pietat. 
…..
En nom de Deu, 
qui de no res fabricá y feu 
los cels y terra, 
pacificant dels dos la guerra 
pronunciám, 
y molt conformes arbitrám 
semblant sentencia. 

Definitiva. 

Que tornen la fama y gran preminencia 
á verges y viudes honestes y bones, 
y en altres tants metres, guarnits de eloquencia 
alegres publiquen la gran excelencia, 
les honres y gracies de totes les dones; 
y puix qu' entre totes ateny mayor gloria 
dels estaments d'elles tenint lo mes noble 
mostrant la medulla de nostra memoria 
la palma y triumpho, llorer y victoria 
deu rebre la verge dels reys y del poble. 
Als dos condempnantlos que d'ells clar entenga 
que verge y no viuda l' amich content prenga. 


GERONI SENTPERE. 

Qui porá dir la gran substancia 
del vostre dir 
estil del vers y l'escandir 
sil-labicant, 
pesant ab pes lo consonant 
en res escás, 
á plom, llivell, retgle y compás, 
fexuch, ni tart, 
mostrant lo prim del prim del art 
ab excel-lencia 
tant que mostram nostra sentencia 
ab gran temor 
deixant vil prech, ira y favor 
tenint present 
lo jutje just omnipotent 
per dar guió 
mirant la definició 
de la justicia 
qu'es un voler just sens malicia 
dar judicant 
á cada hu son dret donant 
ab pes egual 
vist quant fa veure en general, 
sentenciám 
pronunciám y declarám 
d' aquest tenor. 

Mirant entre 'ls altres ab quanta primor 
la Reyna sens culpa blasona Pineda, 
volem premiarlo del pris de la seda, 
del nom y del títol de just guanyador, 
y puix vem que sembra de mestres llavor (y pos veém;i donchs veiem)
l'espert é molt docte subtil Solivella 
la gran praderia puxant y molt bella 
pendrá per insignias la fama y honor. 
Miquel Johan Gomis qui grans llahors dona 
se 'n porta del resto la palma corona. 


PERE SERAFÍ. 
(Contad las y griegas. Hay muchas en otros textos, pero en este más.)
CANTICH D'AMOR. 

Tots quants d' amor seguexen la carrera 
fujan sa ley cruel, falsa, enemiga, 
que dins l' hivern sentir fa primavera 
y en mig l'estiu fredor y greu fatiga: 
no esper james ningú per fé sencera 
tenir qu' á tot perfet amant obliga 
trobar ja may pietat, que per estrena 
don' amargor, torment, dolor y pena. 

Axí com vol en qualque pas fortuna 
pereix algú per ferro ó mort soptada 
mas charitat universal, comuna 
fa dar al cos la terra, y de passada 
los via andants ab pedras d'una en una 
de poch en poch fan sepultura alçada; 
y yo morint per la senyora mia 
may no 'm tirá piadosa pedra un dia. 

Lo peregrí que nit y jorn camina 
spera 'n l' alberch trobar repos una hora; 
lo navegant si la gran mar s' enpina 
cessa lo vent y del perill surt fora; 
lo fer soldat qu'en batallar s'inclina 
spera campar perqu' algun sanct honora; (o acampar; sobrevivir)
y en mi tostemps creix la dolor superna 
que ingratitut ma trista sort governa. 

Premi sperant, treballa tot lo dia (treballe)
lo laurador y lo seu cos molesta; (moleste)
y un capitá qu'es de soldats la guia 
per lo semblant no tem fret ni tempesta; 
y un vil pastor d' ovelles, fent sa via 
treballa y pren descans per la floresta; 
yo treballant may lo meu cos reposa (repose)
ni sper de ben servir ninguna cosa. 

Mouse lo vent molt fort de tramontana 
ab lamps y trons y pluja tempestosa; 
trenca los tronchs dels monts y terra plana 
desfá los camps ab l' aygua furiosa: 
fent molt gran so de les campanes sana, 
y mostra 'l sol la fas molt luminosa 
mas en mi trist per ma desaventura 
la tempestat creix sempre mes escura. 

Baix en l'infern ab só de dolsa lira 
Orfeu trobá pietat en sa tristura, 
del gran Plutó cantant placá la ira 
havent d'aquell una ánima segura: 
yo trist que nit y jorn mon cor sospira (suspira, suspire)
blanir no puch un cor, ans mes s' endura; 
no bastan prechs, ni plants, ni fe sencera, 
ans quant mes va, creix mes cruel é fera. 

L'hom desterrat luny de sa dolça terra (se encuentra dolsa arriba)
sper ab lo temps tornar al ser qu'estava. 
y hu saltejat de una molt crua guerra 
per temps ha pau ó treva qu' esperava. 
Qui está en presó y la cadena l' ferra 
libert se veu per temps com desijava, 
yo perseguit de tanta desventura 
no se qu' esper, sino la sepultura. 

Lo cervo qu'es nafrat cerca aygua clara (el ciervo)
per refrescar tenint mortal ferida; 
si troba font ó riu, prest se declara 
de ben curar y renovar sa vida; 
tal so nafrat, mas sent qu'es molt avara 
qui 'm pot donar la sanitat complida, 
que te per be de pura set matarme 
primer que may no vulla remediarme. (remediar; remedi, remei)

Tot reverdeix, la fértil primavera 
quant es passat l' hivern que 'l mon despulla (despulle; desnuda)
floreix los prats y 'ls aucellets prospera, (pajaritos; muixonets)
al arbre nuu fa recobrar la fulla; 
dins l' aygua 'l peix y al bosch tot altra fera 
troban descans y amant qui be 'ls reculla; 
y en mi lo temps james no fa mudansa 
ans sent del tot secarse la esperança. 
Las obras d'est poeta s'han imprés diferentas vegadas per separat y junt ab las del rector Vicens García. Qui vulla llegirne mes poesías no li será difícil trobar satisfet son desig. (el seu desitg)