capsot

CAPSOT m. 

Safrá, capsot

|| 1. Home que té el cap gros (Castelló); cast. cabezudo. 
|| 2. Capsigrany, ocell de l'espècie Lanius rufus (Ribera d'Ebre, Maestrat, Plana de Cast., Val., Sueca, Cullera, Xàtiva, Gandia, Alcoi); cast. alcaudón. 
Rufus es tamé Moncho, Rufo
|| 3. Ocell de l'espècie Coccothraustes coccothraustes (Boscà Fauna Val. 535). 
|| 4. Espigot de blat-de-moro, o sia, l'espiga desgranada (Empordà, Garrotxa, Girona); cast. corazón de mazorca. 
|| 5. Tros de suro que tiren els carradors (Empordà). 
|| 6. Capclòs, curt d'enteniment (Empordà, Gandesa, Tortosa). 
|| 7. Home caparrut, obstinat en les seves idees o propòsits (Castelló). Mira, Quiquet; no sigues capsot i fes la veu ben grossa, J. Pascual Tirado (BSCC, vi, 334).
    Fon.: kəpsɔ́t (pir-or., or.); kapsɔ́t (occ., val.).
    Etim.: derivat augmentatiu del radical capç-, que expressa la idea de ‘cap’ (cfr. capçana, capcer, etc.).