lunes, 4 de diciembre de 2023

Bernard de Ventadour. Estat ai cum hom esperdutz

Bernard de Ventadour.


Estat ai cum hom esperdutz

Per amor un lonc estatge;

Mas era m sui reconogutz

Qu' ieu avia fait follatge,

C'a totz era ades salvatge,

Car m' era de chan recrezutz;

Et on ieu plus estera mutz,

Plus feira de mon dampnatge. 


A tal domna m' era rendutz

Qu'anc no m' amet de coratge, 

E sui m' en tart aperceubutz,

Que trop ai fait lonc badatge;

Mas ieu segrai son usatge: 

De cui que m vuelha, serai drutz

E trametrai per tot salutz,

Et aurai mais cor volatge. 


Truans vuelh esser per s' amor, 

E cove qu' ab lieys aprenda;

Pero non vei domneiador

Que miels de mi s' i entenda;

Mas belh m' es qu' ab lieys contenda,

Qu' altra n' am plus bell' e melhor

Que m val e m' ajud' e m socor,

E m fai de s' amor esmenda.


Aquesta m' a fait tan d' onor,

Que platz li qu' a merce m prenda,

E membre 'l del sieu amador

Qu'el ben que m fara no m venda,

Ni m fassa far long' atenda,

Que lonc termini m fai paor;

Qu' ieu no vei malvatz donador

Qu'ab lonc respiet no s defenda.


Ma domna m fon al comensar

Franqu' e de belha companha;

Per so la dei ieu mais amar

Que si m fos fer' et estranha;

Que dregz es que domna s franha

Ves selui qui a cor d' amar:

Qui trop fai son amic preyar,

Dregz es qu' amix li sofranha. 


Domna, pensem del enginhar

Lauzengiers, cui Dieus contranha,

Que tan cum hom lor pot emblar

De joi, aitan se gazanha;

E que ja us non s' en planha; 

Lonc temps pot nostr' amors durar,

Sol, quan luecs er, vueilha m parlar,

E, quan luecs non er, remanha.


Dieu lau, enquer sai ieu chantar,

Malgratz n' aia Na Dolz Esgar,

E selh ab cui s' acompaha. (acompanha)

Fis Jois, ges no us puesc oblidar,

Ans vos am e us vuelh e us tenh car,

Quar m' etz de belha companha.


__


Quan vei la flor, l' erba fresqu' e la fulha,

E aug los chans dels auzels pel boscatge,

Ab l' autre joy, qu' ieu ai en mon coratge,

Dobla mos bes e m nays e m crois m bruelha; 

Que no m' es vis qu' om posca ren valer,

S' eras no vol amor e gaug aver;

Que tot quant es s' alegr' e s' esbaudeya.


Ja no crezatz qu' ieu de joy mi recreya, 

Ni m lais d' amar per dan qu' aver en suelha, 

Qu' ieu non ai ges poder qu' aissi m' en tuelha; 

Qu' amors m' assalh, que m sobresenhoreya, 

E m fai amar qui que ilh platz, e voler;

E s' ieu am lieis que no m deu eschazer,

Forsa d' amor m' i fai far vassalatge.


Mas en amor non a hom senhoratge:

E qui l' y quer, vilanamen domneya,

Que ren no vol amors qu' esser non deya:

Paubres e rics fai amors d' aut paratge; 

Si l' uns amics vol l' autre vil tener, 

Greu pot amors ab erguelh remaner, 

Erguelhs dechai, e fin' amors capdelha.


Ieu sec sella que plus ves mi s' erguelha, 

Et ella m fug que m fon de bel estatge,

Qu'anc pus no vi ni me ni mon messatge,

Per qu' ieu m' albir que ma dona m' acuelha;

Mas dreg l' en fas, qu' ieu m' en fas fols parer,

Quar per selha que m torn' a nonchaler, 

Esta ne aitan de lieis que non la veya.


Mas costum' es tostemps que folhs foleya

E ja non er qu' ieu eys lo ram no cuelha

Que m bat e m fier, per qu' ai razon que m duelha,

Quar anc no m pres d' autrui amor enveya;

Mas, fe qu' ieu dei lei e Mon Bel Vezer,

Si de s' amor m' en torn' en bon esper,

Jamais vas lieys non farai vilanatge.


Ja no m' aia cor fellon ni salvatge,

Ni contra mi malvatz cossels non creya, 

Qu' ieu sui sos hom liges, on que m' esteya, 

Si que del suc del cap li ren mon gatge, 

Mas mans juntas, li venc al sieu plazer; 

E ja no m vuelh mais de sos pes mover, 

Tro per merce m meta lai o s despuelha.


L' aigua del cor, qu' amdos los huels mi muelha, 

M' es ben guirens qu' ieu penei mon dampnatge; 

E conosc ben qu' ieu ai dig gran folhatge,

S' elha fai tan que perdonar no m vuelha, 

Quar mieus non sui, et ilh m' a en poder; 

Mais pert elha qu' ieu el mieu dechazer,

Per que l' er mal, s' ab son home plaideia.


Mon messatgier man a Mon Bel Vezer, 

Que silh que m tolc lo sen e lo saber

M' a tol mi dons e leys, que non la veia.

___


Lonc temps a qu' ieu no chantei mai, 

Ni m saubi far captenemen:

Mas ar no tem plueia ni ven, 

Tant sui intratz en cossire 

Cum pogues bos motz assire 

En est so, qu' ai aperit; 

Sitot no vei flor ni fuelha,

Miells mi vai qu' el temps florit,

Quar la rens qu' ieu plus vuelh me vol.


Totz me desconosc, tan be m vai, 

E s' om saubes en cui m' enten, 

Ni l' auzes mon joi far parven, 

Del miels del mon sui jauzire;

E, s' ieu anc fui bos suffire,

Era m' en tenc per garit,

Que re non sent mal que m duelha;

Si m' a pres jois e sazit

No sai si m sui aquelh que sol.


El mon tan bon amic non ai,

Fraire ni cozin ni paren,

Si m vai de mon joi enqueren,

Qu' ins en mon cor no l' azire;

E, s' ieu m' en vuelh escondire,

No s' en tenha per trait;

No vuelh lauzengiers mi tuelha

S' amor, ni 'n levon tal crit,

Per qu' ieu me lais morir de dol.

Lo cors a blanc, sotil e gai,

Qu'anc hom non vi tan avinen;

Pretz e beutat, valor e sen,

A trop mais qu' ieu no vos sai dire:

De lieys non es res a dire

Ab sol qu' ilh agues tan d' ardit

Qu' una vetz, quant se despuelha,

Me mezes en loc aizit, 

E m fezes del bratz latz al col.


S' ilh no m' aizis lai on ilh jai,

Si qu' ieu remir son bel cors gen,

Doncs per que m' a fag de nien?

Ailas! cum muer de desire!

Vol mi doncs mi dons aucire,

Quar l' am, o quar l' ai falhit?

Era 'n fassa so que s vuelha

Ma domna, al sieu chauzit,

Qu' ieu no m' en planh, sitot m' en dol.


Per sol lo bel semblan que m fai,

Quan pot, ni aizes lo cossen,

Ai tan de joi que sol no m sen;

Soven salh e volv e m vire,

E sai ben, quan la remire,

Qu'anc hom bellazor non vit:

Ni ges ves mi non s' orgoilla

S' amors, anz n' hai lo chausit

D' aitant quant mars clau ni revol.


Tan l' am que ren dir no l' en sai,

Mas ill s' en prenda esgardamen,

Qu' ieu non ai d' al re pessamen,

Mas cum li fos bos servire.

E s' ieu sai chantar ni rire 

Tot m' es per lei escarit.

Per merce 'lh prec que m' acuelha.

E pus tan m' a enriquit

No sia qui dona e qui tol. 

Pierre Rogiers. Ges non puesc en bon vers falhir

Pierre Rogiers.

(1) Quoique des fragments de cette pièce aient été imprimés dans le tome V du Choix des Poésies Originales des Troubadours, j' ai cru néanmoins devoir la reproduire ici tout entière.

Ges non puesc en bon vers falhir

Nulh' hora, qu' ieu de mi dons chan;

Cossi poiria ieu ren mal dir?

Qu'om non es tan mal ensenhatz

Si parl' ab lieys un mot o dos,

Que, s' es vilas, non torn cortes. 

Per que sapchatz be que vers es

Qu'el ben qu' ieu dic ai tot de lieys.


De ren als non pens ni cossir,

Ni ai desirier ni talan,

Mas de lieys, que 'l pogues servir, 

E far tot quant l' es bon ni 'l platz;

Qu' ieu non cre qu' ieu anc per als fos,

Mas per lieys far so que 'l plagues;

Que be sai qu'onors m'es e bes

Tot quan fas per amor de lieys.


Ben puesc los autres escarnir, 

Qu'aissi m suy sauputz traire enan, 

Que 'l mielhs del mon saupi chauzir;

Ieu o dic, e sai qu' es vertatz;

Pero motz n 'i aura gelos

Que diran mens, e non es ges, 

D'aisso no m cal ni no m'es res, 

Qu' ieu m say ben cossi s' es de lieys.


Greu m' es lo maltraitz a sufrir

E 'l dolors, qu' ay de lieys tan gran,

Don no m pot lo cors revenir; 

Pero no m platz autr' amistatz,

Ni mais joys no m' es dous ni bos,

Ni no vuelh que m sia promes;

Que s' ieu n' avia cent conques,

Ren no'ls pretz, mas cel qu' ai de lieys.


Bona domna, per vos sospir,

E trac greu pena e gran afan

Per vos, cuy am mout e dezir;

E quar no us vey, non es mos gratz;

Mas si be m' estau luenh de vos,

Lo cor e 'l sen vos ai trames,

Si qu' aissi no suy, on tu m ves;

E 'l ben qu' ieu ai, totz es de lieys.


Ailas! - Que t plang? - Laissi m morir.

- Que as? - Am. - E trop. - Ieu, oc tan

Qu'en muer. - Mors? - Oc. - Non potz guerir?

- Ieu, no. - E cum? - Tan suy iratz.

- De que? - De lieys don suy aissos.

- Sofra. - No m val. - Clama 'l merces.

- Si m fatz. - No y as pro? - Pauc. - No t pes,

Si en tras mal. - Noqua o fas de lieys.


Cosselh n' ai. - Qual? - Vuelh m' en partir.

- Non far. - Si farai. - Quers ton dan.

- Qu'en puesc al! - Vols t'en ben jauzir?

- Oc, mout. - Crei me. - Era diguatz.

- Sias humils, francs, lars e pros.

- Si m fai mal? - Suefr' en patz. - Sui pres.

- Tu? - Oc. - Si amar vols, e si m cres,

Aissi poiras jauzir de lieys.

Rambaud d' Orange. Assatz sai d' amor ben parlar

Rambaud d' Orange.


Assatz sai d' amor ben parlar

Ad ops dels autres amadors;

Mas al mieu pro, que m' es plus car,

Non sai ren dire ni comtar,

Qu'a mi non val bes ni lauzors

Ni los mals ditz ni motz avars; 

Mas ar sui vas amor aitaus,

Fis e bos e francs et liaus.


Per qu' ensenharai ad amar

Los autres bos domneiadors,

E, si 'n crezon mon ensenhar, 

Far lor ai d' amor conquistar

Tot aitan quan volran de cors;

E, si' ogan pendut o ars

Qui no m' en creira, quar bon laus

N' auran selhs qu'en tenran las claus.


Si voletz domnas gazanhar,

Quan querretz que us fassan honors, 

Si us fan avol respos avar,

Vos las prenetz a menassar;

E, si vos fan respos peiors,

Datz lor del ponh per mieg las nars;

E si son bravas, siatz braus:

Ab gran mal, n' auretz gran repaus.


Enquaras vos vuelh mais mostrar 

Ab que conquerretz las melhors:

Ab mals ditz et ab lag cantar

Que fassatz tuyt, et ab vanar,

E que honretz las sordeiors, 

Per lor anctas las levetz pars,

E que gardetz vostres ostaus

Que non semblon gleisas ni naus.


Ab aisso n' auretz pro, so m par; 

Mas ieu m tenrai d' autras colors,

Per so quar no m' a grat d' amar, 

Que jamais no m vuelh castiar

Que s' eron totas mas serors; 

Per so lor serai fis e cars,

Humils e simples e leiaus,

Dous, amoros, fis e coraus.


Mas d' aisso us sapchatz ben gardar,

Que so qu' ieu farai er folhors;

Non fassatz ver, que nescis par;

Mas so qu' ieu ensenh tenetz car,

Si non voletz sofrir dolors,

Ab penas et ab loncs plorars;

Qu' aissi lor for' envers e maus,

Si mais m' agrades lor ostaus... 


Mas be 'l sabra, mos Belhs Jocglars, 

Qu' ilh val tant, e m' es tan coraus,

Que ja de lieys no m venra maus.


E mon vers tenra, qu' era 'l paus

A Rodes, don son naturaus.