Movimén franjolí per la llengua catalana

Franja Viva

//


Franja Viva sou los mateixos que Moviment Franjolí , una charanga de panderetes aon lo directó es Óscar , desde Badalona , o un poble rebatejat Gramanet de Besòs, y mameu subvensions de la gencat per a extendre los països catalans, en lo estandarte de la llengua catalana a la vanguardia.

///

El independentismo catalán sigue creando disfraces para simular un apoyo popular masivo a sus tesis, dentro y fuera del Principado. La última tapadera se llama Moviment Franjolí, una supuesta “asociación aragonesa” que defiende la anexión a Cataluña de la franja oriental de Aragón. Sólo es una supuesta “asociación aragonesa” porque está dirigida desde Badalona, donde reside su coordinador, Óscar Adamuz. Es decir, se trata de simular desde Barcelona que los ciudadanos de la zona más oriental de Aragón (formada por unos 60 municipios) ansían unirse a unos hipotéticos Països Catalans independientes.
El propio coordinador del Moviment Franjolí,
Óscar Adamuz, explica en su perfil que está vinculado a cuatro entidades independentistas, casi todas ellas financiadas por la Generalitat catalana:
Omnium Cultural (el principal socio de Junts pel Sí junto a ERC, la ANC y PDC),
Acció Cultural dels Països Catalans, el sindicato independentista Intersindical-CSC y la red Enllaçats per la Llengua.

https://okdiario.com/investigacion/2016/12/31/montan-asociacion-aragonesa-dirigida-desde-badalona-apoyar-independentismo-catalan-636993

Gramenet de Besòs, 1979) és tècnic de metrologia i resident a Badalona. Des del 2012 coordina el Moviment Franjolí per la Llengua en defensa del català a la Franja. Participa en la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua. També gestiona el portal cooperatiu Acció Cultural dels Països Catalans, és militant d'Intersindical-CSC i voluntari d'Òmnium Cultural.

https://www.racocatala.cat/opinio/article/39859/panorama-dels-mitjans-catala-franja

https://www.racocatala.cat/opinio/article/39772/unes-agendes-catala-franja-perro-hortelano

https://www.racocatala.cat/opinio/article/39517/lensenyament-catala-franja-hi-ha-vida-despres-lapao

https://www.racocatala.cat/opinio/article/39199/sobre-unio-de-catalunya-arago

https://www.racocatala.cat/opinio/article/39011/sobre-catala-lus-llengues-corona-darago

movimentfranjoli@gmail.com

https://twitter.com/movfranjoli

https://www.facebook.com/Moviment-Franjol%25C3%25AD-per-la-Llengua-179778822178644/

http://movimentfranjoli.blogspot.com

Aquest cap de setmana adrecem dos actes que tindran lloc dissabte 5 d'agost a les comarques franjolines del Matarranya i prop de la Ribagorça.

L'acte celebrat al Matarranya, es iniciativa de la Llibreria Serret de Vall-de-roures que organitza la trobada Camins.

Per altra banda, cap al nord de la Franja de Ponent hi ha la jornada cultural "Coneix la Terreta" a Espluga de la Serra, al Pallars Jussà.

Naltres com a Moviment Franjolí hi serem al Matarranya a la Trobada Camins, també durant aquest cap de setmana obrirem un nou espai, "Coneixent la Franja de Ponent" on el nostre company José Ramón Noguero ens farà un reportatge sobre la seva estada al Matarranya.

Aquí us passem els cartells, en català, sobre aquests actes:

/ Les fotos se poden descarregá per a vóreles milló /

Per segon any consecutiu, el Moviment Franjolí col·labora en l'edició d'unes agendes en català per a l'alumnat de la Franja conjuntament amb el casal Jaume I de Fraga. La iniciativa és impulsada per la Plataforma per la Llengua.

Enguany s'ha endegat una campanya de donatius per fer arribar agendes en català a tots els alumnes de les escoles i instituts de les comarques franjolines. 

L'alumnat de les escoles de la Franja podrà tenir novament una agenda escolar en llengua catalana. La Plataforma per la Llengua, el Moviment Franjolí per la Llengua i el Casal Jaume I de Fraga tenen previst editar les Agendes de la terra per als alumnes de primària i de secundària. La voluntat és editar-ne novament 4.000 exemplars

Per cada aportació de 5 euros, es podrà enviar una agenda més a les escoles de la Franja. Així, les persones que ho vulguin poden fer les seves aportacions entrant al web de la Plataforma per la Llengua. Aquests donatius serviran perquè els nens i nenes facin servir una eina pedagògica en català, en el seu dia a dia i per dignificar el català a l'àmbit educatiu de la Franja de Ponent.

Les agendes proposen continguts basats en diferents iniciatives socials, a més de posar en relleu diferents dates de l'àmbit lingüístic català i d'afavorir la inclusió de dades referencials de la Franja, com els mapes comarcals, referències a autors franjolins o la toponímia pròpia i correcta. Entre les novetats, hi ha el decàleg 'Una llengua viva és una llengua que es parla' i el calendari escolar i festiu adaptat a l'administració aragonesa.

L'any passat les entitats van repartir 3.500 agendes que, amb la col·laboració de les associacions de pares i mares, van arribar a l'alumnat amb total normalitat i van significar un pas cap a la normalització del català, la llengua pròpia del territori.

El català és la llengua pròpia de les comarques de la Franja, i ha de ser un patrimoni a conservar per part dels pares, les mares, les escoles i l'Administració. Que els nens i nenes facin servir una eina pedagògica en català, en el seu dia a dia, és una manera necessària i bona de dignificar el català a l'àmbit educatiu de la Franja de Ponent. 

Des del Moviment Franjolí per la Llengua volem mostrar públicament el suport al català existent a la Franja de Ponent.

N'estàs orgullós de la nostra llengua pròpia?
Coneixes pintades, cartells  o murals que reivindiquin el català a les vies públiques de les comarques de la Franja?

Envian's les teves fotos a l'adreça electrònica: movimentfranjoli@gmail.com i entre tots i totes mostrem al món el nostre suport al català des de la Franja de Ponent!

#NoAmaguiselCatalà

#AlaFranjaEnCatalà

Decàleg per la conscienciació lingüística del català a la Franja.

La situació de la llengua catalana a la Franja de Ponent és molt precària. El trencament generacional de la llengua per via familiar és un fet a molts indrets del territori. L'escassa presència del català a l'escola, a les institucions públiques o als mitjans de comunicació fa d'agreujant.

Des del Moviment Franjolí per la Llengua i el Casal Jaume I de Fraga_ACPV llancem conjuntament una campanya per a fomentar l'ús social  i la dignificació del català, així com la conscienciació lingüística dels catalanoparlants de la Franja.

El català és la llengua pròpia de la Franja, un patrimoni cultural a preservar i un vehicle de comunicació vàlid per a qualsevol afer de la nostra vida. Les nostres actituds i usos lingüístics són bàsiques per mantenir viva la flama de la llengua.

Aquest decàleg està emmarcat dins dels actes de la campanya de Sant Jordi d'Enllaçats per la Llengua: "Llengua normalitzada, literatura sense fronteres". 

Octavi Serret: "Estic rebent felicitacions per la Creu de Sant Jordi de gent que no m'ho hauria imaginat mai"

L'Octavi Serret fa més de tres dècades que n'és propietari de la llibreria Serret de Vall-de-roures (Avgda. Hispanitat, 21), adscrita a la xarxa de llibreries de la Generalitat de Catalunya, havent esdevingut un punt de distribució de premsa i un focus cultural de primer ordre tant al Matarranya com a la resta de la Franja i les terres veïnes catalanes i valencianes (terra de cruïlla). Aquesta tasca de difusió literària i d'activisme cultural ha estat reconeguda recentment amb la distinció de la Creu de Sant Jordi. L'Octavi sempre té una activitat extraordinària, d'una vida dedicada al món de les lletres.

Marcel Pena

-Primer de tot, felicitats per la Creu de Sant Jordi.

Moltes gràcies. Es una cosa que no penses que te pugue passar.

-La llibreria Serret porta més de 30 anys sent referent de la literatura en català a la Franja. Com creus que han evolucionat els hàbits de lectura dels franjolins en este temps?

Hem anat a més perquè hem potenciat aquesta literatura, començant pels xiquets. Estan acostumats a veure només llibres en castellà, però jo els he ensenyat que poden triar el que vulguen, català o castellà. A partir d'ahí, s'ha de seguir fent pedagogia per a que això funcione.

-Quin és el tipus de llibre més demandat?

Els llibres que em demanen solen ser novetats, però normalment sóc jo qui els recomana. A la gent li agrada deixar-se recomanar. A més, amb el club de lectura, utilitzo les ferramentes digitals, la llibreria virtual i les crítiques de la web per arribar a la gent que li interessa.

-Què creus que aportarà la Creu de Sant Jordi al teu negoci?

Tindre un recolzament com una Creu de Sant Jordi m'ajudarà molt. L'any passat vam passar un primer trimestre molt dolent, després de cinc anys seguit d'una baixada de ventes. Gràcies al club de lectura i creant una fidelitat amb els clients a través de descomptes, hem remuntat el vol. El reconeixement de la Creu de Sant Jordi em dóna més força per seguir fent el treball que m'apassiona, que és recomanar llibres i fomentar la lectura en català.

-Quines són les especialitats literàries de la llibreria?

La nostra especialitat és la literatura en llengua catalana feta per autors del Matarranya i les Terres de l'Ebre. Tenim moltíssim material d'escriptors de la Franja dels últims 22 anys, des que es va recuperar el Premi Guillem Nicolau. A més, a través de la Fira del Llibre Ebrenc, vam afegir autors ebrencs en un intercanvi on jo vaig aportar els autors del Matarranya i la Franja.

-Què té el Matarranya, Maestrat i Terres de l'Ebre per ser un territori tant prolífic pel que fa a històries i autors?

És un territori molt ric que et permet desconnectar, i que a més dóna per a molta literatura. Els coneguts com "autors del boom" dels anys 70, sud-americans com Carlos Fuentes, Vargas Llosa, Gabriel García Márquez, van vindre al Matarranya en busca d'un punt on créixer literàriament. Avui en dia, encara vénen molts artistes forasters a instal·lar-se als masos, per aïllar-se i formar-se intel·lectualment.

-Com afecten les polèmiques de caire polític i lingüístic entre Aragó i Catalunya al consumidor de cultura del Matarranya?

Ara estem en un moment dolç. Els problemes van vindre a la legislatura anterior, però ara ja no hi ha cap conflicte. Aquí al Matarranya, els polítics han aprovat considerar el català llengua d'ús històric, també els del PP i el PAR.

Que se m'hagi donat a mi una Creu de Sant Jordi també és una demostració del moment que vivim. Estic rebent felicitacions de gent que no m'hauria imaginat mai que es pogués alegrar per una Creu de Sant Jordi en defensa de la llengua catalana. Ara es viu un clima molt més acceptable. Però hem de seguir treballant perquè sigui una bassa d'oli. La cultura és l'únic vehicle que tenim, mentre la política ho acaba trastocant tot.

-Quines novetats ens recomanaries de cara a Sant Jordi?

He preparat un PDF on incloc totes les recomanacions que faig per aquest Sant Jordi als meus clients. Però crec que els dos llibres que més es vendran són Argelaguesde la Gemma Ruiz, a qui tindrem el dia 29 signant llibres a la llibreria, i La filla del capità groc de Víctor Amela. Aquest últim ha fet una edició especial per Sant Jordi, amb una guia amb el recorregut que es fa al llibre pels Ports de Morella, de Beseit i la resta de pobles del Matarranya.

pesolaga, pesolagues

gen roína o que moleste

M'han dit que se diu a Lledó. An algún atre poble igual se diu, per ejemple a Bonansa, Ribera del Flamisell (segons lo dcvb)

La trilla 5,La trilla 1

http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/08/la-trilla-5la-trilla-1.html

La trilla 5, La trilla 1

Estendre: Del mún de garbes que se habie fet al carrechá, se anaben agarrán y se estenien per tota la era. Se soltaben les soguetes y se guardaben fora de la era, encara que sempre sen olvidabe alguna, que mes tart, al trillá, se enrollabe als silindros del trill y, al no podé doná voltes, fae mun, en ve de rodá y trillá la palla, ñabie que pará, eisecá lo trill, lleva la sogueta, torna a estendre lo mun que havie fet, y a seguí trillán.
Cuan ya estaben les garbes repartides per la era y sense soguetes, en les forques se estenien be les espigues, procurán que quedaren totes soltes y sense grapats, ni muns, si ñabie algún clá, se portabe un atra garba y se replenabe.
A la charrada anterior ya se ha esplicat les tres formes de estendre.
Trillá: Ará se posae lo trill damún de les espigues y se chunie lo animal o animals que anaen a treballá. A camins se posae detras del trill de silindros, lo de pedriñera, en un pes damún, pa chafá millo la palla.
Una persona se ficave damún del trill y escomensabe a doná voltes, procurán pasá per tota la trilla. Los demés sen anaben al hort, que estabe debais de la era a fe unes atres faenes.
Repetá les bores: cuan habie pasat micha hora o un poquet mes, ne venie un y, en una forca, anabe agarrán les espigues de la part de defora de tot lo rogle de la trilla, les que quedaven llun y lo trill no les podie alcansá, y les tirabe dintre del rogle pa que se pugueren trillá milló. Si la forma de estendre havie segut ñaben tonga o “rollet” se repetaben tamé les bores de la part de dintre y se fae lo matéis que a les bores de defora.
Rechirá: A la hora o aisí de haber escomensat a trillá, o cuan les espigues de la part de damún ya estaven prau chafades, puchae la chen y rechiraben la trilla (li donaben la volta, lo de devall u posaen a dal), aisó se fae en les forques, anan donan la volta total a les espigues. Cuan se acababe esta faena, la persona que habie trillat la primera hora descansabe y un atra ocupabe lo seu puesto y ell a treballá al hort.
Tot aisó se fae los camins que fare falta hasta que les espigues estigueren ben trillades.
Si no amenasabe troná, se parae pa diná, se anabe a abeura al/als animal/ls y sels disabe descansá un poquet, pa que pasturaren y pa que se revolcaren a la tiarra pa intentá llevas les mosques de damún que, en la caló, estaben mol pesades y s’els posaben a les tocadures y hasta los faen sangoneres.
Si ñabie nugols a la vista y según del costat que vingueren, no se parabe ni pa diná.
Al atre costat de la vall, ñavie un atra era, allí treballaben un matrimoni machó y un d’els fills, resien casat, en la seua dona.
Un dia que ñabie perill de troná, lo Luiset estabe donan voltes en lo trill; a la sombra del casalisi de la pallisa menuda estae lo rubio, tapat en una borrasa, intentan dormí la siesta, mentres arribabe la hora de repetá les bores.
De momen lo sagal veu que al atre costat, la parella chove está a la sombra, fen la siesta, pero de una manera rara, ella té eisecades les faldetes y ell los pantalons baisats. Lo sagal, la curiosidat dels críos, arreabe a la mula cuan lo casalisi no li disabe veure la funsió, y anabe a poquetet cuan lo espectacul ere a pantalla completa.
Lo rubio que, aunque li faltabe un bras, se enterabe de tot, li va pareise rara la forma de trillá del sagal y va aisecá los ulls, cap a un mirave lo crio y mentres diebe “serán marranos” se va eisecá de la borrasa y va muntá al trill, a la bora del crio, sense disali veure res mes.
Lo menut tot enfadat, pensae pos aisó tamé u fan los gosos y ningú tape res.
Lo rubio no va entendré que alló ere un d’els trevalls mes vells del mon. Lo que si que tos puc dí que als nau mesos no va naise cap de trilladó menudet. Igual n’ols van disá feu tranquils, feu be. Encara que yo crec que estaen tan ensenegats que no se van enterá de que tenien espectadós, sense pagá res per imaginás, perque no se veie res, la funsió.

Seguirá ......