- Un poc dures estes empanadilles, Carmen...
- La mare de Deu, Paco!!!! Que són mejillóns !!!
Una mica dures, una miqueta dures, un poc dures,
Musclos, moluscos,
A Nonasp y a Maella tamé se diuen musclos.
paraules, Matarraña, Matarranya, chapurriau, Teruel, Aragó, allacuanta, timó, romé, ruella, beure al galet, cantrella, trompina, goz, gozet, zaguera, carrera, zurda, garsa, cagarnera, fe un gotet, goted, pixacantons, cagamanecs, rabosa, rabosins, Calaseit, Calaceite, cohet, cohets, no pergues tan tems, que totes les entrades de este blog están a datres blogs, no soc tan sompo com tú. Encara que Google me trague unes URL, per un atre puesto apuntarán al mes sompo de Calaseit, que eres tú.
miércoles, 26 de septiembre de 2018
escarramat, escamarrat
escarramat, escamarrat, espatarrat, despatarrat,
en les cames ubertes
Va muntá ell damún, agüelo Sebeta :
en les cames ubertes
Menos cassá pokémons y mes cavá caballóns, que estéu agilipollats, copón
Va muntá ell damún, agüelo Sebeta :
Va prepará la burraen la albarday carrechadósy a un costat, va ficá lo rascle, en les púes de fiarroapuntán capa fora, ben lligat. Va muntá ell damún, escarramat, y sen va aná cap lo terme de Fórnols. Anabe un poc tart perque ere domenchey se habíe quedat a misa machó; fen de monaguillo, achudána misa al móssen.
Lligassa, vensill
Aragonés : Ligarzo, ligarza. Atadura de la gavilla con la misma mies.
Lligassa a Beseit pot sé un NUGO, o un VENSILL.
El tío Pascual de Simforosa lligant el vencill.
DCVB:
VENCILL m.
|| 1. Lligall fet d'un manoll de brins d'un cereal o d'espart, i a vegades de sarment, per a lligar les garbes quan seguen; cast. vencejo, tramojo.
Es pràctica molt seguida la de lligar vencills als troncs, Serra Calend. folkl. 176.
|| 2. Corretgeta que lliga el mantí amb el vergueró de la batolla (Puigcerdà).
Var. form. dial.: vencí, vencís, vincell.
Fon.: vənsíʎ (Valls, Reus); bənsíʎ (Rosselló, Conflent, Cerdanya, Ripollès, Solsona, Igualada, St. Martí SG, Sta. Col. de Q.); bensíʎ (Pont de S., Tremp, Urgell, Ll., Gandesa, Tortosa, Vinaròs, Morella, Val., Gandia); vensíʎ (Calasseit, Cast., Sueca, Alcoi, Pego, Sanet); benzíʎ (Llucena); bɛnsíʎ (Guardamar); bənsí (Ripollès, Empordà, Berguedà, Vic, Vallès); bənzí (Vilafr. del P.); vənsíј, vənsí (Mall.); vənsís (Mall., Men., Eiv.); binséʎ (Bonansa).
Pl.: la forma normal és vencills, però de la forma dialectal vencís s'ha format un plural vencisos.
Intens.: vencillet, vencillot, vencilló.
Etim.: del llatí vg. *vincīcŭlum, VINCULO , ‘lligam’ (derivat de vincire, ‘lligar’). La forma
ribagorçana vincell ve d'una forma llatina *vincĭcŭlum amb i tònica breu (la mateixa que ha donat en cast. vencejo).
|| 1. Lligall fet d'un manoll de brins d'un cereal o d'espart, i a vegades de sarment, per a lligar les garbes quan seguen; cast. vencejo, tramojo.
Es pràctica molt seguida la de lligar vencills als troncs, Serra Calend. folkl. 176.
|| 2. Corretgeta que lliga el mantí amb el vergueró de la batolla (Puigcerdà).
Var. form. dial.: vencí, vencís, vincell.
Fon.: vənsíʎ (Valls, Reus); bənsíʎ (Rosselló, Conflent, Cerdanya, Ripollès, Solsona, Igualada, St. Martí SG, Sta. Col. de Q.); bensíʎ (Pont de S., Tremp, Urgell, Ll., Gandesa, Tortosa, Vinaròs, Morella, Val., Gandia); vensíʎ (Calasseit, Cast., Sueca, Alcoi, Pego, Sanet); benzíʎ (Llucena); bɛnsíʎ (Guardamar); bənsí (Ripollès, Empordà, Berguedà, Vic, Vallès); bənzí (Vilafr. del P.); vənsíј, vənsí (Mall.); vənsís (Mall., Men., Eiv.); binséʎ (Bonansa).
Pl.: la forma normal és vencills, però de la forma dialectal vencís s'ha format un plural vencisos.
Intens.: vencillet, vencillot, vencilló.
Etim.: del llatí vg. *vincīcŭlum, VINCULO , ‘lligam’ (derivat de vincire, ‘lligar’). La forma
ribagorçana vincell ve d'una forma llatina *vincĭcŭlum amb i tònica breu (la mateixa que ha donat en cast. vencejo).
Suscribirse a:
Entradas (Atom)