domingo, 21 de marzo de 2021

vulgari lingua, Ydiomate Regni Maioricarum

 ORDINACIONS,  Y SVMARI DELS  PRIVILEGIS, CONSVETVTS, Y BONS VSOS DEL  REGNE DE MALLORCA.


ordinacions-sumari-privilegis-consuetuts-bons-usos-regne-Mallorca (PDF)

ORDINACIONS,

Y SVMARI DELS

PRIVILEGIS, CONSVETVTS, Y BONS VSOS DEL

REGNE DE MALLORCA.

DONATS A LA ESTAMPA PER ANTONI MOLL,

Notari, Sindich, y Archiver perpetuo de la

Vniversitad de dit Regne.

Comensats a Imprimir essent Iurats los M. Ill. y Magh. SS.

Ignaci de Torrella, Agusti Palou, Hieroni Pont des Mur,

Ioseph Amer, Iaume Matheu Suñer, y Hieroni Denus,

Y FINITS.

En tems dels M. Ill. y Maghs. SS. Francesch Brondo

Thomas Garriga, Iaume Morell, Gabriel Amengual,

Francesch Serra, y Iaume Llinás Iurats lo present

Añy. (Ni anno, ni ano como en galego, ni año, ni any, sino añy, con ñ y "y griega", en chapurriau "añ")

En Mallorca en Case de Pera Guasp 1663. (Igual es familia de Pere Ferrer Guasp)

D. PHELIPE POR LA GRATIA DE DIOS REY DE  Castilla, de Aragon, de Mallorca, &c. y por su Magd.
 

D. PHELIPE POR LA GRATIA DE DIOS REY DE

Castilla, de Aragon, de Mallorca, &c. y por su Magd.

Don Ioseph de la Nuza, y de Rocaberti Conde de Plasenciavisconde de Rueda, y Perellos Señor de la villa de Zeret en el Condado de Rossellon, y de las Baronias de Villarig, y Monbuy, del Conseio del Rey nro (la n tiene como una tilde o virgulilla) Señor, lugartiniente, y Capitan General del presente Reyno de Mallorca, é Islas adjacentes. Por quanto por parte de los Magnificos Iurados del presente Reyno, nos ha sido suplicado fuessemos servidos conceder licencia á Pedro Guasp Impresor, para poder imprimir vn libro intitulado: Ordinationes del Reyno de Mallorca, &e. Conpuesto é Peticion de dichos Magnificos Iurados por Antonio Moll Nott. Sindico, y Archiuero de la Vniversidad. Y nos teniendolo por bien: Por tanto por tenor de las presentes damos licencia, y facultad á vos dicho Pedro Guasp Impressor para que le podays imprimir en este Reyno. Sin aprovar lo contenido en el, sino para que se tenga notitia de lo que en el se refiere.

Dat. en Mallorca á 24. Abril 1663.

El Conde de Placencia.

Vt. Martorell Regens.

De Mandato suae Illmae. Dominationis

Mathias Garcia Nott. Secretarius Regiae A.M.

ORDINATIONES

NOVAE, VVLGO DICTAE DE MOSSEN PELAY

VNIZ.

NOVAE ORDINATIONES AEDITAE

sive facta in Maioricis per Magnificos Iuratos Regni, super tractandis causis, * litibus. die xx. mensis Decem- bris. Anno â nativitate Domini. Mccccxiij (1413). Gu bernante multum Magnifico Viro Pelagio Vniz, (Pelayo Uniz)

Milite Strenuo, cuius denominationem nunc retinent.

CRIDA.

Ara hojats que notifique a tot hom generalment de qualsevol lley, condicio, ó estement sialo Molt Honorabble Mossen Pelay Vniz Caualler Regent la Governacio de Mallorca. Que com los Honorabbles en Iaume Pontiró, en Nicolau de Pax, Misser Iuan Bernat de Oleza Doctor en lleys, Antoni Reynes, Ferrer de Comelles, en Bartomeu Botelles, Iurats lo Añy corrent del Regne de MALLORQVES á honor del Señor Rey, é per bon gouern del Regne de MALLORQVES, á cessar moltes diformitats, é excessos, é mals vsos de moltes males persones; e reduir tots los habitadors del dit Regne á bon estament, é regle, é bona conseruacio, e endresse; Ab Concell de Honorable Misset Iuan Berard Saui en dret, Aduocat llur, é de la dita Vniuersitat é de mols altres DD. é sauis en dret, é altres Sauis, é notables Personas: hajen fets certs ESTATVTS, é ORDINACIONS ques deguen seruar en la present Ciutat, é Regne de MALLORQVES; é aquells ESTATVTS, é ORDlNACIONS segons dret comu, e Priuilegis del Regne hajen presentades al dit Honorable Regent la

Gouemacio, que aquelles examinás, Authoritzás, é aprouás, é manás esser obseruades ab imposaments de diuerses penes. Lo qual Honor. Regent la Gouernacio, aquelles ha regonegudas, é examinades, é vistes moltes, é diuerses vegades, é ab solemne Consell, del Honor. Misser Francesch Morro Aduocat Fiscal del Señor Rey, é de moltes altres notables perçonas, Doctors, é Sauis en dret; é altres notables Ciutadans aquellas haje lloades, e aprouades é authoritzades ab imposaments de diuerses penes als fahents contra aquelles. Las quals per la longitud de llur tenor, é continencia nos podrien bonament al present publicar per estes. Per tant lo dit Honor. Regent, ab veu de la present intima, y notifica, é publica generalment la editio, é promulgació dels dits ESTATVTS, é ORDlNACIONS ab llurs penes manant á tots que aquelles deguen tenir, é obseruar segons llur sciencia, tenor, é concientia: é no fer contre aquelles en alguna manera, sots incorriment de les penes en aquelles imposades. Certificant á tots generalment, que les dites ordinacions trobará registrades en les Corts de la gouernacio, é del Balle de Mallor. é del Veguer de la Ciutat, ahont podran aquelles llegir, é veure; é pendre de aquelles trellatperço que de la obseruancia de áquelles ningu nos pugue escusar. Datt. Máioricvigesima mensis Decembris. Anno á Natiuitate Domini nostri Iesu Christi Millesimo Quadringentesimo decimo tertio.

REGNI MAIORIC. 

(De los textos en latín sólo se transcriben estas primeras páginas. Yo descargué el pdf y el formato txt, con muchísimos errores y trabajo inmenso para corregirlos, supongo que de archive.org; en mi web blog.ramonguimera.com subiré el pdf con este texto.

In nomine Domini Nostri IESV-CHRISTI, & eius gratia adiuuante, cum inter coetera substantialia, quae pertinent ad bonam stabilitatem, conseruationem, & prosperitatem cuiuslibet politiae, sit promulgatio, editio, & obseruatio legum vtilium, & necessariarú (esta ú es nasal, m, n), restringentium appetitus noxios incolarum illius politiae, vt in ea politia honesté vivatur, alter alterum non laedat, & vnicuiq; tribuatur ius suum. Cúm experientia docente, nec leges ciuiles per ora Principum diuinitus promulgatae, nec statuta, Regum, nec Ordinationes hac-(salta línea)cten9 in Maioricarum Regno aeditae sufficiant, ad tantas varietates, & illicitos conatus malorum hominum alter alterum se adinuicem defraudantes, damnificantes, & opprimentes; ea propter Honorabilis Iacobus Pontironi Domicellus, Nicolaus de Pax, Bernardus de Oleza, Legum Doctor, Antonius Raynés, Ferrarius de Comellas, & Bartholomeus Botelles lurati, Regni Maioric. Anni praesentis; virtute priuilegij Regij, ipsis Iuratis, & Vniuersitati dicti Regni indulti, super editione legum municipalium, statutorum, & Ordinationum cum authoritate, & approbatione Honor, viri Pelagij Vniz MilitisRegentis Gubernationem Regni Maioricarum de Consilio Venerabilis Iacobi Lugaya Iuris periti Asessoris sui, habitis plurimis tractatibus, colloquijs, consilijs, & deliberationibus; super ordinatione, & aeditione infrascriptorum, pro honore Regio, debita reparatione, ac reformatione status Iudicorum, & Curiarum Regni Maioric. necessitati, &

vtilitati, euidenti R. P. statuerunt, & aediderunt infrascriptas ordinationes, & statuta: quae omnia dictus Honorabilis Regens, de dicti sui honorabilis Assessoris consilio, prouidit, & mandauit seruari sup poenis, in ipsis contentis, ac registrari in Curijs Gubernationis Baiuliae (bájulo, batlle, balle), & Vicariae (vicario, veguer, vaguerCiuitatis Maioricarum, mandáns (a con virgulilla) ipsa voce praeconis publicari per loca publica, & solita Ciuitatis Maioricarum; Vt nullus, per ignorantiam se valeat excusare,

QVOD NULLA QVERIMONIA SIVE

petitio, siue exceptio oblata per Procuratorem admittatur, donec facta fuerit fides de potestate. I. Primo, quod nulla quaerimonia, nullaque suplicatio, vel petitio, in Iuditio admitatur per aliquem se praetendentem procuratorem, nisi sidem faciat de sua procuratione; nisi principalis agens, eum ibidem constituerit apud acta procuratoré (procuratorem). Et hoc idem seruetur in procuratore praetendente se procuratorem Rei, scilicet quod sua defensio non admittatur, nisi de suo mandato constiterit, tus prefertur ad tollendum nullitates processuum. Et á Ciuili fiat in medio, & in quacunque parte litis, si iam constitutos procuratores mori vel abesse contigerit; vel Dominus principalis cause duxerit illam per se; aut noui praetensi procuratoris procedere velint in eisdem causis, & quaestionibus. (A partir de aquí, sustituyo la mayoría de v por u. Muchas s y f se confunden.) QUOD PROCURATOR, TENEATUR continuare Causam etiam in Causa Apellationis. Item quod procurator, teneatur continuare ipsam Causam, & litem, usque ad sententiam inclusiué, & si appellauerit, & in aliquo actu postea processerit, teneatur continuare, usque quó sententia transeat in rem iudicatam; nec possit ipsi procurationi renuntiare, ex quo ipsam semel suscepit, etiam dicendo quod sibi non satisfit de salario. QUOD PRINCIPALIS, POSSIT PROCURATOREM REUOCARE, & ALIUM DE NOUO COSTITUERE. Item quod Dominus principalis Causae, possit procuratorem mutare, & reuocare, & alium de nouo constituere, dutamen (la u con un signo arriba), in continenti faciat fidem in processu, ut dictum est; posito quod talis procurator qui removebitur esset effectus Dominus litis. QUOD PRINCIPALES POSSINT EORUM causas per seipsos ducere, quod si fuerint semel per aliquam assignationem appraehensi, Citentur cedulis. IIII. Item, quod si actor, vel reus, non vult causam ducere per procuratorem, sed per se ipsum;ex quo semel aliqua assignatio, illum personaliter apprehenderit aliae subsequentes assignationes sibi fiant, si reperiatur: alias aurem si non reperiantur non fiant, & intimetur in sua habitatione, seu cum cedulis affingendis in Ianuis hospitij, vbi suum fouebit domicilium: & valeant tantum, quantum si personaliter sibi essent facte, usque ad deffinitiuam sententiam inclusiué: & hoc etiam habeat locum i forensi, & extraneo; nolente litigare per procuratorem dum tamen domus in qua hospitabitur sit nota; alias citari possit cum cedulis, in ianuis curiarum ponendis. QUOD QUERINONIA NON ADMITTATUR absque iuris firma (.) V. Item quod quod quaerimonia non admittatur, nec etiá (etiam) petitio, nisi cum firma iuris expressa; cui Reus, vel suus procurator, respondere teneatur infra vnicam diem, directé negando, vel confitendo cum firma iuris expressa: qua lapsa dilatione, habeatur, & censeatur in facto, & in iure pro responso, & pro firmato de iure, ac si responsum fuisset negatiué, cum firma iuris expressa: nec alia exceptio, vel dilatio proponi valeat per reum, vel eius procuratorem ad impediendam dictam responsionem directé faciendam. Exceptis tamen personis, in factis, & negotijs alienis succedentibus, & iustam ignorantiae causam habentibus. Et facta debita verificatione per querelantem, respondere teneatur quaerimonie expositae infra vnicam dilationem directé, & cum firma Iuris: alias habeatur pro responso negatiué: & firmato de Iure procedatur in causa. Et Nottarius, seu Scriba cause contrafaciens, pro qualibet vice, incurrat poenam centum solidorum. (100 sous, sueldos, solidos) POST FIRMAM DANTUR X. DIES AD RES- pondendum, & ponendum dilatorias exceptiones, & Iudicum recusationes. VI. (A la izquierda, margen) Vide Pragmat. erectionis Reg. Audientiae. Item si secuta responsione negatiué, tacité, vel expresse, facta quaerimonia, contingat supplicationem, libellum, vel petitionem offerri: vel iam oblatis cum ipsa quaerimonia, per actorem ad vlteriora procedi; fiat, & sequatur assignatio reo conuento decem dierum ad responsionedendú dictae supplicationi, libello, seu petitioni, directé lité (e con virgulilla) contestando. Infra quos decem dies praefixos, dictus reus quasuis proponere possit, & debeat omnes, & quascunque dilatorias habeat exceptiones ad quas vlterius non audiatur; nisi Euangelico iuramento afferuerit, eam quam proponere vel allegare voluerit de nouo fuisse exortá, seu ad eius notitiá nouiter pervenisse: ad quas exceptiones probandas detur terminus peremptorius, arbitrio Iudicis, secundum qualitatem ipsarum. Infra quam etiam actionem proponere teneatur ipse reus, quascunque habuerit recusationes aduersus iudicem, coram quo conuenitur, vlterius nó audiendus. Verú, vbi exceptio, vel recusatio legitima infra dictos decem dies proponitur; dicta assignatio non currat, donec, & quousque dicta exceptio, siue recufatio finita fuerit: que probari habeat infra tres dies, & infra alios tres terminari continuos; & his pronuntiatis, locum non habere: currant reo tres dies ad litem contestandam, alias habeatur pro contestata negatiué, alia intimatione minimé expectata. DE FORMA RECUSATIONUM IUDICIS vel Assessoris. VII. (Al margen izquierdo: Vide dicta Prag.) Item siquis voluerit aliquem Iudicem ordinarium, vel eius Assessorem recusare, teneatur, & debeat, infra dictam dilationem causas legitimas in forma iuris opponere. Et medio iuramento aduerare, quod illas malitiosé non proponit, nec diffugiosé; immo credit eas veras fore, & probabiles, ac legitimas: quas tamen, infra tres dies peremptorié prefigendos probare teneatur coram Honor. Gubernatore. Quibus recusationibus non probatis, vel cognito, & declarato illas non procedere, talis recusans censeatur eo ipso condénatus in omnibus expensis, quas alterá partem facere oportuerit. pro quibus fiat executio in continenti, cessante apellatione, & procedatur in causa; & si cognitum fuerit locum habere dictas recusationes, statuimus quód loco recusati Iudicis, alius non suspectus detur, & assumatur, & non adiunctus. QUOD LIS NON DIFFERATUR, PROPTER petitas expensas, si mutatur iudicium, vel petitio. VIII. Item si propter mutationem iudicij, vel correctionem alicuius petitionis, seu instantiae obtentae per alteram partem, peterentur missiones, quód propter ipsam petitionem ipsa lis vlterius prosequi non impediatur, sed quod de ipsis expensis in sententia diffinitiua, ratio habeatur. QUOD UTRIQUE PARTIUM FIAT ASSIGNATIO ad ponendum de facto. IX. Item quod factis positionibus, & articulis per actorem, vel renuntiato per eum ad ponendum, fiat assignatio reo vnica decem dierum ad ponedum, & articulandum, quidquid ponere tamen, & articulare voluerit de facto, vlterius non audiendus: vel si actor praetermiserit in causa procedere, stante, & requirente reo detur vnica dilatio sex dierum eidem actori peremptorié, & praecisé ad ponendum, & articulandum. Qui articuli, & positiones, fiant, & fieri debeant per vtramq; partem in vulgari lingua, & Ydiomate Regni Maioricarum. Et cum actor, siue reus praesentat articulos, positiones, siue capitula; in continenti teneatur, & habeat illas medio luramento aduerare etiam absente parte; aliás habeatur pro non praesentatis, & pro tali adueratione, per scriptorem aliquid pro salario non recipiatur.

Ydiomate Regni Maioricarum, vulgari lingua (Quizás continuará...)

viernes, 19 de marzo de 2021

Cor de Mare, noviala, Luis Arrufat Jarque

Desde ara se pot comprá en Amazon - Libros -, la meua noviala que vach ficá a esta paret allá pel 2019-2020.

Se titule “COR DE MARE”, está escrita en lo meu chapurriau.
Cuan la vach acabá de ficá, va ñaure algúns amics de aquí que me van di quels agradaríe tíndrela en papé y tornala a llichí.
Ahí la teníu, pa vatres. Pan eisos que me han descubiart, al ficá la de este añ, la de “Daball del Tellat” y als que los agradaríe seguí llichín coses en chapurriau.
An algúns tos ha pasat pel cap que, igual que a vatres tos va agradá, a lo milló los interesaríe a un atra chen, (chermáns, pares, amics, veins, coneguts), que un día van parlá en esta llengua nostra o que un día van tindre les costums que isen a eise llibre.
Me imagino que tamé ñaurá chen a la que nols va agradá. A lo milló, llichinla en papé, li trobes lo sentit.
Ha ñagut qui se ha emosionat al llichí los meus llibres, se ha sentit com si tornare an aquells añs, al seu poble, al seu carré, anán al campo, en fin, ha segut agrait y les meues lletres, al tancá los ulls, li han portat recuerdos, no tots bons, pero recuerdos al fin y al cap. Coses que ya teníe olvidades, perdudes en lo tems y que ara han tornat an ell. Eisa ere una de les meues intensións. Torná an aquells díes de patimén y podé ubrí los ulls y donat cuenta de que sol ere una son.
Si vols fé un regalo an algú que parle o ha parlat esta llengua aquí tindrás una posibilidat de fen un de bo.
Trate de chen del Matarraña, son de chen nostra, en les nostres costums y sobre tot en la nostra llengua.
Si te apetís llichí en chapurriau, si vols enrecordaten o coneise coses que pasáen an aquells añs, tens més de sincsentes págines de chapurriau antic. Ahí está la historia de “la Pili”, una de natres.
Bueno de momén sol “COR DE MARE”, Lo enlace es:



COR DE MARE, noviala, Luis Arrufat Jarque, Vallchunquera, Valjunquera

jueves, 18 de marzo de 2021

Maella, Jesús Pardo, chapurriau, mezcla, castellano, catalán, valenciano

Jesús Pardo, 

Ya habrán adivinado que en Maella se hablaba un idioma especial, el chapurriau, una mezcla de castellano, catalán y valenciano con vocablos y expresiones propias de cada uno de los pueblos de la ribera del Matarraña. Son muy loables los términos que definen utensilios y labores del campo, términos anatómicos, enfermedades y giros referentes a actitudes humanas, especialmente las peyorativas. En el colegio los chicos mezclábamos chapurriau y castellano, lo que daba lugar a situaciones hilarantes que los amigos ....

Ya habrán adivinado que en Maella se hablaba un idioma especial, el chapurriau, una mezcla de castellano, catalán y valenciano con vocablos y expresiones propias de cada uno de los pueblos de la ribera del Matarraña.

marca, Cristina Pardo

https://twitter.com/cristina_pardo/status/583755055460982784?lang=es

https://algente.com/con-rigor-periodistico-ironia-y-buen-humor-cristina-pardo-la-lia-parda-tener-un-trabajo-en-el-que-te-diviertes-es-la-leche/

Los FRANCHISTES y Cristina Pardo // Y un atra idiotada de los franchistes

https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/37/06/_ebook.pdf

MEM, MIM. Decimotercera letra del alefato arameo. Tiene forma inicial y final. Su sonido es "m". Número cardinal 40 y, prefijada con dálet, es el ordinal cuadragésimo. Su origen pictográfico se refiere a unas olas o aguas; en hebreo y arameo, agua se dice mayim y maya, respectivamente.

mem, arameo, maya, mayim




https://es.wikipedia.org/wiki/%F0%90%A4%8C

lunes, 15 de marzo de 2021

Manel Ramoneda VS José Luis Tivi

Manel Ramoneda VS José Luis Tivi 

1) Joan Cristòfor Colom, noble català, expert mariner, comandant en cap de vaixells del segle XV, viatja, encomanat pel potent lobby mercantil i comercial català, a la recerca de nous mercats on intercanviar mercaderies. Topa amb unes terres inconegudes, creient ell, les índies.

Y llama "la Española" a la primera isla que avista...


Joan Cristòfor Colom, noble català, expert mariner, comandant en cap de vaixells del segle XV, viatja, encomanat pel potent lobby mercantil i comercial català, a la recerca de nous mercats on intercanviar mercaderies. Topa amb unes terres inconegudes, creient ell, les índies.  Y llama "la Española" a la primera isla que avista...


Completen el silogismo: 1. VOX es la manera de ser y de pensar de España: racismo, incultura y crimen a partes iguales. 2. Los colonos españoles [en Cataluña] son subhumanos desarraigados con un nivel cultural que los descalifica como personas. ¿De dónde es y a qué vota Manel?

Els colons espanyols, són desarrelats amb un nivell cultural sota mínims per ser qualificats de persones humanes. Subhumans que pretenen substitució de tot allò que a ella no els agrada o no comprenen per un defecte personal.

Els colons espanyols, són desarrelats amb un nivell cultural sota mínims per ser qualificats de persones humanes. Subhumans que pretenen substitució de tot allò que a ella no els agrada o no comprenen per un defecte personal.

Vox, Vox és la manera de ser, de pensar i de fer, és el model ´españa´. Racisme, incultura i crim a parts iguals. El cap i responsable principal d'aquesta vergonya per a la humanitat, és el Borbó. Fàstic.

Vox, Vox és la manera de ser, de pensar i de fer, és el model ´españa´. Racisme, incultura i crim a parts iguals. El cap i responsable principal d´aquesta vergonya per a la humanitat, és el Borbó. Fàstic.


Este especimen con discurso nazi se considera de izquierdas y así lo expresaría en sondeos y, peor, es considerado como tal por el entorno y resto de la izquierda. Y esto es característico de Cataluña. En el resto de España, este señor se define y se señala como UN FACHA ULTRA.

Para los nuevos, este discurso no es inédito en ERC. Su mítico e idolatrado secretario general Heribert Barrera, al que homenajea Torra, defendía el supremacismo sin complejos, así con los “niggars”, como con los “xarniggars”.

Heribert Barrera, inmigrantes, emigrantes, peligro, Catalunya


"No pretendo que un país haya de tener una raza pura; esto es una abstracción. Pero hay una distribución genética en la población catalana que estadísticamente es diferente a la de la población subsahariana, por ejemplo. Aunque no sea políticamente correcto decirlo, hay muchas características de la persona que vienen determinadas genéticamente, y probablemente la inteligencia es una de ellas". "El cociente intelectual de los negros de Estados Unidos es inferior al de los blancos". "A mí no me parece fuera de lugar esterilizar a una persona que es débil mental a causa de un factor genético".

"No pretendo que un país haya de tener una raza pura; esto es una abstracción. Pero hay una distribución genética en la población catalana que estadísticamente es diferente a la de la población subsahariana, por ejemplo. Aunque no sea políticamente correcto decirlo, hay muchas características de la persona que vienen determinadas genéticamente, y probablemente la inteligencia es una de ellas". "El cociente intelectual de los negros de Estados Unidos es inferior al de los blancos". "A mí no me parece fuera de lugar esterilizar a una persona que es débil mental a causa de un factor genético".

razas catalana vasca

domingo, 14 de marzo de 2021

Lo mosen cisteller. La Pobleta.

Lo mosen cisteller.

A la pobleta ñavie un mosen que ere cisteller.
La Pobleta es un lloc prop d´aci que te moltes masades i los masoves tots los dumenges anaven a misa major.   
Va aplegar lo dumenge i a la hora d´anar a misa no tocaben. Los masoves se van esperar hasta que casi se va fer hora de brenar. Al no tocar van anar a vorem si lo mosen estabe mal.
Lo mosen, al veulos, se va extra
ñar i los va dir que agon anaben.
Los masoves li van dir que ere dumenge. Pero lo mosen diebe que no, per que cada día fie una cistella i sol ne teníe cinc i tenie que tinne sis; "Bueno a lo millor es que algun día se li va olvidar de fela", li van dir al Mosen. 
Bé, pero ja que au vengut anem a la Iglesia i vos fare unes vespretes pa que pugau aplegar a bremar a casa.
Van anar a la Iglesia i pa predicadora tenie un vanasto de vimens, se va calvar dintre i los va dir:
¡Tres portadores,
carrega i mija!
¿Me veeu?
¡Si!
¡Pues ja no me veeu!
Y se va amagar a dintre del vanasto.


mosen, Cisteller, mossen, La Pobleta


https://www.castelloninformacion.com/pobleta-fiestas-agosto/
 

regnes catalans, Joan Binimelis, Juli Moll Gómez de la Tía

regnes catalans. Joan Binimelis. Descripció particular de l'illa de Mallorca e viles. Edició a cura de Juli Moll i Gómez de la Tía (la agensia de Mortadelo y Filemón no, es lo seu apellit, apellido, linatge, cognom, cognome, etc.) 
Monuments d´Història de la Corona d´Aragó, V.

regnes catalans. Joan Binimelis. Descripció particular de l'illa de Mallorca e viles. Edició a cura de Juli Moll i Gómez de la Tía (la agensia de Mortadelo y Filemón no, es lo seu apellit, apellido, linatge, cognom, cognome, etc.)  Monuments d´Història de la Corona d´Aragó, V.

https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7326742

https://www.raco.cat/index.php/LlenguaLiteratura/article/view/90167

https://archive.org/details/A1111313

Ordinacions y Sumari dels privelegis, consuetuts, y bons usos del regne de Mallorca.

Cabrera, Carles. «Binimelis, Joan: Descripció particular de l’illa de Mallorca e viles. Juli Moll i Gómez de la Tía (ed.), València: Publicacions de la Universitat de València i Institut Cartogràfic de Catalunya, 2014.». Llengua i literatura, [en línia], 2016, p. 196-9, https://www.raco.cat/index.php/LlenguaLiteratura/article/view/306358

L’última consideració ha d’anar referida al partit pres que adopta Mestre tot al llarg del seu assaig: la concepció de l’obra de March com un tot coherent i si-multani, exposició d’una «recerca ontològica del jo» que es pot reconstruir llegint els fragments que millor la descriuen. Aquesta manera de procedir comporta el perill  d’anar  sumant  lectures  descontextualitzades,  equiparant-ne  els  sentits,  en  una obra que es va produir al llarg de més de trenta anys. Per exemple, en el context de la poesia XCIX els versos 81-88 no presenten la damnació del poeta pel fet d’haver esdevingut amador, sinó la seva desesperació pel fet d’amar carnalment i a desgrat aquella a qui havia amat honestament. I en els versos 81-88 de la poesia CXIV no hi ha complaença en la pròpia condemna, perquè el context és la tristesa per haver perdut l’amor. El caràcter introspectiu de la poesia de March és evident, però també és cert que la constitueixen composicions de contingut amorós, moltes adreçades a dames concretes emprant-hi un senyal caracteritzador (l’oferta d’amor honest a Llir entre cards, que recull la interpretació mariana del Càntic dels càntics feta per sant Bernat, és diferent de l’oferta d’amor honest a Plena de seny, centrada en l’enteniment); s’hi troben també motius i invocacions que les agrupen, al·lusions a la condició personal i a l’edat, i un context cortesà al qual fan referència molts de versos. Per a treure’n l’entrellat convé no desatendre aquestes indicacions que hi va deixar el poeta mateix, sobre la varietat de la seva experiència.


BIBLIOGRAFIA
Mestre (2009): Marina Mestre Zaragozá, «El papel de la antropología augustiniana en la poesía de Ausiàs March», El Criticón, 107, p. 11-27.BiniMelis, Joan: Descripció particular de l’illa de Mallorca e viles, Juli Moll i Gó-mez  de  la  Tía  (ed.),  València:  Publicacions  de  la  Universitat  de  València  i  Institut  Cartogràfic  de  Catalunya,  2014;  «Fonts  Històriques  Valencianes»  60.
Carles Cabrera STEI - Universitat Catalana d’Estiu carlescabreravillalonga@gmail.com
el menorquí Juli Moll i Gómez de la Tía ha estat el responsable de l’estudi introductori i de l’edició crítica de la versió catalana —que és l’original manuscrita del Llibre V de la Història general del Regne de Mallorca de Joan Baptista Binimelis i Garcia  (Manacor,  1538/9  –  Palma,  1616),  que  només  s’havia  imprès  per complet i en traducció castellana l’any 1927 a La Última Hora de Josep Tous. 

En total, set llibres conformen aquesta Història general del Regne de Mallorca: els tres primers els ocupa la història de Mallorca des del Diluvi Universal fins a Felip I d’Aragó (II de Castella); el quart, les descripcions eclesiàstica i politico administrativa del Regne; la geogràfica i econòmica, aquest cinquè que comentem; les biografies de mallorquins il·lustres en santedat o en lletres, el penúltim, i sobre la Guerra de les Germanies a Mallorca, el darrer. Però el cinquè, Del Llibre que tracta  de  la  descripció  particular  de  la  illa  de  Mallorca  e  viles,  e  d’algunes  coses  memorables que en ella s’han seguides, engloba la part més interessant del con-junt i és inèdita en el sentit que no reprodueix pas papers d’altri. Aquest segment, doncs, és el que ara apareix en una primera edició crítica que estampen l’Institut Cartogràfic de Catalunya en col·laboració amb les Publicacions de la Universitat de València, la mateixa universitat on, val a dir-ho, Binimelis va cursar estudis de medicina abans de partir a Roma a completar els de teologia. Juli Moll recull les variants de les nombroses còpies catalanes, fragmentàries algunes, que ens n’han pervingut, però només inclou les que reputa com les més significatives  perquè  no  ha  pretès  fer-ho  de  cap  altra  manera.  El  manuscrit  de  Jordi Fortuny de Roesques (F), de mitjan segle XVII, que es conserva en bon estat a la Biblioteca Municipal de Palma, ha servit com a còpia base per ser el més antic, complet i plausiblement directe de l’original. En aquesta edició, Moll subnormalitza la u i la v, la i i la j, les caixes altes i les baixes, l’accentuació, les aglutinacions, els apòstrofs, els guionets i els punts volats, segons escaigui en cada cas; en canvi, la transcripció de les variants, que es reserva per a les notes al peu, és totalment literal. D’aquesta manera, l’edició en paper ve acompanyada amb un aparat de variants com pertoca en una edició crítica que arriba, no obstant això, absolutament mancada de notes al marge que ens ubiquin mínimament el context històric i geogràfic de l’autor en qüestió i que es troben totes emplaçades en un disc compacte als peus de plana i als distints apèn-dixs  (sobre  el  marc  geopolític  i  històric  de  l’època  de  Binimelis;  les  esglésies  i  convents de la Ciutat de Mallorca; la biografia dels bisbes de Mallorca Lorenzo Campeggio i Joan Vic i Manrique de Lara; del comerç de Mallorca i de la impo-sició  de  la  Consignació,  i  un  índex  dels  set  llibres  que  integren  el  conjunt).  Tal  volta, aquesta funció hauria fet més sentit al preàmbul de l’edició impresa que no pas a la digital, encara que segurament aquest mecanisme permetia d’estalviar-se els costos excessius del paper sense haver de retallar gens la contribució de Moll. A més d’això, el cd permet d’incloure una edició filològica de l’obra amb orto-grafia  modernitzada  —ben  acurada,  i  que  també  hauria  pogut  ser  publicada  en  paper en comptes de l’altra—, una justificació de l’stemma codicum, comentaris a banda al resum ampli d’un article de Mossèn Antoni Maria Alcover sobre la llen-gua  de  Binimelis  aparegut  al  Bolletí  de  la  Societat  Arqueològica  Lul·liana  l’any  1916 amb motiu del tercer centenari del decés de Binimelis, un glossari i un suple-ment bibliogràfic dels estudis historiogràfics del segle xVials Països Catalans. Binimelis havia rebut del lloctinent general de Mallorca, Lluís de Vic i Man-rique de Lara, germà del bisbe suara esmentat, l’encàrrec d’elaborar un mapa de llengua_literatura_26.indd   19718/01/16   09:38

198Llengua & Literatura, 26, 2016Llengua & Literatura. Núm. 26 (2016), ps. 131-247Mallorca que hagué de realitzar in situ. L’objectiu era poder dotar la costa illenca de  millors  estructures  per  repel·lir  els  atacs  pirates  successius  que  es  patiren  a  l’Arxipèlag des de l’Edat Mitjana i durant tot el període modern. Malauradament, la contribució cartogràfica de Binimelis s’ha extraviat, però del plànol en trauria el  suc  per  confeccionar  amb  posterioritat  el  llibre  que  ressenyem  aquí,  per  tal  com, un cop enllestida la planta geogràfica, els jurats mallorquins li encomanaren la redacció de la Història general del Regne de Mallorca per encastar-l’hi. Huma-nista i típic home total del Renaixement (compongué estudis de caràcter mèdic, astronòmic, matemàtic, històric, etc.), la seva personalitat constituïa la ideal per emprendre  l’escriptura  d’una  obra  de  les  característiques  i  l’envergadura  que  aquesta reclamava. Així, el manacorí intentà, per bé que mai no n’ostentés el títol oficial ni arri-bés a ser-ho realment, el primer cronista del Regne de Mallorca a l’estil del que succeïa amb Jerónimo Zurita a l’Aragó, Pere Gil a Catalunya o Pere Antoni Beu-ter  i  Martí  de  Viciana  a  València.  Moll  considera  factible,  en  aquest  sentit,  que  Binimelis prengués precisament la crònica d’aquest darrer autor com a paradigma a seguir. Quant a la llengua, efectivament, com observà Mossèn Alcover, s’hi detecten certs hispanismes lèxics —per bé que alguns dels que Alcover citava són altrament llatinismes,  com  s’afanya  a  remarcar  Moll  en  el  disc  compacte.  I  tampoc  és  d’estranyar que un lingüista com l’eclesiàstic de Santa Cirga s’hi sentís atret per tal com  el  text  binimelià  és  altament  atraient  des  del  punt  de  vista  dialectològic  per  determinar la proximitat entre el mallorquí del sis-centsi el nostre, per exemple, en el tancament de la o àtona en u quan la segueix una u a la síl·laba següent (custum, Muntuïri) —un fenomen força residual en el mallorquí actual— o l’ús de la desinèn-cia -e que fa servir, per norma general, en la primera persona del present d’indicatiu, que es podria considerar un tret de valencianisme fruit del seu pas per València.El tom s’enceta amb la descripció de Mallorca i Palma, i com una introducció, del temperament i els mals que s’atribueixen als mallorquins, però aquesta part té poc o gens a veure amb la resta. A partir d’aquí, anirà desglossant els pobles de l’illa en el sentit de les agulles del rellotge. Es refereix a les viles principiades en temps del rei Jaume II començant per la costanera de Felanitx en direcció a Sant-anyí i seguint per les d’interior. Al final de cadascun d’aquests capítols «munici-pals», per anomenar-los d’alguna manera, Binimelis inclou una reproducció del terme amb els noms de les cales que aplega, si n’hi ha, i també les viles i posses-sions innominades que hi pertanyen. La descripció de cada poble sol estar sempre tallada  pel  mateix  patró:  confins,  nombre  d’habitants,  collites,  bestiar,  llogarets  que en formen part, etc. Puntualment, s’hi afegeix algun episodi històric, de vega-des a tall de subapartat, però no sempre, com ara la del primer desembarcament dels moros a Andratx, dels turcs a Valldemossa, d’algerians a Sóller o Pollença (en què també ens explica l’enfrontament entre Dragut i Joan Mas que va donar inici a la cèlebre batalla de moros i cristians que anualment commemoren els pollen-cins) o de l’edificació de la murada de la ciutat d’Alcúdia. D’aquesta vila, emperò, llengua_literatura_26.indd   19818/01/16   09:38

Ressenyes199Llengua & Literatura. Núm. 26 (2016), ps. 131-247bota a Artà, tot i esmentar Santa Margalida, i d’Artà a Manacor per tal com Son Cervera i Capdepera constituïen un únic i extens municipi amb Artà fins que se n’independitzaren devers mitjan segle xix. De Manacor, Binimelis salta a Inca i llavors a Montuïri, al pla, situada com Inca al mig de l’illa i que fins a l’any 1300 incloïa també Algaida, Llucmajor, Porreres, Felanitx, Campos i Santanyí. Si fa no fa tots aquests termes coincideixen amb els de la Mallorca actual, per bé que un bon grapat dels que aleshores encara eren sufraganis d’altres (com Deià de Vall-demossa,  Fornalutx  de  Sóller,  Sant  Joan  de  Sineu,  Consell  d’Alaró,  Costitx  de  Sencelles...) avui dia són municipis de ple dret igual que els altres i semblantment s’han desmembrat aquests macromunicipis com ara Inca o Montuïri. En definitiva, l’aparició de l’edició crítica de la Descripció particular de l’illa de  Mallorca  e  viles  per  part  de  les  Publicacions  de  la  Universitat  de  València  i  l’Institut Cartogràfic de Catalunya esdevé una aportació significativa a la nostra història cultural. La seva impressió, en aquest sentit, servirà com a fonament per a una futura i primera edició completa en català de la Història general del Regne de Mallorca de Joan Binimelis, un autor que, malauradament, és encara, ara com ara,  massa  desconegut  entre  nosaltres.  Esperem  que,  com  sembla,  amb  aquesta  publicació s’hi comenci a posar remei; de moment, i en aquest sentit, el lector ja té al mercat a la seva disposició un altre llibre de Binimelis: Sobre els vicis de les dones i el seu tarannà variable / Catàleg de dones especialment sàvies, sota la di-recció d’Alexandre Font Jaume(Lleonard Muntaner Editor, 2014). Aguiló, Marià: Cartes sobre el Renaixement. Materials, Margalida Tomàs (ed.), Lleida: Punctum, 2014.Joan MaSi ViVeSUniversitat de les Illes Balears, Departament de Filologia Catalana i Lingüística Generaljoan.mas@uib.catL’incansable activisme cultural de Marià Aguiló en defensa de la cultura ca-talana és força conegut i també ho és el paper, tan important, que va tenir en la consolidació de la Renaixença. Ningú no posà més fe que ell en la recuperació de l’ús culte de la llengua, ni esmerçà més esforços en l’arreplega dels materials que més podien dignificar-la (obres impreses en català, poesia tradicional, refranyer, rondallística, literatura antiga, mots i citacions per al diccionari, etc.). Tanmateix no arribà a tancar cap dels projectes que endegà i, per això, i pel seu caràcter més aviat indolent, va ser una figura discutida, abans i després de la seva mort. Amb tot,  l’edició  pòstuma  progressiva  de  les  obres  que  deixà  pràcticament  més  o  menys enllestides (els tres volums de les Poesies completes, el Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860, el Diccionari Aguiló, i, més recentment, l’Obra  en  prosa,  els  Poemes  inicials,  el  Rondallari  Aguiló  i  els  Focs

lunes, 8 de marzo de 2021

HIFE, català, fa vómit

 https://www.hife.es/ca-ES

La Hispano de Fuente En Segures, S.A. (HIFE, SA), va ser fundada el 1915.


La gramática de la lengua catalana, por Pompeyo Fabra, escrita en castellano, es de 1912.

Si esta empresa se va fundá al 1915 a Benassal, Castelló, tenín gramática de la llengua valenciana desde siglos atrás, lo epítome de Carlos Ros, etc, o be esta del 1915, https://www.avl.gva.es/documents/31987/65233/GNV, podríen fé un esfors, que no se herniaríe dingú.  

gramática, Pompeyo Fabra, lengua catalana, escrita en castellano

És difícil resumir breument 100 anys de transport En essència, l'empresa comença el seu camí per terres de la Província de Castelló de la Plana. Neix a Benassal. El Hispano Suiza matrícula CS-17, va ser el seu primer vehicle. A partir d'aquest primer vehicle i mitjançant línies regulars, pràcticament cobreix tota la seva província de Castelló i àmplia serveis regulars a València.

Casi com lo Santana de brandy Segarra

 

• Paral·lelament, a 1.927, inaugura la primera estació de servei de Tortosa "Estació de Servei 4 Camins, SA" per a subministrament de carburs en general.

 

• El 1925, Hife arriba a Catalunya amb l'adjudicació de la línia regular Tortosa - Valderrobres i Tortosa - Vinaròs. Durant aquesta època, l'empresa va creixent adquirint i consolidant línies regulars a les províncies de Tarragona, Comunitat d'Aragó i pròpies de València i Castelló.

 

• En els anys '50, entra al mercat discrecional amb bases a Madrid i Barcelona, ​​a més d'adquirir experiència internacional amb la línia regular entre Barcelona i Frankfurt. En aquesta època s'obre el primer bar a l'estació d'autobusos de Tortosa.

 

• En els anys '70 s'inaugura el primer Restaurant "SNACK BAR Cap de Ball" i també es crea VIATGES ESPATUR. A la fi dels '70, Hife arribarà en línia regular fins a Barcelona, ​​inaugurant la línia per autopista La Ràpita - Amposta - Tortosa - Barcelona. També es crea una línia regular internacional que unia Madrid, Saragossa i Barcelona amb Gènova, Florència i Roma.

 

• En els 80 ', HIFE estableix taquilles a Tarragona, Salou, Cambrils i Peníscola. Comença els seus serveis des de Saragossa a la Costa Daurada i Costa de Azahar. També s'estrena ell nou Hotel Bus o autocar cotxe-llit, amb viatges discrecionals per tota Europa.

 

• En els anys '90, Hife inicia el servei urbà de Tortosa que realitzava Autobusos Ebre. Mitjançant unió d'empreses arriba en línia regular a Madrid des de Tarragona i Salou. Més tard, amplia serveis unint el Nord d'Espanya (Sant Sebastià, Bilbao, Vitòria, Pamplona i Osca) amb la Costa Daurada i de Tarongers.

 

• En una època d'avenços tecnològics, s'adapta creant la targeta xip amb contacte amb la qual tots els clients gaudeixen d'un descompte pel seu ús i crea la pàgina web www.hife.es

 

• En 1992 el grup HIFE és seleccionat pel Sponsor americà Mars Company, per al transport en les Olimpíades de Barcelona'92 dels visitants procedents de més de 40 països. (Els catalans inclosos)


En 1992 el grup HIFE és seleccionat pel Sponsor americà Mars Company, per al transport en les Olimpíades de Barcelona'92 dels visitants procedents de més de 40 països.

 

• Crea la majorista Hifetours que depèn de Viatges Terminaltour, sl i s'especialitza en congressos, grans grups i receptora turística. Amb el naixement de Port Aventura crea paquets turístics dedicats al parc temàtic.

 

• HIFE veu premiat el seu esforç i el 1997 és seleccionada a Espanya "millor empresa de l'any en transport de passatgers en línia regular".

 

• Inicia el s. XXI ampliant els seus serveis i obrint 2 restaurants Cap de Ball a Tortosa, a més de 3 agències minoristes La Pineda i Tortosa. Adquireix també la majoria de l'Estació de Servei Estadi amb l'abanderada Cepsa creant un pàrquing per a vehicles industrials de 150 places de vehicle industrial.

 

• L'estiu de 2004 és seleccionada com Transportista Oficial del Mundial de Rem que es va celebrar a Banyoles (Girona) i en què van competir 67 països de tot el món. S'inicia el transport urbà a la localitat costanera de Calafell i Amposta.

 

• En 2005 i amb motiu de la celebració del 90 Aniversari de Hife es presenta el llibre "Veus i Teclats". Tota la recaptació es destina a la "Associació de Malalts d'Alzheimer de les Terres de l'Ebre".

 

• El 2008, la majorista Hifetours és triada agent oficial de vendes d'entrades per a l'Expo Saragossa 2008 i es inicial el transport urbà a Peníscola, Torredembarra i Cubelles.

 

• El 2009, HIFE adquireix les concessions de l'empresa Automòbils Baix Aragó, SA (Abasa) que connectava les principals localitats del Baix Aragó amb Alcanyís i Saragossa, i disposava també de diverses línies a les províncies de Terol i Saragossa. Realitza a més el servei Teruel - Alcanyís - Gandesa - Reus - Barcelona, ​​i Saragossa amb Belchite, del Burgo d'Ebre, Escatrón, Casp, Alcorisa, Andorra de Terol, Azaila, etc. Igual que HIFE, realitzava serveis discrecionals nacionals i internacionals, així com serveis de transport adaptat i per a persones discapacitades. Gràcies a la unió de les dues xarxes de transport, HIFE millora considerablement el servei entre les comunitats d'Aragó, Catalunya i València.

 

• El 2010 crea el Bono Virtual. Una targeta amb descompte de venda exclusiva per Internet.

 

• El 2011 adquireix l'empresa Autocars Segarra, SL, fundada el 1.902 amb una llarga experiència en el món del transport de viatgers a la Província de Tarragona tant en línia regular com a discrecional. Estableix base a Tarragona.

 

• L'any 2013 Hife inaugura base a Alcanyís i se suma a les ja operatives de Saragossa, Vinaròs, Tarragona, Tortosa i Calafell. També aquest mateix any, comença a gestionar l'Estació de Servei Cervantes, a Tortosa.

 

• També a l'agost de 2013 presenta la seva primera base fora d'Espanya, a Malabo (República de Guinea Equatorial) on comença a treballar línies regulars, transport escolar i servei per a empreses d'aquest país africà. Al novembre d'aquest mateix any, Hife-GE, transporta a membres de la Selecció Espanyola de Futbol, ​​VIP 'si premsa en general, durant la visita d'aquesta selecció a Malabo per a la realització d'un partit amistós entre les seleccions de Guinea Equatorial i Espanya .

 

• L'any 2015, coincidint amb el Centenari de la fundació de l'Empresa, presenta el llibre "Hife, Cent anys de Companyia". També amplia expedicions a Barcelona i Tarragona des de les Terres de l'Ebre, acompanyat d'una important campanya de millora de tarifes. S'introdueixen nous abonaments / descompte com ara la T10/120 i s'amplia l'oferta per fidelització amb les targetes sense contacte, "bono virtual", quioscos d'auto-venda i la venda a través de dispositius smartphones o tablets.

 

• L'any 2016, L'Empresa Autobusos Guiral, amb seu a Caspe (Saragossa) s'uneix a Hife. Guiral, especialitzada en transport discrecional i escolar, treballa sobretot a la Comarca del Baix Aragó, la qual cosa permet una clara millora el servei en aquesta zona aragonesa.

• . En 2017 L'Empresa Sanfiz de Alcobendas (Madrid) s'integra en Hife, en el 2018 ho fa Autocars La Costa de Montblanc (Tarragona) juntament amb una agència de viatges en aquesta mateixa localitat, i l'any 2019 ho fa Autocars Amado de Barajas.

• En l'Actualitat el grup, està present en el sector de turisme, amb les agències de viatges Terminaltour, sl (Majorista i minorista), restauració amb la marca Cap de Ball, sl, estacions de servei amb les marques Estadi, 4 Camins i Cervantes, abanderades amb Cepsa i Repsol respectivament, 3 tallers propis de manteniment d'autobusos, una empresa de neteja i manteniments integrals de vehicles, Garatge Modern i la pròpia Autocars Hife, sa dedicada al transport de viatgers.

 

• Amb l'experiència demostrada durant aquesta llarga trajectòria, el grup d'empreses segueixen treballant dia a dia amb un únic objectiu: aconseguir la màxima satisfacció dels seus clients i usuaris.

Yo los hay escrit aixó:
No sabeu escriure en valensiá? La versió en catalá fa vómit. 

No sabeu escriure en valensiá? La versió en catalá fa vómit.


domingo, 7 de marzo de 2021

Miguel Ángel Rodríguez Torres, finado en Beade, o 25 de Febreiro do 2021.

Miguel Ángel Rodríguez Torres.
Finado en Beade, o 25 de Febreiro do 2021.
D.E.P.
Pescador incansable, toda a vida pelexou, ben contra o cancro, ben polos seus dereitos ou os de outros.
Familia e amigos nunca poderemos agradecerlle todo o que nos ensinou. Se nunca che mandou a tomar polo cú è que non che quería.
O mundo o vai votar en falta pero especialmente a túa familia muller e o paquete do teu fillo.
Nunca te esquenceremos. Querémoste.


cancro: cranc, cranch, cangrejo y cáncer. "...caixa en aquell sta recondit molts miracles com es illuminar sechs (cecs; ciegos; cèlios; siegos, segos) contrets geperuts e mancos fer adrets muts e sors (sordos; sords) a natura fer parlar e oyr itropichs e paralitichs guarir e de mal de cranch (cáncer; cranc; cangrejo) e de polipus e de porcellanes..."

SEAT sen va de Martorell.

SEAT, Martorell, automóviles, rey Felipe VI, visca lo Rey


https://www.thecafringtonpost.es/seat-trasladara-su-planta-de-martorell-al-poligono-de-caspe/


vozpópuli: SEAT sen va de Martorell

Lo rey Felipe no vol que la Volkswagen abandono Cataluña. 

Lo 21 de febré passat, Alejandra Olcese va publicá al diari Vozpopuli una notissia que refleje a la perfecsió la arrastrada vida que consevol emprenedó porte a un país com este acostumbrat a viure de esquena al món de la empresa y en Goberns, particularmen lo de Pedro & Pablo, los picapedrés no, los roijos del Gobern sentral, convensuts de que tots los empresaris són per definissió vampiros disposats a chupá o chuclá la sang de los seus empleats....

Nikos Vertis, si eres un estrel, traducsió



Si eres un estrel.


Lo que me está passán

es que ting temó de di

que espero, que pera lo meu cor ferit,

sigue verdat lo que estic vivín.

 

Lo amor se fa realidat,

realidat que veuen los meus ulls,

al trobá lo amor verdadé.

 

Si eres un estrel

portarás la llum a la meua vida vuida,

que may se apagará,

que may me dixo,

que may se acabo lo meu amor.


Pero si tot es un somni,

que desapareguen les llums y continúa ensomián,

un somni que espero que may se acabo,

que estigue en mí pera seguí volénte. (amánte; seguít volén)

 

Al meu camí tot ere una escurina,

los meus somnis may se féen realidat,

pero ara que estás aquí,

ara que hay tornat a naixe,

tú eres lo prinsipi y lo final de la meua vida.

Traduít del castellá de:

https://lyricstranslate.com/es/translator/luisruecar (Luis Rueda Caruezo)

Lo que me está pasando

es que tengo miedo de decir

que espero, que para mi corazón herido,

sea verdad lo que estoy viviendo.

 

El amor se hace realidad,

realidad que ven mis ojos,

al encontrar el amor verdadero.

 

Si eres una estrella,

aportarás luz a mi vida vacía,

que nunca se desvanezca,

que nunca me deje,

que nunca se acabe mi amor.

Pero si todo es un sueño,

que desaparezcan las luces y continúe soñando,

sueño que espero nunca termine,

que esté en mí para seguir amándote.

 

En mi camino todo era oscuridad,

mis sueños nunca se hacían realidad,

pero ahora que estás aquí,

ahora que he vuelto a nacer,

tu eres el principio y el fin de mi vida.

//

Αν είσαι ένα αστέρι

Αυτό που μου συμβαίνει
Φοβάμαι τόσο να το πω
Καρδιά μου πληγωμένη
Ας είναι αλήθεια αυτό που ζω
 
Αγάπη να 'ναι αληθινή
Αιτία να 'ναι κι αφορμή
Σ' αυτά τα μάτια που κοιτώ
Τον έρωτα να βρω
 
Αν είσαι ένα αστέρι
Που φως θα φέρει στην άδεια μου ζωή
Ποτέ μη σβήσεις ποτέ να μη μ' αφήσεις
Ποτέ να μη χαθεί η αγάπη αυτή
 
Μα όνειρο αν είσαι τα φώτα σβήσε
Στα όνειρα να ζω
Μη ξημερώσει ποτέ να μη τελειώσει
Μέσα μου μείνε να σ' αγαπώ
 
Στο δρόμο το δικό μου
Τα πάντα ήταν σκοτεινά
Ποτέ τα όνειρά μου
Δε θα 'χαν γίνει αληθινά
 
Μα τώρα είσαι εδώ εσύ
Και έχω ξαναγεννηθεί
Το τέλος κι η αρχή μου
Ζωή μου είσαι εσύ
 
Αν είσαι ένα αστέρι
Που φως θα φέρει στην άδεια μου ζωή
Ποτέ μη σβήσεις ποτέ να μη μ' αφήσεις
Ποτέ να μη χαθεί η αγάπη αυτή
 
Μα όνειρο αν είσαι τα φώτα σβήσε
Στα όνειρα να ζω
Μη ξημερώσει ποτέ να μη τελειώσει
Μέσα μου μείνε να σ' αγαπώ

https://lyricstranslate.com

17.3.1462, y griega como nexo,

17.3.1462:

Als reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya.
La Reyna tudriu etc.
Reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres. Vostra letra de creença havem reebuda la qual fou a nostra Excellencia donada en lo loch de la Rocha per los religios amats e feels del dit Senyor Rey e nostres frare Jordi Çaplana comenador de la Guardia (se lee Guardla) e En Bernat Çapila menor de dies per vosaltres a nos tramesos. E hoyda la creença per ells de vostra part a nos explicada e vista encara e diligentment regoneguda una suplicacio per aquells a nos presentada de la qual feren levar acte publich per En Jaume Çafont notari de Barchinona responem vos que nos per causa del discurs de nostre cami lo qual proseguim en aquelles hores per venir a aquesta ciutat de Gerona per provehir a les coses en dita vostra suplicacio expressades no havem hauda manera de axi promptament respondre a la dita vostra suplicacio com desijavem e volguerem. Empero apres haut algun tant despay havem respost a aquella segons largament porets (occitano; podréis; podreu, podréu) veure en una resposta la qual en scrits sera donada e liurada al dit notari per lo amat conseller e loctinent general de tresorer del dit Senyor Rey e nostre Nandren Cathala (Nandreu, En Andreu, Andrés) al qual de aço havem donat special carrech. Certificants vos que nos precedent matura e digesta deliberacio del sacre consell del dit Senyor Rey e nostre en lo qual son entrevenguts lo bisbe e jurats de Gerona e altres notables persones de cascun stament de aquest bisbat havem provehit en tal manera que speram en nostre Senyor Deu en breu e molt prest los homens o pagesos de remença seran desaplegats e cascun dells tornats en lurs cases. Daquiavant entendrem en la final conclusio de aquest negoci talment que arbitram sera satisfet a la justicia e al repos e assossech de aquest Principat de Cathalunya quant en aquesta part. E aço sia remes a les obres. E sia reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats y feels (y griega como nexo; feels, fieles, fidels, faels, de fideles) de la Majestat del Senyor Rey e nostres la Trinitat Sancta curosa guarda vostra. Dada en Gerona a XVI dies de març del any mil CCCCLXII. - La Reyna.