miércoles, 14 de noviembre de 2018

dicsionari chapurriau castellá, D

d´ixa, de ixa – dixa de esa – deja
daball, deball, davall, devall debajo
Dabán - del latín vulgar *de-ab-ante - per dabán Delante – por delante
dadivós, desprengut, després, generós, dessinteressat dadivoso
dadivossidat, desprendimén, generossidat, dessinterés dadivosidad, desprendimiento, generosidad, desinterés
dado, dados dado, dados
dal, pujá cap a dal (baixá cap a baix) arriba, ir hacia arriba, subir (bajar hacia abajo)
Dalla , dalles, se piquen en martell y encrusa guadaña, guadañas
dallabe segaba con dalle o guadaña
dalladó, dalladós segador con dalle
dallán (g) segando
dama, dames dama, damas
damissela, damisseles, mosseta, mossetes damisela, mocita
damún encima, sobre
damún (de) – a damún encima (de), encima con el significado de además
dance, dances de Huesca dance, dances, baile, bailes
Dansa – quina dansa ! - ball, bailoteo, ballet, coreografía,
- enredo, intriga, lío, embolic
Danza – vaya danza ! baile, bailoteo, ballet, coreografía
enredo, intriga, lío, embrollo
dansáen, dansaben danzaban
danses danzas
dardo dardo
dardos dardos
datassió, de una fecha datación
dato dato
datos datos
datra otra
datre otro
Datres - de atres otros, otras – de otros, de otras
daván, dabán delante
deambulá deambular
deambulán (g) deambulando
Debaes , de bades gratis, sin pagar
deball, daball debajo
debat, debate debate
debatí, debátre debatir
debatíe debatía
debém debemos, tenemos que
debénli debiéndole
deber, debé, debers deber, deberes
debéu debéis
debidamen debidamente
debíe debía
debíem debíamos
debíen debían
débil - fluix, fluixa, fluixet, fluixeta - apurat, apuradet, apurada, apuradeta - frágil, endeble, enclenque, blan, delicat, blandengue, desnutrit, arguellat, exánime, debilitat, decaigut - cobard, tímit, pussilánime, calsonassos, tímit, insegú débil, frágil, flojo, endeble, enclenque, blando, delicado, blandengue, desnutrido, exánime, debilitado, decaído, desfallecido, cobarde, tímido, pusilánime, calzonazos, timorato, inseguro
debilidat, debilidats debilidad, debilidades
debilitá, debilitás debilitar, debilitarse
debilitades Debilitada, debilitadas
debilitás debilitarse
debilitat, debilitats debilitado, debilitados
débils débiles
debuda, deguda debida
debut, degut debido
dec debo

decadénsia decadencia
decaigue decaiga
decamerón llibre de Giovanni Bocaccio, en chapurriau a: http://lo-decameron.blogspot.com/ decamerón
decanat, decanats decanado, decanados
decano, decanos de la universidat decano, decanos
decarréguen descargan
decáure, decaure decaer
declará declarar
declara (que yo) declare
declarabe, declaráe declaraba
declaraben declaraban
declaráli declararle
declarán (g) declarando
declaránse declarándose
declarassió, declarassións declaración, declaraciones
declarat, declarats declarado, declarados
declare declara
decliná (a un idioma com lo latín), inclinás, reclinás, carregá, baixá, caure, decaure, menguá, decréixe, debilitás, agotás, acabá, rehusá, rechassá, renunsiá, recusá, repudiá, aburrí Declinar (en un idioma como el latín)- inclinarse, reclinarse, cargar, bajar, caer, descender, decaer, menguar, decrecer, periclitar, debilitarse, agotarse, acabar, rehusar, rechazar, renunciar, recusar, repudiar
declinabe declinaba
decomisá, confiscá, comisá, tráure, fótre, incautá decomisar, confiscar, comisar, aprehender, incautar
Decorat, decorats decorado, decorados
Decoro – de decorá - honor, respecte, reverénsia, honra, estimassió, sircunspecsió, gravedat, puresa, honestidat, recato, pudor de vergoña (pudó de pudina no) decoro, honor, respeto, reverencia, honra, estimación, circunspección, gravedad, pureza, honestidad, recato, pudor
decorós, digne, respetable, dessén, honesto, pudorós, puro, recatat decoroso, digno, respetable, decente, honesto, pudoroso, puro, recatado, circunspecto, grave
decorosamen decorosamente
decréixe, menguá, vore decliná decrecer, menguar
decrépita, decrépit, caduco, decadén, achacós, anticuat, acabat, senil (Senill no) decrépita, caduco, decadente, achacoso, ajado, anticuado, acabado, senil
Decret, decreto, decrets, decretos decreto, decretos
dedicá, oferí, ofrendá, consagrá, destiná, brindá, assigná, dessigná dedicar, ofrecer, ofrendar, consagrar, destinar, brindar, asignar, designar
dedicabe, dedicáe dedicaba
dedicaben, dedicáen dedicaban
Dedicada (dedicá), dedicat, dedicats, dedicades dedicada, dedicado, dedicados, dedicadas
dedicán (g) dedicando
dedicánse dedicándose
dedicat dedicado
dedicatória, dedicassió, oferimén, ofrenda dedicatoria, dedicación, ofrecimiento, ofrenda
dedico dedico
dedique dedica
deduí, descontá, rebaixá, disminuí, restá, inferí, supóndre, suposá, derivá, despéndres, resultá, seguí, concluí deducir, descontar, rebajar, disminuir, restar, colegir, inferir, suponer, derivar, desprenderse, resultar, seguir, concluir
deduída, deduídes deducida, deducidas
deduít, deduíts deducido, deducidos
deduixco deduzco
defecte, defectes defecto, defectos
defectet, defectets defectillo, defectillos
defectuós, que té defectes, defissién, imperfecte, incomplet, malograt, tarat, anormal, fragmentari, carén defectuoso, deficiente, imperfecto, incompleto, malogrado, perfectible, tarado, anormal, fragmentario, carente
defectuosa defectuosa
Defén defiende
Deféndre, deféndres – defeng, deféns, defén, defeném, defenéu, defénen – defendría – defenguera – defendré - ampará, protegí, resguardá, presservá, disculpá, exculpá, excusá, justificá, apoyá, auxiliá, sostíndre defender, amparar, proteger, resguardar, preservar, disculpar, exculpar, excusar, justificar, apoyar, auxiliar, sostener
deféndrel defenderlo
deféndrels defenderlos
deféndret defenderte
defenén (g) defendiendo
defenéu defendéis
defengue defienda
defengut (me han), defensat defendido (me han)
defeníe defendía
defensa, defenses defensa, defensas
defensat defendido
defensó, defensós defensor, defensores
defiacte, defecte defecto
defiactes, defectes defectos
definida, definides definida, definidas
definissió definición, explicación, exposición, descripción, aclaración, tesis, dictamen, decisión, determinación, interpretación
definissións definiciones
definit, definits definido, definidos
definitiva, definitives definitiva, definitivas
defissién, defissienta, defectuós, imperfecte, escás, insufissién, que falte deficiente, defectuoso, imperfecto, escaso, insuficiente, falto
defora, afora, per fora, per defora afuera, por fuera
deformá, desfigurá, desproporsioná, forsá, belcá, alterá, distorsioná, tergiversá, falsejá, manipulá, trampejá, mentí deformar, desfigurar, desproporcionar, forzar, alabear, combar, alterar, distorsionar
tergiversar, falsear, manipular, trampear, mentir
Deformán, deformáns deformante, deformantes
Deforme, deformes, deformat, deformats Deforme, deformes, deformado, deformados
defraudá, de fraude, estafá, timá, engañá, robá, furtá, sablejá, contrabandejá, dessepsioná, desilusioná, frustrá, malográ defraudar, estafar, timar, engañar, robar, hurtar, sablear, contrabandear, decepcionar, desilusionar, frustrar, malograr
defraudada, defraudades defraudada, defraudadas
defraudat, defraudats defraudado, defraudados
degenerassió degeneración
degenerats degenerados
deglussió, ingesta, engullimén, mos, bossí, trago deglución, ingestión, engullimiento, bocado, trago
Degollá – degollada - decapitá, guillotiná, destruí, arruiná, arrassá, eliminá, malográ Degollar – degollada - decapitar, guillotinar, yugular
destruir, arruinar, arrasar, eliminar, malograr
degollat (de gola) degollado
degradada, degradades degradada, degradadas
degradat, degradats degradado, degradados
degüen, deuen deben
degut, debut debido
deidat, Déu deidad, Dios
deificat, fet Déu, deificá - divinisá, sacralisá, santificá, alabá, exaltá, adorá deificado, divinizar, sacralizar, santificar,
alabar, ensalzar, exaltar, adorar, ponderar
Del – de l´aigua, de la cuina – dels cusíns – de los cusíns – de les cusines del, de la, de los, de las
delantal, devantal, delantals, devantals (vore dabán) delantal
deleitá, deleitás – yo me deleito, deleites, deleite, deleitém o deleitám, deleitéu o deleitáu, deléiten – deleitaría – deleitaré – si yo me deleitára deleitarse, agradar, cautivar, atraer, embelesar, encantar, fascinar, seducir, gustar, recrearse, complacerse
deleitabe deleitaba
deleitós, agradable, ameno, grato, delissiós, idílic deleitoso, agradable, ameno, grato, delicioso, idílico
deleitosa deleitosa
deletrechá, deletrejá (de lletra) deletrear
deletreche, deletrege deletrea
delfín, delfíns delfín, delfines
deliberá, meditá, pensá, reflexioná, analisá, considerá, examiná, tratá, debatí, debátre, discutí, disputá, resóldre, dessidí, determiná, acordá, fallá deliberar, meditar, pensar, reflexionar, analizar, considerar, examinar, tratar, debatir, discutir, disputar,
resolver, decidir, determinar, acordar, fallar
deliberabe deliberaba
deliberadamen deliberadamente
deliberaríen deliberarían
deliberassió deliberación, reflexión, meditación, examen, análisis, consideración, razonamiento, debate, discusión, polémica, decisión, determinación, resolución, consulta, elección, fallo
deliberat, deliberats, deliberada, deliberades deliberado, deliberados, deliberada, deliberadas
delicada, delicades delicada, delicadas
delicadamen delicadamente
delicadíssimes delicadísimas
delicat, delicats delicado, delicados
delineán, delineáns delineante, delineantes
delirá, desvariá, alusiná, desbarrá, disparatá, desatiná, ensomiá, fantasejá, ilusioná delirar, desvariar, desbarrar, alucinar, disparatar, desatinar, soñar, fantasear, ilusionar
delirabe deliraba
delíssia, deleite, agrado, gozo, plaé, satisfacsió, gust, regalo – delíssies delicia, deleite, agrado, goce, gozo, placer, satisfacción, gusto, regalo – delicias
delissiós delicioso
delissiosa deliciosa
Delissiosamén Deliciosamente
delissioses deliciosas
dell, de ell, d´ell – dells, de ells, d'ells de él – de ellos
della, de ella, d´ella – delles, de elles, d´elles de ella – de ellas
dels (de + los) de los
delta, deltes com lo del Ebro delta, deltas como el del Ebro
Demá mañana
demaná pedir
demána ! Pide !
demanabe, demanáe pedía
demanaben, demanáen pedían
demanades (no pedides) pedidas
demanáe, demanabe pedía
demanáes pedías
demanálay pedírselo
demanáli pedirle
demanáls pedirles
demanám pedirme
demanámos pedirnos
Demanán (g) pidiendo
demanánles pidiéndolas
demanánli pidiéndole
demanará pedirá
demanarán pedirán
demanaré pediré
demanáre pidiera, pidiese
demanaren, demanáren pidieran, pidiesen
demanaríe pediría
demanaríes pedirías
demanátos pediros
demanats (no pedits) pedidos
demanáu, demanéu pedís, pedid
demanda, demandes demanda, demandas
demane pide
Demanéume pedidme
demano pido
dematí, de matí por la mañana
demén, deméns, que té deménsia, com Enrique Segurana Celma, que té deménsia Senill :) - loco, lloco, enajenat, alienat, chiflat, volat, aventat, chalat, pirat, que sen ha anat demente, dementes, loco, enajenado, alienado, chiflado, vesánico, chalado, pirado, ido
demensiada, demensiades demenciada, demenciadas
demensiat, demensiats demenciado, demenciados
Demés – men has donat de mes (tornat cambi) Demás – me has dado de más (devuelto cambio)
demoni, dimoni, demonis, dimonis demonio, demonios
demoniet, dimoniet, diablet, diablets diablico, diablito
demora, retrás, tardansa, aplassamén, atrassos, dilassió, prórroga, retardo demora, retraso, tardanza, aplazamiento, atraso, dilación, prórroga, retardación, retardo
demostrá (vore amostrá) - declará, manifestá, revelá, siñalá, indicá, expóndre, exhibí, probá, raoná, argumentá, evidensiá, justificá,
enseñá, mostrá
demostrar, declarar, manifestar, revelar, señalar, indicar, exponer, exhibir, probar, razonar, argumentar, evidenciar, justificar, enseñar, mostrar
Demostrada Demostrada
demostráe, demostrabe demostraba
demostráli demostrarle
demóstrali demuéstrale
demostrám demostrarme
demostránli demostrándole
demostraríen demostrarían
demostrassió, demostrassións demostración, demostraciones – manifestación, declaración, muestra, prueba, evidencia, testimonio, argumento, comprobación, explicación, definición, ilustración, ostentación, presentación, exhibición, exposición
demostrat, demostrats demostrado, demostrados
demostratius demostrativos
demostrátos demostraros
demostre demuestra
den, dens diente, dientes
denau, dénau, denou, 19, deneu, déneu 19
Denegá – t´hay dit que no Denegar – te he dicho que no
dengue, melindre, remilgo, afectassión, mojigatería, carantoña – denguera, dengueres dengue, melindre, remilgo, afectación, mojigatería, carantoña
denit, de nit, per la nit por la noche
Denominabe, denomináe denominaba
denominada, denominades denominada, denominadas
denominassió (de orígen) denominación de origen
denominat, denominats, anomenat, anomenats (de nom) denominado, denominados
denostá, agraviá, oféndre, calumniá, denigrá, injuriá, insultá, ultrajá, vilipendiá, humillá denostar, agraviar, ofender, calumniar, denigrar, injuriar, insultar, ultrajar, vilipendiar
denou, denóu 19
densidat, densidats densidad, densidades
dentá, afilá – tráure les dens un chiquet o chiqueta dentar, afilar – sacar los dientes un niño o niña
dentadura, dentadures, barres dentadura, dentaduras
dentera, grima, amargó, enveja, ánsia dentera, grima, amargor, prurito, rabanillo, envidia, ansia
denteta dientecito
dentetes dientecitos
Denunsiá – denúnsio, denúnsies, denúnsie, denunsiém o denunsiám, denunsiéu o denunsiáu, denúnsien – denunsiára – denunsiaré – denunsiaría denunciar
denúnsia, denúnsies denuncia, denuncias
denunsiada, denunsiades denunciada, denunciadas
Denunsián – (p) Denunciante – denunciando
denunsiáns denunciantes
denunsiaré denunciaré
denunsiat denunciado
denunsiém denunciamos
departamén, departaméns, compartimén, compartiméns departamento, departamentos, compartimento, compartimentos
depén depende
depéndre de – yo depeng de, depenc de – depéns, depén, depender de
depéndre, vore adepéndre Depender – aprender
dependríen dependerían
depenen dependen
deport, deports deporte, deportes
deportiu deportivo
deportius deportivos
depósit, depósits depósito, depósitos
depositá, ficá, colocá, guardá, confiá, entregá, consigná, sedimentá, assentá, posá, reposá depositar, poner, colocar, guardar, confiar, entregar, consignar, sedimentar, asentar, posar, reposar
depositada, depositades depositada, depositadas
deposítam deposítame
depositánse depositándose
Depositat, depositats Depositado, depositados
depossisió, destitussió, degradasió, suspensió, separasió, relevo, exposissió, declarassió, testimoni, atestat, evacuassió, defecassió, excremén deposición, destitución, degradación, cesantía, suspensión, separación, relevo, exposición, declaración, testimonio, atestado, evacuación, defecación, excremento
depossisións deposiciones
depravades depravadas
depravassió depravación
depravat, vissiós, pervertit, degenerat, libertino, llissensiós, corromput, degradat depravado, vicioso, pervertido, degenerado, libertino, licencioso, envilecido, corrompido, degradado
deprén, adeprén aprende
deprendrás, adependrás aprenderás
deprenén (g) aprendiendo
deprenen, deprénen aprenden
Deprenéu aprendéis
depreníe aprendía
depreníen aprendían
deprés, adeprés aprendido
depresa, adepresa aprendida
depresió, depressió, declive, concavidat, profundidat, desnivell, barrang, abismo, sima, pressipissi, quebrada, single, abatimén, desalén, desánimo, melancolía, postrassió, postergassió, tristesa depresión, declive, concavidad, profundidad, desnivel, barranco, abismo, precipicio, quebrada, sima, abatimiento, decaimiento, desaliento, desánimo, melancolía, postración, postergación, tristeza
Depressa, de pressa, ting pressa de prisa, tengo prisa
deprimida, deprimides deprimida, deprimidas
deprimit, deprimits deprimido, deprimidos
derivá derivar
deriva, derives, desvío, desorientassió, alluñamén deriva, desvío, desorientación, alejamiento
derivada, derivades derivada, derivadas
derivat, derivats derivado, derivados
derramá, abocá, esparsí, disseminá, escampá, desembocá, desaiguá, afluí, publicá, divulgá, exténdre derramar, verter, esparcir, diseminar, desembocar, desaguar, afluir, publicar, divulgar, extender
derramabe derramaba
derramán (g) derramando
derramat, derramats derramado, derramados
derretí, licuá, liquidá, fundí, desleí, disoldre - enamorás, encariñás, enchochás, emossionás, ficás tendre, ablanís derretir, licuar, liquidar, fundir, desleír, disolver, licuefacer, enamorarse, encariñarse, emocionarse, enardecerse, enternecerse, ablandarse
derretíe derretía
derretíen derretían
derretiríe derretiría
derretix derrite
derribo de derribá, assolá derribo
derribo, derribos, demolissió, destrucsió, afonamén, ruina, vore enrunás, solsit, solsida derribo, derribos, demolición, derribamiento, destrucción, hundimiento, ruina
derrotabe derrotaba
desabrit, que no té gust, dessaborit, insípit, insulso, áspre, jasco, furo, dessagradable, descortés, violén, antipátic, intratable desabrido, insípido, insulso, desaborido, áspero, arisco, desagradable, descortés, rudo, violento, displicente, huraño, antipático, intratable
desaconsejable, desaconsllable desaconsejable
desaconsellán (g) desaconsejando
desaconsellánlay desaconsejándoselo
desafiá, dessafiá, retá, provocá, enfrentás, oposás, opóndres, competí, tíndre una contienda, disputá, rivalisá, reñí desafiar, retar, provocar, enfrentarse, oponerse
competir, contender, disputar, rivalizar
desafiada, desafiades desafiada, desafiadas
desafián (g) desafiante, desafiando
desafiánlo desafiándolo
desafiát, desafiat, desafiats desafiado, desafiados
desafinat, desafinats, que no está afinat, dissonán, chirrián, destemplat desafinado, desafinados, disonante, chirriante, destemplado
desafortunades desafortunadas
desafortunat, desafortunats desafortunado, desafortunados
desagradá, disgustá, fastidiá, oféndre, molestá, irritá, repugná, asquejá, enfadá, incomodá desagradar, disgustar, fastidiar, ofender, molestar, irritar, repugnar, asquear, enfadar, enojar, incomodar
desagradaben desagradaban
desagradat desagradado
desagradátos desagradaros
desagraída, desagraídes desagradecida, desagradecidas
desagraít, desagraíts desagradecido, desagradecidos
desagraviat, desagraviats desagraviado, desagraviados
desahogá, desfogá, (des aufegá) aliviá, consolá, tranquilisá, franquejás, confiás, obrís, expansionás, explayás, sinserás - divertís, obrí, desbloquejá, ampliá, enxamplí, despejá, descongestioná desahogar, desfogar, aliviar, consolar, tranquilizar, franquearse, confiarse, abrirse, expansionarse, explayarse, sincerarse, divertirse, abrir, desbloquear, ampliar, ensanchar, despejar, descongestionar
desahogabe, desfogabe desahogaba
desahogada, desfogada, desahogat, desfogat desahogada, desfogada, desahogado, desfogado
desahogadamen, desfogadamen desahogadamente
desahogám, desfogám desahogarme
desahogánse, desfogánse desahogándose
desahoguéu, desfoguéu (des aufeguéu) desahoguéis
desaigüe, desaigües desagüe, desagües
desalmat, desalmats desalmado, desalmados
desamparada, desamparades desamparada, desamparadas
desamparat, desamparats desamparado, desamparados
desanimá, desalentá, descorassoná, desmoralisá, acobardí, amilaná, anonadá, apocás, desunflás, desinteressás, dissuadí, convénse de no fé desanimar, desalentar, descorazonar, desmoralizar, acobardar, amilanar, anonadar, desfallecer, deshincharse, desinteresarse, disuadir, convencer
desanimat, desanimats desanimado, desanimados
desaniméu desaniméis
desapareguda, desaparegudes desaparecida, desaparecidas
desapareguéu desaparezcáis
desaparegut, desapareguts desaparecido, desaparecidos
desaparéis, desapareix desaparece
desaparéisse, desaparéixe desaparecer
desaparéissen, desaparéixen desaparecen
desapareissén, desapareixén (g) desapareciendo
desapareisseríen, desapareixeríen desaparecerían
desapareix desaparece
desaparéixe, desapareixe (vore aparéixe, apareixe) – desaparéixco, desaparéixes, desaparéix, desapareixém, desapareixéu, desaparéixen – desapareixería – desapareixquéra – desapareixeré desaparecer
desapareixíe desaparecía
desaparissió desaparición
desaprensiu, desaprensius, desaprensiva, desaprensives - aprofitat, sínic, pocavergoña, ventajista, granuja, inmoral, sensevergoña, caradura desaprensivo, desaprensivos, desaprensiva, desaprensivas - aprovechado, cínico, desvergonzado, ventajista, granuja, inmoral, procaz, sinvergüenza, caradura
desapressiat, sense apréssio desapreciado, sin aprecio
desaprobá desaprobar
desaprobo desaprobo
desarrollá, dessarrollá – exténdre, desenrollá, desembolicá, desplegá, aumentá, incrementá, amplificá, fomentá,
creixe, progresá, evolussioná, prosperá, perfecsioná, florí, germiná, madurá, explicá, exposá, expóndre, explayá
desarrollar, extender, desenvolver, desenrollar, desliar, desplegar, acrecentar, aumentar, incrementar, amplificar, fomentar,
crecer, progresar, evolucionar, prosperar, perfeccionar, florecer, germinar, madurar, explicar, exponer, explayar
desassossiego, neguit, ñirviossidat, intranquilidat, nerviosisme, inquietut, ánsia, afán, desvel, anhel, incomodidat, malestá, disgust desasosiego, intranquilidad, nerviosismo, inquietud, ansia, desvelo, desazón, afán, anhelo, incomodidad, malestar, disgusto
Desastrat, dessastrat, dessastrats, dessastrada, dessastrades - desaliñat, desastrós, acsiomo, brut, araña, sarrapastrós, catastrófic, calamidat desastradas, desaliñado, desastroso, andrajoso, harapiento, sucio, zarrapastroso, catastrófico, calamitoso
desastrós, desastrosos desastroso, desastrosos
desastrosa, desastroses desastrosa, desastrosas
Desat 17 dessat 17
desatinán (g) desatinando
desaufego, desfogo desahogo
desautoridat desautoridad
desbocadamen desbocadamente
desbocat, desbocada, desbocats, desbocades desbocado, encabritado, enloquecido, trastornado, desvergonzado, descarado, deslenguado, lenguaraz
desbordá, esbordá, esbordo, esbordes, esborde, esbordém o esbordám, esbordéu o esbordáu, esbórden – esbordán – esbordára, esbordáres, esbordáre, esbordárem, esbordáreu, esbordáren ver esbordá
desbordabe desbordaba
desbordán (g) desbordando
desbravá, fé que no sigue bravo, amansí, amansá, domá, amaestrá, domesticá, aplacás, desfogás desbravar, amansar, domar, amaestrar, domesticar, aplacarse, desahogarse, hacer que no sea bravo
desburrá (a Pedro Saputo), fé que no sígue mes burro, enseñá desasnar, hacer que no sea más asno
descabellada, descabellades descabellada, descabelladas
descabellat, descabellats descabellado, descabellados
descalabro, descalabros – descalabramén, ferida, adversidat, contratems, perjuissi, infortunio, pérdua, revés, desastre descalabro, descalabros, descalabramiento, herida,adversidad, contratiempo, perjuicio, infortunio, pérdida, revés, desastre
descalificá descalificar
descalificál descalificarlo
descals, descalsos descalzo, descalzos
Descalsá, descalsás descalzarse
descalsa, descalses descalza, descalzas
descalses descalzas
descalsos descalzos
descáns, descansos descanso, descansos
descansá, lo contrari de cansá, cansás descansar, lo contrario de cansar, cansarse
descansabe, descansáe descansaba
descansada descansada
descansáen, descansaben descansaban
descansán (g) descansando
descansat descansado
Descanséu ! Descansad !
descansillo, descansillos descansillo, descansillos
descanso, descáns descanso
descanson en pau (pas) descansen en paz
descansos descansos
descantellá, trencá una cosa pel cantell, canto. descantillar, romper una cosa por el canto.
descantello, escantello descantillo
descapsá, escapsá, traure lo cap, tallá lo cap – descapsá un ábre: talláli les branques de mes amún, per a que ne torno a traure de mes joves. descabezar, decapitar
descarat, descarats descarado, descarados
descárrec, descárrecs descargo, descargos
descárrega descarga
Descarregá - dispará, ametrallá, fussilá, tirá, desembarcá, fondejá, baixá, depositá, almassená,
liberá, aliviá, eximí, mitigá, relevá, golpejá, atissá, propiná, pegá, desembocá, afluí
descargar, disparar, ametrallar, fusilar, tirar, descerrajar, desembarcar, fondear, alijar, bajar, depositar, almacenar,
liberar, aliviar, eximir, mitigar, relevar, golpear, atizar, propinar, pegar, desembocar, afluir
descarregades descargadas
descarregue descarga
descartá, descartás descartar, descartarse
descartable, descartables descartable, descartables
descarto descarto
desclavá (lo contrari de enclavá, clavá) desclavar
desclavál desclavarlo
descodificá descodificar
descodificassió, descodificassións descodificación, descodificaciones
Descodifico Descodifico
descojuntá, descoyuntá – dislocá, desencajá, desencaixá, desquissiá, desarticulá, luxá, tórse,
agotá, cansá, fatigá, extenuá
descoyuntar
descojunte descoyunta
descombregá, excombregá, condená Descomulgar, excomulgar, condenar
descombregada, excomulgada excomulgada
descombregats, excomulgados excomulgado
descompóndre descomponer
descomponén (g) descomponiendo
desconeguda, desconegudes desconocida, desconocidas
desconegut, desconeguts desconocido, desconocidos
desconeixen desconocen
desconfiá desconfiar
desconfiaben desconfiaban
desconfiades desconfiadas
desconfiansa desconfianza
desconfiat desconfiado
desconfiats desconfiados
Desconsert – quin desconsert cuan se va canselá lo consert de Miguel Ríos a Beseit - confusió, guirigay, desorden, turbassió, ofuscassió, desorientassió, desbarajuste, trastorn desconcierto, confusión, desorden, turbación, ofuscación, desorientación, desbarajuste, trastorno
desconsertat, desconsertats desconcertado, desconcertados
desconsiderada, desconsiderades desconsiderada, desconsideradas
desconsideradamen desconsideradamente
desconsiderat, desconsiderats desconsiderado, desconsiderados
Desconsol – quin desconsol a casa lo consolet de Beseit - masdebunyol.com , aflicsió, angustia, pesá, pena, tristesa, ploreres, abatimén, amargura, desaliento, desánim desconsuelo, aflicción, angustia, pesar, pena, tristeza, abatimiento, amargura, desaliento, desánimo, desfallecimiento
desconsolá desconsolar
desconsoladamen desconsoladamente
desconsolades desconsoladas
desconsoladíssima desconsoladísima
desconsolánse desconsolándose
desconsolat, desconsolats desconsolado, desconsolados
desconsoléu desconsoléis
descontá descontar
descontén, poc o gens contén - disgustat, afligit, fastidiat, malhumorat, molesto, contrariat,
desagrado, disgust, enfado, pesá, preocupassió, contrariedat, dessepsió - desconténs
descontento, poco o nada contento, disgustado, desavenido, afligido, fastidiado, malhumorado, molesto, contrariado, desagrado, disgusto, enfado, enojo, pesadumbre, preocupación, contrariedad, decepción
descontenta, descontentes descontenta, descontentas
descontrolat, descontrolats descontrolado, descontrolados
descorcháe o descorchabe (traíe lo suro de la botella) – descorchá descorchar, sacar el corcho (suro)
descorcholí, despullat , en pilotes, en piloteta (Litera) desnudo, desnuda, en pelotas, en pelota
descortés descortés
descortesos descorteses
descripsió descripción
descriure describir
descrusen descruzan
descubert, descubiart descubierto
descuberta descubierta
descubrí, descubrís descubrir, descubrirse
Descubrí, descubrís, revelá, manifestá, mostrá, exhibí, exteriorisá, inventá, investigá, creá, trobá,
destapá, despullá, desvestí, sorpréndre, pessigá, enchampá, agarrá, pillá, peixcá, desenmascará, explorá, conquistá, colonisá
descubrirse, revelar, manifestar, mostrar, exhibir, exteriorizar, revelar, inventar, investigar, crear, hallar
destapar, desnudar, desvestir, sorprender, atrapar, coger, pillar, pescar, desenmascarar, explorar, conquistar, colonizar
descubríe descubría
descubríen descubrían
descubriguera (yo) descubriera (yo)
descubriguere descubriera, descubriese
descubríla descubrirla
descubrils descubrirlos
descubrimén descubrimiento
descubrín (g) descubriendo
descubrínla descubriéndola
descubrínlo descubriéndolo
descubrínu descubriendo algo
descubrirán descubrirán
descubríu descubrís, descubrirlo
descubrix descubre
descubrixco descubro
descubríxme descúbreme
descubrixques descubras
descuidá, abandoná, desaténdre, marginá, postergá, aplassá, omití,
distráures, adormís, olvidás, despreocupás, desaliñás (de roba)
descuidar, abandonar, desatender, marginar, postergar, omitir, orillar, distraerse, dormirse, olvidarse, despreocuparse, desaliñarse
descuidabes descuidabas
descuidades descuidadas
descuidáe, descuidabe descuidaba
descuidat, descuidats descuidado, descuidados
descuide descuida
Descusí – descusíxco, descusíxes, descusíx, descusím, descusíu, descusíxen – descusiría – descusiré – descusiguera - soltá, desapegá, deslligá, desuní descoser, deshilvanar, soltar, despegar, desatar, desunir
descusíe descosía
desde desde
desdén, vore desdeñós desdén
desdeñós, que té desdén, pujadet, arrogán, altiu, despectiu, despressiadó, fret desdeñoso, altanero, arrogante, altivo, despectivo, despreciativo, displicente, esquivo, frío
desdeñosa desdeñosa
desdeñosamen desdeñosamente
desdí, desdís - desmeréixe, desmillorá, deslluí, decaure, decliná, desvalorisás,
retractás, negá, rectificá, abjurá, arrepentís, enmendá
desdecir, desdecirse, desmerecer, desmejorar, deslucir, decaer, declinar, desvalorizarse,
retractarse, negar, rectificar, abjurar, arrepentirse, enmendar
desdichat, desdichats, desgrassiat, desafortunat, fracassat, desventurat, infelís, misserable, lamentable, fatal, trágic desdichado, desdichados, desgraciado, desafortunado, fracasado, desventurado, infeliz, mísero, aciago, lamentable, fatal, infausto, trágico
desdichuná (des + dichú), (desdijuná), amorsá desayunar
desdichunaré, amorsaré desayunaré
desdichune, amorse desayuna
desdichuni, amorsá desayuno
desdíu desdice
desdoblegá, adressá desdoblar, enderezar
desdoblegánlo desdoblándolo
desembarcá desembarcar
desembarcán (g) desembarcando
Desembossat, desembossada (de paraules), que se fa sense embós o dissimulo Desembozado, desembozada, que se hace sin embozo o disimulo
desembre, diciembre diciembre
desempastá, desempastás (un quixal), traure un empaste desempastarse
desempastánse desempastándose
desempeñabe desempeñaba
desencadenánlo desencadenándolo
desencantánsen desencantándose
desenfadat, desenfadats desenfadado, desenfadados
desenfado, desenfados desenfado, desenfados
desenganchá desenganchar
desenganchánlo desenganchándole
desengañ, desengañs desengaño, desengaños
desengañám desengañarme
desengañarém desengañaremos
desengañaréu desengañaréis
desengañás desengañarse
desenllás, desenllássos desenlace, desenlaces
desenrunada, treta fora de la enruna sacada fuera de la enruna : escombros
desenvainá desenvainar
desenvainabe, desenvaináe desenvainaba
desenvolt desenvuelto
desenvoltes desenvueltas
desenvoltura, desenvoltures desenvoltura, desenvolturas
desert, deserts desierto, desiertos
desértic, desértics desértico, desérticos
desesperá desesperar
desesperabe desesperaba
desesperades desesperadas
desesperál desesperarlo
desesperála desesperarla
desesperán (g) desesperando
desesperansa desesperanza
desesperassió desesperación
desesperat, desesperats desesperado, desesperados
desespere, lo que espere desespera, el que espera
desespero desespero
desfá deshace
desfach deshago
desfáigue deshaga
desfán deshacen
desfará deshará
Desfé – desfés la neu Deshacerse – deshelarse la nieve
desfée deshacía
desféen deshacían
desfém deshacemos
desfén (g) deshaciendo
desfés deshacerse
desfet, desfets deshecho, deshechos
desfeta, desfetes deshecha, deshechas
desfigurat, desfigurats desfigurado, desfigurados
desfilagarchá deshilachar, deshilar, deshacer, desflecar
desfilagarchat, desfilagarchada deshilachado, deshilachada
desfile, desfiles desfile, desfiles
desfissi, neguit, agitassió agitación, nerviosismo
desfogám desahogarme, desfogarme
desfogat desahogado, desfogado
desfullades, desfullat – Cuan a Adán li va caure la fulla se va quedá desfullat y despullat, descorcholí, y Eva desfullada y despullada deshojadas, deshojado
desgana, desganes desgana, desganas
desganat, desganats desganado, desganados
desgarbat, desgarbats, desgarbada, desgarbades - desproporsionat, sanbalandrán, samalandrán, samalamdrán, desgarbat, llarguirut, patós, torpe, sense garbo desgarbado, sin garbo, desgalichado, desproporcionado, larguirucho, patoso, torpe
desgel, deschel deshielo
desgraná desgranar
desgranán (g) desgranando
desgrássia, desgrássies – Quina desgrássia ténen a La Codoñera de tíndre a José Miguel Gracia Zapater, Tomás Bosque y Arturico Quintana rondán per allí desgracia, desgracias
desgrassiada, desgrassiades desgraciada, desgraciadas
Desgrassiadamen desgraciadamente
desgrassiadiet desgraciadillo
desgrassiadieta desgraciadilla
desgrassiat, desgrassiats desgraciado, desgraciados
desgrássie (lo) desgracia (lo)
deshaussiat, deshaussiats, deshaussiada, deshaussiades - incurable, que se mor, desalojat desahuciado, deshauciados, desahuciada, desahuciadas - incurable, moribundo, desalojado
deshonestamen deshonestamente
deshonestidat deshonestidad
deshonestíssimamen deshonestísimamente
deshonrá, desprestigiá, difamá, desacreditá, afrentá, agraviá, ultrajá, injuriá, calumniá, denigrá, desvirgá, desflorá, violá deshonrar, desprestigiar, difamar, desacreditar, afrentar, agraviar, ultrajar, injuriar, calumniar, denigrar, envilecer, escarnecer, desvirgar, desflorar, violar
deshonrabe deshonraba
deshonrat, deshonrats, deshonrada, deshonrades deshonrado, deshonrados, deshonrada, deshonradas
desilusió, desilusións desilusión, desilusiones
desilusionat, desilusionats desilusionado, desilusionados
desinfectá desinfectar
desinfectán desinfectante, desinfectando
desinteressat, desinteressats, desinteressada, desinteressades desinteresado, desinteresados, desinteresada, desinteresadas
desintrincá, lo contrari de complicá, enmarañá, embarullá, embolicá, embrollá, tergiversá desintrincar, contrario a complicar, enmarañar, embarullar, embrollar, tergiversar
desjuñí, traure del jou les mules y los bous. / juñí es ficáls o ficáles al jou desyuntar, quitar la yunta
desleals desleales
desleí , dissoldre , desfé desleír, disolver, deshacer
deslise (se), desllise se desliza
Deslligá - soltá, desanugá (desfé lo nugo), desamarrá (barco) desatar, desligar, desanudar - soltar, desanudar, desasir, desamarrar
deslligáu desatáis
deslliguen desatan
desllisán (g) rellissán deslizando
Desllísen (se) deslizan (se)
Deslliso (me) deslizo (me)
desllissá, derivat de llis, desllissá una carta per daball de la porta – Rellissá resbalar, derivado de liso, deslizar, deslizarse
deslluída deslucida
deslluít deslucido
desmandat, desobedién, que no creu, insolén, rebelde desmandado, desobediente, insolente, díscolo, indócil, rebelde
desmanegat, desmanegada (una cosa, persona, sense mánec) sin mango, roto
Desmayada, desmayades desmayada, desmayadas
desmayás desmayarse
desmayat, desmayats desmayado, desmayados
desmaye (se) se desmaya
desmedida, desmedit - desmessurat, desproporsionat, exagerat, exessíu, enorme, colossal desmedida, desmesurado, desproporcionado, exagerado, excesivo, enorme, colosal
desmedidamen desmedidamente
desmesuradamen desmesuradamente
desmontá desmontar
Desmonto desmonto
desmoralissassió desmoralización
desnaturalisá, alterá, deformá, transformá, cambiá, desfigurá, falsejá, desterrá, extrañá, deportá desnaturalizar, alterar, deformar, transformar, cambiar, desfigurar, falsear, desterrar, extrañar, deportar
desnaturalisada, desnaturalisades desnaturalizada, desnaturalizadas
desnaturalisat, desnaturalisats desnaturalizado, desnaturalizados
desobeí desobedecer
desobeít desobedecido
desocupat, desocupats desocupado, desocupados
desollámos desollarnos
desconfiansa desconfianza
desordenadamen desordenadamente
desordenat, desordenats desordenado, desordenados
despach, despachs, - cuan me despachos despacho, despachos – cuando me despidas
despachá (del treball) despedir del trabajo
despachál, despachála despedirlo, despedirla
despachám despedirme
despachán (g) despidiendo
despachats despedidos
despachém despedimos
despacho despido
despachos despidos
despedassá, descuartissá, desmembrá, destrossá, mutilá, maltratá, perjudicá despedazar, descuartizar, desmembrar, destrozar, mutilar, maltratar, perjudicar
Despedí, despedís - partí, separás, aussentás, marchá, anássen, expulsá, destituí, llissensiá, fótre fora, eliminá, soltá, llargá, aviá, aventá, dispará, despéndres, selebrá, conmemorá, homenachejá, honrá, festejá despedir, partir, separarse, ausentarse, marcharse, irse,
expulsar, destituir, licenciar, echar, eliminar, soltar, largar, arrojar, disparar, desprender, - celebrar, conmemorar, homenajear, honrar, festejar
despedida, despedides despedida, despedidas
despedíe despedía
despedíl, despedíla despedirlo, despedirla
despedím despedirme
despedín (g) despidiendo
despedínse despidiéndose
despedíssen, despedíxen despiden
despedit despedido
despegá despegar
despegue, despegues despegue, despegues – tú despegas
despejá, despejás despejar, despejarse
despejada, despejades despejada, despejadas
despejám despejarme
despejat, despejats despejado, despejados
despelletá, despellotá, espelletá, traure la pell, descarná, raspá, esgarrapás, desgarrá - criticá, murmurá desollar, despellejar, descarnar, raspar, arañar, desgarrar, criticar, vituperar, murmurar, vilipendiar
despellotada, despellotades desollada, desolladas
despellotat, despellotats desollado, desollados
despelussada, despelussat, despelussades, despelussats mal peinada, mal peinado
despenchá, despenjá descolgar, descender, arriar, bajar, apear, soltar, tirar,
aparecer, sorprender, caer, presentarse
despencháu, despenjáu descolgáis
despendolá, despendolás, desmadrás Despendolar - Desmandar o sembrar el desorden con una actitud poco seria y desinhibida, o de manera alocada y sin control se despendolaba cada vez que sus padres marchaban de casa. Desmadrar
despendolada, despendolades despendolada, despendoladas
despendolat, despendolats Despendolado
despéndres desprenderse
Despenjás – A Fredes, están mon pare, van aná a minjá a un restaurán aon teníen cuixots penjats, sen va despenjá un y li va fótre a un home al muscle, lo va dixá estamordit. L´haguere pugut matá. descolgarse, caerse algo (colgado)
despenjo descuelgo
despensa, rebost despensa
despentinats despeinados
despeñat, despeñats despeñado, despeñado
desperdigat, desperdigats desperdigado, desperdigados
desperdissiáe desperdiciaba
desperdíssios (no) desperdicies (no)
desperesás, de perea desperezarse
desperfecte, deterioro, avería, defecte, tacha, detrimén, perjuissi desperfecto, deterioro, daño, avería, defecto, tacha, detrimento, perjuicio
desperfectes desperfectos
despert, desperts despierto, despiertos
despertá, despertás despertar, despertarse
desperta, despertes despierta, despiertas
despertabe despertaba
despertada despertada
despertadó, despertadós despertador, despertadores
despertáen, despertaben despertaban
despertám despertarme
despertán (g) despertando
despertánla despertándola
despertánlo despertándole
despertánse despertándose
despertarán despertarán
despertaríe despertaría
despertat despertado
desperte (se) Se despierta
desperten despiertan
desperto (me) me despierto
despiart, despiarta despierto, despierta
despiarte (se) despierta (se)
despiarten (se) se despiertan
despiarto (me) me despierto
despiece, despieces despiece, despieces
despilotán despelotándose
despilotás, ficás en pilota, despullás desnudarse, ponerse en pelota
despistat despistado
despistats despistados
desplassaben, desplassáen desplazaban
desplassamén desplazamiento
desplassen desplazan
desplay, de esplai, de esplay despacio
desplayet despacito
desplegánla desplegándola
desplegánlo desplegándolo
despoblades despobladas
desprén desprende
desprengut, desprenguts desprendido, desprendidos
despreníen desprendían
despreocupats despreocupados
despressiá despreciar
despressiabe despreciaba
despressiable despreciable
despressiables despreciables
despressiál despreciarlo
despressiál despreciarlo
despressiála despreciarla
despressiaríe despreciaría
despressiat, despressiats despreciado, despreciados
despressiátos despreciaros
despréssie, despressie desprecia
despressio, despressios desprecio, desprecios
después después
despullá desnudar
despullada desnuda
despullades desnudas
despullán desnudando
despullánla desnudándola
despullánse desnudándose
despullare desnudara
despullaren desnudaran
despullás desnudarse, ponerse en pelota
despulles (les) los despojos
despulléulo Desnudadle
despulls (los) los despojos
despusahir, después ahí, antesahí anteayer
despusdemá, después demá pasado mañana
desriñonat, desriñonats desriñonado, desriñonados
dessafío, reto, dol, provocassió, rivalidat, riña, combate, bravata, enfrentamén, opossisió, competénsia desafío, reto, duelo, provocación, rivalidad, contienda, pelea, combate, bravata, enfrentamiento, oposición, competencia
dessamparo, abandono, desvalimén, soledat, orfandat, indigénsia, menesterosidat, pobresa desamparo, abandono, desvalimiento, soledad, orfandad, indigencia, menesterosidad, pobreza
dessangrat, dessangrats desangrado, desangrados
dessarrollá, desarrollá desarrollar
dessarrollo, dessarrollos dessarrollo, dessarrollos
dessastre, dessastres – caixó de sastre desastre, desastres – cajón de sastre
dessat, desset, 17 17
dessatiná, desatiná - desbarrá, disparatá, errá, equivocás desatinar, desbarrar, disparatar, errar, equivocarse
dessatino, desassert, disparate, dislate, despropósit, nessedat, barbaridat, equivocassió, error, absurdo, locura desatino, desacierto, disparate, dislate, despropósito, necedad, barbaridad, equivocación, error, yerro, absurdo, locura
desseá, dessichá desear
dessearíe, dessicharíe desearía
dessechá, destriá, excluí, rechassá, descartá, desestimá, despressiá, menospressiá, apartá, aviá, aventá, repudiá, aburrí desechar, excluir, rechazar, descartar, desestimar, despreciar, menospreciar, apartar, arrojar, repudiar
dessembolso, dessembolsos desembolso, desembolsos
dessén, desséns decente, decentes
dessendén, dessendéns descendiente, descendientes
dessenfocada desenfocada
dessenfocat desenfocado
dessengañs desengaños
desséns decentes
dessénsia decencia
dessentes decentes (ellas)
desseos, dessichos deseos
desseosamen, dessichosamen deseosamente
desseossíssim, dessichossíssim deseosísimo
Dessepsió, dessepsións decepción, decepciones
dessesperada, desesperada desesperada
dessiart, dessert, dessiarts, desserts desierto, desiertos
dessiat, dessat, desat, deset 17
dessich, dessichs deseo, deseos
dessichá, desseá desear
dessichaba deseaba
dessichabe (ell) deseaba
dessichaben deseaban
dessichada deseada
dessicháen, dessichaben deseaban
dessichán (g) deseando
dessichánli deseándole
dessicháre deseara, desease
dessicharía desearía
dessichat deseado
dessichat deseado
dessichats deseados
dessicháu, dessichéu deseáis
dessiche desea
Dessichen desean
dessiches deseas
dessichéu deseáis
dessicho (yo) deseo
dessichos deseos
dessichos deseos
dessichós deseoso
dessichoses deseosas
Dessidí – dessidixco, dessidíxes, dessidíx, dessidím, dessidíu, dessidíxen – dessisiguera – dessidiré – dessidiría decidir
dessidia, abandono, negligénsia, abulia, dixadés, descuido, desgana, desinterés, inapeténsia, gossina, perea, manta, vagánsia, dropina desidia, abandono, negligencia, incuria, abulia, dejadez, descuido, desgana, desinterés, inapetencia, holgazanería, pereza, vagancia
dessidida decidida
dessidida, dessidides decidida, decididas
Dessididamén decididamente
dessidíe decidía
dessidiguera (yo) decidiese, decidiera
dessidiguere (ell) decidiese, decidiera
dessidím decidirme, decidimos
dessidínse decidiéndose
dessidiré decidiré
dessidís decidirse
dessidit, dessidits decidido, decididos
dessidix decide
dessidixca decida
Dessidixco decido
Dessidíxte decídete
dessifrá, descifrá descifrar
dessifrat, descifrat descifrado
Dessifro, descifro descifro
dessigualdat, dessigualdats desigualdad, desigualdades
Dessilusió, Dessilusións desilusión, desilusiones
déssim, déssims décimo, décimos
déssima, déssimes décima, décimas
dessimal, dessimals decimal, decimales
dessintegradó desintegrador
dessintegrám desintegrarme
dessintegrassió desintegración
dessintegro, desintegro desintegro
dessisió decisión
dessisions decisiones
dessistit, desistit (ham) desistido (hemos)
dessustansiat, dessustansiada, una persona sense suc ni muc, sense sustánsia desustanciado, desustanciada
desta, de esta, d´esta de esta
destacabe, destacáe destacaba
destacamén, destacaméns destacamento, destacamentos
destacat destacado
destapámela destapármela
destapánla destapándola
destapat destapado
Destaque – de estaques Destaca – de estacas
Deste, de este, d´este de este
destello, destellos, resplandó, llumenária, chisparrada, fogonada, sentelléo,
- indissi, assomo, siñal
destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal
destilada, destilades destilada, destiladas
destilán (g) destilando
destilat, destilats destilado, destilados
destiná destinar
destinabe destinaba
destinada destinada
Destinada, destinades destinada, destinadas
destinat, destinats destinado, destinados
destino, destí, destinos, destíns destino, destinos
Destorbá, destorbás – molestá – fes malbé algo – cambiá lo orache a mal tems. estorbar, estropearse
destornilladó destornillador
destral, destrals hacha, hachas
destresa, destreses destreza, destrezas
destronat, destronada, despistat, despistada despistado, despistada
destrossa, destrosses destrozo, destrozos
destrossá, fé a trossos, estrossá destrozar
destrossada destrozada
destrossades destrozadas
destrossades destrozadas
destrossám destrozarme
destrossán (g) destrozando
destrossats destrozados
destructora, destructó destructora, destructor
destruí, assolá, solsí, etc destruir
destruída destruida
destruíl destruirlo
destruíla destruirla
destruím destruimos
destruímla destruyámosla
destruirá destruirá
destruíxquen destruyan
desullá la viña per a que trague menos sarmentets quitar los “ojos” a la viña para que saque menos sarmentillos.
Desullás - esforsás mol mirán una cosa que no se veu be (vore ataullá) – enlluernás Desojarse – esforzarse mucho mirando una cosa que no se ve bien – cegarse por la luz
desvalit, desvalits, abandonat, desamparat, inerme, desatés, indefenso, impotén, indigén, pobre, menesterós, míssero desvalido, desvalidos,abandonado, desamparado, inerme, desatendido, indefenso, impotente, indigente, pobre, menesteroso, mísero
Desventura, desventures desventura, desventuras
desventurat, desventurats, desdichat, desgrassiat, infelís, desafortunat, desamparat, indigén, míssero, desvalit desventurado, desventurados, desdichado, desgraciado, infeliz, infortunado, desamparado, indigente, mísero
desventurats desventurados
Desviá – desvío, desvíes, desvíe, desviém o desviám, desviéu o desviáu, desvíen – desviara – desviaría – desviaré desviar
desviabe desviaba
desvián (g) desviando
desviánse desviándose
desviasió, desviassió, desvío, bifurcassió, forcacha, desviassió, derivassió, varián, indiferénsia, despego, desagrado desviación, desvío, bifurcación, desviación, derivación, variante, indiferencia, frialdad, esquivez, despego, desagrado
desvío, desvíos desvío, desvíos
detall, detalle, detalls, detalles detalle, detalles
detalladamen detalladamente
Detectá – detecto, detectes, detecte, detectém o detectám, detectéu o detectáu, detécten – detectaría - detectára – detectaré detectar
detecto detecto
detectó detector
deteneulo, deteníulo detenedlo
detengut, detenguda, detingut detinguda detenido, detenida
detenguts, detinguts detenidos
deteníen detenían
detensió, alto, parada, paralissassió, interrupsió, demora, dilassió, retrás, atrás, atasco, impedimén, estassionamén,
apresamén, arresto, captura, encarselamén, enpresonamén, redada, dilassió, tardansa
detención, alto, parada, paralización, interrupción, demora, dilación, retraso, atraso, atasco, impedimento, estacionamiento, apresamiento, arresto, captura, encarcelamiento, redada, dilación, tardanza, prolijidad
detergén, detergéns detergente, detergentes
deterioro, desperfecte, imperfecsió, desgast, deslustre, avería, rotura, destrossa, inutilisassió deterioro, desperfecto, daño, imperfección, menoscabo, desgaste, deslustre, avería, rotura, destrozo, inutilización
determiná determinar
determiná determinar
determinabe determinaba
determinada, determinades determinada, determinadas
determinadamen, en determinassió determinadamente
determinassió determinación
determinat, determinats determinado, determinados
determinátos deteminaros
detestá, yo detesto : me fa vómit, me fa escrúpol, no me agrade gens, me fa fástic, no me chauche gens, etc detestar
detesto detesto
Detíndre – deting, deténs, deté, deteném, detenéu, deténen – detindría – detinguéra – detindré detener
detíndrel detenerle
detíndrela detenerla
detíndres detenerse
detingudes detenidas
detingue detenga
detrás detrás
Déu Dios
Deu – Déu – Déu deu está al sel Debe – Dios – Dios debe estar en el cielo
Deu , diau 10
deu (ell) – número 10 Debe – 10 diez
deudes, deutes, del latín dēbĭtu : degut, debut deudas
deudó, entrampat, insolvén, defissitari, que té deudes o deutes deudor, entrampado, insolvente, deficitario
deudós deudores
deuen deben
Deure – dec, deus, deu, debém, debéu, déuen (dégüen a Valjunquera) – debut, degut, debuda, deguda – deuría – deguéra, deguéres deber
deuríe debería
deuríem deberíamos
deus debes
Déus Dioses
deus (tú me) debes (tú me)
deute, deuda deuda
deutes, deudes deudas
Devall, davall, deball, daball debajo
devaneo, devaneos - delirio, desatino, desconcierto, dislate, disparate, barbaridad, locura,
amorío, flirteo, galanteo, romance, aventura, distracción, pasatiempo
devaneo, devaneos, delirio, desatino, desconcierto, dislate, disparate, barbaridad, locura, amorío, flirteo, galanteo, romance, aventura, distracción, pasatiempo
devantal (deván, debán, dabán, debán), delantal delantal (delante)
devantals, delantals - del latín vulgar *de-ab-ante (dabán) delantales
devesa, lloc destinat a pastura del bestiá, dehesa, prat dehesa, prado
devorá, jalá, minjá, engullí, zampá, tragá, - aniquilá, cremá, abrasá, corcá, atacá, arruiná, assolá, sorsí, destruí, despedassá devorar, comer, engullir, zampar, tragonear, aniquilar, jamar, tragar, quemar, abrasar, corroer, atacar, arruinar, asolar, destruir, despedazar
devoráe o devorabe devoraba
devoráls devorarlos
devórals devóralos
devoron devoren
devossió, fervor, piedat, religiosidat, venerassió, unsió, apego, afissió, inclinassió, entussiasmo devoción, fervor, piedad, religiosidad, veneración, unción, apego, afición, inclinación, entusiasmo
devossións devociones
Devot, devoto, devotos - beato, fervorós, piadós, pío, adicte, afissionat, apegat, incondissional, inclinat, secuaz, seguidó, partidari devoto, devotos – beato, fervoroso, piadoso, pío, adicto, aficionado, apegado, incondicional, inclinado, secuaz, seguidor, partidario
devota devota
devotamen devotamente
Devotes – de botes Devotas – de botas
devotíssim, devotíssims devotísimo, devotísimos
devotíssima, devotíssimes devotísima, devotísimas
Devuit 18 18
Di - dic, dius, diu, diém, diéu, díuen – diguera – diría – diré decir
día (di) decía
día, díes día, días
día, díes día, días
diable, dimoni - lucifer, maligne, Satanás, Satán, Luzbel, Mefistófeles, Belcebú, Leviatán, anticristo – Es conegut lo dimoni de Queretes diablo, demonio, lucifer, maligno, satanás, satán, luzbel, mefistófeles, belcebú, leviatán, anticristo
diables, demonis, dimonis diablos, demonios
diablets de La Portellada, grup de correfocs, que fan corre lo foc y la pólvora, tapats en capiróns en cogulla. diablitos de La Portellada, grupo de “correfocs”, que hacen correr el fuego y la pólvora, tapados con capirotes con capucha o cogulla.
Diablura, diablures diablura, diabluras
diabólic, diabólics, diabólica, diabóliques, satánic, horrible, maligne, pervers, terrible, horrendo, siniestro diabólico, diabólicos, diabólica, diabólicas, satánico, horrible, maligno, perverso, terrible, horrendo, siniestro
diábolo Diábolo - El diábolo (comúnmente llamado diablo y también conocido como el diablo de dos palos) es un juguete de malabaristas, cirqueros y payasos.
diagnóstic, diagnóstics diagnóstico, diagnósticos
diagnosticá diagnosticar
Diagonal, atravessat, oblicuo, sesgat, crusat, transversal diagonal, atravesado, oblicuo, sesgado, cruzado, transversal
dialecte dialecto
dialectes dialectos
dialectología, estudi de dialectes y llengües dialectología
diálogo, diálec, diáleg, diálogos, diálecs, diálegs diálogo, diálogos
diamán diamante
diamáns diamantes
diapassón, aparato preferit de Francisco Celma Tafalla, ascumita de pro diapasón, monocordio, tono
diari diario
diária diaria
diáries, diaries diarias
diaris diarios
diau, deu 10
diba, día, dieba (yo) decía
dibe, díe, diebe (ell) decía
dibuix, dibuixos dibujo, dibujos
dibuix, dibuixos, apún, apunte, croquis, esquema, boceto, esbós, ilustrassió, pintura, retrato dibujo, dibujos, apunte, bosquejo, croquis, esquema, boceto, esbozo, ilustración, pintura, retrato
dibuixá, pintá, delineá, sombrejá, descriure, esbossá, esquematisá, perfilá, retratá, tatuá, trassá, rayá dibujar, pintar, delinear, sombrear, describir, esbozar, esquematizar, perfilar, retratar, tatuar, trazar, rayar, bosquejar
Dibuixada dibujada
dibuixáe, dibuixabe dibujaba
dibuixán de dibuixos, dibuixáns – dibuixán (g) dibujante, dibujantes – dibujando
dibuixat dibujado
dibuixos Dibujos – dibujes
dibujades, dibuixades dibujadas
dibujat, dibuixat dibujado
dic digo
dichaus, dijous jueves
dichós dichoso
dichosa dichosa
dichuná, fé dijú – desdichuná : amorsá Ayunar – desayunar
Dicsionari, Dicsionaris diccionario, diccionarios
dictabe dictaba
didáctic, didáctics didáctico, didácticos
díe decía
dieba decía
dieba, día (yo) decía
diebe (ell, ella) decía (él, ella)
diebem, diébem decíamos
dieben, diében decían
diém decimos
díem decíamos
dién diciendo
díen decían
diénles diciéndolas
diénles diciéndolas, diciéndoles a ellas
diénli diciéndole
diénlos diciéndolos
diénse diciéndose
díes (di) decías
díes, de día días
dieta, dietes dieta, dietas
diéu decís
diéuli decidle
diéulos decidles
diéume decidme
diéume decidme
diezmo, diezmos, contribussió, impost, tassa, tribut, arbitri, primíssia diezmo, diezmos, contribución, impuesto, tasa, tributo, primicia
difamá, de fama, calumniá, denigrá, desacreditá, injuriá, infamá, ultrajá, desprestigiá, vilipendiá difamar, calumniar, denigrar, desacreditar, injuriar, infamar, ultrajar, desprestigiar, vilipendiar
difamála difamarla
difamassió, difamassións (vore difamá) difamación, difamaciones
diferén, diferéns, diferenta, diferentes diferente, diferentes
diferéns diferentes
diferénsia diferencia
Diferensiá – diferénsio, diferénsies, diferénsie, diferensiám o diferensiém, diferensiáu o diferensiéu, diferénsien diferenciar
diferensiassió, diferénsia diferenciación, diferencia
diferensiat diferenciado
diferénsien diferencian
diferénsies diferencias


diferenta, diferentes diferente (ella)
diferentes diferentes (ellas)
diferiénsia, diferénsia diferencia
dificultat dificultad
dificultats dificultades
dificultós, dificultosos dificultoso, dificultosos
dificultosa, dificultoses dificultosa, dificultosas
difíssil, difíssils difícil, difíciles
difissilmen difícilmente
difíssils difíciles
difún, difúns difunto, difuntos
difunta, difuntes difunta, difuntas
difusió, difussió difusión
diga diga
digáu digáis
digerí digerir
digestió, digestións digestión, digestiones
digital, digitals digital, digitales
digná dignar
digna, dignes digna, dignas
dignamen dignamiento
dignat, dignats dignado, dignados
Dignáutos, dignéutos ! Dignaos !
digne, digno, dignes, dignos digno, dignos
dignéu dignais
dignidat, dignidats dignidad, dignidades
digníssim dignísimo
digníssima dignísima
digue, dígue diga
diguém, digám digamos
diguen digan
diguéra (yo) dijera, dijese
diguére (ell) dijera, dijese
diguéren dijeran, dijesen
diguéres dijeras, dijeses
diguéreu dijérais, dijeseis
digues digas
diguéu digáis
dijú, dijús ayuno, ayunos
dilapidá, codolejá, matá an algú a pedrades, despilfarrá, malgastá, derrochá, dissipá dilapidar, matar a alguien a pedradas, despilfarrar, malgastar, derrochar, disipar
Dílay - ña per a dílay a Cocoti (Beseit) Decírselo – expresión de Beceite
dili decirle
diligén diligente
diligenmen diligentemente
diligénsia, diligénsies – dilijánsia diligencia, rapidez, presteza, celeridad, prontitud, atención, celo, cuidado, esmero, interés, procedimiento, solicitud, actuación, aplicación, actividad, correo, posta, coche, carruaje
diligentíssim diligentísimo
Dilluns , Dimarch , Dimecres , Dichaus, diviandres, dissabte , dumenche (Torrevelilla, Valjunquera), dimats, dijous, divendres, domenge lunes, martes, miércoles, jueves, viernes, sábado, domingo
dilluns, fabes a muns, dimats, fabes a grapats, dimecres, fabes seques, dijous, fabes en ous, divendres, fabes tendres, dissapte, fabes en recapte, domenge, lo moc te penje lunes, habas a montones, etc
dils decirles
dilu, dílay decírselo
dím decirme
dimach, dimats martes
dimaná, originá, prossedí, províndre, emaná, náixe, ixí, eixí dimanar, originar, proceder, provenir, emanar, nacer, salir
dimanáen dimanaban
dimats martes
dimecres miércoles
dimensió, dimensións dimensión, dimensiones
diminuta, mol minuda o menuda, diminutes diminuta, diminutas
dimoni, demoni demonio
dimoniet diablillo
dimonieta diablilla
dimonis demonios
dímosu decírnoslo
dimpués, después después
dina coma (mediodía)
diná comer a mediodía
dinaba comía
dináe, dinabe comía
dináen, dinaben comían
dinán (g) comiendo
dinás comidas
dinat comido
Dinen comen
dines comes
dinés dinero, dineros
dingú, ningú nadie
dins dentro
dintre, a dins, dins dentro
diptongassió, diptongassións diptongación, diptongaciones
diputada, diputades diputada, diputadas
diputat, diputats diputado, diputados
dirá dirá
direcsió, direcsións dirección, direcciones
directa, directes directa, directas
directamen directamente
directe, directes directo, directos
directó, directós director, directores
directora, directores directora, directoras
dirém diremos
diréu diréis
diría diría
diriactes, directes directos, directas
dirichíe, dirigíe dirigía
dirichís, dirigís dirige
dirichisque, dirigíxque dirija
diríe (ell) – Quí u diríe ! Diría – Quién lo diría !
diríem diríamos
diríen dirían
diríeu diríais
Dirigí – dirigixco o dirigxgo, dirigíxes, dirigíx, dirigím, dirigíu, dirigíxen – dirigiguéra – dirigiré – dirigiría dirigir
dirigida, dirigides dirigida, dirigidas
dirigíen dirigían
dirigíli dirigirle
dirigíls dirigirlos, dirigirles
Dirigím – a mí – natros dirigím dirigirme – dirigimos
dirigímos dirigirnos
dirigín (g) dirigiendo
dirigínse dirigiéndose
dirigit, dirigits dirigido, dirigidos
dirigix dirige
dirigixco, dirigixgo dirijo
dirigíxen dirigen
dirigixes diriges
dirigíxquen dirijan
Dis ! - Estes coses no poden dis Di ! - Estas cosas no pueden decirse
discipliná, disciplinás disciplinar, disciplinarse
disciplinabe disciplinaba
discípul discípulo
discípuls discípulos
discressió, prudénsia, tacto, tacte, sircunspecsió, moderassió, resserva, sagassidat, secreto, sensatés, tino, tiento discreción, prudencia, tacto, circunspección, mesura, moderación, reserva, sagacidad, secreto, sensatez, tino
discret, discrets discreto, discretos
discreta, discretes discreta, discretas
discretamen discretamente
discretíssim, discretíssims discretísimo, discretísimos
discretíssima, discretíssimes discretísima, discretísimas
disculpá disculpar
disculpa, disculpes disculpa, disculpas
disculpes disculpas
disculpes disculpas
disculpo disculpo
discurrí, pensá, raoná, reflexioná, calculá, cavilá, conjeturá, deduí, inferí, meditá, suposá,
- fluí, transcurrí, transcórre, deslissás, marchá, corre, caminá, aná
discurrir, pensar, razonar, reflexionar, calcular, cavilar, conjeturar, deducir, inferir, meditar, suponer,
fluir, transcurrir, deslizarse, marchar, correr, caminar, andar, ir
discurríe discurría
discurríen discurrían
discurrín (g) discurriendo
discurrís, discurrix – Aixó no pot discurrís o cavilás Discurre – esto no puede discurrirse o cavilarse
discurrisco, discurrixco, discurrixgo discurro
discurrit, discurrits discurrido, discurridos
discurs, discursos discurso, discursos
discussió, discussións discusión, discusiones
Discutí – discutixgo, discutíxes, discutíx, discutím, discutíu, discutíxen – discutiría – discutiré – discutiguera discutir
discutím discutimos
discutín (g) discutiendo
discutit, discutits discutido, discutidos
disdichuná, desdichuná, amorsá desayunar (des + ayunar)
disfrás disfraz
disfrassá, disfrassás disfrazar, disfrazarse
disfrassada, disfrassades disfrazada, disfrazadas
disfrassás disfrazarse
disfrassat, disfrassats disfrazado, disfrazados
disfrasse disfraza
disfrutá, chalá, passáu be, gosá, divertís, alegrás, regocijás, contentás, deleitás, - tíndre, posseí, utilisá, persibí disfrutar, gozar, divertirse, alegrarse, regocijarse, contentarse, deleitarse, tener, poseer, utilizar, percibir
disfrutabem, disfrutáem disfrutábamos
disfrutáen, disfrutaben disfrutaban
disfrutála disfrutarla
disfrútales disfrútalas
disfrútals disfrútalos
disfrután (g) chalán disfrutando
disfrutarém, chalarém disfrutaremos
disfrutat, disfrutats disfrutado, disfrutados
disfrutáu, disfrutéu – disfrutáu Disfrutáis – disfrutarlo
disfrute disfruta
disfrutém, chalém disfrutamos
disfruten, chalen disfrutan
disgregá, separá, escampá, desuní, desarticulá, descompóndre, desintegrá, desmembrá, desparramá, dissossiá, dividí, repartí, desgraná disgregar, separar, esparcir, desunir, desarticular, descomponer, desintegrar, desmembrar, desparramar, disociar, dividir, repartir, desgranar
disgregaben, disgregáen disgregaban
disgust, disgustos disgusto, disgustos
disimuladamen disimuladamente
dísla díla
dísli Dile !
díslo dilo
díslos diles
dísme dime
dísme dime
dísme dime
disminuí disminuir
disminuída disminuida
disminuídes disminuidas
disminuíe disminuía
disminuiríen disminuirían
disminuít disminuido
disminuíx disminuye
disminuíxco disminuyo
dispara dispara
dispará (fótre una escopetada) disparar
disparada disparada
disparades disparadas
disparáe, disparabe disparaba
disparála dispararla
disparat, disparats disparado, disparados
disparatades disparatadas
disparatat, disparatats disparatado, disparatados
disparate disparate
disparats disparates
dispensari dispensario
dispóndre, disposá disponer
disponibilidat disponibilidad
disposá disponer, arreglar, organizar, acondicionar, colocar, establecer, habilitar, instalar, montar, ubicar, pergeñar, preparar, aprestar, aderezar, armar, aviar
disposaba disponía
disposada, disposades dispuesta, dispuestas
disposáe, disposabe disponía
disposamos disponernos
disposán (g) disponiendo
disposás disponerse
disposat, disposats dispuesto, dispuestos
dispose dispone
disposes dispones
disposéu disponéis
disposissió disposición
dispositiu, dispositius, dispositivo, dispositivos dispositivo, dispositivos
disposo dispongo
disposos dispongas
disputá disputar
dispután (g) disputando
disputarán disputarán
Dispute – dis pute a Maella y vorás Disputa – di puta (con la a pronunciada e) en Maella y verás
Dissa, dixa deja
dissá, dixá dejar
Dissabde , dissapte sábado
dissabe, dixabe dejaba
dissaben, dixaben dejaban
dissabes, dixabes, dixáes dejabas
dissáe, dissabe, dixáe, dixabe dejaba
disseñá

disseñadó de coches com Carlos Rallo Badet lo cohet
diseñar
disseño, disseños, disseñ, disseñs diseño, diseños
dissimul, dissimulo, dissimuls, dissimulos disimulo, disimulos
dissimulá disimular
dissimulabe disimulaba
dissimulada, dissimulades disimulada, disimuladas
dissimuladamen disimuladamente
dissimulála disimularla
dissimulán (g) disimulando
dissimulánli disimulándole
dissimularíe dissimularía
dissimulat, dissimulats disimulado, disimulados
dissipá disipar, esfumar, desvanecer, aclarar, evaporar, borrar, clarificar, desaguar, desaparecer, eliminarse, esclarecer
Dissipada disipada
dissiplina, dissiplines disciplina, disciplinas
dissiplináries disciplinarias
dissípul, discípul, dissípuls, discípuls discípulo, discípulos
díssom, díxom parlá déjeme Ud.
dissonán, dissonáns disonante, disonantes
dissonánsia disonancia
dissuadí disuadir
distabe distaba
distán distante
distáns distantes
distánsia distancia
distánsies distancias
distinguí distinguir
distinguida distinguida
distinguides distinguidas
distinguíe distinguía
distinguín (g) distinguiendo
distinguínlo distinguiéndolo
distinguit distinguido
distinsió distinción
distintiu distintivo
distorsió distorsión
distorsionánse distorsionándose
distracsió distracción
distracsións distracciones
distraguére distrajera, distrajese
distraíe distraía
distraurás (te) distraerás
distráure, distráures distraer, distraerse
distráurel distraerlo
distraurém distraeremos
distret (distraigut, distragut) distraído
distreta distraída
distretamen (distraigudamen) distraídamente
distribuí distribuir
Distribuixco distribuyo
distribussió distribución
disyuntiva, alternativa, dilema, opsió disyuntiva, alternativa, dilema, opción
dit Dicho – dedo
dit (de la má), dits , dit del verbo di, dites Dedo, dedos – dicho, dichos
dita, dites dicha, dicho
dites, com los dichos del “bicho” de Valderrobres per a San Antoni dichos
ditet dedito
dítos deciros
dits Dedos – dichos
Díu – Aixó no has de díu may Decirlo – Esto no tienes que decirlo nunca
diu, díu Dice – decirlo
diuen dicen
divendres viernes
diverses diversas
diversidat diversidad
diversió diversión
diversións diversiones
Divertí, divertís – yo me divertixgo o divertixco, divertíxes, divertíx, divertím, divertíu, divertíxen – divertiguéra – divertiré – divertiría divertir
divertíe divertía
divertíen divertían
divertím divertirme
divertimén, diversió divertimento, diversión
divertínse divirtiéndose
divertit, divertits divertido, divertidos
divertítos divertiros
divertíxen divierten
Diviandres , divendres viernes
dividí dividir
dividides divididas
dividíe dividía
dividínli dividiéndole
dividínlo dividiéndolo
dividís dividirse
dividíssen, dividíxen dividen
dividit, dividits dividido, divididos
dividíx divide
dividíxen dividen
divinidat, divinidats divinidad, divinidades
divisá, ataullá, vore divisar
Divisa, divises, moneda, monedes Divisa, divisas, moneda, monedas
divisió, divisións división, divisiones
dixa deja
Dixá – dixo, díxes, díxe, dixém o dixám, dixéu o dixáu, díxen – dixára – dixaré – dixaría dejar
dixabe, dixáe dejaba
dixaben, dixáen dejaban
dixada, dixades dejada, dejadas
dixadesa dejadez, negligencia, pereza, abandono, desgana, desinterés, apatía, desidia, incuria, indolencia, apatía, vagancia, desaliño, suciedad, descuido, abandono, desamparo
Dixáe, dixabe dejaba
dixáen, dixaben dejaban
dixál, dixáls dejarlo, dejarlos
dixála dejarla
dixáles dejarlas
dixám dejarme
díxam déjame
dixámos dejarnos
díxamos déjanos
dixán (g) dejando
dixánla dejándola
dixánlay dejándoselo
dixánlo dejándolo
dixánmos dejándonos
dixánse dejándose
dixánsu dejándoselo
dixará dejará
dixára dejara, dejase
dixarán dejarán
dixarás dejarás
dixaré dejaré
dixáre, dixare dejara, dejase
dixarém dejaremos
dixáren dejaran, dejasen
dixáres dejaras, dejases
dixáreu dejárais, dejáseis
dixaría dejaría
dixaríe (ell) dejaría
dixaríen dejarían
dixás dejarse
Díxat agarrá ! déjate coger !
dixat, dixats dejado, dejados
dixátos dejaros
dixats dejados
Dixáu Dejarlo – dejáis
dixe, díxe - d´ixe, de ixe Deja – de ese
dixéula dejadla
dixéulo dejadlo
Doblá – vore doblegá doblar de doble
doblada, de doble – doblegada es de doblegá Doblada de doble – doblada de curvar
dobláen, doblaben doblaban
Doblála – doblegála doblarla
Doblat – vore doblegat doblado
doble (decálitro), 20 litros, se medíen olives y atres productes (fesols) per volumen doble (decalitro)
doblegá doblar, curvar
doblegada, doblegades doblada, curvada, dobladas, curvadas
doblegán doblando
doblegánlos doblándolos
doblegat, doblegats doblado, curvado, doblados, curvados
doblego doblo, curvo
doblen doblan
Dobles dobles
doblés, dinés (a Mallorca per ejemple) dinero, dineros
Doblón, doblóns (moneda antiga) Doblón, doblones
dochena, dotzena, dotsena docena
doctamen doctamente
docu-ficsió docu-ficción
documén, documéns documento, documentos
documéns documentos
documentá documentar
documental, documentals documental, documentales
documentám documentarme
documentassió documentación
dol, dols duelo, duelos
dóldre, senté, patí, afligís, apessadumbrás, apiadás, atormentás, compadéixes, tíndre condol, lamentás doler, lastimar, sentir, sufrir, padecer, afligirse, apesadumbrarse, apiadarse, atormentarse, compadecerse, condolerse, lamentarse
Dolén – latín dŏlĕnte, que té doló enfermo
dolénli, fénli mal doliéndole
doléns enfermos
dolénse dolíendose
dolenta, dolentes, dolenteta, dolentetes enferma, enfermas, enfermita, enfermitas
dolentet, dolentets enfermito, enfermillo
dólgue duela
dolguen duelan
dolguere doliera, doliese
dolgut dolido
dolíe dolía
dolíen dolían
doló, mal – ting mal de cap – quin mal de quixals – lo doló de pédre an algú (dol) Dolor – tengo dolor (mal) de cabeza – qué dolor de muelas – el dolor de perder a alguien (duelo)
dolorida, dolorides dolorida, doloridas
dolorit, dolorits dolorido, doloridos
dolorós, dolorosos doloroso, dolorosos
dolorosa, doloroses dolorosa, dolorosas
dolorosamen dolorosamente
Dolós – nom Dolores, catalanisat Dolós, afectíu Doloretes Dolores – Dolores
dols dulce
dolsa, dolses dulce, dulces
dolsaina, dolsaines, llaminadura, llaminadures, lleminadura, lleminadures, vore llamí (llépol, golut) golosina, golosinas
dólsamen dulcemente
dolsíssim, dolsíssims dulcísimo, dulcísimos
dolsíssima Dulcísima
dolsíssimamen dulcísimamente
dolsíssimes Dulcísimas
dolsíssims dulcísimos
dolsó dulzor
dolsos dulces, golosinas
Domá, adomá domar
domála (a una yegua) domarla
domenche domingo
Domenches – los domenges son una partida a Beseit, aon está lo polígono industrial a cormull de empreses (ironía ON) domingos
domenge, domenges domingo
doméstic, doméstics doméstico, domésticos
Doméstica, doméstiques domésticas
domesticat, domesticats domesticado, domesticados
dominá dominar
dominabe dominaba
dominada dominada
dominada, dominades dominada, dominadas
dominades dominadas
domináen, dominaben dominaban
dominál dominarlo
dominán (g) dominando
dominassió, domini, sometimén, sumissió, poder, autoridat, imperi, supremassía, absolutisme, dictadura, abús, opresió dominio, dominación, sometimiento, sumisión, poder, autoridad, imperio, supremacía, absolutismo, dictadura, abuso, opresión
dominat, dominats dominado, dominados
domini, dominis dominio, dominios
dominó dominó
domissili, domissilis domicilio, domicilios
domos (que tú) domes (domar)
don, dons – siñó, com lo meche que teníem a Beseit, Javier de Luna Condón, don Javier. don, dones – señor
Doná – dono, dónes, dóne, doném o donám, donéu o donáu, dónen – donat, donada – si yo donára, donáres, donáre, donárem, donáreu, donáren – yo donaría, donaríes, donaríe, donaríem, donaríeu, donaríen – donán (g) dar
Dona – mullé – dona ! Mujer – esposa – da !
donabe daba
donabem, donáem dábamos
donaben, donáen daban
donades dadas, donadas
donáe, donabe daba
donál darlo
donála darla
donálay dárselo
dónali dale
donáli an ell darle a él
donáls un regalo darles un regalo
donám darme
dónam la ma dame la mano
donámela dármela
dónamels dármelos

donán (g) dando
donán, donanta, donáns, donantes donante, donante femenino
donánla dándola
donánlay dándoselo
donánles dándolas
donánlo dándolo, donándolo
donará dará
donára diera, diese
donarán darán
donare (ell) diera, diese
donarém daremos
donaren, donáren dieran, diesen
donaréu daréis
donaríen darían
donás darse
donás cuenta, acatás darse cuenta, percatarse
donat dado, donado
donáteles dártelas
donátels dártelos
donatos daros
donáu darlo
done da
doném damos
donen dan
donéume dadme
donéumel dádmelo
donéumela dádmela
Dónos – cuan tu me dónos (donos) cuando tu me DES
donota, donotes mujerona, mujer grandota
donsella, donselles doncella, doncellas
Donselleta, donselletes doncellita, doncellitas
dorada, dorades dorada, doradas
dorat, dorats, d´OR + at dorado, dorados, de ORO + ado
dorm duerme
dórmen duermen
dormí dormir
Dormí - dórmigo, dorms, dorm, dormím, dormíu, dórmen dormir
dormía, dormiba dormía
dormida, dormides, adormida, adormides dormida, dormidas
dormíe dormía
dormiguéra durmiera, durmiese
dormilón, dormilóns dormilón, dormilones
dormilona, dormilones dormilona, dormilonas
dormím dormimos
dormín (g) – Es lo mateix está adormit que está dormín, pero no es lo mateix está futut que está fotén. durmiendo
dormirán dormirán
dormiré dormiré
dormiríe dormiría
dormiríen dormirían
dormís, adormís dormirse
dormisque, dormixque duerma
dormisquen, dormixquen duerman
dormisques, dormixques duermas
dormíssen, dormíxen duermen
dormit, dormits, adormit, adormits dormido, dormidos
dormitori dormitorio
dormitoris dormitorios
dormíu dormís
Dorms duermes
dorondón, paora, broma, boira, niebla tipos de niebla
dos 2
dosséns 200
dossénsia, enseñansa, educassió, instrucsió, la mostra (de amostrá) docencia, enseñanza, educación, instrucción
dosséntes 200
dóssil, sumisso, ben cregut, obedién, manso, accesible, afable, disciplinat, dúctil, maleable dócil, sumiso, obediente, manso, accesible, afable, disciplinado, dúctil, maleable
dóssila dócil femenino
dossiletes docilillas
dossis dosis
dotá, assigná, proporsioná, consedí, doná, sedí, entregá, adjudicá, proví dotar, asignar, proporcionar, abastecer, conceder, donar, ceder, entregar, adjudicar, proveer
dotat dotado
dotats dotados
dotche, dotse, dotze 12
dote, dotes dote, dotes
dotó, siñó dotó, doctó, meche, dotora no ne ñabíen antes, mechesa, dotós, dotores, meches, mecheses doctor, médico
dotora doctora, médica
dotos dotes (que tú)
dotós doctores, médicos
dotse, dotze Doce, 12
dotsena docena
Dotsenes – dotse dotsenes Docenas – doce docenas
Dragó, dragóns – tipo de fardacho que se minge les polilles dragón, dragones – tipo de lagarto que se come las polillas
drama, drames drama, dramas
Drap, Draps – los draps, grup de música (Penarroija de Tastavins), en miembros catanazis aragonesos com Alejandro Romero Rivases o Ignacio Sorolla Amela , ara escriuríen ELS draps – tela, teixit, género, retall Trapo, trapos, paño, tela, tejido, género, retal, recorte, harapo, pingajo, pingo, velamen
drapejats trapeados
drapet, drapets trapito, trapitos
drapot trapo (despectivo)
dressera, dresseres, adressera, adresseres atajo, atajos
dret, drets, dreta, dretes En pie, derecho, derechos, derecha, derechas
dreta, dretes derecha, derechas
droga, drogues droga, drogas
dromedario, dromedarios, Ignacio Sorolla Amela sap que ñan mes camellos que dromedarios al Matarraña. dromedario, dromedarios
dropina, gandulería, haraganería, gossina, indolénsia, ociossidat, perea vagancia, gandulería, haraganería, holgazanería, indolencia, ociosidad, pereza
dropo, dropa, dropina – mes dropo que Francisco Escudero vago, vaga, vagancia
Dú, du – duc, dus, du, duém, duéu, dúen – dut, si yo duguéra, duguéres, duguére, duguérem, duguéreu, duguéren - vore verbo portá – está mol du llevar, traer / está muy duro
du, dura, dus, dures duro, dura, duros, duras
Du, espés, atapeít, com lo ges, alchez a la bássia duro, espeso
ducha, duches – te duches ducha, duchas – te duchas
duche (se) ducha (se)
Dudá – dudo, dudes, dude, dudém o dudám, dudéu o dudáu, dúden - dudaría – dudaré – dudaría dudar
duda, dudes, dubte, dubtes duda, dudas

dudáe, dudabe dudaba
dudán (g) dudando
dudém dudamos
dudes dudas
dudéu dudáis
Dudo dudo
dudos dudes
dudós, dudosos dudoso, dudosos
dúe, duye llevaba
dúen llevaban
dueña, ama, dueñes, ames dueña, ama, dueñas, amas
dúes, portabes llevabas, traías
duie, duye, dúe llevaba
Dula - ramat de bestiá de una mateixa espéssie, formada pels caps de bestiá de cada casa que se porten a pasturá juns. dula
Dumenche , domenge domingo
duplicála duplicarla
duplicat, duplicats duplicado, duplicados
duque, duques duque, duques
duquesa, duqueses duquesa, duquesas
durá durar
dura, dures dura, duras
durabe duraba
duradé, que dure duradero
duráe, durabe duraba
duráen, duraben duraban
durán durando, durante, traerán
durare durara
duraríe duraría
Durassió, durada duración
dure dura
durém traeremos
duren duran
dures duras
duresa dureza
durets duritos
duríssia callo en la piel
duríssies a la pell callos en la piel
duríssim durísimo
duríssimamen durísimamente
duríssimes durísimas
Duro, duros, moneda – Aixó no val un duro Duro, duros – Esto no vale un duro
dus traes, llevas
duya, duia (yo) llevaba, traía
duyen, dúen llevaban


Santistebe de Llitére

VOCABULARIO DIALECTAL LITERANO (HUESCA) (Caza y pesca, juegos y albañilería) El vocabulario seleccionado pertenece a Santistebe de Llitére (Huesca). En esta ocasión nos ocuparemos de la terminología de la caza y de la pesca, del léxico de los juegos infantiles y de la albañilería. 

ANTONIO VIUDAS CAMARASA

También interesante http://www.iea.es/documents/73041/25a56146-8f6b-4f01-835e-7444b5f2d262

1.0. LA CAZA Y LA PESCA 

La caza y la pesca son dos diversiones que gustan al hombre del campo; en La Litera el deporte más practicado es el de la caza. Los distintos términos municipales han sido señalados por unos letreros que indican coto. Los cotos que hay en La Litera pertenecen a las sociedades de cazadores constituidas en cada pueblo. La caza se practica, sobre todo, en invierno, siendo frecuentes las capturas de jabalíes en esa época. En este apartado analizaremos el léxico relacionado con la caza y la pesca. Hay un refrán popular que compara el riesgo de accidente que tienen el cazador y el pescador con el peligro que corren las personas cuyo oficio consiste en cocer yeso y cal; el refrán dice: Pescadó y cazadó, cocedó de ches y cal, a morí al hespital. El nombre genérico de los pájaros es el de mixó, /muixó/ mientras que el gorrión recibe el nombre de torrodá, comŭn a las hablas aragonesas y ribagorzanas; /PARDAL/

el DCVB documenta este término en Benassal y Morella. Para cazar generalmente se usa la escopeta, pero en ocasiones se usa la técnica de untar con pez besc la verguete y la palanquete para capturar las aves por medio del reclamo A pesar de que está prohibida la caza con el furó siempre hay cazadores que son amigos de la caza furtiva. Esparbé llebré, m. Gavilán. Coll, La Litera, «esparbero»; Haensch, Alta Ribagorza, «esparvé, esparvéro»; Arnal, Alquézar, «esparvero»; Badía, CVAM, «esparvér» eii Benabarre, «esparveret» en Bielsa; Badía, Bielsa, «esparveret»; Ballarín, V. Benasque, «esparbé»; Pardo, «esparvel, esparvero, esparver»; Alvar, Léxico catalán, «esparavé». Mixó, m. Pájaro en general. Coll, La Litera, «michón»; Haensch, Alta Ribagorza, «muxón, muxó»; Ballarín, V. Benasque, «moixón»; Badía, CVAM, «moixó» en Benabarre, «moixón» en Benasque; Ferraz, Alta Ribagorza, «moixón»; DCVB, «mixó» "ocell (Pons, Tamarit de la L., Ll., Balaguer, Pla d'Urgell, Segarra, Conca de Barberá, Penedés, Vendrell, Camp de Tarr.)"; Bosch, Fonz, «mixón»; Barnils, Fraga, «muix6». 276 ANTONIO VILIDAS CAMARASA Torrodá, m. Gorrión. Haensch, Alta Ribagorza, «torrodá, gurrión, pardál»; Badía, CVAM, «torrodá»; DCVB, «torredá, torrodá» '(dialectal) Pardal, teulader (Bonansa, Benavarre, Tamarit de la L., Benassal, Morella". Auxá, v. Ahuyentar. DCVB, «auxar». Esgarrapáde, f. Arañazo, Coll, La Litera, «esgarrapazo»; DCVB, «esgarrapada»; Pardo, «esgarrapada». Runruneá, v. Arrullar. Muzól, m. Mochuelo. Haensch, Alta Ribagorza, «clluc»; Ferraz, Alta Ribagorza, «cluc»; Ballarín, V. Benasque, «clluc»; DCVB, «mussol». Mixonét, m. Pajarillo. Haensch, Alta Ribagorza, «muxonet, moixonet». Gárce, f. Urraca. Haensch, Alta Ribagorza, «garsa»; Ferraz, Alta Ribagorza, «garsa»; Badía, CVAM, «garsa» en Benabarre; Badía, Bielsa, «garsa»; Arnal, Alquézar, «garza»; Ballarín, V. Benasque, «garsa». Esturnéll, m. Estornino, tordo. Coll, La Litera, «esturnell»; Haensch, Alta Ribagorza, «esturnell»; Ballarín, V. Benasque, «esturnell»; DCVB, «estornell»; Llatas, «estornell»; Pardo, «estomell». Chorlovit, m. Chorlito, alcaraván. Coll, La Litera, «chorlovit»; Alvar, Jaca, «cholovita»; Oliva, Sopeira, «xorrolit». Canó, m. Plumón. Ballarín, V. Benasque, «canón». Moíiét, m. Caperuz de la abubilla. Coll, La Litera, «caperuz». • Falcille, f. Vencejo. Coll, La Litera, «falcilla»; Ballarín, V. Benasque, «falsilla»; DCVB, «falzia»; Casacuberta-Corominas, «falcilla»; Alvar, Jaca, «falceta»; Alvar, Léxico actalán, «falsilla». Rulléte, f. Tórtola silvestre. Coll, La Litera, «rulleta»; Pardo, «rulleta». Sisélle, f. Paloma torcaz. Coll. La Litera, «sisella»; Bosch, Fonz, «sisella». Sisót, m. Variedad de ave. Coll, La Litera, «sisot». Culroyét, m. Pitirrojo. Haensch, Alta Ribagorza, «pintarrói»; Ballarín, V. Benasque, «culroyéta»; Llatas, «pipirroyo»; Casacuberta-Corominas, «pitarroy». Terreréte, f. Alondra. Coll, La Litera, «terrereta». Turcázos, m. pl. Palomas torcaces. Coll, La Litera, «turcazo»; Ballarín, V. Benasque, «turcáso»; Alvar, Materiales, «turcazo»; Llatas, «turcazo». Grálle, f. Grajo. El canto del grajo anuncia el viento y se dice: «qu'en fa d'aire que las gralles gralleen molto». Coll, La Litera, «gralla»; Haensch, Alta Ribagorza, «gralla»; Ferraz, Alta Ribagorza, «gralla»; Badía, Bielsa, «gralla»; Badía, CVAM, «gralla» en Benabarre; Ballarín, V. Benasque, «gralla»; DCVB, «gralla»; Pardo, «gralla»; Casacuberta-Corominas, «gralla»; Oliva, Sopeira, «gralla»; Kuhn, «gralla» 21. Perdigót, m. Perdiz macho. Coll, La Litera, «perdigacho»; Ballarín, V. Benasque, «perdigácho»; DCVB, «perdigot»; Pardo, «perdigacho»; Llatas, «perdigacho»; Pardo, «perdigana». Guálle, f. Codorniz. Haensch, Alta Ribagorza, «guálla, guánlla»; Ferraz, Alta Ribagorza, «gualla»; Ballarín, V. Benasque, «gualla»; DCVB, «gualla»; Llatas, «guala». Perdiu, f. Perdiz. Haensch, Alta Ribagorza, «perdiu»; Ferraz, Alta Ribagorza, «perdiu»; Ballarín, V. Benasque, «perdiu»; Alvar, Oroz-Betelu, «perdigana»; DCVB, «perdiu». ANTONIÓ VEIDAS CAMARASA 277 Permudá, v. Cambiar el plumaje las aves y pájaros. Coll, La Litera, «permudar»; Ballarín V. Benasque, «permudá»; González, «premudar»; DCVB, «permudar»; Pardo, «pelmudar»; Kuhn, «premudá» 105. Engreñéte, f. Golondrina. Para imitar su canto se dice: «La engreñete en la mie terrel azŭquer y canele; no ña res...». Cuan canten pel maitino se lis diu as críos que encare están al llit el canto de las engreñetes: «Llevántate podrít, I que t ŭ encá estás al llit, I y yo ya vingo de Madrit». Coll, La Litera, «engolondrina»; Haensch, Alta Ribagorza, «falsilla, bolandrina»; Ferraz, Alta Ribagorza, «bolandrina»; Barnils, Fraga, «engrinéte». Pupŭt, f. Abubilla. En la siguiente estrofa se parafrasea el canto de la abubilla: «Allá adal a la montañel cantabe la pupŭt, I me pensabe que ebe un flaril y ebe el boticari brut... brut... brut...». Coll, La Litera, «puput»; Haensch, Alta Ribagorza, «poput»; Arnal, Alquézar, «porpuz»; Guillén, Orihuela, «parputa»- Magaria, Rioja, «babuta»; DCVB, «puput»; Llatas, «pulput»; Pardo, «puput»; «gurgŭ»; Oliva, Sopeira, «put-put»- Alvar, Jaca, «borbuta-viel barbut», «barbut». Cuculláde, f. Cogullada. Coll, La Litera, «cucullada»; DCVB, «cucullada», 'forma dialectal, per cogullada'. Calvét, m. Pájaro que tiene la cabeza blanca. Mosquéte, f. Variedad de pájaro. Ballarín, V. Benasque, «mosquéta». Chŭte, f. Lechuza. Coll, La Litera, «chuta»; Haensch, Alta Ribagorza, «fabiáca, babiéca»; Ferraz, Alta Ribagorza, «fabiáca»; Barnils, Fraga, «chute»; Pardo, «gata». Engañapastós, m. Aguzanieves, nevetera. Coll, La Litera, «engariapastor», «avellerol»; Haensch, Alta Ribagorza, «engariapastós»; Ballarín, V. Benasque, «engariapastós»; Guillén, Orihuela, «engariapastor»; DCVB, «enganyapastors o enganapastors»; García Soriano, «enganapastor»; Llatas, «enganapastor»; Alvar, Léxico catalán, «engariapastós». Caliándre, f, Calandria. Coll, La Litera, «callandra»; Ballarín, V. Benasque, «calándria»- Alvar, Léxico catalán, «caliandra». Gribe, f. Variedad de ave. Verderól, f. Variedad de pájaro. Ballarín, V. Benasque, «berderol»; Guillén, Orihuela, «berderol forastero»; García Soriano, «verderol»; DCVB, «verderol»; Llatas, «verderol». Cruixidó, m. Variedad de pájaro. Avelleról, m. Abejaruco. Coll, La Litera, «avellerol». Bobó, m. Bŭho. Coll, La Litera, «bobón». Gorgór, m. Gorjeo. Fe la róde, loc. Rondar el macho de los pájaros a la hembra. Piulá, v. Piar. Coll, La Litera, «piular»; Ballarín, V. Benasque, «piulá»; Badía, Bielsa, «piular»; Borao, «piular»; DCVB, «piular»; Llatas, «piular»; Pardo, «piular». Gralleá, v. Graznar. Ballarín, V. Benasque, «graliá»; Pardo, «grallar». Pllŭme, f. Pluma. Ballarín, V. Benasque, «pllŭme». Llébre, f. Liebre. Haensch, Alta Ribagorza, «llébre»; Badía, CVAM, «llebre» en Ansó; Ballarín, V. Benasque, «llébre»; Badía, Bielsa, «liepre»; González, «lliebre»; DCVB, «llebre»; Llatas, «llebre». Llebrót, m. Liebre macho. DCVB, «llebrot». 278 VOCABULARIO DIALECTAL LITERANC) Onso, m. Oso. Coll, La Litera, «onso»; Haensch, Alta Ribagorza, «onso»; Badía, Bielsa, «onso»; Borao, «onso»- DCVB, «onso»; Pardo, «onso»; Casacuberta-Corominas, «onso»; Ku ĥn, «ónso» 104. Verguéte, f. Vergueta, ramita untada con pega usada para cazar pájaros. Coll, La Litera, «vergueta (caer en la)»; Magaya, Rioja, «velgueta». Bescoso, adj. Viscoso, pegadizo. Besc, m. La pez, pega; pegamento hecho con hierbas. Haensch, Alta Ribagorza, «bésc, sébo» el cebo para los peces"; Ballarín, H. Benasque, «besque»; Pardo, «besque». Palanquéte, f. Instrumento usado para cazar pájaros. Coll, La Litera, «palanqueta». Fóne, f. Honda. DCVB, »fona»; Alvar, Léxico catalán, «fóne», «fona». Sendére, f. Red donde se ponen el hurón y los conejos. Coll, La Litera, «sendera»; DCVB, «sendera». Furó, m. Hurón. Ballarín, V. Benasque, «furón»; DCVB, «furó». Cachild, m. Guarida. Cau, m. Madriguera. Haensch, Alta Ribagorza, «cádo, cau»; Magaria, Rioja, «cabo»; Kuhn, «kádo» 117; Alvar, Léxico catalán, «cau»; Casacuberta-Corominas, «cado». Lloriguére, f. Madriguera. Coll, La Litera, «lloriguera»; DCVB, «lloriguera o llodriguera». Encobilá, v. Encamarse la caza. Coll, La Litera, «encubilarse». m. Madriguera. Alvar, Oroz-Betelu, «cado»; DRAE, «cobil» en Aragón, «escondite o rincón»; García Soriano, «cobil». .Encaguá, v. Encamarse la caza. Bertól, m. Red de pescar. DCVB, «bertol». Enguile, f. Anguila. Coll, La Litera, «enguila». Pésque en fil, f. Pesca con el sedal. Péix, m. Pez. DCVB, «peix». Pescáu, m. Pescado. Esfarrusteá, v. Ahuyentar. Esfurreá, v. Ahuyentar. Coll, La Litera, «esfurrear»; Ballarín, V. Benasque, «esfuriá»; Pardo, «esfurrear»; Alvar, Léxico catalán, «esfuriá». .Fé marrañáus, Loc. Maullar. Maulá, v. Maullar. Coll, La Litera, «maular»; Lázaro Carreter, Magallón, «maular» "magullar"; Alvar, Salvatierra y Sigiiés, «maular»; DCVB, «maular, miolar»; Llatas, «maular»; Kuhn, «maular» 242. 2.0. LOS JUEGOS Al estudiar el léxico relacionado con los juegos nos fijaremos en primer lugar en los términos más característicos del juego de cartas y veremos en segundo puesto la terminología que nos introducirá en la cultura popular de los juegos de nirios. En el juego de los naipes hay un léxico peculiar como es el expresado por las palabras siguientes: enchugaldrít se dice de quien es muy aficionado al juego y no puede vivir sin él; cortá y escortá se usan para indicar la acción de levantar las cartas; con el verbo matá se expresa la acción de comer una jugada; • ŭte es la denominación que recibe la sota de los cuatro palos de la baraja; el as de cada palo de la baraja recibe una denominación diminutiva a pesar de ser la carta que mayor dibujo tiene, así los cuatro ases son: el oret (as de oros), la copete (as de copas), bastillo (as de bastos) y la espadille (as de espadas). Los juegos de los nirios tienen la particularidad de turnarse en las distintas épocas del ario; en invierno se juega a cucut, a la tabe, a ñego; en primavera se alterna el juego de los pitos con el de las cartetes. La mayoría de los juegos que anotamos en el vocabulario se han perdido o están a punto de hacerlo debido, en parte, a que gran parte del tiempo libre de los nirios está ocupado por los programas de televisión. 2.1. Las cartas Chugá, v. Jugar. Ballarín, V. Benasque, «chugá»; Haensch, Alta Ribagorza, «chugá»; Badía, CVAM, «chugar» en Ansó, Benasque, «xugar» en Benabarre; Badía, Bielsa, «chugár»; Ballarín, H. Benasque, «chugutiá»; Oliva, Sopeira, «xuar»; Kuhn, «chugár» 37. Choc, m. Juego. Badía, Bielsa, «chuego». Enchugaldrít, adj. Apasionado por el juego. Coll, La Litera, «enjuadrido»; Ballarín, V. Benasque, «enchugardiu»; Pardo, «enjualdrido». Entreteníse, v. prnl. Entretenerse. Pŭte, f. Sota; cada uno de los cuatro palos de la baraja recibe este nombre. Matá, v. Comer una jugada. Trapaceá, v. Cometer trampas. Cortá, v. Alzar en la baraja. Espadille, f. As de espadas. Coll, La Litera, con otro significado; Pardo, «espadilla». Escortá, v. Cortar, alzar. Coll, La Litera, «escortar»; Magaria, Rioja, «escortar» "disminuir el agua de un río, acequia"; DCVB, «escortar»; Llatas, «escortar» "rozar, limpiar las tierras de las matas y hierbas inŭtiles". Bastillo, m. As de bastos; bastón. Copéte, f. As de copas. Oret, m. As de oros. Brésque, f. Brisca, juego. 2.2. Juegos infantiles Baixadó, m. Juego del tobogán; sobre una inclinación del terreno mojada bajan los nirios apoyándose en los pies. Ballarín, V. Benasque, «baixadón»; DCVB, «baixador». Arrastrecŭls, m. pl. Pendiente por donde los nifios bajan arrastrando el culo. Baldeadó, m. Columpio. Badía, Bielsa, «baldeáse» 'columpiarse'. Galondreáse, v. Columpiarse. Brincadó, m. Comba. Bosch, Fonz, «brincadors». Galdrŭfe, f. Peonza. Haensch, Alta Ribagorza, «galdrŭfa»; Badía, Bielsa, «bailadéra»; DRAE, «galdrufa» en Aragón 'trompa, peonza'; Borao,  «galdrufa»; DCVB, «galdrufa» 'baldufa (Bonansa, Tamarit de la L., Fraga)'; Pardo, «galdrufa»; Alvar, Léxico catalán, «galdrufa»; Casacuberta-Corominas, «galdrufa». Tángo, m. Bolo. Borao, «tango». Tábe, f. Juego de nirios; se usa el hueso de la rodilla del cerdo, que recibe el nombre de «tábe»; se lanza al aire y segŭn el lado en que cae se gana o se paga prenda. DCVB, «taba». Pilóte, f. Pelota. Badía, Bielsa, «pilota». Palitrócs, m. pl. Bolos. DCVB, «palitroc»; Alvar, Léxico catalán, «palitrocs». Pítos, m. pl. Juego de las bolas. Ballarín, V. Benasque, «píto»; Badía, Bielsa, «pítos»; Borao, «pítos»; Pardo, «pitón». Borricofálso, m. Se ponen varios nirios agachados colocando la cabeza debajo de las piernas del que está delante; los otros nirios que juegan deben saltar encima de los que están agachados y permanecer allí hasta que el «burro» se deshaga. Coll, La Litera, «burrofalso». Esparteñéte, f. En este juego se sienta un nirio en medio de un círculo; los nirios que están alrededor le pegan con una alpargata. El nirio que está en el centro debe averiguar quién tiene la alpargata. Coll, La Litera, «apargateta». Escampille, f. Este juego consiste en lanzar un palito lo más lejos posible con el impulso de un palo aue sirve de bastón. Billarda o tala. Coll, La Litera, «escampilla»; DRAE, «escampilla» en Aragón y Alicante, «toria, tala»; DCVB, «escampilla»; Pardo, «escampilla». Estrebillo, m. Rayuela. El juego consiste en mover una piedra, a la pata coja, dentro de una especie de jeroglífico. Coll, La Litera, «estrebillo». Cucŭt, m. Escondite, juego. Coll, La Litera, «cucut»; Haensch, Alta Ribagorza, «chugá a cucŭ, chugá a conilléts»; Alvar, Léxico catalán, «cucut». Tataratá, m. Hacer el pino; poner las manos en el suelo y los pies en el aire. Coll, La Litera, «tataratá». Tanganét, m. Rayuela. Coll, La Litera, «tanganet»; Ballarín, V. Benasque, «tanganet»; DCVB, «tanganet»; Pardo, «tanganet»; Llatas, «tanganillo». Rócle, f. Aro aue se hace correr por medio de un hierro que lo dirige. DCVB, «roda». Acompañát, m. Juego de la pindola. Haensch, Alta Ribagorza, «cavall fort»; Badía, Bielsa, «pindola». Maiarréte, f. Juego del pino. Redól, m. Ruedo, círculo. Pardo, «redol»; García Soriano, «rogle»; Llatas, «rogle»; DCVB, «redol»; Guillén, Orihuela, «rogle, rolde»; Arnal, Alauézar, «rolde»; Ferraz, Alta Ribagorza, «redol, roclle»; Ballarín, V. Benasaue, «rolde, roclle». Cartétes, f. pl. El juego consiste en colocar sobre un cuadro hecho en la tierra unos cartoncitos que se obtienen de las cartas de la baraja e ir sacándolas tirando con un pequerio hierro de forma rectangular. 117égo, m. Variedad del juego de ladrones y policías. Se provoca a los policías cantando el estrebillo: «Ñego negó, faríne y segó». Badía, Bielsa, «desembarro»; Bosch, Fonz, «ariego chugar». Baldedse, v. Columpiarse. Badía, Bielsa, «baldeáse»; DCVB, «baldear» 'brandar les campanes (Tamarit de la L.); Bosch, Fonz, «baldeáse». Tauléro, m. Tablero del ajedrez, del juego de las damas. Dómino, m. Dominó. Endivinéte, f. Adivinanza. Bosch, Fonz, «adivineta». Endivinánce, f. Adivinanza. Coll, La Litera, «endivinalla»; Guillén, Orihuela, «adivinalla, adevinalla»; Llatas, «endevinalla». Mórie, f. Mufieca. Haensch, Alta Ribagorza, «murieca, nina, móna»; Badía, Bielsa, «moria»; Bosch, Fonz, «moria». Juéte, m. Juguete. Píto, m. Silbato. Haensch, Alta Ribagorza, «siulét, piulét, fapiól». Fuinéte(fé), Loc. v. Hacer novillos. Coll, La Litera, «fuineta»; Magaria, Rioja, «fuína»; Pardo, «fuchina». 3.0. LA ALBAÑILERIA La albariilería es una rama de la arquitectura popular que, por lo general, aclara problemas etnológicos de una comarca. La manera de imbricar las tejas, el remate de los aleros de las casas, por ejemplo, son datos que indican a qué área antropológica pertenece un pueblo. Las casas de La Litera se acercan más a la construcción aragonesa que a la catalana. En cada pueblo había unos hombres que se dedicaban al oficio de albariil y ellos eran los que, a petición del duerio de una casa, realizaban las reformas deseadas o construían una nueva morada guiados más por el dominio del oficio que por unos planos. En esta sección nos ocuparemos de la terminología propia de la albariilería; hemos dividido el estudio en la terminología general, los instrumentos y los materiales. El yeso se fabricaba en las cheseríes y la materia prima se obtenía de las sierras de yeso que atraviesan La Litera; ahora podemos ver algunas canteras abandonadas y los hornos de cocción parcialmente derruidos. 311. Terminología general Arbariileríe, f. Albariilería; la construcción. Arbariil, m. Albariil. Haensch, Alta Ribagorza, «arbariil»; CVAM, «arbarill» en Benabarre; Llatas, «arbariil»; Barnils, Fraga, «arbariil» Encargát 4de óbres, m. Maestro de obras. Manóbre, m. Peón. Badía, Bielsa, «manobra»; García Soriano, «manobra» 'oficial de albariil'; DCVB, «manobra»; Llatas, «manobrero». Empresári, m. Empresario. Línie, f. Línea. Letrecidát, f. Electricidad. Revozá, v. Revocar. Enchesá, v. Enyesar. Bllanqueadó, m. Pintor de brocha gorda. Bllanqueá, v. Blanquear, faldegar.  Llavá, v. Revestir la pared con yeso. Doná une máno, loc. v. Revestir la pared con yeso. Zarandeá, v. Mover hacia uno y otro lado el cedazo o la zaranda. Llevantá, v. Levantar. Entaruguí, v. Meter tacos de madera en la pared. Llimá, v. Limar. DCVB, «llimar». Llaminá, v. Laminar. Pastá, v. Amasar la argamasa. Ballarín, V. Benasque, «pastá»; Badía, CVAM, «pastar» en Benasque. Martellá, v. Martillear. Ballarín, H. Benasque, «martellá»; DCVB, «martellar». Baixá a péso, loc. v. Levantar una pared siguiendo la plomada. A tájo paréllo, loc. Construir algo a buen ritmo. Coll, La Litera, «tajoparejo(a)»; Quilis, Albacete, «tajo parejo»; García Soriano, «tajo parejo(a)»; Llatas, «tajoparejo(a)». Enrebuñáse, v. prnl. Oxidarse. Coll, La Litera, «enrobinarse»; Guillén, Orihuela, «robinarse, arrobinarse»; Quilis, Albacete, «enrobinarse»; Zamora, Habla albaceteria, «enrobinarse»; Guillén, Orihuela, «enrobinarse»; Pardo, «enrobinarse», «robinarse, robinar»; Llatas, «enrobináse». Rebuñóso, adj. Oxidado. Borao, «reburioso»; Bosch, Fonz, «reburioso». Arrebuñát, adj. Oxidado. Plláno, adj. Llano. Haensch, Alta Ribagorza, «pllano». Giiéco, adj. Hueco. Fóndo, adj. Profundo, hondo. Badía, Bielsa, «fondo»; DCVB, «fondo». adj. Ancho. Ballarín, H. Benasque, «ampllo»; Alvar, Léxico catalán, «amplle». Cŭrto, Adj. Corto. Ballarín, V. Benasque, «curto»; Haensch, Alta Ribagorza, «curt, curta»; Badía, Bielsa, «curto, curter, curta». Apañá, v. Reconstruir, arreglar. Badía, Bielsa, «apariar»; Guillén, Orihuela, «anariar»; Borao, «apariar» 'remendar o componer lo que está roto'; DCVB, «apanyar»; Pardo, «apariar»; Barnils, Fraga, «apariá» Esboldregá, v. Caerse un edificio por defecto de construcción. Ballarín, V. Benasque, «esboldregáse»; Coll, La Litera, «esboldregarse»; DCVB, «esboldregar, esbaldregar»; Pardo, «esboldregar». Afonáse, v. prnl. Hundirse. Badía, Bielsa, «afondarse»; DCVB, «afonar». Foradá, v. Horadar, agujerear. Ballarín, V. Benasque, «foradá»; Borao, «forado» 'agujero'. Cdure, v. Caer. DCVB, «caure»; Alvar, Léxico catalán, «caure». Tamboned, v. Sonido ronco que producen el suelo y la pared de una casa si se les golpea. Coll, La Litera, «tambonear». Esbalzáse, v. Caerse, derrumbase. Coll, La Litera, «esvalzarse»; Ballarín, V. Benasque, «esbalsáse»; DCVB, «esbalçar». Cayése, v. prnl. Caerse. Ballarín, V. Benasque, «cayé, cáyre». Tirá, v. Derribar. DCVB, «tirar». Alvar, Léxico catalán, «tirá». Despllomáse, v. prnl. Desplomarse.  3.2. Herramientas de la construcción Tauló, m. Tablón. DCVB, «tau16». Táule, f. Tabla. Haensch, Alta Ribagorza, «taula»; Ferraz, Alta Ribagorza, «taula»; DCVB, «taula». Tapiére, f. Armazón que se usa para hacer paredes gruesas de adobes. Coll, La Litera, «tapiera»; DCVB, «tapiera»; Pardo, «tapiera». Escóbre, m. Escoplo. Coll, La Litera, «escobre»; DCVB, «escobre» 'bedaina, juntacorrent de taló (Bonansa)'; Casacuberta-Corominas, «escobre». Punchó, m. Punzón. Coll, La Litera, «punchón»; Ballarín, V. Benasque, «punchón»; Borao, «punch6n»; García Soriano, «punchón»; Llatas, «punchón». Eixól, m. Azuela. Coll, La Litera, «ajuelo». Estenaceá, v. Atenazar. Régle, f. Regla. Borao, «regla» listón que usan los albariiles y otros operarios para las alineaciones'. Réglle, f. Regla gruesa de albafiil. Guillén, Orihuela, «regle»; Llatas, «regla». Celíndro, m. Rodillo de pintor. Córde, f. Cuerda. Alvar, Léxico catalán, «corda». Nivél d'áigiie, m. Nivel de agua. Carretó, m. Carretilla. Haensch, Alta Ribagorza, «carretég , brugueta»; Guillén, Orihuela, «carretón»; DCVB, acarreté»; García Soriano, «carretén»; Alvar, Léxico catalán, «carret6»; Kuhn, «carretón», 212. Calderét, m. Artesa. Alvar, Materiales, «caldereta» 'cubo para el agua'; Alvar, Léxico catalán, «calderet» . Kuhn, «calderet» 180. Carrŭche, f. Polea de una sola cuerda. Ballarín, V. Benasque, «carrucha»; Haensch, Alta Ribagorza, «carrucha»; Alvar, Léxico catalán, «carrucha»; Oliva, Sopeira, «carrut»; Barnils, Fraga, «carruche». Morté, m. Mortero, argamasa. Wilmes, Mobiliario, «mortero» 'almirez' p. 216. Macéte, f. Martillo grueso de albañil. Montecárgues, m. Montacargas. Llíme, f. Lima. Lláne, f. Instrumento de albañil usado para revocar. DCVB, «llana»; Boch, Fonz, «llana». Tancá en clláu, loc. v. Cerrar con llave. Ubrí, v. Abrir. Burneá, v. Mover por un extremo un sillar o mole pesada. Coll, La Litera, «burnear». Remolineadó, m. Plancha de madera usada por el albañil. Zaránde, f. Instrumento que se utiliza para cribar la grava. Andámio, m. Andamiaje. Badía, Bielsa, «endamio». PMnche, f. Chapa. Péso, m. Plomada. Picoléte, f. Paletin pequerio del albariil. Borao, «picoleta»; García Soriano, «picoleta»; Pardo, «picoleta». Pasteréte, f. Artesa. Ferraz, Alta-Ribagorza, «pastera»; Guillén, Orihuela, «pastera»; DCVB, «pastereta»; Barnils, Fraga, «pasterete». Pllŭme, f. Grŭa dirigible. Talóche, f. Instrumento usado para revocar con yeso. Magaria, Rioja, «talocha»; DCVB, «talotxa». Ternál, m. Polea usada para elevar las vigas. 3.3. Materiales de construcción Garbancillo, m. Gravilla. Hormigó armát, m. Hormigón armado. Machembrát, m. Ladrillo largo, ancho y poco grueso. Ches, m. Yeso. Ballarin, V. Benasque, «ches»; Haensch, Alta Ribagorza, «chés»; Badia, Bielsa, «chéso»; Ferraz, Alta Ribagorza, «ches»; Arnal, Alquézar, «chesánco». Cimén bllánco, m. Cemento blanco. Cimén pa, rn. Cemento blando. Bóbile, f. Tejar, tejeria. Fondició, f. Fundición. Cimén armát, m. Cemento armado. Cimén, m. Cemento. Ferraz, Alta Ribagorza, «simén»; DCVB, «ciment»; Alvar, Léxico catalán, «simén». Vidre, m. Vidrio. DCVB, «vidre»; Llatas, «vidre». Tócho, m. Ladrillo. Pédre, f. Piedra. Haensch, Alta Ribagorza, «pedra»; DCVB, «pedra». Ches morráno, m. Yeso cristalizado. Enruná,. v. Enterrar, cubrir con escornbros. Badia, Bielsa, «enronarse»; DCVB, «enrunar»; Llatas, «enrunar»; Alvar, Léxico catalán, «enruná». Enrŭne, f. Escombro. Ballarin, V. Benasque, «enruena»; DCVB, «enruna»; Llatas, «enruna»; Pardo, «enruna, enruena, enrona». Desenruná, v. Quitar escombros. DCVB, «desenrunar»; Llatas, «desenrtutar» 4.0. 


INDICE DE PALABRAS 

Acompariát, 2.2. Afonáse, 3.1. Ámpllo, 3.1. Andámio, 3.2. Apariá, 3.1. Arbañil, 3.1. Arbañileríe, 3.1. Arrastreculs, 2.2. Arreburiát, 3.1. Auxá,-1.0. Avelleról, 1.0. Baixá a péso, 3.1. Baixadó, 2.2. Baldeadó, 2.2. Baldeáse, 2.2. Bastillo; 2.1. • Bertól, 1.0. Besc, 1.0. Bescóso, 1.0. Bllanqueá, 3.1. • Bllanqueadó, 3.1. Bóbile, 3.3. Bobó, 1.0. Borricofálso, • 2.2 Brésque, 2.1. Brincadó, 2.2. Burneá, 3.2. Cachiló, 1.0. Calderét, 3.2. Caliándre, 1.0. Calvét, 1.0. Canó, 1.0. Carretó, 3.2. Cartétes, 2.2. Carrŭche, 3.2. Cau, 1.0. Cáure, 3.1. Cayése, 3.1. Celindro, 3.2. Cimén, 3.3. Cimén armát, 3.3. Cimén bllánco, 3.3. Cimén pa, 3.3. Cobil, 1.0. Copéte, 2.1. Córde, 3.2. Cortá, 2.1. Cruixidó, 1.0. Cuculláde, 1.0. Cucŭt, 2.2. Culroyét, 1.0. Cŭrto, 3.1. ch Ches, 3.3. Ches morráno, 3.3. Choc, 2.1. Chorlovít, 1.0. Chugá, 2.1. Chŭte, 1.0. Dómino, 2.2. Doná une máno, 3.1. Desenruná, 3.3. Despllomáse, 3.1. Enguile, 1.0. Enreburiáse, 3.1. Enruná, 3.3. Enrŭne, 3.3. Entaruguí, 3.1. Entreteníse, 2.1. Esbalzáse, 3.1. Esboldregá, 3.1. Escampffle, 2.2. Escóbre, 3.2. Escortá, 2.1. Esfurreá, 1.0. Esfarrusteá, 1.0. Esgarrapáde, 1.0. Espadille, 2.1. Esparbé llebré, 1.0. Esparteriéte, 2.2. Estenaceá, 3.2. Estrebillo, 2.2. . Esturnéll, 1.0. Falcille, 1.0. Fé marrariáus, 1.0. Fé la róde, 1.0. Fóndo, 3.1. Fondició, 3.3. Fóne, 1.0. Foradá, 3.1. Fuinéte (fé), 2.2. Furó, 1.0. Galdrŭfe, 2.2. Galondreáse, 2.2. Garbancillo, 3.3. Gárce, 1.0. Gorgór, 1.0. Grálle, 1.0. • Gralleá, 1.0. Gribe, 1.0. Guálle, 1.0. Grieco, 3.1. Hormigó arrnát, 3.3. Juéte, 2.2. Letrecidát, 3.1. Línie, 3.1. 11 Llaminá, 3.1. Lláne, 3.2. Llavá, 3.1. Llébre, 1.0. Llebrót, 1.0. Llevantá, 3.1. Llimá, 3.1. Llíme, 3.2. Lloriguére, 1.0. Macéte, 3.2. Machembrát, 3.3. Majarréte, 2.2. Manóbre, 3.1. Matá, 2.1. Martellá, 3.1. Maulá, 1.0. Montecárgues, 3.2. Mórie, 2.2. Moriet, 1.0. Morté, 3.2. Mosquéte, 1.0. Mixó, 1.0. Mixonét, 1.0. Muzól, 1.0. Nivél d'áigua, 3.2. fi Ñégo, 2.2. o Onso, 1.0. Orét, 2.1. Eixól, 3.2. Empresari, 3.1. Encaguá, 1.0. Encargát de óbres, 3.1 Encobilá, 1.0. Enchesá, 3.1. Enchugaldrít, 2.1. Endivinánce, 2.2. Endivinéte, 2.2. Engariapastós, 1.0. Engreriéte, 1.0. Palanquéte, 1.0. Palitrócs, 2.2. Pastá, 3.1. Pasteréte, 3.2. Pescáu, 1.0. Pédre, 3.3. Péix, 1.0. Perdigót, 1.0. Perdiu, 1.0. Permudá, 1.0. Péso, 3.2. Pésque en fil, 1.0. Picoléte, 3.2. Pilóte, 2.2. Píto, 2.2. Pítos, 2.2. Piulá, 1.0. Plánche, 3.2. Plláno, 3.1. Pllŭme, 1.0., 3.2. Punchó, 3.2. Pupŭt, 1.0. Pŭte, 2.1. Reburióso, 3.1. Redól, 2.2. Régle, 3.2. Réglle, 3.2. Remolineadó, 3.2. Revozá, 3.1. Róde, 2.2. Rulléte, 1.0. Runruneá, 1.0. Sendére, 1.0. Sisélle, 1.0. Sisót, 1.0. Tábe, 2.2. Tájo parello(a), 3.1. Talóche, 3.2. Tamboneá, 3.1. Tancá en clláu, 3.2. Tanganét, 2.2. Tángo, 2.2. Tapiére, 3.2. Tataratá, 2.2. Táule, 3.2. Tauléro, 2.2. Tauló, 3.2. Ternál, 3.2. Terreréte, 1.0. Tirá, 3.1. Tócho, 3.3. Torrodá, 1.0. Trapaceá, 2.1. Turcázos, 1.0. Ubrí, 3.2. Verderól, 1.0. Verguéte, 1.0. Vídre, 3.3. Zaránde, 3.2. Zarandeá, 3.1. 5.0. 

ABREVIATURAS Y BIBLIOGRAFÍA Para el desarrollo de las abreviaturas y para la bibliografía del presente trabajo remitimos a nuestro estudio «Terminología de la casa en La Llitére (Huesca)», en Anuario de Estudios Filológicos, III (1980), págs. 279-281. ANTONIO VIUDAS CAMARASA

Vocabulario de Benasque, Benás, Ángel Ballarín Cornel

Vore lo vocabulari a Chapurriau Blogspot

El vocabulario aragonés en «El Pirineo Español»

https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/10/15/17haensch.pdf

El vocabulario aragonés en «El Pirineo Español» de Ramón Violant y Simorra
POR GÜNTHER HAENSCH 


En su magistral obra El Pirineo Español: Vida, usos, costumbres,creencias y tradiciones de una cultura milenaria que desaparece (Madrid, 1949), el eminente etnógrafo y folklorista catalán Ramón Violant y Simorra, nos ofrece una visión de conjunto de lo que es y de lo que fue el Pirineo español (como ya lo señala el subtítulo de la obra). En ella se tratan todos los aspectos del medio ambiente y de la vida del Pirineo: paisaje, clima, flora y fauna, población, lenguas y dialectos, indumentaria, agricultura, industria, comercio, comunicaciones, emigración, vivienda, trabajos del hogar, alimentación, costumbres relacionadas con el nacimiento, matrimonio, la muerte, organización social y pecuaria, caza y pesca, vida pastoril, creencias, mitos y supersticiones, fiestas populares, danzas y deportes. Lo mismo que otro autor de una gran obra de síntesis sobre el Pirineo, Fritz Krüger, filólogo y etnógrafo 1 , Violant y Simorra ha recogido la mayor parte de sus materiales in situ. En la página 17 de su obra dice al respecto: "Ante la escasez de monografías folklóricas y etnográficas referentes a nuestros valles, y en particular a los aragoneses, hemos debido valernos del esfuerzo personal, recogiendo notas de primera mano, que siempre son las más apreciables, a todo lo largo de la cordillera. Esta labor se realizó especialmente durante las misiones de recolecta de documentos destinados a la Sección Etnográfica del Museo de Industrias y Artes Populares, de Barcelona, 1. Fritz Krüger, Die Hochpyrenäen, Hamburgo y Barcelona, 1935-1939. AFA - XXXVI-XXXVII 313 GÜNTHER HAENSCH y muy en particular en los veranos de 1940, 1941, 1942 y 1943. Durante este último recorrimos, de un cabo a otro, todos los valles pirenaicos, desde Figueras (Gerona) hasta Elizondo (Navarra), interrogando a las personas, fotografiando y tomando notas sin descanso". Hoy, más de cuarenta años más tarde, cuando las hablas pirenaicas están en decadencia, si ya no han desaparecido, los datos recogidos por el etnógrafo catalán, son por lo tanto un valioso testimonio sobre el estado de dichas hablas en los años 40. En una conversación que tuve, hace ya muchos años, con mi colega y amigo D. Manuel Alvar, éste señaló la conveniencia de aprovechar los materiales lingüísticos contenidos en la obra de Violant. Asimismo, el etnógrafo Julio Caro Barojadice en su Prólogo a la obra: "Este libro de Violant será aprovechado, explotado, por lingüistas, geógrafos, etc., sacando de él datos aislados o series homólogas de ellos". Aprovechamos, pues, la oportunidad de ofrecer una contribución al homenaje al filólogo aragonés y aragonesista, don Tomás Buesa Oliver, para hacer el trabajo sugerido por M. Alvar y Caro Baroja, pero —por razones de tiempo y espacio— nos vamos a limitar al vocabulario aragonés registrado por Violant y Simorra, dejando a un lado sus observaciones y comentarios generales sobre las lenguas y dialectos del Pirineo español que requerirían muchas rectificaciones. En el glosario que sigue, se tienen en cuenta las unidades léxicas identificables registradas por Violant a lo largo de su obra (generalmente aparecen en cursiva), siempre que no coincidan en su denotación y connotación con el uso estándar español como ocurre con palabras como almadiero, candil, cazuela. En cada entrada del glosario, se indica —en negrita— la unidad léxica tal como aparece en Violant, o si ello plantea problemas, en una forma lematizada. Para no ofrecer tan sólo un catálogo de las voces registradas en la obra del autor catalán, que de por sí ya presentaría cierta utilidad, hemos añadido información procedente de otras fuentes: 1.º Para corroborar el uso de la unidad léxica en cuestión tal como consta en la obra de Violant. 314 AFA - XXXVI-XXXVII EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL" 2.° Para completar esta información, sobre una base semasiológica, con palabras formalmente idénticas o similares, pero de distinto significado o uso en otros lugares. 3.° Para indicar, partiendo del significado, sinónimos y heterónimos de la unidad léxica registrada por Violant, que se usan en otros lugares. Es evidente que el carácter de este trabajo nos impide presentar un cuadro lexicográfico completo de cada unidad léxica con una ampliación onomasiológica y semasiológica. Tan sólo el aprovechamiento de la fuente más rica, el Atlas Lingüístico y Etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja2 , nos obligaría a triplicar o cuadruplicar el volumen de este glosario. Por eso, nos hemos tenido que limitar a remitir a los mapas del atlas que ofrecen un interés para las palabras registradas y a citar también ejemplos tomados de varios puntos del atlas, pero nunca de todos. Por otra parte, hemos aprovechado las obras siguientes que se citan así: ALC Atlas Lingüístic de Catalunya, Barcelona, 1923 y ss. ALEANR Atlas Lingüístico y Etnográfico de Aragón, Navarra y la Rioja, dirigido por M. Alvar, Zaragoza, 1979-80. ANDOLZ Rafael Andolz, Diccionario aragonés castellano / castellano-aragonés, Zaragoza, 1977. BADIA, Bielsa Antonio Badía Margarit, El habla del Valle de Bielsa (Pirineo aragonés), Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos, Filología 8, Barcelona, 1950. BADIA, Contr. Antonio Badía Margarit, Contribución al vocabulario aragonés moderno, Zaragoza, 1948. BALLARIN Ángel Ballarín, Vocabulario del Valle de Benasque, Madrid, 1971. DCVB A. Alcover y F. de B. Moll, Diccionari català-valencià-balear, Palma de Mallorca, 1935-62. 2. Hemos dispuesto par a nuestro trabajo de los tomos I-VII y IX del ALEANR. Como éste ofrece el conjunto de su información en una forma fácilmente accesible, nos hemos limitado, en muchos casos, a remitir al lector al mapa correspondiente de éste. Por otra parte, nos pareció interesante dar también documentación contenida en otras fuentes más dispersas, en gran part e más antiguas que el ALEANR. Cuando una palabra aparece sin referencia al ALEANR, esto significa que no figura en éste o que no se na podido localizar. AFA - XXXVI-XXXVII 315 GUNTHER HÀENSCH DRAE Diccionario de la Real Academia Española, 10.ª ed., Madrid, 1970. FERRAZ Vicente Ferraz y Castán, Vocabulario del dialecto que se habla en la Alta Ribagorza, Madrid, 1934. HAENSCH Günther Haensch, Las hablas de la Alta Ribagorza (Pirineo aragonés), Zaragoza, 1960. KUHN Alwin Kuhn, Der Hocharagonesische Dialekt, Revue de Linguistique Romane, XI, 1935. KRÜGER Fritz Krüger, Die Hochpyrenaën: A) Landschaften, Haus und Hof, t. I, 1936; II, 1939, Hamburgo. B) Hirtenkultur, Hamburgo, 1935. C) Ländliche Arbeit, t. I, Transport und Transportgeräte, Barcelona, 1936; t. II, Getreide-Heuernte, Bienen, Wohnung, Wein und Ölbereitung, Hamburgo, 1936. D) Hausindustrie, Hamburgo, 1936. PARDO ASSO José Pardo Asso, Nuevo Diccionario Etimológico, Zaragoza, 1938. ROHLFS Gerhard Rohlfs, Le Gascon. Etudes de philologie pyrénéenne, 2.ª ed., Tubinga y Pau, 1970. WILMES Rudolf Wilmes, La cultura popular de un valle alto aragonés (Valle de Vió), Anales del Instituto de Lingüística, t. X, Universidad Nacional de Cuyo, Mendoza (Argentina), 1957, págs. 149-310. Además se usan las siguientes abreviaturas lexicográficas: alto-arag. alto-aragonés cat. catalán (común) f femenino fpl plural del femenino m masculino mpl plural del masculino sin. sinónimo s. l. sin localización (en Violant y Simorra) var. variante En el glosario que sigue, las palabras se escriben como en español. Sólo el sonido [s] se transcribe, como en catalán y gallego, con x, por ejemplo, buxeta [buseta]. Las páginas que siguen a la definición del lema, se refieren a la obra de Violant y Simorra. 316 AFA - XXXVI-XXXVII EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL" GLOSARIO ABARQUERAS fpl 'cordones de lana de las abarcas', Ansó y Hecho (pág. 116); íd. en Ansó y Benabarre (ANDOLZ); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en Benasque (BALLARIN). AGRAMIZA f 'agramadera más fina para un segundo agramado del lino o del cáñamo', en alto-arag., s. l. (pág. 243), 'agramadera' como aragonesismo, s. l., en el DRAE. AGUILÓN m 'parte más peraltada de la cubierta de la casa', Ansó (pág. 204); véase el mapa 926 del ALEANR, VII. AHERMANAMIENTO m 'hermandad conyugal que consiste en que la mujer pone su dote a la disposición del marido', altoarag., s. l. (pág. 326). ALACAY m 'baile popular de cinco parejas que se bailaba en las fiestas de la cofradía', Ansó (pág. 638); íd. en ANDOLZ. ALADRE m 'arado que se tira con bueyes y que tiene una reja llana', llano de Jaca, Biescas, Sabiñánigo (págs. 455-456); íd. en Bonansa (HAENSCH). Para Jaca, el ALEANR da: ALADRO, APERO; ALATRE m en Bielsa (BADIA, Bielsa); en el ALEANR, en cambio: LA LATRE. Véanse los mapas 132 y 133 del ALEANR. ALADRO m 'arado de madera tirado por mulas', Aínsa, Valle de Gistaín (pág. 456); íd. en Bisaurri, Renanué y Espés (HAENSCH); íd. en Benasque (BALLARIN) y Campo (ALC); íd. en el Valle de Vió (WILMES); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa). El ALEANR, mapa 132, confirma las formas recogidas por VIOLANT. ALBADAS fpl 'coplas de la aurora que cantaban los mozos después de haber anunciado la enramada' (véase esta voz), Aragón, s. l. (pág. 584); íd. en Huesca, Teruel, Ribagorza (ANDOLZ); ALBADES fpl en el Valle de Benasque (BALLARIN). ALEBRO m 'acebo', Gistaín (pág. 486); íd. en ANDOLZ; GRÉVOL m en Renanué, Espés, Bonansa, Castanesa (HAENSCH); GREVOLm en cat. AFA - XXXVI-XXXVII 317 GÜNTHER HAENSCH ALMARIO m 'armario', alto-arag., s. l. (pág. 236); íd., s. l. en ANDOLZ; íd. en KRÜGER, HP, A, II, pág. 266; ALMARI en Graus, Campo, Fonz, Binéfar (ALC); ARMARI m en Renanué, Espés, Bonansa, Ardanuy (HAENSCH); íd. en Benasque, Benabarre (ALC); cat. ARMARI. ALMIDET m 'almirez de metal', Bielsa y Echo (pág. 227); íd. en Torres del Obispo (ANDOLZ); íd. en Puebla de Roda, Santaliestra (ALEANR, VII, mapa 844); ALMIDÉ m en Campo, Puebla de Castro, Laspuña, Laguarta, Yebra de Basa, Lasieso. Sobre más variantes y sinónimos, véase ALEANR, loc. cit. ANGUARINA f 'especie de gabán muy holgado', Ansó y Echo (pág. 94). APEDAR 'criar una oveja su corderillo a la fuerza mediante el apiadero' (véase esta voz), Gistaín (pág. 416). APEDERAR 'atar a las ovejas que no dejan tetar a su corderillo a un palo', Gistaín (pág. 416). APIADERO m 'palo al que atan una oveja que no quiere o no deja tetar a su corderillo', Ansó (pág. 416). APLANADOR m 'graduador de la reja del arado', llano de Jaca, Biescas, Sabiñánigo (pág. 456); 'gran trozo de madera que sujeta la espata', Sinués (ANDOLZ). ARAL m 'criba de grano, de mimbre u otro material agujereado o de mallas', Ansó (pág. 482); íd. en Aragüés del Puerto, Echo y Campo de Jaca (ANDOLZ); íd. en Campo, Laspuña, Lasieso, Ansó, Berdún, Yebra de Basa, Biel (ALEANR, I, mapa 86); ORAL m en Bolea y Broto (ALEANR, loc. cit.); ERAL m en Santaliestra (ALEANR, loc. cit.). ÁRBOL MAYO 'árbol que los mozos del pueblo cortaban el 30 de abril y que, después de quitarle la corteza, plantaban en la plaza del pueblo', Tramacastilla y Pueyo de Jaca (Valle de Tena) (pág. 586). ARCA f DE AMASARE 'artesa para amasar', Vió (pág. 230). El ALEANR, I, mapa 240, da: ARCA DE AMASAR en Campo, ARCA AMASAR en Pozán de Vero; ARCA en Laspuña, Aínsa, Laguarta, Santaliestra, Puebla de Castro; ARQUETA en Gistaín. — En Graus: ARCA PASTERA (ANDOLZ); en Azanuy: CAPASTERA 318 AFA - XXXVI-XXXVII EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL" (ALEANR, loc. cit). En cambio, en Bisaurri, Espés, Bonansa, Castanesa: PASTERA f (HAENSCH); íd. en el Valle de Vió (WILMES), en contradicción, pues, con la forma de VIOLANT; PASTERA f también en Torla (KUHN); íd. en Benasque, Noales, Puebla de Roda, Arén (ALEANR, loc. cit.); MASADERA f, íd. en Ansó (VIOLANT, pág. 230); íd. en Salvatierra y Sigüés (ANDOLZ). Véase ALEANR, II, mapa 240. ARCHAS fpl 'aparejo de transporte para llevar haces de hierba y la mies', Gistaín, Bisaurri (pág. 474); íd. en HAENSCH; íd. en Calvera, Biscarrués y Gistaín (ANDOLZ); ARCHES fpl en el Valle de Benasque (BALLARIN), confirmado por el ALEANR, I, mapa 68; ibíd.: en Gistaín (lo cual confirma la forma que da VIOLANT). El área de ARCHAS no es, pues, muy extensa. ARGADERAS fpl I. 'apero de transporte que consiste en dos cuévanos de mimbre unidos entre sí por la parte superior', Alquézar, Gistaín; íd. en ANDOLZ, s. l.; íd. en Lasieso, Laguarta, Aínsa, Angüés, Puebla de Castro, Pozán de Vero, Las Pedrosas, Biel (El ALEANR, II, mapa 175, muestra la diversidad de denominaciones existentes en alto-arag.). Sin.: ESCARCELAS. II. 'aguadera o angarillas, apero de transporte que se cargaba en una caballería para llevar cuatro o seis cántaros de agua', Aínsa (pág. 222); íd. en Valle de Vió (WILMES); íd. en Torla, Bolea, Aineto (KUHN); íd. en Valle de Benasque (BALLARIN); ARGADELL m en Ribagorza (KRÜGER); ARGADELLS en Peralta (ALC); íd. en Bonansa (HAENSCH). ARIVO m var. ARIBO m 'aparato en forma de cruz, sujeto a un pie, que se giraba al impulso de la mano y servía para el aspado del lino o cáñamo', Ansó (pág. 24); íd. en Echo y la Canal de Berdún (ANDOLZ). Compárese ARIBO m y DARIBO m 'aspador' en el ALEANR, II, lámina 322 a, s. v. "aspador". AUSÍN m 'viento frío y atorbellinado que sopla en invierno en el valle de Ansó' (pág. 24); íd. en Echo y Siresa (ANDOLZ). BADIL m 'badila o pequeña pala para recoger ascuas y rescoldo del fuego', Vió (pág. 210); íd., s. l. en ANDOLZ; íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en Canfranc (ALEANR, VII, AFA - XXXVI-XXXVII 319 GÜNTHER HAENSCH mapa 910); íd. en una serie de otros puntos del ALEANR (loc. cit.). BANCA f DE MULIR 'banqueta de dos patas en la que se sienta el que ordeña', Bielsa (pág. 430). El verbo mulir parece algo extraño', frente a las variantes de MUÑIR que registraron otros autores, especialmente BADIA en Bielsa: MUYIR. BANCAL m I. 'pañuelo de paño blanco o negro con el que las mujeres se cubrían la cabeza', Ansó (pág. 112); íd. en ANDOLZ; II. 'manto blanco para la cabeza', Jaca (VIOLANT, pág. 102). BARANDAO m 'redil para las ovejas', Plan, Gistaín (pág. 417); íd. en Gistaín (ALEANR, V, mapa 591); BARRANNATO m (sic) en Bielsa (BADIA, Bielsa); BARANÁTO en Bielsa (ALEANR, V, mapa 591). Sin.: CLETA f, var. CLEDA f en el Valle de Vió (VIOLANT, pág. 417), para este pueblo, WILMES da CLETAU m, forma que aparece en varios puntos del ALEANR (loc. cit). BARATEROS mpl 'arrieros del Somontano de Barbastro' (pág. 140). BARREDERA f, véase s. v. TRESMALLO. BARZAL m, var. BARSAL m 'zarzal, sitio poblado de zarzas', Plan, Gistaín, Bielsa (pág. 87); íd., s. l. en ANDOLZ; íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa). Véase también KRÜGER, A, I, pág. 52. BARZOL /bresol, bressol/ m 'cuna', Plan y Gistaín (pág. 236). Compárense cat. BRESSOL y BRES m en Calvera (KRÜGER); íd. en la Ribagorza oriental (HAENSCH); íd. en Valjunquera, Bonansa, Caspe, Espés (ANDOLZ); íd. en Noales, Arén, Tolva, Albelda, Praga (ALEANR, VI, mapa 794). El término más usual en la provincia de Huesca es CUNA f, según el ALEANR, loc. cit. BIGÓS 77i 'azada horquillada propia para cavar las orillas de los árboles, donde no llega el arado', Broto (pág. 454); íd. en Barbastro, Valle de Bielsa, Espés, Puebla de Roda (ANDOLZ); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa). BILLES fpl 'juego de bolos', Baraguás (Jaca) (pág. 647); en Huesca y Zaragoza: BILLA f 'bolo, palo en el juego de bolos' (ANDOLZ); BILLAS fpl 'bolos', en varios puntos de la provincia de Huesca, en el ALEANR, IX, mapa 1175, que da variantes y sinónimos. 320 AFA - XXXVI-XXXVII EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL" BOIXO m var. BUIXO m Ansó (pág. 87). El ALEANR, III, mapa 288, en cambio, da para Ansó: BUXO, BUJO; BOIXO m también en Puebla de Roda (ALEANR, loc. cit.); íd. en Peralta de la Sal (ANDOLZ); BUIXO m en Campo, Santaliestra, Broto, Benasque (ALEANR); íd. en Castejón de Sos, Bisaurri, Renanué (HAENSCH); íd. en Bielsa (ALEANR, ANDOLZ, BADIA, Bielsa); BOIX en Arén, Tolva, Azanuy, Albelda (ALEANR); íd. en Benabarre (ANDOLZ); BUXO m en Gistaín, Benasque, Fanlo, Sallent de Gállego, Canfranc, Ansó, Echo, Aragüés del Puerto, Berdún, Yebra de Basa, Lasieso, Bolea, Laguarta (ALEANR). BORDA f 'casa aislada, que consta, por lo común, de corral o cuadra, en la planta baja y de un piso superior que sirve, a la vez, de almacén de forrajes y de dormitorio a las personas que viven allí temporalmente aparte de los pastores' (general en el Pirineo) (págs. 35, 71, 152, 159-161); íd. en ANDOLZ. BOTIJA f 'cántaro pequeño con pitorro para beber', Jaca y Aínsa (pág. 221). BRENDAR 'tomar la merienda de la tarde', alto-arag., s. l. (página 251); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa), Binéfar (ALC); BRENDÁ en Campo y Fonz (ALC y ANDOLZ); BRENÁ en Ribagorza (ANDOLZ); íd. en Castejón de Sos, Bisaurri, Renanué y en la Ribagorza oriental (HAENSCH); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN). Compárese el mapa 866 del ALEANR, VII, "Merienda". BRIBAR 'escardar los campos para limpiarlos de las malas hierbas', Gistaín (pág. 465); íd. en Campo y Aínsa (ALEANR); BRIBÁ en Benasque y Puebla de Roda (ALEANR, I, mapa 45). Según ANDOLZ, en Alquézar, Benabarre y La Fueva: BRIBAR 'podar árboles', 'remoldar'. BUCARDO m 'cabra hispánica', Valle de Ordesa (pág. 44); íd. en Fanlo, Broto, Sarrión, Torla (ANDOLZ); íd. en Sallent de Gállego, Ansó, Echo, Canfranc, Aragüés del Puerto, Jaca, en el ALEANR, IV, lámina 579, que da una serie de sinónimos. BUCHA f 'primitivo recipiente para pasar la colada', Echo (pág. 232); BOCHA f 'cocio de madera' en Sallent de Gállego AFA - XXXVI-XXXVII 321 GÜNTHER HAENSCH (ALEANR, VII, mapa 895). Ni la voz ni una variante de ella aparece en otros puntos, probablemente por no usarse ya el objeto. BUHARDA f 'abertura o lucerna en los techos de dos o cuatro aguas', alto-arag., s.l. (pág. 172). Esta forma no aparece en ningún punto del ALEANR, VII, mapa 918, que da, en cambio, GUARDILLA con este significado para una serie de puntos. BUXETA f 'escoba de ramos de boj', Benasque (pág. 232); íd. en ANDOLZ; BUIXETA en Ribagorza (ANDOLZ) y en el Valle de Benasque (BALLARIN). El ALEANR, VII, mapa 898, confirma los datos recogidos por Violant, ya que da para 'escoba': BUIXETA para Benasque. CABALERO m 'hermano del hijo primogénito. En este último recae, según el derecho aragonés, la mayor parte de la herencia', s.l. (pág. 146); íd. en ANDOLZ, s.l.; íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN); CABALLÉ m en Ardanuy (HAENSCH); cat. CABALER m. CABAÑERA f 'cañada o vía pecuaria', alto-arag., s. l. (pág. 384); íd. en Echo y Huesca (ANDOLZ); íd. en muchos puntos del ALEANR, IV, mapa 532. CABECERO m 'jefe de un grupo de esquiladores de ovejas', Gistaín (pág. 419). El ALEANR, I, mapa 1225, registra esta voz con el significado 'jefe de una cuadrilla de segadores' para Used (Zaragoza), Ciria (Soria), Berdún (Huesca). CABELLERAS fpl 'macetas con diversos cereales nacidos y crecidos a la sombra, que llevaban las mozas a la iglesia en Semana Santa', montaña de Huesca (pág. 578); íd. en Sobrarbe y Huesca (ANDOLZ). CADIERA f 'escaño a ambos lados del hogar', Ansó (pág. 198); íd., s.l. en ANDOLZ; íd. en Ansó, Benasque (BADIA, Contr.); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN). La voz es de uso extenso en el Alto Aragón (ALEANR, VII, mapa 908). CAJETAS fpl 'apero de transporte que consiste en cajas largas y estrechas, en forma de artesa, y que se carga sobre las caballerías', Gistaín (pág. 443). CALDERIZO m 'cadena o lar', Baraguás (Jaca) (págs. 198 y 206); íd. en Almudévar, Aragüés del Puerto y Salvatierra 322 AFA - XXXVI-XXXVII EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL" (ANDOLZ); CREMALLO m en Ansó (VIOLANT, pág. 206); íd. en Bisaurri (HAENSCH); íd. en Benasque, Campo, Fonz, Binéfar (ALC); íd. en alto-arag. occidental (KRÜGER, HP, A, II); íd. en PARDO ASSO; íd. en Ansó (VIOLANT); CREMALL m en Espés, Bonansa, Noales, Ardanuy (HAENSCH). CALLAUAR m 'cencerrada que practicaban los chicos por San Antonio Abad (17 de enero)', Gistaín (pág. 568). CAMINAL m 'hueco interior y tubo por los que sale el humo hacia la chimenea', Gistaín (pág. 198); CAMINALES 'pivotes de hierro colocados ante el hogar de la chimenea', en Aragüés del Puerto, Valle de Bielsa y Salvatierra (ANDOLZ); íd. 'lugar donde se hace el fuego en el centro de la cocina', en Bielsa (BADIA, Bielsa). CAMEÑA f 'ajuar de la novia', Gistaín (pág. 198); íd. en el Valle de Bielsa (ANDOLZ y BADIA, Bielsa). CANABLETA f 'collar del que cuelgan las esquilas y los cencerros de las ovejas', Bielsa (pág. 414). Compárese, con el mismo significado: CANÁBLA f en Bielsa (KRÜGER, HP, II, pág. 55) y el mapa 555 del ALEANR, IV. CANADA f 'botijo de madera de forma elíptica', Bisaurri (página 222); íd. en Benasque (ANDOLZ); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN). La voz no aparece en el ALEANR, VII, mapa 852: "botijo de madera" y "barril y sustitutos para llevar agua al campo". CANDALIETO m 'abrazaderas de hierro para proteger los pucheros puestos en el fogón', Vió (pág. 212). CANTILLO m 'trozo mayor que los demás que se cortaba de una torta y que coge la dueña de la casa que tiene que ofrendar otra torta el domingo siguiente', Gistaín (pág. 500). CASA DEL GASTO 'casa donde iban a comer todos los asistentes a la fiesta mayor del pueblo', alto-arag., s. l. (pág. 602); sin.: POSADA f. CASETA f 'cabaña de pastor en la montaña', alto-arag., s. l. (pág. 424); íd. en una serie de puntos del ALEANR (IV, mapa 537). CASTAÑETAS fpl 'castañuelas', Chía (pág. 612); íd. en Gistaín (VIOLANT, pág. 608); íd. en Bielsa, Sallent de Gállego; AFA - XXXVI-XXXVII 323 GÜNTHER HAENSCH CASTAÑETES fpl en el Valle de Benasque (BALLARIN). Sobre la extensión de CASTAÑETAS y CASTAÑUELAS, véase ALEANR, IX, mapa 1199. CEPO m RAPOSERO 'cepo de hierro para coger zorras', Ansó (pág. 367). Véase también el mapa 472 del ALEANR, III: "cepo para cazar zorras y lobos". CERMELLERA f 'la parte más peraltada de la cubierta de la casa', Echo (pág. 204). Compárese: CERNILLERA f 'teja que cubre el caballete del tejado' en Yebra de Basa según el ALEANR, VII, 923, que da una serie de sinónimos. CERNEDERA f 'cedazo para cerner harina', alto-arag., s. l. (página 230); CETAZO m en Bielsa (BADIA, Bielsa); SEDÁSO m en Bisaurri (HAENSCH). Véanse el mapa 237 del ALEANR, II, y la nota sobre CERNEDERAS, loc. cit. CLETA f, véase s. v. BARANDAO. COMANA f 'gran rebaño trashumante formado por un ganadero que arrienda pastos para él, pero con la intención de admitir otros rebaños más pequeños agregados al suyo', Bielsa (pág. 382). COSET m 'chaleco del traje tradicional', Benasque (pág, 92); íd. en Espés, Bonansa, Noales, Ardanuy (HAENSCH). COVARCHA f 'cueva donde viven los pastores en la montaña', Gistaín (pág. 424); en la Ribagorza catalanohablante: covARCHo m 'covacha, cueva pequeña' (HAENSCH); COBARCHO m según ANDOLZ en Ribagorza; íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN). CRABA f 'pieza de hierro resistente en que los pastores colgaban el caldero' para preparar la comida', Valle de Gistaín (pág. 398). CRABONERA f, var. CRAPONERA f 'el cencerro más grande que llevan los chotos guías de los rebaños trashumantes', altoarag., s. l. (pág. 412); íd. en Benasque (BALLARIN); íd. 'esquila redonda que llevan cabras y bueyes', en Ejea, Benasque, Salvatierra y Valle de Gistaín (ANDOLZ). El ALEANR registra CRABONERA para Tolva, Arén, Noales. Para Benasque da, a diferencia de ANDOLZ y BALLARIN: CUARTISO m. 324 AFA - XXXVI-XXXVII EL VOCABULARIO ARAGONÉS EN "EL PIRINEO ESPAÑOL" CREMALLO m, véase s. v. CALDERIZO. CRUISÍ 'agramar el lino o cáñamo', en el alto-arag., s. l. (pág. 242); CRUIXÍ 'quebrantar transversalmente una cosa sin separar las cosas, poniéndola en condiciones de que se rompa completamente con facilidad...', en el Valle de Benasque (BALLARIN). CUBILAR m 'majada, zona de pastoreo del ganado' lanar', altoarag., s. l. (pág. 423); id, .en Gistaín (VIOLANT, pág. 356); íd. 'redil, lugar donde acude el ganado a dormir', en Aragüés del Puerto y Sandiniés (ANDOLZ); CUBILÁ m en el Valle de Benasque (BALLARIN). CUCHARERO m 'cucharatero o listón de madera con ganchos o huecos para guardar las cucharas', alto-arag., s. l. (página 220); CUCHARETERO m Sinués (ANDOLZ); CUCHARATERA f en Bielsa (BADIA, Bielsa). El ALEANR registra CUCHARERO para la mayoría de los puntos que corresponden a la provincia de Huesca (VII, mapa 840). CULLAR m I. 'cuchara larga de boj para revolver las gachas', Ansó, Echo y Biescas (pág. 219); II. 'cucharón de madera para servir la comida', Jaca (pág. 219); íd. 'cazo' en el Campo de Jaca, Panticosa, Salvatierra (ANDOLZ); íd. en varios puntos del ALEANR, VII, mapa 994. CUQUELA f 'cazo o recipiente de metal con mango en forma de cucharón que servía para sacar agua del cubo, etc.', Gistaín (pág. 224). Para este lugar, el ALEANR da: LOZA. La voz citada por VIOLANT no aparece en ningún punto del mapa 838, ALEANR, VII. CUTRE m 'arado de reja estrecha y puntiaguda que se emplea para romper los campos antes de darles la segunda mano de labrado', Gistaín (pág. 458); íd. 'herramienta que se usa en vez del "alatre" cuando la tierra es muy dura, para poderla cortar', en el Valle de Bielsa (ANDOLZ y BADIA, Bielsa). CHABOLA f 'cabaña primitiva portátil de los pastores', s. l. (pág. 158). La voz aparece en distintos puntos del ALEANR, IV, mapa 537, por ej., en Santaliestra, Salvatierra y en Navarra. AFA - XXXVI-XXXVII 325 GÜNTHER HAENSCH CHAMBROL m 'campana que recoge el humo encima del hogar', Gistaín (pág. 201); íd. en ANDOLZ. CHIBÓN m 'chaquetilla de bayeta blanca guarnecida con trencilla negra', Ansó (pág. 82); íd. 'jubón del traje masculino' en Echo y Fanlo (ANDOLZ). CHICOTÉN m 'especie de címbalo rústico o cítara que se tocaba el domingo de la Trinidad en Jaca' (págs. 552 y 633); íd. en ALEANR, IX, mapa 1202, nota). Véase también ANDOLZ, S. V. CHICOTÉN. CHINCHAINA f 'tonadilla airosa, de notas dulces y suaves, que se canta en la ceremonia de nombramiento de los mayordomos de la fiesta mayor'. Seira (pág. 616); CHINCHANA f 'danza típica de Campo' (ANDOLZ). Véase ALEANR, IX, mapa 1202, notas. CHINULLO m 'rodilla', Echo (pág. 87); íd. en Ansó, Echo, Embún (KUHN); CHENULLO en Sallent de Gállego (ALEANR, VII, mapa 975); CHINOLLO en Loarre (ANDOLZ); CHINOLL m en Espés, Bonansa, Castanesa (HAENSCH); íd. en varios puntos del ALEANR, loc. cit. CHIPÓN m 'corpiño o jubón', alto-arag., s. l. (pág. 98); íd. en Benasque, Bergosa, Valle de Bielsa, Cartirana (ANDOLZ); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN). CHULO m 'pastorcillo o aprendiz de pastor que guarda el ganado débil o flojo', valles de Bielsa y de Gistaín (pág. 390). En cambio: VACIBERO m 'pastor que cuida ganado vacibo o vacivo que no es para parir' (PARDO ASSO); VACIBÉ m en Bonansa (HAENSCH). En Almudévar y Benasque: CHULO m 'criado, generalmente adolescente para llevar la comida al campo' (ANDOLZ); en el Valle de Benasque: CHULO m 'muchacho que sirve en la casa a la disposición del dueño y de los demás criados' (BALLARIN). Véanse CHULO y sus var. con este significado en el ALEANR, IX, mapa 1230. CHUPA f 'chaqueta corta, de forma cruzada, para llevarla desabrochada, solapa de pico y cuello derecho, con bocamanga, del traje tradicional', Gistaín y Bielsa (pág. 92); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa). 326 AFA - XXXVI-XXXVII EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL" CHURRO m 'postizo que se añadía a las trenzas de la mujer', Ansó (pág. 108); íd. en ANDOLZ. CHUSTILLO m 'chaleco' del traje tradicional', Benasque (pág. 92); íd. en Puebla de Roda (ANDOLZ). DALLAR 'segar la hierba', Gistaín (pág. 482); íd., s. l. (ANDOLZ); DALLÁ en Espés, Bonansa, Noales (HAENSCH); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN). DESTRAL m, véase s. v. ESTRAL. DEVANTAL m 'delantal de fiesta', Ansó (pág. 101); DEBANTAL m 'delantal o mandil' en Ansó, Valle de Bielsa, Echo, Ribagorza (ANDOLZ); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN). DIBUJAR 'vaciar los dibujos en tallos de madera que hacían los pastores', Ansó (pág. 408). DONADOS mpl 'personas que han dado a la casa por estar solas y que eran mantenidas con la condición de trabajar', altoarag., s. l. (pág. 322). Compárese: DONÁSE, Valle de Benasque 'hacer donación en vida de su persona' (BALLARIN). ENCORTAR 'hechizar las brujas a los hombres para que no puedan procrear', montaña de Huesca (pág. 533); íd. en ANDOLZ. ENRAMADAS fpl 'En la noche del Sábado de Gloria, los mozos escalaban las ventanas de las casas donde había chicas y escribían en el alféizar el nombre de éstas con peladillas. Una vez escritos los nombres en todas las ventanas, se reunían los mozos y disparaban un tiro al aire para anunciar la enramada a las mozas', Aragón, s. l. (pág. 584). Según ANDOLZ, ENRAMADA f es en Valdetorno, Ejea y Muniesa: 'resultado de haber ensuciado con pez, porquería u otra materia maloliente la puerta de la novia que se ha puesto en relaciones con otro...'. ESCARCELAS fpl 'apero de transporte que consiste en dos cuévanos de mimbre unidos entre sí por la parte superior', Jaca, Canfranc (pág. 441); ESCÁRZELES mpl, Baraguás; íd. en Aragüés del Puerto y Javierregay (ANDOLZ); sin.: ARGADERAS I. (véase esta voz). AFA - XXXVI-XXXVII 327 GÜNTHER HAENSCH ESCOLANETA f 'comida a base de estómago de cerdo relleno de pasta de morcilla que se hacía en el carnaval', Baraguás, Alquézar (pág. 576); íd. en Alquézar (ANDOLZ). Véase en el ALEANR, IV, mapa 693: 'Embutido que se hace con el estómago del cerdo', en el que la voz citada por VIOLANT y ANDOLZ no aparece. ESCUDILLA f 'fuente o plato hondo de madera', Bielsa (pág. 430) ; íd. en BADIA, Bielsa; sin.: MORTERA f en Bielsa (BADIA, Bielsa); ESCUÉLLA f en el Valle de Benasque (BALLARIN); ESCUDELLA f en Espés, Bonansa, Castanesa (HAENSCH) y en cat. Véase también ALEANR, VII, lám. 1016 a, s. v. ESCUDILLA. ESMOLADA f 'afilada', Echo (pág. 87). ESPARAVERO m I. 'halcón', Jaca (pág. 87). Aquí parece que hay un error: en todo el dominio aragonés (y catalán), esta voz o sus variantes designan al 'gavilán'; por ej., ESPARABÉ en Peralta (ANDOLZ); ESPARABEL en Fonz (ibíd.); ESPARABER en Benabarre (ibíd.). Véanse las numerosas variantes en el mapa 463, ALEANR, V; II. 'esparavel, red de pescar que se arroja, a fuerza de brazo, en el agua', Valle de Tena (pág. 377); ESPARBÉ en Benasque (BALLARIN y FERRAZ); íd. en Bonansa (HAENSCH); cat. ESPARVER. ESPATIELLA f 'especie de espadilla de madera que servía para el espadado del cáñamo o del lino ya agramados', Ansó (pág. 243); ESPADILLA f, íd. en Agüero (ANDOLZ). Véase también el ALEANR, II, lámina 322 a. ESPEDO m 'asador para la carne al que se va dando vueltas', Aragón, s. l. (pág. 208); íd. en Alquézar, Echo, Campo de Jaca (ANDOLZ). La voz aparece en numerosos puntos del ALEANR, VII, mapa 835. ESPIRITUADO 'poseso por los malos espíritus, endemoniado', Baraguás (pág. 552); ESPIRITAU 'id.' en Orús (ANDOLZ). ESQUILA f 'cencerro de forma tubular', en alto-arag., s. l. (pág. 413). Véase ALEANR, IV, mapas 546-549. ESQUILERO m 'macho cabrío o choto, guía de un rebaño de ovejas y que está provisto de una esquila', Ansó (pág. 412); íd. en ANDOLZ; ESQUILLERO m en Broto, Bielsa, Laspuña, 328 AFA - XXXVI-XXXVII EL VOCABULARIO ARAGONES EX "EL PIRINEO ESPAÑOL" Campo (ALEANR, V, mapa 614, que da una serie de sinónimos) . ESQUIRUELO m 'ardilla', arag., s. l. (pág. 87); íd. en ANDOLZ, s. l.; íd. en Ansó, Echo, Torla, Fanlo (ROHLFS); ESQUIRGÜELO en Biescas, Lanuza, Loarre y Panticosa (ANDOLZ); ESQUIROL en el Valle de Bielsa, Cretas, Huesca, Ribagorza (ANDOLZ); íd. en BADIA, Bielsa; íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN); íd. en Bisaurri, Espés y Ribagorza oriental (HAENSCH), cat. ESQUIROL. Véanse las numerosas variantes de ESQUIRUELO y ESQUIROL que da el mapa 475 del ALEANR, IV. ESTIRASO m 'narria, apero de transporte muy primitivo, especie de carro sin ruedas que sirve para el transporte de piedras, estiércol, etc.', alto-arag., s. l. (pág. 446); íd. en benasqués (BALLARIN y FERRAZ); íd. en Renanué (HAENSCH); íd. en Benasque (ALEANR, I, mapa 183); ESTIRÁS en Espés, Bonansa, Castanesa (HAENSCH); íd. en Noales, Arén, Tolva, Albelda, Fraga (ALEANR, loc. cit.). Sobre la extensión de ESTIRAZO m y sus variantes, véase el ALEANR, loc. cit. ESTRAL m, var. DESTRAL m 'hacha', Gistaín (pág. 87); ESTRAL m en ANDOLZ, s. l., íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en el Valle de Vió (WILMES); íd. en muchos puntos de Aragón y en algunos de Navarra del ALEANR, III, mapa 406. ESTREUADES fpl 'trébedes', Echo (pág. 208); ESTREUDAS en Aragüés del Puerto (ANDOLZ); Bielsa (BADIA, Bielsa); ESTREUEDES en Benasque (BALLARIN); ESTRÉBEDES en el Valle de Vió (WILMES); ESTRESPEUS en Bisaurri, Bonansa, Noales, Ardanuy (HAENSCH). Véanse las numerosas variantes y sinónimos en el ALEANR, VI, mapa 831. FAÍNA f 'marta', Bielsa, Plan (pág. 87); íd. 'garduña' en Ardanuy, Noales (HAENSCH); íd. en Arén, Noales (ALEANR, IV, mapa 474). Véanse las numerosas variantes de la. palabra en el ALEANR, loc. cit., a las que hay que añadir FOÍNA f 'marta', en Sallent y Ansó (VIOLANT, pág. 87). FALÇ f (mejor: FALZ) 'hoz dentada', en alto-arag., s. l. (pág. 469); íd. en gran parte de la provincia de Huesca (ALEANR, I, mapa 53); cat. FALÇ. AFA - XXXVI-XXXVII 329 GÜNTHER HAENSCH FALDAR m 'refuerzo de bayeta en el traje típico femenino', Echo (págs. 101-102); íd. en ANDOLZ. FALSA f 'piso alto o buhardilla', alto-arag., s. l. (pág. 178); íd. s. l. en ANDOLZ; íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en Bisaurri, Renanué, Espés (HAENSCH); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN), y, en general, muy usual en el Alto Aragón (ALEANR, VII, mapa 916). FALZ f, véase s. v. FALÇ. FALLA f 'tea grande que se encendía el día de San Juan', San Juan (Valle de Gistaín) (pág. 588). Compárese: FALL m 'astilla' en Benasque (ANDOLZ). FARO m 'tronco de árbol que se quemaba la víspera de San Juan Bautista', en San Juan (Valle de Gistaín) (pág. 588). FARRATA f, var. FORRATA f 'cubo para ordeñar', alto-arag., s. l. (pág. 430); FORRADA f 'íd' en el Valle de Benasque (BALLARIN) y en Gistaín (VIOLANT, pág. 220); FORRATA f en el Valle de Bielsa (ANDOLZ y BADIA, Bielsa); FORRADA f 'cubo' en Benasque (FERRAZ). Véanse también KRÜGER, HP, A, II, págs. 322-323, y DCVB, s. v. FARRADA, y las numerosas variantes y sinónimos en el ALEANR, V, mapa 638. Compárese también ALEANR, VII, mapa 853: "herrada". FAXA f 'bancal de los terrenos costeros que forma terraza para el cultivo', alto-arag., s. l. (pág. 438); íd. 'trozo de terreno de labor' (que es el sentido más usual), s. l. (ANDOLZ); FAIXA f 'íd' en el Valle de Vió (ANDOLZ); FAXA 'cada trozo en que se divide una finca en Ansó' (ALEANR, I, mapa 19). Sobre FAJA f y las otras denominaciones, véase ALEANR, loc. cit., y también el mapa 20. FIERROS mpl DEL CAN 'collar de púas de los perros pastores', Gistaín (pág. 414). FILATÓ m 'red de pescar muy fina, de dos o tres metros de largo, provista de pequeños plomos en la parte inferior y corchos en la parte superior, que sirve para pescar en las partes poco hondas de los ríos', Ansó y Valle de Tena (pág. 376). FILOSA f 'rueca', Benasque (pág. 87); íd. en BALLARIN; íd. en Estadilla, Fonz, Ribagorza (ANDOLZ); íd. en Bisaurri, Espés (HAENSCH); íd. en Benasque, Campo, Graus, Benabarre 330 AFA - XXXVI-XXXVII EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL" (ALC); ROCA f en Baraguás (VIOLANT, pág. 247). El ALEANR, II, mapa 270, da FILOSA sólo para Albelda, Azanuy, Santaliestra, Puebla de Roda y no para las zonas occidentales, para las que la voz aparece documentada en otros autores. Posiblemente el castellanismo RUECA ha desplazado la forma más antigua FILOSA. FOGARIL m 'fogón del hogar', Ansó y Baraguás (pág. 198); íd., s. l. (ANDOLZ); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en Valle de Vió (WILMES); íd. en PARDO ASSO; íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN). Véase la extensión de la voz, sus variantes y sinónimos en el ALEANR, VI, mapa 812. FORACHA f 'pequeña agramadera que se manipulaba en el regazo, estando sentada la mujer', Ansó (pág. 243); íd. en Agüero, Banaguás, Salvatierra, Sigüés (ANDOLZ). Compárese ESFORACHA 'agramadera sobre cuatro patas' en el ALEANR, II, lámina 322. FORACHAR 'agramar con la foracha (véase esta voz), Ansó (pág. 243); íd. en Ejea, Salvatierra, Sigüés (ANDOLZ). Comp. ESFARACHAR, ESFORACHAR y ZORACHÁ en el ALEANR, II, lámina 322 a, s. v. "agramar". FORNIGUERO m 'montón de broza cubierta de tierra que se quema, como primitivo sistema de abono', Echo, Panticosa (pág. 438); íd. en Alquézar y Echo (ANDOLZ); FORMIGUERO m 'íd.' en Benasque (BALLARIN); ORDIGUERO m en Ansó (VIOLANT, pág. 438). Véanse la extensión de FORNIGUERO, de sus variantes y de sus sinónimos en el ALEANR, I, mapa 18. FORRADA f, FORRATA f, véase s. v. FARRATA. FOZ f 'desfiladero estrecho', 'garganta' o 'tajo' en los valles del Pirineo central, Ansó, Echo (págs. 35 y 37); íd., s. l. en ANDOLZ. FREGADOR m 'fregadero, que consistía en una lastra grande, inclinada hacia la pared', Benasque (pág. 216); FREGADÓ m 'id.' en Benasque (ANDOLZ); en cambio: FREGADERA f 'fregadero' en el Valle de Benasque (BALLARIN). Según el ALEANR, VII, mapa 883, FREGADERA f 'fregadero' es el término común en Aragón. Véanse allí más variantes y sinónimos. AFA - XXXVI-XXXVII 331 GÜNTHER HAENSCH FREIXEL m 'fresno', Gistaín, Plan (pág. 87); íd. en el ALEANR, III, mapa 399; íd. en Ribagorza (ANDOLZ); FREIXINO en Bielsa (VIOLANT, pág. 87). Sobre otras variantes, véase ALEANR, loc. cit. FURNO m 'horno de pan', Plan y Gistaín (pág. 228); íd. en el Valle de Bielsa y Echo (ANDOLZ); en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en Echo y Panticosa (KUHN); íd. en Echo, Bielsa y Gistaín (ALEANR, II, mapa 240), lo cual confirma la forma recogida por VIOLANT. Sobre las variantes FORNO, FORN, FORT y FURNERA, véase ALEANR, loc. cit. Fuso m 'huso', Benasque (pág. 87); íd. en el Valle de Bielsa, Echo, Ribagorza, Litera (ANDOLZ); en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en Bisaurri (HAENSCH); íd. en Ansó, Bielsa, Benasque (BADIA, Contr.); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN); FUS m en Espés, Ribagorza or. (HAENSCH) y en cat. Véanse la extensión de la voz, de sus variantes y de sus sinónimos en el ALEANR, II, mapa 272. GANCHOS m 'apero de transporte que consiste en ganchos aparejados que lleva una caballería y que sirve para transportar la mies, ramas, leñas, sacos y otros fardos', Jaca, Broto (pág. 473); íd. en Ejea, Salvatierra, Zaragoza (ANDOLZ); sin.: PICOS GARBA f 'gavilla de tres manojos de trigo', Plan (pág. 470); íd. en el DRAE como aragonesismo; íd. en Bisaurri, Renanué, Espés, Ribagorza oriental (HAENSCH); íd. en PARDO ASSO; íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN). Véanse las variantes y sinónimos de esta voz así como su extensión en el ALEANR, I, mapa 60. GARRABERA f 'rosal silvestre', en La Litera, Puebla de Roda, Ribagorza (ANDOLZ); íd. en Bisaurri, Espés, Bonansa (HAENSCH); íd. en Graus (ROHLFS); GARRABONERA f en Ribagorza (ANDOLZ) y en el Valle de Benasque (BALLARIN). Véanse las numerosas variantes y sinónimos de esta palabra en el ALEANR, II, mapa 296. VIOLANT cita además: GAVARSERA f 'rosal silvestre', Castejón de Sos (pág. 510). GORGUERA f 'especie de golilla que cubría por detrás casi la mitad de la cabeza, en las camisas tradicionales', Echo (pág. 96); íd. en ANDOLZ. 332 AFA - XXXVI-XXXVII EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL" GRAMADERA f 'agramadera más fina para un segundo agramado del lino o del cáñamo', alto-arag., s. l. (pág. 243); íd. en Alquézar (ANDOLZ). Véase el ALEANR, II, lámina 322, s. v. AGRAMADERA. GRIBA f 'criba de grano, de mimbre u otro material agujereado o de mallas', Vió (pág. 482); íd. en Alcañiz, Alquézar, Valle de Bielsa, Huesca (ANDOLZ); íd. en Bielsa (BADIA); íd. en una serie de puntos del ALEANR, I, mapa, 80; sin.: ARAL m. GUAMBRE f 'reja redonda o tubular del arado', Ansó, Echo, Canfranc, Sallent (pág. 454); íd., pero m en Aragués del Puerto (ANDOLZ). GUARDACENIZAS m 'estrecha faja de hierro que rodea los lados y la parte delantera del fogón', Bielsa (pág. 200); confirmado por el ALEANR, VI, mapa 812. Véanse la extensión, las variantes y los sinónimos de esta voz ibíd. GUARDAPUCHEROS m 'abrazaderas de hierro para proteger los pucheros puestos en el fogón', Broto (pág. 212); íd. 'hierro con forma de media luna, con un mango en la parte convexa, con el cual se mueven los pucheros o se quitan de la ceniza', en el Valle de Vió (ANDOLZ). GÜELA f 'abuela', alto-arag. central y occidental (pág. 318); íd. en el Valle de Vió (ANDOLZ); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa). Sin.: MAYE, MALE, MADRINA. GÜELO m 'abuelo', alto-arag. central y occidental (pág. 318); íd. Valle de Bielsa, Echo (ANDOLZ); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa); también BUELO en BADIA, Bielsa. Sin.: PADRINO m, PAYE, PALE. HILERA f 'ranura del huso de hilar', en alto-arag., s. l. (pág. 246); íd. en el ALEANR, II, mapa 271. IXATA f 'azada estrecha y larga provista de un cortante en forma de hacha', /eixada/ Bielsa (pág. 452); íd. en ANDOLZ y BADIA, Bielsa. Véanse las variantes de esta voz y las diferencias de la herramienta en los distintos puntos del ALEANR, I, mapa 99. IZARZO m (sic) 'gamuza', Castejón de Sos (pág. 87); IXARSO m, íd. en Benasque (ANDOLZ, ROHLFS, BALLARIN); íd. en Bisaurri y Renanué (HAENSCH); ISARZO m en Graus AFA - XXXVI-XXXVII 333 GÜNTHER HAENSCH (ROHLFS); CHIZARDO en Bielsa, Plan (ROHLFS); CHIZARD en Bielsa (BADIA, Bielsa); EIXARSO m en Espés (HAENSCH); ISART m en cat. La forma más usual en Aragón, también en el castellano regional, es SARRIO m (VIOLANT, pág. 129); íd. en Ansó y Echo (ROHLFS). Véase ALEANR, IV, lám. 579. LARDO m 'sebo derretido', Aragón, s. l. (pág. 242); íd. 'manteca de cerdo' en Ejea, Sobrarbe, Huesca (ANDOLZ). En la Ribagorza oriental, en cambio, LLART m 'chicharrones' (HAENSCH). LEXIVA f 'lejía de ceniza que se usaba antiguamente para lavar la ropa', Ansó (pág. 240); LEIXIVA, LIXIVA en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en Valle de Vió (WILMES); LLEXIÚ m en Bisaurri (HAENSCH); LIXIVA f en el Valle de Bielsa (ANDOLZ y BADIA, Bielsa). Véanse las variantes y sinónimos en el ALEANR, VII, mapa 896. LEIXIVÁ f 'colada de la ropa', Ansó (pág. 240). LINZUELO m DE CRISTO 'mortaja para cubrir los muertos', en alto-arag., s. l. (pág. 304); LINZUELO m en Ansó (ANDOLZ). En cambio, LLÍNSOL m 'sábana' en benasqués (BALLARIN y FERRAZ); íd. en Bisaurri, Renanué, Espés, Bonansa, Ardanuy (HAENSCH); cat. LLENÇOL 'sábana'. LUNETA f 'palo largo con un arco de hierro en el extremo que sirve para sacar el pan y las tortas del horno', Fanlo (pág. 230); LUNA f en Bielsa (ALEANR, II, mapa 244). Sin.: ROLLETA f en Plan (VIOLANT, pág. 230); íd. en Huesca (ANDOLZ); íd. en Gistaín (ALEANR, loc. cit.). MAGALLA f 'escardadera de mano cuyas formas acusan la de una pequeña azada', Aínsa, Castejón de Sos (pág. 453). Esta voz no aparece en el ALEANR, I, mapa 48 ("escardillo"). MAIRALES mpl, véase s. v. MAYORDOMBRES. MAITINO m 'mañana' en Bisaurri (pág. 87); íd. en HAENSCH; íd. en Azanuy, Benasque, Campo (BADIA, Contr.); MAITÍN en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN); MAITÍ m en Benabarre (BADIA, Contr.); Espés, Bonansa, Noales (HAENSCH); cat. MATÍ. MALLAR 'trillar el trigo a golpe con un mayal', Valle de Benasque, Castejón de Sos (pág. 476); íd. en el Valle de Bielsa 334 AFA - XXXVI-XXXYII EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL" (ANDOLZ y BADIA, Bielsa). Véase "apalear" en ALEANR, I, lámina 132 bis, donde mallar aparece documentado para Laguarta, Aínsa y Campo. MANCHETA f 'fuelle para avivar el fuego', Gistaín (pág. 213); íd. en Benasque (BADIA, Contr.; FERRAZ y BALLARIN); íd. en Bisaurri y Espés (HAENSCH); íd. en Biscarrués (ANDOLZ). Compárese la nota "fuelle" en el ALEANR, VI, mapa 818. MANILLERA f 'esteva y mancera del arado', alto-arag., s. l. (página 456); íd. en Araguás, Baraguás, Espierba (ANDOLZ); íd. en Jaca y Lasieso (ALEANR, I, mapa 140). En otros puntos, MANILLERA es la 'empuñadura de la esteva' (véase loc. cit). MARDANO m 'carnero padre o reproductor', Ansó (pág. 412); íd. en Echo, Fanlo, Berbegal, Graus (ROHLFS); íd., s. l. en ANDOLZ; íd. en Bisaurri (HAENSCH); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN); MARDÁN en Bielsa, Plan (ROHLFS y BADIA, Bielsa); MARDÁ m en Benabarre (BADIA, Contr.) y en Espés (HAENSCH). Véanse las variantes y la extensión de la palabra en ALEANR, V, mapa 604. MARINETES mpl 'calzoncillos', Valle de Gistaín (pág. 89); MARINETAS fpl 'prenda interior masculina de vestir, parecida a los calzoncillos y que llega hasta debajo de la rodilla...', Agüero y Valle de Bielsa (ANDOLZ y BADIA, Bielsa). MARRAZO m 'instrumento cortante, especie de podadera, con el cual se cortaba el trigo sobre el PILÓ (véase esta voz), Valle de Benasque, Castejón de Sos (pág. 476); MARRAZO m en la Litera; MARRÁSO m en Benasque 'cuchilla grande para partir la carne a golpe' (ANDOLZ y BALLARIN). MASADERA f, véase s. v. ARCA DE AMASARE. MASADERÍA f 'lugar de la casa donde se amasa', Ansó (pág. 228); íd. en Valpalmas, Echo y Siresa (ANDOLZ). MATANCÍAS fpl 'mes de febrero en que se mataban los cerdos', montañas de Huesca (pág. 241). Compárese el mapa 666 "matanza" del ALEANR V. MAYE f, var. MALE f 'nombre que dan los nietos a la abuela', Gistaín (pág. 319); MAYE f, en el Valle de Bielsa (ANDOLZ y BADIA, Bielsa); sin.: MADRINA, GÜELA. AFA - XXXVI-XXXVII 335 GÜNTHER HAENSCH MAYORAL m 'rabadán o jefe de un equipo de pastores', Roncal, Ansó, Bielsa, Gistaín (pág. 386). Véase el mapa 1227 del ALEANR, IX. MAYORDOMBRES mpl 'mozos del pueblo escogidos para organizar la fiesta mayor', Valle de Gistaín (pág. 602); MAYORDOMOS en el Valle de Benasque (BALLARIN). Sin.: MAIRALES mpl, s.l. (VIOLANT, pág. 602). MILICO m 'ombligo', Ansó (pág. 87); MELICO m 'id.', en Agüero, Ayerbe, Echo, Huesca, Somontano de Huesca (ANDOLZ), Bielsa (BADIA, Bielsa); MELIGO m en Benasque, Biscarrués, Graus, Litera, Valle de Gistaín (ANDOLZ); íd. en Bisaurri (HAENSCH); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN); MELÍC m en Espés, Bonansa, Castanesa (HAENSCH); íd. en cat. Véase el mapa 969 del ALEANR, VII, "ombligo". MOLLONES mpl 'ramas de boj o montoncitos de piedras que deslindan un campo', Gistaín (pág. 348). Sobre los nombres del 'mojón' o 'señal de límite', véase el ALEANR, I, mapa 25. MORTERA f 'escudilla de madera de los pastores', Gistaín (página 218); íd. en el Valle de Bielsa (ANDOLZ y en BADIA, Bielsa). Sin.: ESCUDILLA f. MUCHILA f 'zurrón de cuero de los pastores', en Aragón, s. l. (pág. 396); íd. en Benasque (ANDOLZ y BALLARIN); sin.: ZAMARRA f en Ansó, Echo, Aragüés, Pantícosa, Biescas (KUHN); MOCHILA f 'morral de piel de res para las caballerías', Valle de Bielsa (ANDOLZ y BADIA, Bielsa). Véase el mapa 524 del ALEANR, IV. MUÑIDERO m 'cabaña de pastor en la montaña donde se elabora el queso', alto-arag., s. l. (pág. 424); MUÑIDÓ 'sitio donde se ordeña', Bonansa (HAENSCH). Compárese el mapa 539 del ALEANR, IV, 'aprisco, sitio donde se ordeña'. MUÑIR 'ordeñar', Alto Aragón, s. l. (pág. 429); íd. en Híjar (ANDOLZ); MUÑI en Bonansa (HAENSCH); MUYÍ en Benasque (ANDOLZ y BALLARIN). Sobre las numerosas variantes y sinónimos, véase ALEANR, V, mapa 638: "ordeñar" MUÑÉNS (en VIOLANT, MUNYÉNS) y MADAMAS 'chicos y chicas disfrazados, ellos de mamarrachos, ellas con las mejores galas' Valle de Gistaín (pág. 573). 336 AFA - XXXVI-XXXVII EL VOCABULARIO ARAGONÉS EN "EL PIRINEO ESPAÑOL" MURILLOS mpl, var. MORILLOS mpl 'morillos o caballetes de hierro que se ponen en el hogar para sustentar la leña'; arag., s. l. (págs. 198 y 206); MURILLOS en Aragüés, Bergosa, Salvatierra, Sigüés (ANDOLZ). Sin.: FARRÓLS en Bisaurri; FARROLLS en Espés, Bonansa, Las Paúles, Noales (HAENSCH). Véase el mapa 832: "morillos", del ALEANR, VI. ORDIGUERO m, véase s. v. FORNIGUERO. ORDIO m 'cebada', Canfranc (pág. 87); como aragonesismo en el DRAE; íd. en el Valle de Vió (WILMES); íd. en PARDO ASSO; íd. en Ansó y Campo (BADIA, Contr.); ORDI m en Benabarre, Puebla de Roda, Ribagorza (ANDOLZ); benasqués (FERRAZ y BALLARIN); íd. en Bisaurri, Renanué, Espés, Bonansa, Castanesa (HAENSCH) y en cat. os f, véase s. v. FALÇ. PADRINA f 'nombre que los nietos dan a la abuela', Chía (pág. 319); PADRINA f en Bonansa (HAENSCH); MADRINA f en Bisaurri y Espés (ibíd.); en Campo (ALC). Sin.: GÜELA, MAYE, MALE. PADRINO m 'nombre que los nietos dan al abuelo', Chía (pág. 319); íd. en Bisaurri y Espés (HAENSCH); íd. en Campo (ANDOLZ). Sin.: GÜELO, PAYE, PALE. PALE m, véase s. v. PAYE. PASAVILLA f 'baile sencillo que bailaban los mozos tocando las típicas castañetas y las gaitas al hacer el pasacalle', Gistaín (pág. 638); íd. en ANDOLZ. PAYE m, var. PALE m 'nombre que dan los nietos al abuelo', Gistaín (pág. 319); PAYE m 'id.' en el Valle de Bielsa (ANDOLZ y BADIA, Bielsa). Sin.: GÜELO, PADRINO. En cambio, en Castanesa, Bielsa, Biscarrués, Benasque, Panticosa: PAY = 'padre', lo mismo: PAYE m en Plan (ANDOLZ). PEALS mpl 'refuerzo de abrigo que se lleva encima de los calcetines que consiste en una especie de calcetín, ora abrochado con botones al lado, ora con cordones y ojetes por delante', alto-arag., s. l. (pág. 114); PEALES en Salvatierra y Sigüés (ANDOLZ); PIALS en el Valle de Benasque (BALLARIN). Véase ALEANR, IV, mapa 520. AFA - XXXVI-XXXVII 337 GÜNTHER HAENSCH PEALETAS fpl '"peducos" negros, ribeteados de trencilla morada', Ansó y Echo (pág. 114); íd. en Echo, Embún, Siresa (ANDOLZ); PIALETES fpl 'especie de zapatillas, todas de piel suave, que se llevan con los zuecos. Abrigan los pies, protegen los calcetines y permiten despojarse de los zuecos, cuando se entra en una habitación', Valle de Benasque (BALLARIN). Véase el mapa 520 del ALEANR, IV. PEAZOS mpl I. '"peducos" negros u oscuros', Gistaín (pág. 114); II. 'paños blancos muy gruesos en que las mujeres se envolvían los pies y las piernas cuando calzaban abarcas', Ansó (pág. 114); íd. en ANDOLZ. Véase el mapa 520 del ALEANR, IV. PESCAR A UÑETA 'pescar cogiendo los peces con las manos', Ansó (pág. 372). PICARDA f 'esquila que llevan las ovejas, más pequeña que el cencerro del macho cabrío guía', alto-arag., s. l. (pág. 413); íd. en Gistaín y La Fueva (ANDOLZ); íd. en Alberuela de Tubo (ALEANR, IV, mapa 548). PICONES mpl 'apero de transporte rudimentario que tiene ganchos aparejados y que sirve para transportar, sobre caballerías, ramas y leña' (pág. 473); PICONS mpl en Bisaurri (HAENSCH); íd. en Benasque y Biscarrués (ANDOLZ); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN); PICOLLS mpl en Espés (HAENSCH). PICOS mpl 'apero de transporte que consiste en unos ganchos aparejados que lleva una caballería para transportar la mies, ramas, leñas, sacos y otros fardos', Baraguás (pág. 473). Sin.: GANCHOS mpl. PILARET m 'mojón que marca un límite', Canfranc (pág. 36). PILÓ m 'tarugo o tronco de madera con patas sobre el cual se cortaba la paja del trigo', Valle de Benasque, Castejón de Sos (pág. 476). PIQUETE m 'cencerro pequeño que llevan los corderos más pequeños', Fago y Roncal (pág. 413); íd. en Ejea y Salvatierra (ANDOLZ). PORGAR 'cribar el grano', Gistaín (pág. 238); íd., s. l. en ANDOLZ. El ALEANR, I, mapa 79, en cambio, da para Gistaín: CRIBAR; 338 AFA - XXXVI-XXXVII EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL" PORGAR 'aventar el trigo' en Bielsa (BADIA, Bielsa). Véase ALEANR, loc. cit. POSADA f, véase s. v. CASA DEL GASTO. PULGARETAS fpl 'castañuelas pequeñas que se tocaban con el pulgar en la misa del gallo', Alquézar (pág. 562); íd. en Zaragoza (ANDOLZ); PULGARILLAS fpl, 'id.', en Zaragoza (ANDOLZ). RABASA f DE NAVIDAD 'tronco de Navidad en el que se ponían golosinas', Castejón de Sos (pág. 559). Compárese: TIZÓN DE NAVIDAD. RAS m 'terraza en la montaña', Valle de Ordesa (pág. 46). RASERA f I. 'paletín de hierro para despegar la masa de las paredes de la artesa', alto-arag., s. l. (pág. 230). Véase el mapa 244, ALEANR; II. 'batidor de madera o de hierro que usaban los pastores para batir la sopa'; Alto Aragón occidental (VIOLANT, pág. 397). RASTRA f 'rastrillo para rastrillar los campos', alto-arag., s. l. (pág. 464); RASCLLO m en Renanué (HAENSCH), RASCLLE en Bonansa y Castanesa (HAENSCH). RASTRILLAR 'peinar el lino o el cáñamo', Ansó (pág. 245). Véase el ALEANR, II, lámina 322 a, s. v. RASTRILLAR. RASTRILLO m 'peine de púas de acero que servía para peinar el lino o cáñamo', Ansó (pág. 245). Véase ALEANR, II, lámina 322 a, "rastrillo". REBADÁN m 'pastor de rango inferior, ayudante del mayoral', Bielsa y Gistaín (pág. 386); íd., s. l. (ANDOLZ); REPATÁN en Roncal y Ansó (VIOLANT, pág. 386); íd., s.l., en ANDOLZ; REBADANO en el Valle de Benasque (BALLARIN). El REBADÁN del aragonés no corresponde, por lo tanto, al RABADÁN del castellano. (Véase en este glosario s. v. MAYORAL.) REGOLVER 'batir la cuajada, en la fabricación del queso', Ansó (pág. 431); REGOLBER 'revolver' en Echo, Siresa, Urdués (ANDOLZ). RELINCHO m 'sonido gutural que se lanza en ciertas fiestas populares al unísono', Valle de Benasque, Gistaín (pág. 632); íd. en Albarracín (ANDOLZ). AFA - XXXVI-XXXVII 339 GÜNTHER HAENSCH REMANGA f 'red de forma redonda, fijada, que se usa para pescar truchas en los riachuelos. Esta red se pone en el cauce previamente canalizado del riachuelo. Al ser ahuyentadas las truchas, quedan cogidas en la red', Ansó (pág. 377). Compárese la nota sobre "remanga" en el ALEANR, IV, lámina 555. RENDERO m 'tambor de bolillos', Ansó (pág. 96). REPATÁN m, véase s. v. REBADÁN. ROCA f, véase s. v. FILOSA. ROLLETA f, véase s. v. LUNETA. ROSCO: CORRER EL ROSCO 'costumbre popular que consistía en que los mozos efectuaban una carrera a pie y el ganador era premiado con el roscón, hecho de harina, huevos y aguardiente', Baraguás (pág. 614). RUSCADOR m 'tronco de madera vaciado de los dos extremos que va colocado encima de un plato circular de gruesa madera y acanalado', en el Valle de Gistaín (pág. 232). SAIGÜELO m 'prenda de vestir parecida a la basquiñna, pero de paño negro y con un ribete blanco o de otro color', Ansó (pág. 10); íd. en ANDOLZ. SAÍNO m 'pan de sebo salado', Gistaín (pág. 231); íd. 'tocino o grasa rancios que adquieren con el tiempo sabor fuerte y color amarillo', Benasque (ANDOLZ). SALCERA f 'sauce' (Salix alba), Baraguás (pág. 486); íd. en Canfranc según el ALEANR, III, mapa 397, que da una serie de variantes y sinónimos. SALERO m 'bolsa de piel en que los pastores guardaban la sal', Ansó (pág. 398); SALINERA f, íd. en Gistaín (VIOLANT, pág. 398); íd. en ANDOLZ. Sin.: SARRONA f, Espés, Bonansa (HAENSCH) y cat. Las formas que da VIOLANT, no coinciden con las del ALEANR, IV, mapa 525. SALINERA f, véase s. v. SALERO. SALUDADOR m 'curandero', Aragón, s. l. (pág. 530). Sin.: CURANDÉ m en Espés, Bonansa (HAENSCH). SARRIO m, véase s. v. IZARZO. 340 AFA - XXXVI-XXXVII EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL" SARTANA f 'sartén', Ansó, Echo (p. 218); íd. en Ansó (ANDOLZ); SARTÉN f en Bisaurri (HAENSCH); íd. en Benasque, Graus y Alto Aragón occidental (KRÜGER, A, II, pág. 175); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN). Véase la lámina 1016 del ALEANR, VII, s. v. "sartén". SARTICAR 'descuajar la tierra', Vió (pág. 438); íd. en Aragüés del Puerto, Valle de Vió, Castiello de Jaca (ANDOLZ); XARTICAR en Aragüés del Puerto, Lasieso', Yebra de Basa (ALEANR, I, mapa 16); XARTIQUIAR en Bolea, Ardisa (ALEANR, loc. cit.). Véase el mapa 16, ALEANR, I. SAYALEJO m 'refajo, prenda mixta, medio interior, medio exterior que antiguamente llevaban las mujeres', Gistaín (página 96); íd. en ANDOLZ. SERVILLA f 'bandeja adornada con estofas donde se depositaba el dinero de la colecta para la fiesta mayor', Alquézar (pág. 606); SERBILLA f, 'id.' en Alquézar, Estadilla (ANDOLZ). SOFOCANTE m 'gargantilla con joya o relicario que llevaban las novias en la boda', Ansó (pág. 102); íd. en Echo (ANDOLZ). SOPERA f 'caperuza de piel de oveja que usaban los pastores y que colgada entre las piernas a modo de delantal, les servía para recoger las migas que se echaban al caldero', en el Alto Aragón occidental (pág. 397). TABLILLAS fpl 'placas de madera, cuadrilongas, un poco mayores que un ladrillo, colocadas en forma de escama de pescado con las que se cubrían los tejados', Ansó y Echo (pág. 188); TABLETAS fpl en Bielsa (BADIA, Bielsa). TARRANQUERO m 'esquilador de ovejas que esquila la parte más difícil de éstas, las patas y el vientre', Gistaín (pág. 420). TENAXA f 'jarra grande para guardar aceite', alto-arag., s. l. (pág. 227); TINAJA f en el Valle de Benasque (BALLARIN). Sobre la extensión de las variantes TENALLA, TINALLA, TENAJA, véase el ALEANR, II, mapa 230, donde la forma citada por VIOLANT no aparece. Véase también el ALEANR, VII, mapa 854: "tinaja". TENTEBIÉN m 'abrazaderas de hierro para proteger los pucheros puestos en el fogón', Ansó (pág. 212); íd. en Echo (ANDOLZ). AFA - XXXVI-XXXVII 341 GÜNTHER HAENSCH TIEDA f 'tea', alto-arag., s. l. (pág. 213); íd. en Bisaurri, Espés, Bonansa (HAENSCH); íd. en Plan, Bielsa, Gistaín (KRÜGER); íd. en alto-arag., desde Ansó hasta Loarre (KUHN); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en el Valle de Benasque. TIONEs mpl 'solterones que viven en la comunidad familiar', alto-arag., s. l. (pág. 318); íd. en Bisaurri (HAENSCH); íd., s.l. en ANDOLZ; TIÓN m 'solterón' en Bielsa (BADIA, Bielsa) y en PARDO ASSO; íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN); TIÓ m en Bonansa, Espés (HAENSCH). TIRABRASES m 'palo largo con una especie de gancho de hierro en el extremo para avivar el fuego', Plan (pág. 230). Véanse las variantes y sinónimos de esta voz en el ALEANR, II, mapa 249. TIZÓN m DE NAVIDAD 'tronco enorme que se llevaba a la casa con dos parejas de bueyes y que se encendía en Navidad', Gistaín (pág. 599). Véase también: TRONCADA DE NOCHEBUENA y el mapa 823 del ALEANR, VI. TOCADO m 'redecilla blanca que las mujeres llevaban sobre el peinado', Ansó (pág. 108). TORTETAS fpl 'tortas que se hacían con la pasta sobrante de los embutidos y que se comían fritas o asadas', Aragón, s. l. (pág. 241); íd., s.l. en ANDOLZ. TRASCA f, var. TRASCAL 'trozo de madera redonda para sujetar el timón del arado al yugo', alto-arag., s. l. (pág. 460); TRASCA f en Bisaurri, Renanué, Espés, Bonansa (HAENSCH); íd. en Gistaín y Ribagorza (ANDOLZ); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN); TRASCAL m en Aragüés; TRASCÓN en Bielsa (BADIA, Bielsa). TRENZADERA f 'hiladillo ancho con el que se recubrían las trenzas', Ansó (pág. 108); íd., s.l. en ANDOLZ. TRESMALLO m 'red de arrastre para pescar', 'trasmallo', Valle de Tena (pág. 377); íd. en Fonz y Binéfar (KRÜGER, HP, D, pág. 212); TRESMALL m en Calvera y Fraga (KRÜGER, loc. cit.); TRASMALLO m en Renanué (HAENSCH); TRASMALL en Bonansa (HAENSCH). Véanse las numerosas variantes de la palabra que da el ALEANR, IV, mapa 479. Sin.: BARREDERA f en el Valle de Tena (VIOLANT, pág. 337); íd. en Echo (ANDOLZ). 342 AFA - XXXVI-XXXVII EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL" TRIBALLADOR m 'trabajador', Echo (pág. 87); en ANDOLZ: TRIBALLO 'trabajo' en Echo; TRIBALLAR 'trabajar' en Echo. TRINQUETE m 'lugar donde se juega a la pelota, al modo vasco, lanzándola a la pared con la mano desnuda, sin guante, cesta ni pala', Aragón, s. l. (pág. 647); TRINQUETE 'juego de pelota' en el Valle de Benasque (BALLARIN). Según el ALEANR, IX, mapa 1163, TRINQUETE es general en Aragón. TRONCADA f DE NOCHEBUENA 'troncos de leña que se ponían, en Nochebuena, al hogar para calentar al Niño Dios', Ansó (pág. 559). Compárese TIZÓN DE NAVIDAD y el mapa 552 del ALEANR, IV. TRUCO m 'zumbo o cencerro grande, generalmente de 31 cm. de alto y 29 de ancho, para borregos y carneros', alto-arag., s. l. (pág. 414); en Bisaurri, Espés: 'cencerro del carnero guía' (HAENSCH); en Alquézar, Valle de Bielsa, Biscarrués, Campo, Espés, Fonz, La Fueva 'cencerro del carnero guía' (ANDOLZ); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN). Sobre la extensión de TRUCO y TRUC, véase el ALEANR, IV, mapa 550. VALONES mpl 'calzón', Roncal, Ansó y Echo (pág. 90); BALONES mpl 'calzones' en BORAO; BALÓNS pl en Ansó, Bielsa, Benasque, Graus (ANDOLZ); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN). VOLANTES mpl 'telares que se usaban en el Pirineo, más evolucionados que los populares', s. l. (pág. 134). XATA f DE GALLÓN 'azada estrecha y larga provista de un cortante en forma de hacha', Broto (p. 452); en el ALEANR, I, mapa 15: XATA DE GALLÓN. Véase el mapa 15 ("azadón de peto") del ALEANR, I. ZAMARRA f I. 'mandil de piel suave, abierto por delante en forma de perneras, sujetado a la cintura, cuello y piernas que llevaban los segadores', Aragón, s. l. (pág. 469); íd., 'mandil de cuero del herrero' en Almudévar (ANDOLZ). Esta voz da el mapa 56, ALEANR, I: "mandil de segador" para Puebla de Roda, Puebla de Castro, Azanuy; SAMARRA f 'íd.' en Arén, Tolva (ALEANR); ZAMARRO m, íd. en una serie de puntos del ALEANR; II. 'típica prenda de vestir de los AFA - XXXVI-XXXVII 343 GÜNTHER HAENSCH pastores, hecha de piel de oveja o cabra y que sirve especialmente para cubrir la espalda'; alto-arag., s. l.; palabra de uso en extensas zonas de Aragón. Véase el mapa 519 del ALEANR, IV. ZARAGÜELLES mpl 'calzoncillos', Ansó (pág. 89); íd. en el DRAE como aragonesismo. ZOCA f 'tronco grande de pino', San Juan (Valle de Gistaín) (pág. 588); íd. en el Valle de Bielsa (ANDOLZ); íd. 'tocón de pino' en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en varios puntos del ALEANR, III, mapa 343, con las variantes CHOCA, SOCA. CONCLUSIONES 1.ª La mitad de los 225 significantes léxicos del aragonés registrados por Violant y Simorra aparece en el ALEANR, a veces con otra denotación o connotación o distinta localización, o como variante de la forma que da Violant. Muchas de las palabras recogidas por Violant y no tenidas en cuenta en el ALEANR, son confirmadas por otros autores, a veces con muy pocas diferencias formales, por ej.: buixeta - buxeta. 2.ª Entre las palabras que no aparecen en el ALEANR, hay algunas que designan conceptos tenidos en cuenta en éste y que, por lo tanto, completan, aunque modestamente, el inmenso caudal léxico recogido por el ALEANR, por ej.: barzol, cuquela, escolaneta. 3.ª Cuando hay discrepancias entre el material léxico de la obra de Violant y el del ALEANR y de otras fuentes, cabe preguntarse, si ello no es debido, por lo menos en parte, a la fecha en que los diferentes autores han recogido sus materiales. Seguramente la obra de Violant contiene una serie de palabras caídas en desuso y desplazadas por otras, por ejemplo, barzol /bresol o bressol/ por cuna. 4.ª En ciertos casos, se trata de unidades léxicas a las que, por diversas razones, otros autores no prestaron atención, como por ejemplo, cabelleras, callauar, cantillo, casa del gasto, que son localismos. 344 AFA - XXXVI-XXXVII EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL" 5.ª Si bien el vocabulario recogido por Violant es confirmado en gran parte directa o indirectamente por otras fuentes, hay algunos errores de detalle; como por ejemplo, en el caso de esparbero, según Violant 'halcón'; pero como en todo el dominio aragonés y catalán, las variantes de esta palabra designan al 'gavilán', lo más probable es que el autor se haya equivocado. 6.ª Sea como sea, a pesar de algunos casos de dudas o de errores, el vocabulario recogido por el etnógrafo catalán completa oportunamente el conjunto de materiales léxicos recogidos por otros autores y representa una valiosa documentación digna de ser tenida en cuenta en futuros trabajos sobre el alto-aragonés. AFA - XXXVI-XXXVII 345 


El vocabulario aragonés en «El Pirineo Español»

martes, 13 de noviembre de 2018

grela, griala

Lichín lo llibre de Javier Sierra, "El fuego invisible", parlen del GRIAL y comenten que al prinsipi sol ere una espéssie de "cuenco". 
Un dels personajes es una chica de Huesca que diu que eissa palabra y paregudes se usáen a la Huesca antigua, al Aragó antic.


Hasta ara tot bé, pero es que me enrecordo que, cuan yo era menut, fa un mun de añs, al meu poble se utilisáe GRIALA pa di palangana y GRIALETA pa palanganeta menuda o cuenco.
Ahí u disso, si voleu pensá y discurrí lo camí tol hay escomensat, sol teniu que seguí caminán.

Pa aclarí un poc lo asunto se pot afechí que hu hay vist escrit a algú dicsionari de la tiarra com GRELA, pero ya ton enrecordeu que a la Aldea ña moltes palabres que a uns atres puestos se escriuen en e y natres les diem en ia.
Per ejemplo mel=mial, pel=pial, sel = sial, terra = tiarra......


Lichín lo llibre de Javier Sierra, "El fuego invisible", parlen del GRIAL y comenten que al prinsipi sol ere una espéssie de "cuenco".

grela, griala