TEMPS DE FRANJA / n. 124 / gener 2015 ENTREVISTA A ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL: ANTROPÒLEG I ESCRIPTOR, catalanista com ell sol,
“Quan et fan dir xapurreao a la llengua que parles, et fan assumir el discurs del colonitzador” // per BERENGUER DE MUSSOTS
Origen del chapurriau
Albert Sánchez Piñol, nascut a Barcelona el 1965 és escriptor, africanista i antropòleg. Autor de l’assaig Pallassos i monstres: la història tragicò- mica de vuit dictadors africans (2000), dels reculls de relats Les edats d’or (2001) i Tretze tristos tràngols (2008) i de les novel·les La pell freda (2002), Pandora al Congo (2005) i –en castellà– Victus (2012). La pel·lícula El Bosc (2012), amb guió del propi Albert Sánchez Piñol a partir d’un relat aplegat a Les edats d’or, s’ambienta al Matarranya durant la Guerra Civil del passat segle i va estat rodada, a grans trets, en català del Matarranya. Hi conversem un agradable maití d’octubre en un local de l’emblemàtica plaça de la Virreina de Barcelona, a l’exvila de Gràcia. Pregunta). Fins ara éreu prou conegut com l’autor de La pell freda i ara ho sou encara més per ser l’autor de Victus. Com interpreteu l’excel·lent acollida que ha tingut aquesta darrera novel·la? Resposta). Era molt difícil superar l’è- xit de La pell freda, que continua sent la novel·la actual més traduïda de la llengua catalana, amb 37 traduccions. Quan vaig pel carrer ja noto que no sóc l’autor de La pell freda, sinó que sóc l’autor de Victus; però això no ho he fet jo, ho ha fet la gent. Suposo que és una novel·la històrica que empelta molt bé amb els temps que vivim. Fins i tot quan l’escrivia, tenia la impressió que aquesta novel·la era necessària. La sensació és que la gent s’apodera del llibre i ja no és teu; és d’ells. I això és el millor que li pot passar a un autor. Jo creia que el millor que et podia passar com a escriptor és que et felicitessin per un llibre, però és que la gent no et felicita, sinó que t’ho agraeix. No es pot demanar més, com autor. P). Com explica la gran repercussió internacional que ha tingut Victus? R). Vaig intentar escriure els elements universals d’aquella història, que són fàcils d’entendre fora de les nostres circumstàncies. Ha estat gràcies a això: plantejar el nucli del que va passar com una lluita dels sectors populars contra dues tiranies, les de Felipe V i Lluís XIV, a qui van arribar a declarar la guerra per escrit. //Només cal nomená a Felipe V o als borbons, y als catalanistes los bull la sang, no es odi, es justíssia// En última instància, va ser la història d’una ciutat assetjada per dos imperis. Aquesta essència la pots vendre a tot arreu, com demostren les traduccions que s’estan fent: l’11 de setembre passat va sortir als Estats Units, ara sortirà a Rússia i hi ha opcions per vendre-la a Alemanya, Fran- ça, Itàlia... Han comprat els drets a Croàcia i Hongria i a d’altres països. I això és perquè és una història universal. La història era allà, en la documentació històrica, i només calia escriure-la, i capta l’interès i és fàcil de vendre. P). És una història de la lluita del poble contra els poderosos. //Pos acabará be// R. El panorama social a 1713 a Catalunya estava molt a prop de la guerra civil, per dir-ho d’alguna manera. El 1714 la guerra externa deixa entre parèntesis la guerra interior; però els historiadors expliquen que són les classes populars qui posen la iniciativa en la defensa de Barcelona i del país quan es queda sense aliats. Ho sabem del cert: tenim els debats parlamentaris, nombre de vots... En contra del que diu un cert revisionisme, les classes dirigents catalanes es volien rendir, però el braç popular s’hi va negar, va decidir que calia tirar endavant, i les classes dirigents es van veure forçades a fer aquest seguidisme, però no va ser la seva iniciativa: tot al contrari. // Lo poble,la borregada catalanista sempre vol tirá aván, com u fan al 2017, y algunes classes dirigens catalanes tamé// En el mapa de l’antiga Corona d’Aragó, hi ha unes institucions de caire popular que estan vigents a 1713, quan hi ha més resistència. A Aragó havien estat molt laminades, aquestes llibertats. A València hi havia més resistència; fixeu-vos que els sectors austriacistes són els sectors populars. A Catalunya estaven tan vigents que van necessitar un any de setge. Però la defensa de l’austriacisme era la cobertura legal dels catalans, perquè en aquella època qui lluitava sota l’empara d’un rei il·legítim era un pirata. //Quin ere lo rey legítim? Cuan ñan reys legítims, no ñan guerres, se corone y prou, per naixó va rompre la guerra de sucessió, la de secessió no// Però veig que s’exagerava: lluitaven per un rei que estava a Viena! És com si estigues a Alfa Centauri! El seu discurs era el de les llibertats i les constitucions, que si les llegeixes són un edifici institucional admirable. //Exactamén com la constitussió de España, ñan drets, pero no los que tos pensau// Hi ha uns sectors historicistes que deien que allò eren fueros locales, però no és cert: tenien habeas corpus, una sèrie de drets i privilegis per als pagesos i per a la menestralia extraordinaris per l’època. I tot això, en el moment anterior a la Revolució Francesa. És això el que explica aquesta resistència tan desesperada i a ultrança. P. Com a antropòleg, com interpreteu la guerra? R. L’antropologia té una mirada distanciada que és molt astoradora per a la gent que no la practica. La primera cosa que has d’obviar és el dolor, perquè en la distància ho veus tot més ní- tid. El meu tema com a africanista eren els pigmeus, una excepció, una societat amb un nivell de conflicte social molt baix. Però per regla general, en els pobles primitius, l’excepcional no és l’estat de guerra, sinó l’estat de pau. //Los catalanistes son un poble primitiu, pero diuen que u son los atres//. Segons una interpretació, en l’estat de pau hi ha l’intercanvi de béns: un trà- fic de béns que la guerra talla. //La rebelió per la independensia tamé u fa// Una nova teoria diu que la guerra inverteix els béns i els converteix en mals: béns materials per destrucció, saqueig i assassinat; béns simbòlics per mals simbòlics, com a malediccions i conjurs. En ambdós casos hi ha una relació. No deixa d’haver-hi una relació. Aquí és molt clar: entre la catalanitat i la castellanitat sempre hi ha hagut relacions que han fluctuat. Ara mateix és evident que hi ha un estat de guerra a nivell simbòlic, per tot el que es diu. //Entrevista del 2015, al 2017 está mes cla encara// I actualment hi ha una dinàmica perversa: molta gent em vol obligar a renunciar a les meves idees, però ningú no està disposat a convèncer-me de les seves, argumentant les seves posicions, com seria el normal. //Ya tos poden doná argumens, que no ne fareu cas, ni a Borrell, ni al govern, ni a la gen. Discurs victimista, no ña democrassia, ya u díe Tarradellas// P). En què va consistir la vostra tasca d’antropòleg a l’Àfrica? R.) Vaig treballar a l’Àfrica supervisant les ONG subvencionades per institucions catalanes i espanyoles. També vaig fer treball de camp amb els pigmeus del Congo fins que va esclatar la devastadora guerra civil i vaig haver de fugir per potes, em va anar d’un pèl. //Y has adeprés algo de aixó?// A diferència del cooperant que és metge, de l’enginyer o del religiós, l’antropòleg practica el canvi de paradigma. Actualment és deplorable que una paraula típica de la dreta, ‘caritat’, ha suplantat la paraula de l’esquerra, ‘solidaritat’. ONG com Greenpeace o Amnistia Internacional s’adrecen als governs, assenyalen el problema i li diuen què han de canviar. Però ara hi ha un seguit d’ONG de dretes que decideixen resoldre els seus problemes: això és caritat i neocolonialisme. La millor manera d’ajudar l’altre és invertir en les seves escoles, en el seu sistema sanitari. // Les ONG de esquerres no roben?// P). Fa un temps vaig anar a veure una pel·lícula basada en una narració vostra, El Bosc, ambientada al Matarranya I em pregunto, en quina llengua parlen en aquesta pel·lícula? En lapao? En xapurriat?... Origen terme chapurriau de l'occità R). Això em va molt bé per empalmar amb el que acabo de dir sobre l’Àfrica. Ho sento molt per fer servir aquestes paraules que ara estan una mica desfasades, però és colonialisme lingüístic, //Los PPCC no// en el sentit més estricte del terme. El primer que fa el colonialista és que t’automenyspreïs. Que et facin dir “xapurreao” a la llengua que parles n’és una mostra: et fan assumir el discurs del colonitzador. Hi ha un poder que t’ha convençut del seu propi imaginari; tu no parles un idioma, tu xapurreges. I el xapurreao ha quedat. //Demostres que copies y pegues los argumens de tots los catalanistes, chapurrear no es chapurriau// Tu vés a l’Àfrica i et diuen: Nosotros hablamos en dialecto. Això és colonialisme lingüístic, és el mateix.//PPCC, colonialisme lingüístic, Valensiá, mallorquí, chapurriau son dialectes del catalá// El colonialisme no sempre és exterior; el principal colonialisme que van exercir els poders europeus fins a mitjan del segle XIX era l’interior. Hi ha grups socials, grups ètnics, que s’han d’assimilar d’alguna manera. S’ha de destruir la seva ànima, i això passa per la cultura; i una de les facetes més important de la cultura és l’idioma. Com pots negar que allò és català? Què vols que sigui? Xapurreau? //Exactamén, chapurriau, no cregues que ballarem la sardana a la plasa de Valderrobres al voltán dels castellés de Fórnols/ I ara s’han inventat, modernitzat, el mateix concepte i li diuen “lapao”. //Los chapurriaus may ham fet aná esta paraula, u han fet los polítics, igual que dili catalá al chapurriau, valensiá, balear o mallorquí, aranés// Jo sempre dic que la gran tragèdia d’Espanya és que en lloc de modernitzar-se ha estat espanyolitzant la modernitat. //No sé qué feu an este país, ñan datres, a Fransa mateix no ñan bous, ni rey, parlen un catalá raro, tos aniríe be viure allí, y ademés foten a la presó 7 añs als que cremen un coche de Polissía// La idea tirànica –castellanòfila i invasora– és de clara voluntat nacionalista. Apropiar-se ideològicament i culturalment i convèncer a la gent d’allà que no parlen el seu idioma, que xapurregen. I no et diuen el què. //Tornay, lo chapurriau, alguns que diuen que chapurregen o que no u fan son Carlos Rallo Badet, Juan Luis Camps de Queretes, Tomás Bosque de La Codoñera ...// El procés colonial és això, que tu assumeixes el discurs del colonitzador. Jo em quedava flipat. //Natros flipem en los catalanistes tamé// Anar al Matarranya no és anar al passat, és viatjar al futur perquè aquest és el projecte que hi ha. A més no se l’amaguen, quan el mateix ministre de cultura diu que vol espanyolitzar els nens catalans, s’està referint a això, és que així. //Ne vull una mica de aixó que fumes// Però és que no ens entenem parlant? //Sí, y en gallegos, portuguesos, fransesos, italians, algo de rumano, corsos, asturians, per ejemple// I quan li ho dius, allà et consiren el seu enemic. //Deus tindre mols amics al Matarraña, no sirá per se catalá, mes be per se mol borinot catalanista// Esclar que hi ha variants, però què no veus que en última instància més enllà de qüestions d’ortografia hi ha una pugna de poders? Que hi ha un poder més omnipotent que l’altre, que t’està esclafant? //Espanya ens esclafa// P). El Bosc està ambientada al Matarranya, però rodada majoritàriament a la Terra Alta (Arnes) i Vila-rodona (Tarragonès). //Y parlen catalá del Matarraña a la Terra Alta y al Tarragonés?// R). Però també a la Freixneda. //Només cal vore com escrius La Fresneda sen mich de La Torre pa vore quins actós vau buscá, no la penso vore, per si ix Paco Escudero y tota la brossada catalanista que viu an este poble// Quan vam fer la pel·lícula vaig dir que s’ha havia de procurar respectar la parla del lloc, el matarranyenc. //Un atre nom, tenen molta inventiva, sobre tot per a fe dialectes a tot arreu, així se volíen engullí al aragonés// Hi vam tenir assessorament lingüístic –allà tots els autòctons parlen català, català del Matarranya, esclar. Aquest havia de ser un dels encants de la pel·lícula. //Algú que parlo chapurriau al que li hayguen preguntat? Suposo que u van fe com Natxo Sorolla en la encuesta// P). Teniu vincles directes amb el Matarranya, oi? //Oi tamé es una paraula matarranyenca// R). Sí, la meva iaia era de la Torre del Comte –es deia Piquer– i de nen hi anava tots els estius. Encara hi tinc cosins –perquè allà tots érem parents–//Contra mes cusins, mes a dins// i conservo els amics de quan érem nens. També hi tenim una casa, un xaletet petitó entre l’església i la plaça Major. Hi vaig de tant en tant; per treballar està molt bé. P). Tot el Matarranya comença a estar molt valorat turísticament; hi ha qui en parla com de la Toscana aragonesa...//Una tosca y una caña, la Toscaña// R). Home, tampoc és això. P. Evidentment. R. Però si ho volen vendre així ja m’està bé, jo els apoiaré. Hi ha algunes torres i restaurants de primera. La Torre del Visco a Fondespatla, on jo no hi estat mai perquè és molt car, molt important. //Home, catalá habíes de se, venén tans llibres y no te donen perres per a gastat al Matarraña?// I Beseit, molt atractiva i amb una història al·lucinant, //Per favor, no te la inventos y no escrigues cap llibre sobre Beseit, ya ne tenim prou en los catalanistes que hi viuen o venen, apart de la de la ANC que teníe família allí// amb un paisatge molt verd; és la font del Matarranya. Et diria que el Matarranya m’ha influït tant com l’antropologia, i de la mateixa manera. //No te olvidos de Jordi Pujol, que tamé t'ha influit una mica massa// És a dir, l’antropologia m’ha influït, però no pel fet que jo parli de pobles primitius com a antropòleg, sinó per la mentalitat que et dóna. I a mi el Matarranya també m’ha donat una mentalitat, té una força tel·lúrica sorprenent. //Un atra paraula matarranyenca per al dicsionari// Jo començo a sospitar que no és casualitat que hi hagi tanta gent creativa que és d’allà o ha anat allà. //Coneixes lo cánem? No es cap casualidad.// Calaceit està ple de pintors i escultors. //Y escritós com Quimet Montclús , presidén de la Ascuma// Hi ha una cosa en el paisatge del Matarranya que és molt dura //Una branca de carrasca// i al mateix temps molt lliure, i això jo crec que són dos dels requisits que relaciono amb la creativitat. //Lo cánem, no te olvidos// Ho has de passar malament però has de tenir llibertat per fer-ho. //Has trillat mol a les eres de La Torre o embossán préssecs// P). Dins de la vostra obra, a part d’El Bosc, s’hi reflecteix d’alguna manera el Matarranya? R. No, no. Però a Victus hi ha un fragment que passa a Beseit. Històricament hi va haver una escaramussa i un guerriller d’allà, Ricard Ballester, hi va tenir un paper important. P. Coneixeu l’obra de Desideri Lombarte? R). Sí, sé que és poeta. Ha estat musicat per part de grups de músics d’allà. Però per parlar del Matarranya sempre hi he tingut una certa aprensió, perquè no els vull ofendre en el sentit que no vull que em vegin com un imperialista –per dir-ho d’alguna manera– català. A València passa igual. És tan delirant tot plegat! En fi... //A Ses Illes tamé tos passe, la normalisassió y la imposissió del catalá te algo que vore,sí que es delirán tot aixó//
paraules, Matarraña, Matarranya, chapurriau, Teruel, Aragó, allacuanta, timó, romé, ruella, beure al galet, cantrella, trompina, goz, gozet, zaguera, carrera, zurda, garsa, cagarnera, fe un gotet, goted, pixacantons, cagamanecs, rabosa, rabosins, Calaseit, Calaceite, cohet, cohets, no pergues tan tems, que totes les entrades de este blog están a datres blogs, no soc tan sompo com tú. Encara que Google me trague unes URL, per un atre puesto apuntarán al mes sompo de Calaseit, que eres tú.
jueves, 14 de septiembre de 2017
ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL: ANTROPÒLEG I ESCRIPTOR
Etiquetas:
ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL,
ANTROPÒLEG,
entrevista,
escriptor,
Ricard Ballester,
TEMPS de FRANJA,
xapurreao
Ubicación:
Barcelona, España
Casos impactantes , grupo homicidios, cuatro
http://www.cuatro.com/grupo2homicidios/casos-impactantes-Grupo-Homicidios_2_2434980196.html
Luis Arrufat , agüelo Sebeta
Luis Arrufat y Rubén Martínez forman otra pareja forjada entre actor y policía. Rubén interpreta al inspector Miguel Barea, personaje inspirado en el papel del policía Luis Arrufat. Para él ha sido un honor rescatar a este grupo que en los años 80 investigaron en torno a los casos de homicidios más sonados de la época con técnicas novedosas. Así el propio inspector Arrufat recuerda cómo uno de los casos que se interpretarán en la ficción fue el que más le conmovió: se trata del de Lady Halcón. Por su parte, Rubén Martínez recuerda con emoción cómo le resultó de dura la grabación de el crimen de Caspe -que se tratará en el primer capítulo- puesto que la emoción del propio caso se unió a la muerte de su padre en la vida real.
Luis Arrufat , agüelo Sebeta
Luis Arrufat y Rubén Martínez forman otra pareja forjada entre actor y policía. Rubén interpreta al inspector Miguel Barea, personaje inspirado en el papel del policía Luis Arrufat. Para él ha sido un honor rescatar a este grupo que en los años 80 investigaron en torno a los casos de homicidios más sonados de la época con técnicas novedosas. Así el propio inspector Arrufat recuerda cómo uno de los casos que se interpretarán en la ficción fue el que más le conmovió: se trata del de Lady Halcón. Por su parte, Rubén Martínez recuerda con emoción cómo le resultó de dura la grabación de el crimen de Caspe -que se tratará en el primer capítulo- puesto que la emoción del propio caso se unió a la muerte de su padre en la vida real.
Etiquetas:
actor,
Casos impactantes,
Caspe,
crímenes,
cuatro,
grupo homicidios,
inspector,
Lady Halcón,
policía,
Rubén Martínez,
series,
tv
Ubicación:
44595 Valjunquera, Teruel, España
miércoles, 13 de septiembre de 2017
Catalán,occitano,balear
Aquestas ajudas serán destinadas al desvolopament de l'ensenhament de l'occitan a las escolas públicas fins al set de novembre. L'objectiu es d'arribar a un nivel de quatre millons d'usuaris amb camps d'usatge de la lenga al vocabulari mediátic o polític, per exemple.
Decir que el catalán puede separarse del occitano y el balear no puede separarse del catalán solo cabe en mentes fascistas /aunque crean que son lo más moderno que hay/
Gínjol, chínchol
Gínjol, chínchol,
Ziziphus jujuba, conocido comúnmente como azufaifo, azofeifa, azofaifo, Jujube o Chichindra es una especie vegetal de la familia de las Ramnáceas, originaria del sur y este de Asia.
azofaifa, azofaifo, azofeifo, azufaifa, azufaifas, azafaifa, achifaifa, achuchaizo, achuchaiza, azofeifa, azufaifo, azufeifo, chincho, gínjol, ginjolero, jijolero, jinjol, jínjol, jínjolera, jinjolero, jinjoles, jujuba, jujuyo, manzanitas en Coahuila, zofaifo.
El fruto es la azufaifa, azofeifa, jínjol o guínjol, o jíjol (jíjoles en plural) una drupa comestible con aspecto de aceituna, de unos 2 o 3 cm de longitud, de forma elipsoidal o globosa, con una sola semilla. La piel del fruto es inicialmente de color verde claro y toma un color marrón rojizo cuando está maduro. Cuando está fresco, la pulpa es verde claro a amarillento pálido, de textura harinosa —parecida a la de la manzana— y dulzona. Existen variedades injertadas que producen frutos de 5 o 6 cm de longitud. Se recolectan a finales de verano o principios de otoño. Son ricos en azúcares y mucílagos y con una importante cantidad de vitamina C por eso se han consumido por su valor nutritivo como una fruta, natural o desecada.
El nombre azufaifa proviene del árabe, que a su vez proviene del persa zayzafun.
El nombre científico Zizyphus proviene del latín, proveniente del griego zizyphon, proveniente a su vez del persa zayzafun.
El nombre en inglés jujube proviene del latín medio jujuba, derivado del latín antiguo zizyphus.
- Variedades aceptadas
- Ziziphus jujuba var. inermis (Bunge) Rehder
- Ziziphus jujuba f. lageniformis (Nakai) Kitag.
- Ziziphus jujuba var. spinosa (Bunge) Hu ex H.F.Chow
- Sinonimia
- Paliurus mairei H. Lév.
- Rhamnus jujuba L.
- Rhamnus soporifera Lour.
- Rhamnus zizyphus L
- Ziziphus mauritiana Lam.
- Ziziphus mauritiana var. deserticola A.Chev.
- Ziziphus mauritiana var. muratiana (Maire) A.Chev.
- Ziziphus mauritiana subsp. orthacantha (DC.) A.Chev.
- Ziziphus mauritiana var. orthacantha (DC.) A.Chev.
- Ziziphus muratiana Maire
- Ziziphus nitida Roxb.
- Ziziphus orthacantha DC.
- Ziziphus poiretii G.Don
- Ziziphus rotundata DC.
- Ziziphus sativa Gaertn.
- Ziziphus sinensis Lam.
- Ziziphus soporifera (Lour.) Stokes
- Ziziphus tomentosa Poir.
- Ziziphus trinervia Roth
- Ziziphus vulgaris Lam.
- Ziziphus zizyphus (L.) H.Karst.
- Zizyphon jujubum St.-Lag.
Editar
- ↑ «Ziziphus zizyphus». Catalogue of Life (2010 Annual Checklist) (en inglés). Sistema Integrado de Información Taxonómica (ITIS).
- Real Academia Española y Asociación de Academias de la Lengua Española (2014). «azofaifa». Diccionario de la lengua española (23.ª edición). Madrid: Espasa. ISBN 978-84-670-4189-7.
- ↑ «Ziziphus jujuba». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden
- ↑ "Jujube" en dictionary.reference.com
- ↑ «Ziziphus jujuba». The Plant List. Consultado el 2 de junio de 2015.
- ↑ «Ziziphus jujuba». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos. Consultado el 23 de marzo de 2010.
Editar
- Fruits in Warm Climates. F.J.Morton, Miami, FL: 1987.
- Nutritional data for the jujube
- Flora of China Editorial Committee. 2007. Flora of China (Hippocastanaceae through Theaceae). 12: 1–534. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
- Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
- Brummitt, R. K. 2009. Report of the Nomenclature Committee for Vascular Plants: 60. Taxon 58(1): 280–292.
- Kirkbride, Jr., J. H., J. H. Wiersema & N. J. Turland. 2006. (1753) Proposal to conserve the name Ziziphus jubata against Ziziphus zizyphus (Rhamnaceae). Taxon 55(4): 1049–1050.
Etiquetas:
azufaifo,
Jujube,
azofaifo,
azofeifa,
Chichindra,
chínchol,
chincholé,
Gínjol,
ginjolé,
Ziziphus jujuba
Ubicación:
Maella, 50710, Zaragoza, España
Por qué balear y no catalán ?
1.-Porque el pueblo nativo balear ha sido y es consciente de que su lengua es la balear y no la catalana.
Así lo revela la encuesta del C.I.S. nº 2.228 de noviembre-diciembre de 1996, sobre lenguas maternas. A la pregunta: ¿Cuál es su lengua materna, es decir, aquella que aprendió de niño en su casa hablando con su madre?. Los resultados fueron en Baleares: Mallorquín-Balear 47%; Castellano-Español 37%; Catalán 11%; Gallego 1%; otras lenguas 4%.
2.-Porque la decisión de que en el Estatuto figurase que el catalán es la lengua de Baleares, fue exclusivamente política. Pues confesado por el que fue Consejero pre autonómico de Educación don Josep Francesc Conrado de Villalonga, en entrevista publicada en el diario El Mundo-El Día de Baleares de fecha 19 de mayo de 2002, se fue dos días a Menorca a meditar cuál debía de ser la lengua de Baleares y decidió que fuera la catalana. Es decisión se hizo firme con el voto de los socialistas y comunistas de Baleares miembros del Comité de Redacción del Estatuto. Es decir, que tal decisión no fue tomada por cuestiones científicas filológicas ni históricas, como cabe esperar que así sea sobre tal cuestión.
Y no sólo eso, el tal Conrado, a la sazón era un abogado de la Caixa en excedencia (de los muchos abogados que tenía y tiene dicha entidad bancaria), y cuando en 1983 el estatuto balear fue aprobado por las Cortes, al año siguiente dejó la política regresando a su antiguo empleo, y al cabo de poco tiempo fue nombrado nada menos que Subdirector General y Delegado General en Baleares de la Caixa. SIGNIFICATIVO ¿NO?.
3.- Porque al pueblo balear no se le ha dado la oportunidad democrática de votar el texto de su Estatuto en referéndum. (Cosa que podría hacerse en cualquier momento, si se aprobara un Decreto en el que se dijera que en adelante se acabará de desarrollar el estatuto balear por el artículo 151 de la Constitución. Pues ese artículo exige la presentación a referéndum del estatuto en cuestión.)
4.- Porque el supuesto de que el balear sea un dialecto del catalán no está avalado por la mayoría de la Comunidad Científica Internacional.
Pues en el trascurso del XVI Congreso Internacional de Lenguas y Filología Románicas, organizado por la Société de Linguistique Romane, efectuado en abril de 1980 en Palma de Mallorca, al que asistieron 723 filólogos romanistas de 31 países, se les presentó por parte de la Secretaria del evento doña Anna Moll, un documento redactado en francés, en el que se decía que: los abajo firmantes reconocemos que el valenciano, el balear y el catalán son todo una misma lengua, catalán. TAN SÓLO LO FIRMARON 36.
Pues en el transcurso del XXVII Simposio Internacional de Lingüística, efectuado también en Palma de Mallorca en Diciembre de 1997, organizado por la Sociedad Española de Lingüística, miembros del Departamento de Filología Catalana de la UIB presentaron a la firma de los más de 400 filólogos asistentes, un documento de las mismas características que el anterior. En este caso NO LO FIRMÓ NADIE.
Pues el Comité Científico del Primer Congreso Internacional sobre Patrimonio Cultural Lingüístico desarrollado en junio de 2003 en Alcalá de Henares, DICTAMINA (libro de actas, págs. 372 a 374) que (sic): “la lengua balear es una lengua románica diferenciada del resto de lenguas románicas…/…y además porque su filiación lingüística es ibero-italo-románica, mientras que la filiación del catalán es ibero-galo-románica.”
Francés: s’il vous plait, spectacle, article, véhicule, cercle, notre, votre, théâtre
Catalán: si us plau, espectacle, article, vehicle, cercle, nostre, vostre, teatre
Italiano: per favore, spettacolo, articolo, veicolo, circolo, nostro, vostro, teatro
Balear: per favó, espettàcul, artícul, vehícul, círcul, nostro, vostro, teatro.
Chapurriau: Per favor, espectácul, artícul, vehícul, sírcul, nostre, vostre, teatro
Lo chapurriau te coses de les dos filiasions
5.- Porque no hay ni una sola prueba empírica que avale que Baleares fue repoblada por catalanes después de 1230.
Pues la Etnología balear es una mezcla de costumbres romano-árabe-hebreas (arquitectónicas, culinarias, folklóricas y sociales). Mientras que la Etnología catalana es de origen romano-germánica.
De hecho, no existe en toda Baleares ninguna casa rural típica de Cataluña (masía). /Les possesions qué son ? /
De hecho, las costumbres flolklóricas catalanas de las “calsotades”, los “castellers”, las “batucades” y los “correfocs” datan en Baleares de 1995.
De hecho, es costumbre balear el poner nombres propios de origen hebreo a los neonatos: Elòy, Gaspà, Issaías, Matéu, Rafèl, Siòn, Simó, Tomàs, Catalina, Magdalena, María, Mariayna, Juanayna, Simona, Rafèla, etc.
De hecho, es costumbre catalana el poner nombres propios de origen germánico a los neonatos: Albert, Alfons, Carles, Enric, Ernest, Ferràn, Gerard, Marc, Ricard, Robert, etc. Y a las mujeres generalmente nombres de vírgenes o santas cristianas: Assumpta, Dolors, Eulalia, Montserrat, Neus, etc.
Todo lo cual confirma que no hubo ninguna repoblación de catalanes ni de ningún otro contingente peninsular. Y si no lo hubo, no hay lengua catalana que valga, por mucho que se parezcan.
Mikel Garau / Vox Baleares
Demostració filològica
Bòno joves, aquí vos pos una demostració filològica de qu’es Baléà no ês cap dialècte d’es Català. De qu’es Baléà ês una llengo romànica independent y que ha seguid es matex camí evolutiu que s’Italià, es Português, y s’Español:
Llatí: centrum, theatrum, metrum, centrum.
Baléà: centro, téàtro, métro, centro.
Italià: centro, teatro, metro, centro.
Português: centro teatro, metro, centro.
Español: centro, teatro, metro, neutro.
Baléà: centro, téàtro, métro, centro.
Italià: centro, teatro, metro, centro.
Português: centro teatro, metro, centro.
Español: centro, teatro, metro, neutro.
Chapurriau de Beseit: Sentro, teatro, metro, neutro
Mentras qu’es Català seguêx s’evolució de sas llengos francesas:
Provençal: centre, teatre, metre, neutre.
Occità: centre, teatre, metre, neutre.
Français: centre, théâtre, neutre.
Català: centre, teatre, metre, neutre.
Occità: centre, teatre, metre, neutre.
Français: centre, théâtre, neutre.
Català: centre, teatre, metre, neutre.
¡¡VOILÀ!!
Etiquetas:
balear,
baleares,
castellano,
catalá,
español,
gallego,
lengua materna,
mallorquí,
otras lenguas,
ses illes
Ubicación:
Islas Baleares, España
Associació Cultural Medievo de Queretes
Juan Luis Camps, https://vilesigents.wordpress.com/2017/09/02/increment-de-turistes-a-queretes-matarranya/
Publicat al Diario de Teruel el 2 de setembre del 2017 , vía http://www.lafranja.net/?p=26428
Entre altres funcions que tenim encomanades los membres de l’Associació Cultural Medievo de Queretes està la de fer de punt d’informació de la vila. Ho fem en horari de 10h30m fins les 13h30m, los dissabtes, diumenges i festius, des del mes d’abril al de setembre ambdós inclosos. De manera sistemàtica apuntem la procedència de les persones que demanen lo nostre suport i d’estes relacions de dades podem extreure una interessant informació estadística. Com tot en la vida lo turisme també evoluciona i avui vull referir-me a la tendència de la procedència dels turistes que ens visiten. Son dades de Queretes però crec que es poden fer extensibles al conjunt de la comarca del Matarranya. Fa no molts anys teníem una procedència majoritària de visitants originaris de Catalunya, desprès de la banda de Castelló i València i en molta menor quantia de l’Aragó. De la resta d’Espanya eren visites a comptagotes. Estos tres, quatre anys últims les dades registrades ens marquen una tendència de canvi important. Los visitants catalans segueixen sent los majoritaris però la proporció ha canviat radicalment. Hi ha un augment significatiu del valencians, però sobre tot destaca un increment notable dels visitants aragonesos de les tres províncies. Se veu que, ja sigui pel conflicte català o per la propaganda que ens fa la televisió aragonesa, los nostres conciutadans han descobert que hi ha alguna cosa més que los Pirineus per a gaudir de vacances o fer turisme de cap de setmana sense sortir del nostre estimat Aragó. Més val tard que mai. També hi ha un increment notable de visitants de la resta d’Espanya. Molts de Logroño, probablement per ser lo poble de naixement del cardenal Juan José Omella, i cada dia més de Madrid i del País Basc. Fins i tot de llocs més allunyats d’Andalusia i Galícia. Sembla que lo radi de la circumferència que marcaria la procedència dels nostres visitants es va eixamplant de manera progressiva. Qui ho fa possible? Aquesta dada no la tenim recollida, però jo al menys ho pregunto. Lo boca a boca i les xarxes socials són los principals elements de difusió i propaganda. Per a la zona d’Aragó, a més, seria la televisió autonòmica amb los seus programes divulgatius. Per part catalana, si bé el Matarranya surt diàriament en la predicció del temps, crec que el canvi de denominació de “Els Ports” en compte dels “Ports de Tortosa – Beseit” no ens ha anat gens bé. En tot cas l’increment de visitants es espectacular i, si no m’equivoco, serà una de les principals fonts d’ingressos dels nostres pobles.
Publicat al Diario de Teruel el 2 de setembre del 2017 , vía http://www.lafranja.net/?p=26428
Entre altres funcions que tenim encomanades los membres de l’Associació Cultural Medievo de Queretes està la de fer de punt d’informació de la vila. Ho fem en horari de 10h30m fins les 13h30m, los dissabtes, diumenges i festius, des del mes d’abril al de setembre ambdós inclosos. De manera sistemàtica apuntem la procedència de les persones que demanen lo nostre suport i d’estes relacions de dades podem extreure una interessant informació estadística. Com tot en la vida lo turisme també evoluciona i avui vull referir-me a la tendència de la procedència dels turistes que ens visiten. Son dades de Queretes però crec que es poden fer extensibles al conjunt de la comarca del Matarranya. Fa no molts anys teníem una procedència majoritària de visitants originaris de Catalunya, desprès de la banda de Castelló i València i en molta menor quantia de l’Aragó. De la resta d’Espanya eren visites a comptagotes. Estos tres, quatre anys últims les dades registrades ens marquen una tendència de canvi important. Los visitants catalans segueixen sent los majoritaris però la proporció ha canviat radicalment. Hi ha un augment significatiu del valencians, però sobre tot destaca un increment notable dels visitants aragonesos de les tres províncies. Se veu que, ja sigui pel conflicte català o per la propaganda que ens fa la televisió aragonesa, los nostres conciutadans han descobert que hi ha alguna cosa més que los Pirineus per a gaudir de vacances o fer turisme de cap de setmana sense sortir del nostre estimat Aragó. Més val tard que mai. També hi ha un increment notable de visitants de la resta d’Espanya. Molts de Logroño, probablement per ser lo poble de naixement del cardenal Juan José Omella, i cada dia més de Madrid i del País Basc. Fins i tot de llocs més allunyats d’Andalusia i Galícia. Sembla que lo radi de la circumferència que marcaria la procedència dels nostres visitants es va eixamplant de manera progressiva. Qui ho fa possible? Aquesta dada no la tenim recollida, però jo al menys ho pregunto. Lo boca a boca i les xarxes socials són los principals elements de difusió i propaganda. Per a la zona d’Aragó, a més, seria la televisió autonòmica amb los seus programes divulgatius. Per part catalana, si bé el Matarranya surt diàriament en la predicció del temps, crec que el canvi de denominació de “Els Ports” en compte dels “Ports de Tortosa – Beseit” no ens ha anat gens bé. En tot cas l’increment de visitants es espectacular i, si no m’equivoco, serà una de les principals fonts d’ingressos dels nostres pobles.
Etiquetas:
Aragó,
Associació Cultural Medievo de Queretes,
cardenal,
Cretas,
Els Ports,
Juan Luis Camps,
Omella,
Queretes,
Tortosa-Beseit,
turisme,
vacances,
visites
Ubicación:
44623 Cretas, Teruel, España
DESCORCHOLÍ
Me pareix que e única de Tamarit, catalana no...per aixó us pregunto si se diu per la zona vostra...
DESCORCHOLÍ E EN CUEROS. Despullat , en pilotes, en piloteta.
JAJAJA sa bañat a la piscina ESCORCHOLI...
Qué POCA VERGOÑA....JAJAJA
Fotos de la Franja :
DESCORCHOLÍ E EN CUEROS. Despullat , en pilotes, en piloteta.
JAJAJA sa bañat a la piscina ESCORCHOLI...
Qué POCA VERGOÑA....JAJAJA
Fotos de la Franja :
Etiquetas:
DESCORCHOLÍ,
desnudo,
despullat,
en cueros,
en pelotas,
en pilotes,
escorcholí,
fotos de la franja,
Tamarit,
Tamarite de Litera
Ubicación:
22550 Tamarite de Litera, Huesca, España
Suscribirse a:
Entradas (Atom)