lunes, 17 de julio de 2017

Ñague pau 3

http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/07/nague-pau-3.html

Ñague pau 3

-Yayo, cóm se note que se va fen vell, porte dos dies charrán del asunto y no ha tocat los temes que li van empreñá estos dies atrás.
+Val menut, poc a poc, tot arrive, moltes voltes, avans de aplaná lo camí, ña que empedregá la senda, pa que tingue bon fundamen.
-Te rao, ya u sé, com sempre.
+Entenguem lo de Camilo José Cela, cuan mos va visitá y va di que parlaem mol mal lo catalá, (una forma rara de parlá lo catalá) pos claro, com que no ere catalá, lo que pase que ell com no mos avie sentit, va trová algunes paraules que se pareisien al catalá, per lo que han dit, tans camins, de vindre los dos del llemosí. Tamé aguere pogut dí que parlaven mal lo castellá, pero aiso no u va dí, perque entenie eises paraules castellanes mal pronunsiades y no li va cridá tan la atensió, lo atre sí.
-Y lo del agüelo de Pedro y Jesús, de Fornols.
+Ahí li podriem doná casi la mateisa esplicasió. Pero tenin en cuenta de que eisos anunsios, los firmae lo alcalde, pero los posae lo secretari que segú que ere castellá, com a apuntat un vei de la paret. No va demaná que parlare castellá, perque aisó mal que be u entenien tots. Va voldré di que lo aspirán entenguere lo matéis que parlave la chen del poble y, com al cas de don Camilo, al pareises al catalá, va ficá eisa espresió, com tame aguere pogut posá que entenguere lo valensiá y segú que li agueren entes milló los veins de Fornols.
Ña mols camins que los escrits no se poden prende al piau de la lletra, que ña que posals al seu tems y moltes voltes interpretá que es lo que, en realidat, voldrie di, qui u va escriure.
Eisa interpretasió pot se diferenta, según quí la fasque, pero ña que se capas de admití la interpretasió del atre, com ell admitirá la teua. Y aisó no vol dí ni que ell, ni que tú tingau la rao. Pero es fundamental en la convivansia de la chen, se capas de pensá que lo matéis dret que tens tu pa fe la teua interpretasió, la te lo atre pa fe la seua.
-Yayo, me pareis que se repetís de cuan en cuan.
+En aisó tens rao, menut, pero ña camins que u fach volen, uns atres camins la edat es la edat y u fach sense vole, pero si te dones cuenta, en un camí y en lo atre, ña chen que no se vol enterá.
Mira vach a repetí algo que u ay dit mes voltes: cuan sentisco parlá a un catalá, al prinsipi me coste entendrel, si me esforso un poquet al final li enteng encara que no tot. Calla,…  espera, …   que no hay acabat de escriure. Cuan sentisco parla a un gallego, me pase exactamen igual, al prinsipi me coste entendrel, pero si me esforso al final casi le enteng tot. Encara mes, cuan sentisco parlá a un portugués me ocurris igual. E inclus cuan sentisco a un brasileño, si me parle a poquetet, tamé lo entenguen. Si penseu vatres en aisó me donareu la rao. Pero entonses, asó que vol dí que yo parlo lo gallego, lo portugués y lo brasileño?. Ah y te aclarisco a ells los pasé lo matéis, encara que ñague algunes paraules que no les entengam ni uns ni los atres, lo sentit de les charrades SÍ que u comprenem y mos podriem entendre en un cas de nesesitat. Entonses que pase? Que tots parlem lo matéis parlá?. Quín d’ells es lo pare dels atres? Lo agüelo “Seveta” se ha tornat políglota??  Moltes preguntes sense contestasió, pero en una clara segunda intensió. Quí u vullgue entendreu y que u entengue.
-“Seveta”, ña algún que se entreté  buscanli fallos, a ver per agón li pot pillá.
+Luiset, a estos añs del agüelo, an aisó ya no le done importancia. Mira, per sort o per desgrasia, a ñagut uns añs que ay estat dirichin a un grapat de persones y te puc dí que lo mes fasil de eise trevall aguere segut criticá los trevalls del de devall, pero, grasies a deu, ay segut flare avans que cuiné y sé, per mols añs de esperiansia, que lo difisil es prepará los trevalls, después criticals, es mol fasilet, sol tes que tindre un llapis roch y un mol de mala lleit. Per aisó, cuan vach tindre que revisá los trevall de uns atres, u vach fé en la mateisa humildat que si los aguera fet yo, sol corregin lo que fae mes falta, mai critican y fen de menos al que abie fet lo esfors de prepará lo que yo estaba llechin.
-Agüelo, tanta charrada, tanta charrada y resulte que está fen lo que li diu a la nostra chen que no u fasque. Perqué tantes esplicasións, ham dit que mos volen empreñá. Que diuen que estem equivocats, pos mol ve y pa que tos quedeu tranquils, volem seguí igual.
+Mira Luiset, crec que va se Miguel de Cervantes qui va posá en boca del Don Quijote: “¿Ladrán, amigo Sancho? Luego cabalgamos.”
-Pos aisó mos ha de doná forsa, si los sap mal lo que fem, es perque mos movem y es lo que natres volem segui fen, en daván.
+Som dos parts enfrontades, natres no los volem convensí, pero tampoc mos disarem que ells mos convensisquen a natres.
-“Sebeta”, ñavie a un periodic, un que se ficae en natres, tratanmos casi de tontos, perque diebe que, fen lo que estem fen, renunsiabem a dependre un atre idioma a cambi de res.
+Si, me enrecordo, me va dona un poc de pena. Perque yo dic si es pa dependre un “atre” idioma, es perque no es lo matéis nostre, entonses lo fundamen de que es lo matéis parlá, cau per entiarra.
Lo de doná grasies per pode dependre un atre idioma, pos mira chiquet, posats a dependre idiomes naus, yo preferisco lo inglés, lo francés, lo alemán, o inclus lo chino, que tenen un futur mes ample. Y ademés pa dependre idiomes naus, se va a una academia.
Y pa acabá, lo de que mos donen lo idioma gratis, li pareiserá gratis a ell, perque natres estem tan acostumbrats a piarde que guañá casi mos fa po, y claro a mi lo de que me “regalon” un idioma a cambi de piarde lo meu, me pareis un regalo envenenat, no me pareis gratis, me pareis car, mol car, masa car.

Seguirá.

sábado, 15 de julio de 2017

Ñague pau 2

http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/07/nague-pau-2.html

Ñague pau 2

-Que natres tenim moltes formes de parlá, pos tamé lo castellá  ne té, no es lo matéis sentí parlá a un de Valladolid, que a un andalús. Igual lo catalá, encara que diuen que se han posat de acuerdo, pero varíe de uns terrenos als atres, lo barseloní, lo de Lérida, lo de Gerona, lo occidental,….
+Tamé diuen que no ña milló (pichó diría yo) cuña que la de la mateisa soca.
Pos a natres paréis que mos ha tocat lo gort, son pocs los que se esvarren, pero cuánta guiarra donen.
No poden pensá, que casi mil persones a esta paret, mes totes les que están detrás de eisses mil, son moltes persones, pa está totes equivocades. No podríen tindre un poquet de comprensió.
-De totes formes, “Sebeta”, me hay donat cuenta de que som natres mateissos los que los fem importáns. En no fels cas, prau. Y sino están conténs aquí, pos camí y manta, adeu, bon viache. Si cambieu, la porta de esta casa sempre estará ubiarta pa la chen de la familia que vullgue está en natres.
+Estem convensuts de que tenim un poc de raó, bueno tota la raó, en que no volem que al nostre parlá, li diguen catalá, que tampoc volem los seus maestres, que no mos agrade lo seu sistema de comportamén, sobre tot lo dels radés tems, que no mos sentím identificats en ells. Veíns, be; familia, per ara, mira, pos NO.
-Que no mos importe, al revés ara ya mos agrade, que li diguen chapurriau, que volem seguí parlanlo aisí, cada u a la segua manera, com li han enseñat a casa. Que mos agradaríe que mos dissaren en pau, descansaríen ells y natres. Y que tamé voldríem que los nostres que luchen contra la nostra opinió, tornaren a casa y mos intentaren entendre y que un día, enrecordanse del seus machós, mos apoyaren en lo matéis empeño que ara mos ataquen.
-Mentres tan, amics y veíns del agüelo “Sebeta”, dissau de discutí en ells, no los feu mes cas, apliqueutos a eissamplí lo nostre parlá en totes les paraules que poc a poc van eissín a la paret y sobre tot ESCRIBIU, si no tos atreviu a feu aquí, u podeu fe a vostra casa, no es difíssil, sol cal escomensá y, en lo tems, fareu callá al pesat de “Sebeta” y la costum mos donará una forma, unes regles pa feu, cada un en la seua especialidad, pero tots mes o menos igual. Aisó es gramática, no?. Lo que volen eisos pesats y que a natres, de momén, no mos fa cap de falta.
+Qué li hauré fet yo a este sagal que sempre se está ficán en mi, algún día se emportará algún carchot, ña que respeta lo pial blanc.
Com hay dit uns atres camíns, ña voltes que, en un prinsipi, cuan me parlen en catalá, no los enteng, per lo menos no mes del que los pot entendre un castellá, perque tots, ells, los castelláns y natres, tenim algunes arrails comúns, per mich del llatí.
-Los digue tamé que ne som mols, que algú mes sen anirá, pero tamé uns atres ne vindrán y que tots chuns farem forsa pa que eise parlá nostre, no se acabo, que no mos se mincho lo catalá, que seguisque vivín, encara que sol sigue als nostres pobles y en la poca chen que vasque quedan. Será lo que los dissem als nostres fills.
+Y a tots los que se esbarren díen que es catalá, que tinguen la valentía de dissamos está, de no molestá mes, de no empreñá mes, ÑAGUE PAU.

Seguirá.

jueves, 13 de julio de 2017

ÑAGUE PAU

http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/07/nague-pau.html

ÑAGUE PAU

Les aventures del agüelo “Sebeta”: Ñague pau 1.
+Menut, ni de vacasións mos disen está, mira que sol eren quinse dies, pos ni eise tems mos disen tranquils.
-Ña masa soroll, yayo. Y aisó que son poquets. Pero se aprofiten de una cosa, que son nostres y no ñá pichó enemic que lo de la mateisa familia.
+Los agüelos que yo hay conegut, mai han dit que parlaen catalá. Ells sempre dieben lo nostre parlá, lo que, pasan lo tems, li ham dit chapurriau.
-Si se done cuenta, los que han dit que se pairesie al catalá, eren chen de fora, que no vivie en natres. Chen que, al arrivá a este terreno, los va estrañá sentí unes paraules que no coneisien y que algunes los sonaben a catalá. No se van doná cuenta de que tamé ñavie moltes que sonaven a castellá, a valensiá y moltes que sonaven rares, perque no se pareisien a cap d’ells.
+Me sone, y aquí m’agradarie tindre uns pocs d’els mols coneisimens de Pedro, de que va ñaure un tems en que lo nostre parlá ere lo llatí, que después se va romansechá.
Que va ñaure un momen que van tindre una repoblasió, seguramen de mes allá de les fronteres, que mos va portá la influensia del llemosí, hasta tal pun que predominabe al nostre parlá, chun al castellá (llatí romansechat) y a algunes paraules heredades de tot lo tems que los árabes van está a este terreno. No podem olvida que alguns d’ells se van quedá a viure aquí y encara portem los seus apellits, evolusionats, pero seus.
-Aquí se va fé una ensalada en totes eises paraules y damún cada poble li va posá l’oli de la seua cullida, per lo que se va individualisá a cada puesto, encara que tinguere unes arrails comuns. Tots se entenien, pera cada u lo parlabe a la segua manera. Y al conchún de tots eisos parlás natres li diem chapurriau y uns atres li poden posá lo nom que vullguen, pero sempre parlarem tots de lo matéis parlá.
+Ña alguns, que pareis que han descuviart  l’au de Colón: la gramática.
Pos bé, lo agüelo pensé que lo llatí va ana evolusionan, a través del tems. Hasta convertís en lo castellá, van pasá mes añs y entonses van fé una gramática pa lo castellá.
-Mos diuen que lo catalá té gramática, pero sol desde fa sen añs, y, avans, cóm existie?. Perque existie, verdat?.
Los que no son masa apasionats, diuen que lo catalá, no es original, que ha evolusionat desde lo llatí y lo llemosí, entonses de qué se estrañen de que tingam paraules paregudes, tamé ne tenim moltes diferentes.
+Perqué no mos disen que, de momen, tingam lo nostre tems de evolusió. En relasió a la durasió del tems, som un parlá chove, perque no tenim gramática. Pero la nostra gramática, si a de vindre, ya vindrá y sino tamé estem be aisina, com an estat uns atres parlás, mentres evolusionaven.
Qué pase que los catalans no escrivien y no parlaven hasta que no van tindre gramática?. Algú los va voldre colonisá? Com ells volen fe en natres?.
O es que ells sí que u podien fé y natres no.
-A lo milló este es un bon momen pa escomensá a prepará eisa gramática, tenim vimecs pa fe eisa sistella, sol fa falta escomensá a armals, venga Mª José, Pedro, Natxo, Enrique, Ramón, Carlos, y tans atres, dones y homens, un pas a davan, lo chapurriau tos u demane y vatres lo u debeu a tota esta chen, los que estem en vatres y los que estan detrás de natres.  Per tots eisos que, caminan les sendes, han anat fen camí. Animo!!!!.

Continuará.

miércoles, 12 de julio de 2017

LA FILOSOFIA DE LA VIDA Y DE LA MORT

http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/07/la-filosofia-de-la-vida-y-de-la-mort.html

LA FILOSOFIA DE LA VIDA Y DE LA MORT.

Les aventures del agüelo “Sebeta”: La filosofía del agüelo “Sebeta”.

Avans de escomensá, ña que aclarí que sobre este tema se podrie escriure un llibre complet y mol llarc, pero ni lo agüelo se atrevís a feu, ni este es lo puesto apropiat pa naisó. Aquí sol farem una charrada com cualquier dia, intentan destripá lo tema, de la forma mes completa que u puga fe, y ocupan lo menos puesto posible.
Lo gran inconvenien de escriure als meus añs es que la machoria de les aventures ya han tingut lo seu final y moltes han acabat mal.
Per aiso l’agüelo “Sebeta”, pareis un home triste, solitari y mols camins hasta desgrasiat.
Pos no tos u cregau, l’agüelo es una persona que ha fet lo camí, saben, per coses del seu trevall, que un día teníe que acabá y saben aisó ha intentat disfrutá de cada momen de la seua vida, no dic que sempre u asque conseguit, pero per damún de la realidat se a imaginat que ere aisí.
Está convensut que tota la vida está predestinada, entonses, per qué sufri?, si les coses pasarán igual; anem aprofitá lo poc tems que mos donen pa está aquí. No t’os podeu fe una idea de lo depresa que pase.
Algú me pot dí, Luiset yo crec en Deu y si me dius aisó, agón está la megua llibertat, si estic predestinat?. Yo li contestaría en una charradeta, com fae Deu, nostre Siñó, als evangelios: Cuan los teus fills, los teus nevots, son menuts, si tu los poses daban una galleta y un tros de carbó, ells son lliures de escullí lo que vullguen, pero tú ya saps que agarrarán la galleta.  Pos cuan tú tens que prende una determinasió Deu te pose una galleta y un tros de carbó, encara que tu vesques unes atres coses, y ell sap lo que tu agarrarás, encara que tu eres lliure de pilla una cosa o un atra, lo teu instinto te fará pillá la galleta y ELL ya u sabie.
Ara no me preguntos si yo crec en Deu, te diré que algú te que ñabé pa goberná tot lo mon, que es mol difisil que tot aiso isque per casualidat, que les lleys que gobiarnen tots los moimens dels planetes, lo funsionamen de tots los elemens que vivim aquí, les plantes, los animals, les coses, la evolusió de les espesies, lo funsionamen y les coses del cos, no pot sé per generasió espontánea, repetinse sempre igual y a totes les parts del mon, que té que ñaure algú o algo que u dirichisque tot. Y a eise algú o algó, li poden dí Jesús, Alá, Manitú,… o com cada u vullgue. Algú ña, quí es? No u sé.
Totes les religions tenen mol de invensió, mol de manipulasió, mols interesos terrenals, y aiso no es de deus.
Deu, com se digue. No pot sé com tota eisa chen interesada, mos volen fe creure.
Grasies a Deu, avui tots podem llechí ya mols llibres que tiren per tiarra la machoria de les religions y  de les teories divines, pero algo ñá.
Anem a seguí.
No es bo fe desgrasiats als demés, perque ells tamé están predestinats; entonses, si depen de tú, y ells van a sé felisos, fasques tú lo que fasques, serán felisos, pues colabora, feslos felisos tú desde lo prime momen y aiso que adelantes.
No fa falta imaginat que les coses te anirán mal, perque si te han de aná mal, ya vindrán, y si te venen be, perqué tens que sufrí inutilmen.
Reconesco que cada u es lliure de fe en la seua vida lo que milló li paregue, si vols la llibertat pa tú, respeta la dels demés, claro sempre que ells respeton la teua y la dels demés.
Hay tengut tantes aventures a la meua vida, que ting la mochila plena hasta dal, que no ne nesesito mes, pero la meua vida es tan agraida que cada día me porte una aventura mes, sempre una aventura nova. Sol per fes de dia, ya val la pena.
Perque los que veem la vida aisina, cualsevol cosa es una aventura, coneise una persona nova, parlá en ella, que te contesto, escriure una charrada a la paret, que te la criticon, que te la agraisquen,…… tot té sentimens naus, sensasions noves, encara que siguen mol velles. Un atra ilusió mes, als teus añs?? SÍ, als meus añs, per qué no??? Pero si has viscut tan; per aiso matéis, la meua vida te millons de terminasions nervioses pa sentí totes les sensasións que tos podeu imagina y moltes més encara.
Podeu, per un momen, pensá que als meus añs, una persona, y yo u soc, se pot torná a enamorá?. Pos pot pasá. Y aisó es lo que tos vull esplicá. Que eisa posibilidat se pot presentá a cualquier hora, a cualquier momen, a cualquier añ. Y tamé a vatres, tingau los añs, que tingau. Y sino proveu a enamorautos atre camí de la persona que teniu a la bora. Se pot fe y u disfrutareu atre camí. Si acas, encara mes.
No se pot piarde ni un momen a esta vida, encara que sigue lo radé, eise menos que cap, ña que aprofital, no pa pasá cuentes, no, eises, als meus añs, les tens que tindre pasades cada día; pa anaten tranquil, en pas en lo mon y en la mort.
A camins la vida te done un atra oportunidat. En eise momen es cuan tu escomenses a viure de verdat, valores mes tot lo que tens, tots los minuts que van pasan, pero tenin en cuenta que aisó es un afechit.
Eise momen tremendo en que te diuen, de repen; sense esperauteu; a la cara; com una bofetada que no te esperaes: “Si asó seguis aisina, t’enpots aná”, no res mes. Sol eises paraules. Te acaben de condená, sense cap de chuisi, eres culpable, no tens defensa….. A eise momen, yo l’hay pasat, lo prime que notes es una po mol gran, no perque t’envas, sino perque no saps lo que te espere al atre costat. Depués ve una soledat, total, sense cap acompañamen, te dones conta que ningú te pot achudá, que, per molta chen que tingues a la redolada, per moltes paraules que te diguen, la sentansia, tú, ya la tens damún.
Es cuan te reunises en tu matéis, y escomenses a parlat, tú contra tú, o tú en tú, o tú sense tú. Eisos momens, en que, per mol tems que portos parlán en castellá, los teus prinsipis tornen a eisi, y lo chapurriau is, lliure, plé, y te dones cuenta de que, per mol llun que estigues, seguises sen un mes de l’aldea, li seguises perteneisen.
Entonces torne la forsa que tens dintre de tú, no soc cap héroe, tots u fariu o u hau fet igual. La sentansia te un tems: “si en tres o cuatre díes, lo teu cos no respon, s’acabat”.
Entonses mires cap atrás; no crec que hasca fet mal a ningú, per lo menos, no mol mal y no, volen. Hay tingut dies ruins, pero la machoria han vallgut la pena. La meua familia, encara que al prinsipi los costo un poquet, eisirá a daban. Hay viscut mes que molta atra chen, mols no han arrivat agon estic yo ara.
Dels que sen an anat, no ha tornat ningú. Si ñá algo al atre costat, si fulano, zutano y perengano (aquí poseu los noms que vullgau) han pogut arrivá allí, yo tamé arrivaré, tamé pasare lo tunel de oscuritat, encara que me costo. Y, fundamental, si al atre costat no ña res, pa qué sufri, no val pa res, sol pa pasau yo mal y feu pasau pichó als que están a la meua bora. Entonses, que sigue lo que Deu, si existis, vullgue; o lo que lo destino, si Deu no i es, me tingue preparat.
Despues de eisos pensamens, vach descansá, estaba preparat, y ya no vach pensá mes en la mort, al fin y al cap, ella sempre ha estat mol propet de mi, podriem dí que han estat mes de coranta añs sen compañs.
Com podeu veure, me van dona una prolongasió, se van doná cuenta que ere convenient que yo seguira aquí pa pode contautos estes coses.
Encara en tot, que maja es la vida, pero cuan arrives tan adal, no te quede mes remei que convoya a los de l’atra part, y entonses penses, pues cuan me arrivo la hora, la mort, lo descans, tampoc está mal.
Per desgrasia o grasies a Deu, la mort y yo han fet moltes partides, sempre me ha guañat ella, yo luchaba en lo puesto de uns atres. Entonses, ara que se arrime la radera partida, no li u digau a ningú, yo li vull fe una garrama, no li donaré la oportunidat de desfem poc a poc, vull que me cremon. Un momentet y ya tot es siandra. Que la tiron al terme de l’aldea, si fa aire volare, fen compañía als coloms que se me van escapá, sino, caure antiarra y allí me quedaré pa sempre, al meu terreno, a la meu tiarra, sen mes tiarra. Quina tranquilidat, quina pau.
Que ningú ploro al agüelo “Sebeta”, ha segut felis y vol seguí sen, y aisó no u podrie cumplí si vere que algú, a este costat, sufris per seua culpa. Aisó sí, enrecordeuteu d’ell algún camí. Segur que ell, desde latre costat, tos visitará y tos parlará a la orelleta. Es un charraire y no podrá disá de seu.

martes, 11 de julio de 2017

PALABRA DE DIOS, PARAULA DE DEU

http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/07/PALABRA-DIOS-PARAULA-DEU.html

PALABRA DE DIOS, PARAULA DE DEU


No ñá alifara mes gran que trovat en algú a qui vas coneise de menuts, vam está un tems chuns, después mols añs sense veuremos, cada un en la segua vida, y ara, al cap del tems, mos han tornat a trová.
Eisa alifara pot se mes gran si los dos parlem chapurriau y podem está parlanlo, sense que a ningú li paresque mal.
Ha segut una trovada de dos amics vells, o dos vells que son amics, o dos amics, vells o yo que sé, que no se veien fae tems. Pero que tenen que agraí a “yo parlo chapurriau” el que mos mantigue en relasió, per mich de la paret, ya que allí podem opiná de los problemes del nostre parlá. Y sabre un del atre, casi tots los dies, casi totes les hores, casi sempre que volem, es una gran alifara donat cuenta que los atres están ahí, están ahí.
L’agüelo “Sebeta” y l’agüelo “Miñonet-Sabinet” han pasat dos hores chuns, que s’els han fet dos minuts.
Qué bé se está cuan se pase bé.
Han parlat de cuan erem menudets, de com am anat creisen, de que, encara que ya am arrivat al final de la vida de trevall, seguim tenin plans, ilusions, que pensem fe asó y alló, com si lo pas al atre costat no estare tan propet.
Segur que si ara  mos pregunteu de que han parlat, ni un ni l’atre mos enrecordarem.
Cosa rara dos homens, casi tots los homens tenim fama de machistes, am estat dos hores chuns y no han parlat de dones, ni de fútbol, fa mol tems que ya no parlem de dones, verdat Jesús??.
Pero mos am enrecordat d’els que sen an anat, en cariño, com cuan estaen en natres.
De los problemes de salut, a ver quí se prenie mes pastilletes al día, de la familia de la sang, tame de la familia de la paret, del veins, an eisit mols noms, no tots, pero casi.
Un atra servesa Jesús? Camarero, dos serveses mes, que estem secs de tan charrá. Que be u estem pasan.
Lo Miñó sap moltes histories y me na contat una mol bona, que no puc disá de contautela a vatres.
En lo teu permis Jesús.
Va pasá fa mooooools añs.
Diuen que Deu, nostre Siñó, va fé lo mon en sis dies y que lo día siat volie descansá, pero avans de sentás, se va dona cuenta de que al mon no li habie donat una manera pa podes comunicá los uns en los atres, per lo que va aná, país per país, donánlos una  forma de entendres, una manera de parlá.
Va pasá per damún de Rusia, “vatres parlareu en ruso”; pasae per Inglatiarra, “vatres parlareu en inglés”; per Rumania, “vatres en rumano”; per Gresia, “vatres en griego”.
Y ya lo pobre Deu, después de tans dies trevallán, se escomensave a cansá del tot, pero seguie…va pasa per Italia, “vatres parlareu en italiá”; per Fransa, “vatres en fransés”.
Ya no podie mes, cuan va arrivá a España. Ere lo país mes difisil, per aisó lo abie disat p’al rade. España sempre done problemes pa tot.
Va escomensá per Cataluña, “vatres parlareu lo catalá”; va seguí per lo país Vasc, “vatres en vasco”, después Galisia, “vatres parlareu en gallego”; per Portugal, “vatres portugués”….
Entonses, se li va ocurrí mirá cap atrás y va veure que, entre Aragó y Cataluña, ñavie un tros que se li avíe quedat sense res, per lo que va reculá, se va fica damún del nostre terreno, tot agotat, y va di “vatres parlareu …” ya no li quedave res y tot cansat mos va dí “VATRES PARLEU LO QUE VULLGAU” y natres li vam fé cas, desde entonses, parlem cada un lo que mos done la gana y que ningú se fico en natres perque es PARAULA DE DEU.
Mol ben contat, Jesús, bon amic, que seguisques be y mos pugam contá unes atres charrades, unes atres aventures de agüelos.

lunes, 10 de julio de 2017

enllasos

Págines que enllasen en chapurriau.blogspot.com


blogspot.com

ramonguimera.com

wordpress.com

blogger.com

google.com

blogspot.de

blogspot.no

wikivisually.com

wikipedia.org

blogspot.com.es

facao.com

casaferras.com

naciodigital.cat


blogspot.de

blogspot.com.es

lafranja.net


arainfo.org

wikipedia.org

llibertat.cat

wikiwand.com

mequinensadigital.org

http://mequinensadigital.org/2017/08/14/la-falange-espanola-inicia-una-campanya-contra-el-catala-a-la-franja/

blogspot.jp

http://xarxes.wordpress.com/2013/10/03/pero-per-al-govern-darago-a-la-franjadelmeucul-se-parle-chapurriau/  lo nostre peñarrojí Natxo Sorolla 

https://www.llibertat.cat/2017/08/falange-espanola-impulsa-una-campanya-contra-el-catala-a-la-franja-39576

http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/05/histories.html

http://claseturistadepaso.blogspot.com.es/

http://claseturistadepaso.blogspot.com/2017/07/blog-con-gracia-chapurriaublogspotcomes.html

http://claseturistadepaso.blogspot.jp/

http://facaoweb.blogspot.com/

http://nohablamoscatalan.wordpress.com/2012/09/07/javier-barraycoa-presenta-en-zaragoza-su-libro-historias-ocultas-del-nacionalismo-catalan/

https://elpais.com/diario/2009/08/24/revistaverano/1251064804_850215.html

http://mrdracko.blogspot.com y http://boorfe.blogspot.com

delterreno.cat (delta , tenda de camisetes en vocabulari y expresions)

domingo, 9 de julio de 2017

melis

melis,

la fusta de pi, melis, se fa aná per a ensendre lo foc, TEA, es oliosa, pete al ensendres.

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Madera_de_melis


melis, fusta, pi, resina, oliosa, tea


https://www.majofesa.com/tablones-de-madera/madera-de-pino-melis-mobila-nueva/

balagosto

balagosto,

pelmodo, permodo,

Irene Granja Cuartielles:

Vech q la gen no se anime a escriure. Pos bueno balagosto es lo q natres sempre li habiem dit " pelmodo "

A un pdf online, ebook, de aragonés chistabín al castellá la hay trobada com a balaustre

PERMÒDOL (dial. permodo). m. Dcvb

    Etim.: del llatí mŭtŭlumat. sign., prefixat amb per-.



permòdol, balagosto, Villanueva de la Nía


permòdol Seu Valencia

En construcció, es diu permòdol a la part de davant d'una biga que aguaita a l'exterior i suporta la cornisaràfol. Ráfec.
Com a evolució d'aquesta accepció, el terme també pot ser usat per a designar la peça -de qualsevol material- que suporta els extrems d'una coberta o una llinda.
Originàriament, el permòdol era usat en economia de mitjans com a element constructiu per a suportar la cornisa aprofitant la mateixa biga que sustenta la teulada. Però la seua forma va evolucionar per ser emprat com a element merament decoratiu fins al punt de perdre la seua utilitat primitiva, passant a ser una peça exempta no portant. Això va derivar en nombroses formes escultòriques que només servien per embellir les cobertes exteriors i interiors, o les llindes dels vans.


pelmodo, viga, biga, canet

Poquet a poquet va l'aigua al canet»: vol dir que les coses no s'han de fer precipitadament sinó amb calma i esperant que arribi llur bon temps (Val.).




pelmodo, mamperlán

sábado, 8 de julio de 2017

estarrufat

estarrufat, estarrufada, estorrufat, estorrufada, esturrufat, esturrufada

http://www.wordreference.com/definicio/estarrufat

Que té lo pel eixecat, rígit, les plomes tamé podes está estarrufades.


  1. Que té els cabells, el pèl o les plomes aixecats i rígids.
  2. Que es mostra vanitós i orgullós.
Está Arrufat ? Que baixo a jugá al carré !

http://www.azanuy.com/content/esturrufat


estarrufat, pel, pelo encrespado, rígit, rigid, pèl, cabell, cabello

apicultura tradicional , Pena-roja de Tastavins

apicultura tradicional , Pena-roja de Tastavins

Desideri Lombarte Arrufat , está Arrufat ? Que baixo !!

Artur Quintana i Font , Arturo Quintana Fuente (traductó de Google)

Estudio lexicológico que presenta los términos y expresiones lingüísticas que, referidos al campo de la apicultura tradicional, se conservan en Pena-roja, localidad de la comarca del Matarraña (Bajo Aragón), cuya habla se encuadra en los dominios del catalán noroccidental. Asimismo, se presentan en el apéndice varios documentos de los siglos XIV, XV, XVIII y XIX relacionados con la apicultura en Pena-roja, Peñarroya de Tastavins.


Arrufat, D. L., & Font, A. Q. i. (1989). L’apicultura tradicional a Pena-roja. Alazet. Revista de Filología, 0(1), 73-97.

http://revistas.iea.es/index.php/ALZ/article/view/142

Se pot descarregá un PDF

https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/127440.pdf

arraclau, arreclau

arraclau, arreclau

arreclau, arraclau, escorpí, scorpio, escorpión, Buthus occitanus

A Maella, reclau


ESCORPÍ m. 
|| 1.   Aràcnid pulmonar (Buthus occitanus) que es distingeix especialment per tenir a la part anterior dues grans pinces i en l'abdomen una prolongació en forma de cua acabada amb una ungla verinosa; cast. escorpión, alacrán. A la dita sa filla un scurpí la havie picada,doc. a. 1377 (Rubió Docs. ii, 187). Com un grapat de víbores i negres escorpins,Canigó i. Xupa el verí de la picada d'escorpí, Rosselló Many. 34. Escorpí d'esteva: el mateix aràcnid descrit (Vimbodí, Freginals); en aquestes localitats es diu simplement escorpí un altre animaló, que és el que els castellans anomenen ciempiés. A les Balears, l'animal que hem descrit es diu escorpí blanc, i es dóna el nom d'escorpí negre a un animal totalment diferent, l'Ocypus oleus, que és un coleòpter. 
|| 2. a) Crustaci marí de la família dels esquíl·lids, de l'espècie Squilla Desmaretii (Men.); cast. esquila.b) Escorpí de la mar: crustaci petit que es troba alguna vegada dins la closca del mol·lusc anomenat nacra (Men.).—c)   Escorpí d'aigua: insecte hemípter de la família dels nèpids, espècie Nepa cinerea, que habita per llocs aigualosos i pica molt fort (Cat., Val., Bal.); cast. escorpión de agua. 
|| 3. Escorpió, vuitè signe del Zodíac; cast. Escorpión. Mars és planeta calt..., dessús d'ell és lo signe de Aries e regna en lo signe de Scurpí, Curial, ii, 1. 
|| 4. pl. Planta de la família de les compostes, de l'espècie Xanthium macrocarpum (Costa Flora 160); cast. lampurda. 
|| 5. fig. Passió o sentiment que causa molèstia o inquietud; cast. alacrán, gusano. L'escorpí de l'ambició li havia picat el cor, Pons Com an., 105. 
|| 6. fig. Persona de mal geni, irascible o malèvola; cast. escorpión, víbora.
    Loc.
—a) Sortir com un escorpí: contestar amb molta malícia o irritació.—b) Llengua d'escorpí: llengua verinosa, maldient o calumniadora.—c) Semblar picat d'escorpí: estar molt irritat. ¿Quin escorpí o taranta t'ha picat?, Penya Mos. iii, 124.
    Cult. pop.
—Diuen que l'aparició d'escorpins és senyal de pluja. «Els escorpins fan com els esmolets: només surten quan ha de ploure» (BDC, xviii, 284). Quan pels llocs humits de les cases es presenten escorpins negres, és senyal de pluja propera: «Escorpí negre, humitat i mullena», diu el refrany.—Contra la picada d'escorpí, diuen que el millor remei és posar-hi per cataplasma el mateix escorpí que l'ha donada, ben esclafat (Gomis Zool. 460). Altres recomanen un emplastre d'alls cruus i escarabats ben picats, aplicat a la part dolorida (ibid.).
    Refr.

—«La picada d'escorpí, amb mel s'ha de guarir»: vol dir que els ressentiments causats per accions o dites malèvoles s'esborren a força de suavitat i bon tracte.
    Fon.: 
əskuɾpí (pir-or., or., bal.); askoɾpí (occ.); əskoɾpí (Palma, Manacor).
    Intens.:
—a) Augm.: escorpinàs, escorpinarro, escorpinot.—b) Dim.: escorpinet, escorpinetxo, escorpinel·lo, escorpineu, escorpinoi, escorpinó.
    Sinòn.:
— || 1, alacrà;— || 4, gossets.
    Etim.: 
del llatí scorpius, mat. sign. || 1, que en la primera etapa del català devia esser *escorpi amb l'accent damunt la o, i després degué desplaçar-se l'accent per l'atracció de la afavorida per l'abundància del sufix tònic -í.

miércoles, 5 de julio de 2017

afaram

Classic Art Poster - Lyncus Scythia Rex Lyncem feram, Virgil Solis



afaram


http://dcvb.iec.cat/results.asp?word=feram


FERAM FARAM (i dial. afaram). f. 


Alimaña, bestia, endriago, fiera, 

tintepere, tintimpere

tintepere, tintimpere,

Tintepere, tintepere, no'm fotrás, tururut !!

Este muixó fa lo sonido de dal, chulán.



Lo sonido de la wikipedia no es igual

carbonero común, 







Luxlady Natural Rubber Mouse Pad/Mat with Stitched Edges 9.8” x 7.9” IMAGE ID: 38929121 Blue tit Parus major on a branch

 

martes, 4 de julio de 2017

escudors, escudorsat

escudors, escudorsat,

 ¿Que vol dir "anar d'escudorç", o "estar escudorçat"?,


aport de Pedro J.Bel Caldú al grupo.


desparellat, sense parella,


Fernando (Rano)

A La Portellada si q se diu y vol di cuán algo o algú se quede apartat del resto, pot se persona, animal o cosa.

Pedro comente:


La Irene Granja Cuartielles si que sap "chapurriau avançat". Los demés hau de practicar encara una mica més. Estar "escudorçat" es haber perdut la parella, o el grupo de persones o coses a les que s'hauríe d'estar vinculat. No encaixar prou bé i anar solterís com diu l'Enrique. Se pot referir a persones com un mosso vell, un o una viuda. O a coses emparellades com una sabata o un calcetí que ha perdut lo parell.

Eixa palabra no l'hai trobat a cap diccionari ni del IEC ni al Catalá-Valenciá-Balear. Per tant, la considero molt exclusiva del nostre parlar.

Pareix que ix an esta página:


http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1686/19.MAMB_VOLUM_III_3de3_glossari.pdf.txt;jsessionid=251CAA4F4981DF6E749F98AEA9909D99?sequence=21


M'han quedat estos plats d'escudorç de la vaixella"


Natxo Sorolla:


És difícil trobar coses que Alcover no tinguere fitxades. I sí, és bastant tortosinista, la cosa...



 ESCADORS o ESCODORS adj.


Sobrer o fraccionari respecte d'una quantitat que es compta, es mesura, es pesa, etc. (Gandesa, Tortosa, Ulldecona, Benassal); cast. sobrante. «Us he enviat quatre dotzenes de llapis i tres llapis escodorsos» (Tortosa). «He rebut dos milers de claus i quaranta-cinc claus d'escadors». Venir d'escadors: venir de més, desaparellat d'un conjunt (Ulldecona, Gandesa, Benassal). «Ens hem repartit les taronges: ens n'han tocat sis a cadascun, i n'hi ha hagut cinc d'escadors».

    Fon.: eskadóɾs (Ulldecona, Benassal); eskodóɾs (Gandesa, Tortosa).

  Var. form.: descodors.

 

forigañ

murall, rateta de monte, forigañ, bufons, topillo, roedó, roedor, furiganyes,talpons, tops no


Los muralls. El meu amic i filòleg Arturico Quintanilla està fent un estudi sobre les diferents denominacions d'este graciós però perillos roedor que a Queretes diem "murall".
A Lledó són bufons, a Arnes furiganyes, a Calaceit ratetes de monte, per València los anomenen talpons i a atres llocs topillos ( ull, no tenen res a veure amb los tops).
Si algú coneix atres noms ho agrairem.

///

A Beseit, furigañ, rateta de monte tamé se pot di

//

Al sentí eisa palabra (ya sabeu que lo Consell de l'Aldea ha dessidit que no ficá paraula que diu que es catalá), me hay enrecordat de un pensamén que tenia estos dies. Mireu si som rics en la nostra manera de parlá que ña , Aissó es una rateta o ratolí del campo, entre les garbes y davall de ells ne ñabie mols, faen los nius, yo nai vist de menudes eren menos que un sigró.

A mi m'han dit moltes voltes (de menut), que era un furigaña, sempre estaba buscán y rebuscán, lo que fore, bombes, bales , metralla, amagatalls, destripá cacharros vells, bolets, esparrecs, tuques, pedretes de trilita.......

dcvb, TALPÓ m. 


lunes, 3 de julio de 2017

ventadó

ventadó per a les olives, separe la oliva, la fulla, fusta, molta faena, se fa a ma.

ventadó per a les olives, separe la oliva, la fulla, fusta, molta faena se fa a ma.

"Lo ventadó ere pa separá les olives de les fulles y dels chits.", Luis Arrufat
"un traste en potes", Dani Vives.


Fuenroble Extra Virgin Olive Oil - 500 Ml Bottle by Comida Espana

domingo, 2 de julio de 2017

criba

criba ,

verbo cribá

cribo, cribes, cribe, cribam o cribem, cribau o cribeu, criben

fe criba , apartá coses o gen que no fan falta , com hay fet y vach fen en los catalanistes del grupo yo parlo chapurriau, a facebook.

aré

aré (los mes grans), porgadora y porgadó, segons mida.


A Valjunquera diu la Yola, cribadó


castellanisat : tamís, sedás,

tamiz, cedazo



ventadó per a les olives, separe la oliva, la fulla, fusta, molta faena, se fa a ma.

ventadó per a les olives, separe la oliva, la fulla, fusta, molta faena se fa a ma.

"Lo ventadó ere pa separá les olives de les fulles y dels chits.", Luis Arrufat
"un traste en potes", Dani Vives.


avui en día, son moderns, después la oliva va per estes sintes:






grapissos

grapissos ,


Gra brut mesclat en terra y arestes que resulte de porgá lo blat



palla, eres, batre, trill,


lligí al agüelo sebeta, la sega


Desideri Lombarte, teatre inédit


http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0112805.xml


Bocins de palla menuda i d’arestes barrejats amb terra o amb gra brut que resten després de porgar o ererar els cereals.