swahili,catalá, súa gili

Lo swahili te origen en la expresió catalana súa gili, (súa gilipolles, jo descanso).


Un comersián catalá de barretines va pensá que siríe bona idea vendre barretines per África, ya que toque bastán lo sol.

Y va triunfá.

Va baixá en barco desde Palafrugell hasta Dar Es Salam, Tanzania.

Lo barco portae bandera portuguesa, y se enteníe be en la tripulasió.

La señera que dúe a la maleta la podeu vore a la foto de baix, está com a nova, ya que la renten sempre en sauló.

Los espetecs que portae li van durá poc, y un topí de escudella que portae se va abocá y sel van fotre les gaviotes (gavines), així que als pocs díes passáe més gana que carracuca, lo Carpanta de Solsona.

Com lo viache ere llarg,los va enseñá a fe castells, u habíe adeprés a Valls y los u habíe enseñat als de Vilafranca del Penedés. En lo vaivén del barco ere mes complicat que a la plassa del poble,pero ne van eixí.

Un gallego baixet de Mondariz, que ere la enxaneta , va caure al océano pacífico per una girada de ven a la punta de baix de África. Tems de di "mare mía que me moro", y un tiburón blang sel va fotre de un mos. Sense enxeneta ya no van pugué fe mes castells.

Una vegada a Tanzania se va acomodá, va trobá dona enseguida perque teníe bon verdang y ere ben plantat.
No habíen vist may una cámara de fotos, pero li dien lo trípode.

Los nets y rebisnets encara viuen allí, tots son negres perque la yaya ere negra com un tió, pero parlen catalá en acento swahili. Lo tió encara lo fan cagá a Nadal, encara que la mayoría son animistes, fan aná totems, ballen voltán lo foc (sigue juñ o no).

A la foto mostren que están orgullosos de les seues arrels catalanes.
Algúns de los mes joves volen independisás de Tanzania y creá los països del trípode, en honor a son rebisyayo, que se die, Ramon Puchol Ferrusola.
Igual te raó Jordi Puchol cuan diu que son pare ere mol ric, podríe se herénsia de les barretines del trípode. Ya no se porten,pero uns añs van se la moda africana.


https://es.m.wikipedia.org/wiki/Idioma_suajili

suajilí, swahili, suahelí , kiswahili, es una lengua africana hablada sobre todo en Tanzania y Kenia, y en zonas limítrofes de Uganda, Mozambique, Congo (Rep. Dem.), Ruanda, Burundi, Somalia y Zimbabue.

Pertenece al grupo de las lenguas bantúes, que forman parte de la familia de lenguas níger-congo. A pesar de su condición de lengua africana, ha recibido una fuerte influencia del árabe y, en los últimos dos siglos, del catalán, del inglés y del portugués; este último en menor medida (mvinyo, bendera, meza, limau, por vino, bandera, mesa y limón). Estas influencias se reducen, sin embargo, al vocabulario, pues la gramática sigue siendo absolutamente bantú. Durante los siglos el suajili ha perdido la distinción de tonos. Se trata de una lengua con una gramática (sistema de clases) muy regular y una equivalencia absoluta entre grafía y pronunciación. La pronunciación de las vocales y casi todas las consonantes es muy similar a la del español.

http://swahili.colmex.mx/ curso de swahili en México, yepa yepa, arriba, arriba !!!

Frases útilesEditar

• Je , Kuna mtu anayasema kihispania?: ¿Perdona, hay alguien que hable español?

NeologismosEditar

• hoteli: hotel (del inglés hotel)
• baisikeli: bicicleta (del inglés bicycle)
• polisi: policía (del inglés police)
• kadi: tarjeta (del inglés card)
• picha: fotografía (del inglés picture)
• maji: agua (del árabe mā´)
• safi: limpio (del árabe sāfī 'puro')
• krismasi: navidad (del inglés Christmas)
• daktari: médico (del inglés doctor)
• askari: guardia (del árabe `askarī 'soldado')
• kondom: condón (del inglés condom)
• vinyo: vino (del portugués vinho)
• meza: mesa (del portugués mesa)
• bendera: bandera (del portugués bandeira)
• limau: limón (del portugués limão)

Nota: una gran parte del vocabulario proviene del árabe, inglés y portugués por razones históricas, económicas y colonizadoras. La mayor parte de los extranjerismos, no todos, terminan en I, lo cual los hace fácilmente identificables. También hay lenguas que han tomado palabras del suajili, por ejemplo, en portugués, francés y español rioplatense ananás (piña).

Comida/útilEditar

• Baridi: frío (del árabe bārid)
• chumvi: sal
• kahawa: café (del árabe qahwa)
• chai: té (del árabe shāy)
• sukari: azúcar (del árabe sukkar)
• chakula: comida
• Nyama: carne
• limau: limón (del portugués)
• vinyio: vino (del portugués)
• ananas: piña

AnimalesEditar

• jogoo: gallo
• simba: león
• popo: murciélago
• pweza: pulpo
• tembo: elefante
• kiboko: hipopótamo
• chui: leopardo
• duma: guepardo
• nugu: babuino
• sokwe: chimpancé

GramaticalesEditar

• sasa: ahora
• zaidi: más (del árabe ziyāda)
• chache zaidi: menos

ÚtilesEditar

• meza: mesa
• jua kali: mucho sol
• mtoto: niño
• hoteli ya chakula: restaurante
• dala dala: autobús
• chumba: habitación
• choo: aseo
• rafiki: amigo (del árabe rafīq, 'compañero')

ColoresEditar

• nyeupe: blanco
• nyeusi: negro
• blu: azul (del inglés blue)

Nota: en suajili se diría rangi ya blu; color de azul

DiversasEditar

• Pole pole: Más despacio
• Bendera, mabendera: Bandera, banderas
• Hakuna Matata/Hakuna matatizo/Hamna matatizo: No hay problema
• Nairobi: Agua fresca

NúmerosEditar

• cero : sifuri (del árabe sifar)
• Uno: moja
• Dos: mbili
• Tres: tatu
• Cuatro: Nne
• Cinco: Tano
• Seis: Sita (del árabe sitta)
• Siete: Saba (del árabe saba`a)
• Ocho: Nane
• Nueve: Tisa (del árabe tisa`)
• Diez: Kumi
• Once: Kumi na moja
• Veinte: Ishihirini (del árabe `ishrīn)
• Primero: a kwanza
• Segundo : a pili

Nota: los números procedentes del árabe se usan con artículo, a pesar de que no existe el artículo en el suajili.

DireccionesEditar

• kulia: derecha
• kushoto: izquierda
• kilometri: kilómetro

VehículosEditar

• gari: coche (del inglés car)
• pikipiki: moto
• mafuta: gasolina
• forbaifor: todoterreno (del inglés four by four: 4x4)
• Dala dala: autobús / furgoneta de transporte de viajeros

VerbosEditar

• Kusema: hablar
• Kuwika: saludar
• Kuhitaji: necesitar (nahitaji: necesito, sihitaji: no necesito)

nota: como se explicará más adelante, el KU indica que el verbo está en infinitivo

MesesEditar

• Januari : enero
• februari : febrero
• machi : marzo
• aprili : abril
• mei : mayo
• juni : junio
• julai : julio
• agostai : agosto
• septemba : septiembre
• octoba : octubre
• novemba : noviembre
• desemba : diciembre

nota: todos los meses son extranjerismos provenientes del inglés, también existe una forma alternativa de llamar a los meses, p. ej.: mwezi ya pili, segundo mes, literalmente.

Xavi Cortés Yáñez

Xavi Cortés Yáñez

Barcelona, Areñs de Lledó, Beseit

Están mol pesats en lo de incults y que cuan Franco se li va di chapurriau.
A natros mos diferénsie, y a la mayoría mos done igual. Mireu si es feo lo nom del idioma Swahili (del catalá súa gili, que yo descanso) y lo orgullosos que están los que lo parlen. Xavi es naixcut o criat a BCN y de Areñs de Lledó. Se pot parlá en ell com parlem a estos pobles, pero ell defén lo idioma catalá y la escritura correcta, normativa,cosa que respecto. Ara, lo de incults se li ha pegat de atres pancatalanistes.

Texto al seu muro:

La mateixa "comèdia" de sempre, colla d'incults!!!, vull pensar que el franquisme es va acabar però l'actualitat diària ens diu que no és així..., amb el cas del Matarranya ens entenem perfectament en los nostres veïns i amics dels pobles d'Horta de Sant Joan, Arnes, Caseres o Morella, Fredes, etc. parlant cadascú com l'han ensenyat a casa seua, per la qual cosa em pregunto si a cada banda del Algars o dels Ports parlem una llengua diferent o be estos pobles de Catalunya o valencians parlen "chapurriau" com diuen vostés que nosaltres parlem, una mica de coneixement per favor senyores i senyors.

Amb el cas de la també gran llengua castellana o espanyola és públic que no tenen la mateixa dicció a Cantàbria, La Rioja, Aragó, les Castelles, Múrcia, Extremadura, Andalusia, Canàries o tota l'hispano amèrica entre els mateixos països i Espanya en conjunt, en aquest cas algú dubta que es parla una llengua diferent?, un altra vegada coneixement per favor, no per parlar i defensar el català a l'Aragó deixo de sentirme i ser aragonès.

Franco y lo chapurriau


Ma yaya va vindre a esta terra al 1917, tenie 12 añs, ere castellanoparlant, sempre va di que ella habie apres lo chapurriau, perlo tan no crec que en aquells temps Franco tinguere res que vore.

Carlos Rallo Badet está o estae a un grupo que se diu "yo parlo chapurriau", no sé si entre a un grup que se diu "nos gustan las tetas gordas" a dils que son uns misóginos y que tetas no es apropiat, milló, com diu la RAE, pechos, mamas, ubres.

https://m.facebook.com/LaTetonaHot/

Paco Escudero, del Matarraña de tota la vida

Paco Escudero, del Matarraña de tota la vida

Paco Escudero , Francesc Xavier Escudero, es un home que fa mols añs que ve a Beseit a casa de Feliciano Castillo, la cova del aire, prop de la tosquera, camí del Parrissal.

Estes converses son directamén Paco y Fernando.

Ña gen que entre al grupo yo parlo chapurriau de facebook , mira que lo nom del grupo está ben cla, a tocá los collons.

Fernando Tejedor Giró, sarapio, nascut a Beseit, ressidén a Palma de Mallorca, Palmarnia, aon tamé tenen problemes en la invasió lingüística nazionalista dels catalanistes, alguns charnegos, per part dels que alguns diuen països catalans. La diada dels Països Catalans es lo 30 de febré, en añ bissiesto.

Al grupo, Carmen Minguet, igual que atres com Carlos Rallo Badat o Badet, Ignacio Sorolla Vidal, defenen o han defengut lo catalá. Lo nom chapurriau no los agrade, a la mayoría sí.

Lo pancatalanisme, la franja del meu cul, los països catalans, son temes que se traten al grupo, cadaú en la seua opinió, pero lo que mos importe al grupo es la continuidat del nostre parlá, lo chapurriau, que tamé se escriu.

NO teniu cap faena an este grupo, si voleu está, esteu, pero teniu atres grupos y webs aon partissipá.

Paco Escudero al castell de Valderrobres, Vall-de-Roures no u escriu ni u diu ningú de natros, Valdarrores se die a Beseit.

Fernando Tejedor Giró:

Com tos pot agradá que digue que som catalans de Aragó? Sirá ell catalá. Los aragonesos de verdat may sirém cataláns.

Carme Minguet:

Pero els de La Franja SI... //En catalá se escriu però, en chapurriau no ña cap ò, à, è.
Com pots dir que NO ho sou, i escrius en una variedat del català? La iaia, era d'un poblet de la part d'Osca, prop de Monçó, i parlava català.

Contesto yo, Moncho:

Ningú dels que mos sentim aragonesos, vivim, vivíem, vam naixe a Aragó, parlem chapurriau, escribím en castellá y ara en chapurriau, mos sentim de cap franja, y menos catalans. Ting una franja entre les molles del cul.

Los que sí se senten de una franja, parlen y escriuen catalá, per a natros son catalans, s'han fet catalans, encara que visquen o hayguen viscut, naixcut, al Matarraña, Litera, Baix Aragó Caspe, Mezquín... 

Han tingut vergoña de les seues arrels aragoneses y han cambiat la forma de parlá, la de escriure, per a adaptás a la zona aon viuen.

Los que son catalans, vivíen a Cataluña, y ara viuen an estes comarques, seguixen sen catalans, extrangés, a un territori aragonés.

Als añs 1300 y pico, tos agrade mol estes feches a alguns, un catalá ere un aragonés, parlare castellá, catalá, valensiá, corso, árabe (morisco), hebreo (judíos), etc.
Al 1492, per ejemple, un catalá seguíe sen aragonés y desde la boda real dels reys católics, un catalá ere tamé castellá perque se va unificá España, se van uní los territoris de Fernando de Aragón en los de la reina Isabel I de Castilla. 

Un catalá emigrat a sudamérica, les indies, seguíe sen castellá y aragonés, hasta que se li donae la condissió de libre y se fee "americá". Catalá independén no u podíe se, perque Cataluña ere un condat de Aragó, un territori, no tres territoris, que arribae hasta Nápoles, y Roma, Vaticano ara, isles Balears, terra fransesa, etc.

Que coi saps com ens sentim la gent del Matarranya ? Que potser natros no parlem català? Qui coi diu de ser que? Som gent del Matarranya. Molts aragonesos per perdre han perdut fins i tot la ... 

Contesto yo:

Paco Escudero no es gen del Matarraña, encara que vingue a Beseit, o vingue a viure a Beseit, que compro casa a Beseit, que li dixon una casa a Beseit.

Los aragonesos no han perdut res, y lo idioma aragonés está al nostre parlá, paraules que queden o que han evolusionat. 

Moltes de les nostres paraules no son del catalá, existíen al aragonés, algunes s'han perdut, atres les diuen encara als poblets de Huesca. Atres son del valensiá.

Fabla, patués, cheso, etc, son variedats del IDIOMA aragonés. Alguns lingüistes com Arturo Quintana Font han estudiat este idioma y s'han encarregat de fel a trossos per a que sigue mes fássil eliminál. 

Francho Nagore tamé l'ha estudiat, y escriu encara en aragonés. 

mes videos de Francho a Youtube

Este idioma, la seua extinsió, es una pessa clau per al éxit imperialista catalá, si la gen se olvide del aragonés, lo catalá existirá desde lo siglo X per ficá una x a la quiniela.

Aquí falte la imache de la dita de la caguerada de bou, que díe que la habíe sentit a Beseit, cosa que pot sé, pero NO es cap dita de Beseit ni del chapurriau.

Ell se sap esta:

«Cagarada de bou

que quan plou se regala,
la de burro és millor,
perquè cau a pilotades.»

http://www.canpop.org/fitxa.php?id=1310

Caguerada de bou

quan cau s'aclafa

la de burro no

cau apilotada.

Ojo que es difíssil fe una rima assonán apilotada y aclafa, o regala. 

los-collons-de-mon-yayo-los-van-pesá-en-romanes

Espero que los seus poemes, poessíes, siguen bons.

Bon dia,imatges i poesies de Paco Escudero, compile Feliciano Castillo Andrés, 

http://www.serretllibres.com/autorsebrencs/articles/el-5-de-novembre-feliciano-castillo-presenta-bon-dia-imatges-i-poesies-de-paco-escudero-di

BON DIA és un llibre no volgut, un llibre que mai estava destinat a editar-se. Un recull de poemes fets al metro, d'anada i de tornada. Poemes que han estat escrits sense llapis ni paper amb tres llocs com a protagonistes Badalona, Barcelona i Beseit i els trànsits i pensaments entre una i l'altre com un camí imaginari només omplert d'imatges i mots. "Bon dia" és un despertar diari amb moments de tristesa, d'alegria i de ràbia. Un mirar enrere, al passat i també al futur. Un llibre de poemes íntims escrits davant de milers de lectors, com un strip-tease públic de l'ànima i dels pensaments.

BON DIA , és el resultat dels meus viatges amb metro d'anada i tornada de Barcelona a Badalona al llarg de molts anys. Reflexions en format poètic sobre els meus sentiments, la meva vida i els tres territòris (Barcelona, Badalona i Beseit) per on passa la meva vida. Un llibre fet amb carinyo per un grup d'amics que han recopilat amb molta paciència els poemes i textes publicats a facebook i els dibuixos que estaven oblidats pels calaixos.
El llibre inclou una biografia escrita per Feliciano Castillo, un treball d'investigació i recopilació d'anècdotes que dibuixen els meus 60 anys al món.

Aquí Fernando li diu que la dita no es de Beseit, tos agrade inventá. 

Fernando se equivoque al escriure "que no sigue catalá", ell volíe escriure "que sigue catalá". 

Dingú de Beseit ni del Matarraña... 

Doncs potser desconeixes la història de la franja.

Presentassió del llibre, Feliciano a la esquerra.

Feliciano no li fará un bombo, pero li ha compilat los poemes en un llibre.

Paco Escudero a Serretllibres, llibreria Serret, Valderrobres

literatura en català es lo seu fort, ha rebut (ressibit a Valderrobres) la creu de Sant Jordi. 

Felissito a Octavio Serret per la faena que fa, es una llibrería mol minuda pero ell se mou com ningú.

tasca es catalá, faena es chapurriau. Una tasca en chapurriau es un bar (Bar Cenas per ejemple).

Texto de despedida a la nostra joya, la nostra Gemma.

Mai he sentit tant dolor com el dissabte. Mai recordo un poble tant trist i tant sol. L'esglesia plena, la plaça plena i el teu record. Recordo fa molts anys quan amb una pila t'anavas a la fábrica a la nit, volies quedar-te a Beseit,li estimaves. Recordo el teu somriure, les ganes de viure i crear. Les converses. Recordo la teva boda a Barcelona que va interrompre la pluja i aquella nit a Bikini. Recordo quan embarassada de Kenia anavem a Barcelona en l'autocar de la Hife, nevant amb la senyora del lloro... tants i tants records. la nit de pluja d'estels a la era junt al Beto... Beto ha estat la sombra amiga i callada durant tots aquests anys. Mai he conegut a un home tant enamorat. T'en recordes del sopar étnic..., de les xerrades d'art... jo mai t'oblidaré, per qué encara no em crec que aniré a Beseit i no et veuré. 
Miro els quadres que tinc a casa, el paisaje amb tormenta, els peixos,... i saps? la millor obra que vas fer va ser Kenia i Mariona.
Se que mai t'aniras de Beseit i que quan torni a veure la pluja d'estels la nit de San Lorenzo tu hi seras al costat... T'has anat tant depresa...
Crec que Beseit te un deute amb tu, no se si un carrer..., seria fantàstic passejar pel carrer de Gemma Noguera... Tu has contribuït a que Beseit sigui mes art. 
Un peto fins aviat Gemma