fabla

http://redaragon.elperiodicodearagon.com/sociedad/otraslenguas/fabla2.asp

Abentar: Tirar. Abentá


Achuntar: Juntar. Ajuntá, achuntá a La Fresneda, Valjunquera, etc


Acotolar: Agotar algo. Acotolá


Aduyar: Ayudar. Ajudá


Alcorzar: Acortar. Acursá, fe mes curt

Badina: Poza en el río. Badina negra a Beseit


Bagar: Tener tiempo, disponer de tiempo.


Baruca: Alboroto sin urden ni concierto, griterío.


Barza: Zarza. Romiguera, garrabera, gabarrera


Beire: (es la traducción de cristal) Cubata,"Imos a fer-nos unos beires" por "Vamos a tomar algo". Vidre


Berza: Acelga. Bleda


Bislai: Mirar de reojo. Estar de medio lado. Bislay, mirá de bislay


Bizietes: Mimos. Carisies, carantoñes


Boleta: Alimoche. Aufrañ


Borde: Hijo ilegítimo. Bort, borda, abre bort, de un rechito, fill bort


Bozar: Atascar. Bossá, s'ha bossat


Buro: Arcilla. Argila

Cado: Refugio, madriguera, sitio donde se guarda algo o alguien. CAU, cachapera si es de conills


Camamila: Manzanilla.


Chapurquiar: Revolver en el agua salpicando alrededor.


Chugardito: Aficionado al juego. Jugadó, jugá


Concarar-se: Encararse, enfrentarse. Concarás, enfrentás


Corbetera: Tapadera de ollas y pucheros. Cobertora, tapa

Desaboriu: Huraño, el que huye del trato con la gente. Fréstec, furo


Dorondón: Escarcha helada en los árboles. Dorondón, paora (de paó, temó), boira, niebla

Enta: Hacia, para, a. Cap a


Esboldregar: Derrumbar, derruir, vomitar. Derrumbá, derruí, vomitá, potá, traure los feches


Esbolutrar-se: Tumbarse, revolcarse. Tombás, revolcás


Esleir: Deshacer, disolver. Disoldre, desleí


Espinais: Espinacas. Espinac, espinacs

Estalentau o desustanziau: ababol, picha i lelo, fato, falelo, pijaito. Borinot , abatut, 


Estozar: Despeñar, lanzar con fuerza a un animal contra el suelo o una pared para matarlo. Estossolá, de un tossoló

Faldriquera: Faltriquera, bolsillo de una prenda de vestir, saya de abuela con bolsillo.//Burchaca, butxaca, borchaca, bolsico, faldriquera

Fito fito: poco a poco.


Fumarro: Cigarro. Sigarro, fumarro tamé u diem de minuts


Furo: Animal no domado, fiera. Persona huraña, esquiva. Furo, fréstec (feréstec)

Inzensallo: Hierba, paja, madera, papel, algo seco y fácilmente combustible para encender el fuego o la hoguera. Figurativo, persona que molesta a otras. Insensall, ensendre lo foc, tea (melis, fusta en oli que creme mol be), clasca de amela, de anous, avellanes, fulla de pi, crosta de pi, argilaga, bocha, 

Jolio!: Exclamación de sorpresa. Collons, ostia, botovadeu, joder

Laminar: Lamer. Llaminé es golut, llepá es lamer . Laminero en Aragón.


Lifara: Merienda, banquete extraordinario. Alifara (com la de Torredarques cap)


Lorza: Pliegue que se hace en una prenda de vestir o en la carne. Michelins a la carn, plec, plecs, quines molles ! 

Malfarcho: Contrahecho, desgarbado, tipo deformado. Malfet, deforme, deformat, arguellat si está mol prim, mal farjat


Mallo: Conglomerado arenisco. Tronco que se planta en la plaza del pueblo con intenciones festivas. Trong o tronc, plantá lo pi a la plassa del poble,


Mandil: Manta cuadrada o rectangular de lana o cáñamo, para extenderla en el suelo en la recogida de la almendra. Borrassa


Marguín: Margen de las fincas. Marge, la fita es la pedra que separe dos finques. Ribás (ribazo).


Marmita: Pozal de cinc. Marmita, caldera, alambique si es per a destilá, com u fa lo amic Julián Segarra de Xert, Chert.

Mayo: Madero liso, enjabonado, colocado a modo de poste, al que se colgaba un premio o trofeo en la parte más alta.

Paco: Umbría, ladera orientada al Norte.

Plorar: Llorar.

Reglote: Eructo, regüeldo // Rot, reglot (dcvb)

Sanselo: tonto.

Sulsir-se: Reducirse, disminuir, consumirse

Taja: Rama.

Talega: Saco de lana para llevar o guardar cosas.

Tardada: Fin de la tarde.

Tartir: Chistar, respirar.

Tellau: Tejado. //Tellat,teulada

Tizoniar: Remover los tizones del fuego.

Tongada: Conjunto de plantas que se plantan al mismo tiempo. //Tongada, fe algo a un tems

Torzón: Cólico a personas y animales. Torsó, cólic

Toza: Parte del tronco de un árbol cortado.

Trapicallo: Harapo, trapo viejo.


Trepuzar: Tropezar. Entropessá

Triar: Separar las reses de cada dueño en un rebaño común, cortarse la leche, hacer una senda nueva pasando o dejar huellas de haber pasado. // Triá

Xambre: Enjambre. Eixám


Xordo: Sordo. Sort

Yes: Eres. 

Zaborrero: Poco diestro o habilidoso en un oficio.

Zaforas: Persona desmañada, sucia o torpe.


Zagal: Chaval. Sagal, (zagal a La Codoñera, com zaguera,zurda)


Zambra: Bulla, confunsión, desconcierto, barullo.

Zapo: Sapo, persona torpe, desmañada.

Zarpada: Lo que se puede coger con una mano. Sarpada

Ziazo: Cedazo de red metálica con agujeros grandes para limpiar. Sedás

Zoqueta: Guante de madera para proteger los dedos al segar con la hoz. /Soqueta
Dcvb: Calçat de sola de fusta i empena de cuiro, que porten les dones (Pallars, Ribagorça, Conca de Tremp); cast. zueco. 
|| 2. Esclopet de segador (Gerri, Tortosa, Morella, Maestrat, Alcoi, Biar, Crevillent, El Pinós, Guardamar), cast. zoqueta.

Zirgüello: Ciruela. Pruna

ABABOLS SIN DE MUGAS

Todas as soziedaz antiguas, gosan tener una casta sozial, u mesmo bels indibiduos que, bien por estar os más esferens, bien por amostrar birtuz que otris no entienden, han estau trestallaus d'o resto de o coleutibo ta que no se esbafen os suyos conoximientos. D'ista traza, ista casta se conserba cuasi intauta dende fa muito tiempo. Güe, chusmesos en una soziedá moderna y con nuebas trazas de bida, os ababols se beyen forachitaus de o puesto que i merexen en iste mundo. ABABOLS SIN DE MUGAS localiza, cudia y si cale, amuestra a istos sers a combibir en una soziedá cada bez más sofisticada y con menos espazio ta ers. Por exemplo, un ababol no siente a nesezidá de reduzir o gasto de calefazión, u luz en ibierno ni de ropas en berano; asina, prefiere clabar a estufa bien fuerte y estar-se en chichetas en chinero ta poder espleitar o suyo chándal de rebaxas en chulio con l'aire acondizionau a tope. Si os ababols no esbiellan o papel ni o beire, ni escusan gasolina ni ta crompar o periodico, no ye porque ixo no siga bueno ta la soziedá, ye que ellos no pueden malfurriar o suyo tiempo en ixas cosas tan simplas. Un ababol que s'aprezie tiene que beyer a telebisión. As franchas orarias preferidas ta iste menester son a meyodiada y ixe rato largo de dimpués de zenar. Cullebrons, concursos, deportes de sofá, reyaliti chous y programas de luzetas y glarimas desembolican o suyo inteleuto y li sirben ta recullir os sapers d'o mundo que li arrocla. Tamién os ababols emplegan istos meyos ta ufrir to mundo os suyos conoximinentos sobre a bida, os sabers y os alparzeos que intresan. Politica. Ista casta lo tiene prou claro: A politica bale t'alparziar, conseguir poder y mesmo ta estar politicos y ganar perras. Fueras d'ixo, no tiene muito sentito inaugurar entibos, ni carreteras u poliesportibos que se i cayen solos, ni meter-se a charrar en una cambrota cuasi redonda. Cal dizir que a nuestra O.N.G. cuenta con una nutrida colla de politicos como sozios y un camatón más ye afillau a esferens partitos de totas as colors. Mesmo muitos de os botans tamién son ababols, anque beluns no son afiliatos. A la fin, cal espardir a cultura d'os ababols por tot o mundo, que implen o planeta con a suya zenzia. Ya bi'n ha muitos, sólo que encara no saben que son espezials. Cal dizir-les que son o nuebo poder fautico d'a Tierra, que si en quieren pueden dominar o Planeta con as suyas güeñas y os suyos programas de telebisión, con os suyos autos y os recursos naturals de toz. Ista asoziazión sólo ye que t'ababols, asina que si no lo yes, u creyes no estar-ie, millor no te metas en contauto con nusatros. REMATAU Por CHAN.

CORRIU DE "CUCARACHA"

O zaguero de febrero ye o mas triste cabo d'año, porque estió lo zaguero diya de o bandolero Mariano. En o lugar d'Alcubierre que ye en metá de os Monegros naxió Mariano Gavín, Cucaracha o bandolero. A suya cuna no yera cuna que yera un barzol, con glarima d'escamallo a suya mai lo crió. con a dureza de a bida mui chobén se concaró: ta o mainate d'Alcubierre treballa de sol a sol. Ixa eba estau a istoria en muitas chenerazions. Ta cambear l'esdebenidero un maitín se debantó y con un trabuco biello enta la sierra marchó. Belatros se l'achuntón fartos de tanta miseria; o Zerrudo y Farinezas con Mariano tamién yeran ta luitar por a utopía en tierras aragonesas.

belatros se l'achuntón fartos de tanta miseria; o Zerrudo y Farinezas con Mariano tamién yeran A Cucaracha o quereban muito por toz os lugars, tot o que furtaba a os ricos a os pobres mandaba dar y no sólo espardiba biens que tamién umanidá. Ta "os d'alto" yera un periglo charrar de chustizia sozial; como nunca lo pillaban le metión bereno en o bin y cuan yera ya esturdiu lo rodió a Guardia Zibil en o corral de l'Anica cuasi eslangiu peleyó porque encara tenió rasmia ta pillar o trabuco en a man y cuan Mariano cayo en tierra cayó muerto un ideyal. LA ORQUESTINA DEL FABIROL

cantrella

cantrella
cantrelles (tamé mamelles)

La cantrella del tío Visantico (click a la image per a aná a la web)

al http://dcvb.iecat.net no hi está buscán cantrella

castellano: botijo

reixat, miquela,  pichella, chorrillo, barrala, canti, marraixo, galet,

gorrino a Alcañís

beure al galet

historiasdelbajoaragon.blogspot.com 

Pedro bebén de un porró, al galet

https://historiasdelbajoaragon.wordpress.com

Si teniu blog o web, ficau enllás a chapurriau y ton ficaré un de tornada

Dcvb, PITXELLA f. 

 Esterri, Senet, Pont de S., Benavarre); piʧéʎɛ (Tremp, Pla d'Urgell, Priorat).
    Etim.: V. pitxer.

PITXER m. 

sauló

sauló


https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Sauló

Al Matarraña ñan dos graveres prinsipals:

aridoscurto.es (web en construcción, como tiene que ser)
y áridos Fabre Abás (capdebolo li diuen)
les dos a Valderrobres.
Apart ña algún esgarrapadó que carregue los argadells a aumostades.

La mola se alimente en estos códols. Pa qué vols una pala cargadora si tens un roquerol ? 

Lo sauló es arena que resulte de la descomposisió dels granits.

Una vegada, Curto, gitanet, va aná al meche perque teníe uns dolós mol punchans al costat. 

Lo siñó dotó li va di, 

aixó es un cólic nefrític,

y es grave?,

no, es grava, arenilla. 

Ha de beure aigua de la fon del riñó, davall del Pantano de Pena.

Foto de http://www.aridsgarcia.com/ca/productes/saulo

SAULÓ DE JARDINERIA

Denominació popular: Sauló de jardí

Granulometria:0/5, 0/6

Petrografia: Granítica

Densitat del material carregat sobre camió:1500 Kg/m3

Usos: Aplicacions en l'àmbit de la jardineria

Presentació: A granel i en saques de 1.000 Kg.

Accès a l'estudi de qualitat del producte (granulomètrics, equivalents de sorra, desgast dels àngels...) - Pendent de confirmació -

SAULÓ GARBELLAT

Denominació popular: Sauló garbellat

Granulometria:0/5, 0/6

Petrografia: Granítica

Densitat del material carregat sobre camió: 1500 Kg/m3

Usos: Canalitzacions, farciment i paviments manuals

Presentació: A granel i en saques de 1.000 Kg.

Accès a l'estudi de qualitat del producte (granulomètrics, equivalents de sorra, desgast dels àngels...) - Pendent de confirmació -

SAULÓ DEL TALL

Denominació popular: Sauló de tall

Petrografia: Granítica

Densitat del material carregat sobre camió: 1500 Kg/m3

Usos: Farciments i subbase.

Presentació: A granel

SÒL SEL.LECCIONAT

Denominació popular: Sòl sel.leccionat

Granulometria:0/80

Petrografia: Granítica

Densitat del material carregat sobre camió: 1500 Kg/m3

Usos: Farciments i subbase

Presentació: A granel

mon pare no te nas, ma mare es chata,

Mon pare no te nas,
mon pare no te nas,
ma mare es chata,
y un germanet que ting,
y un germanet que ting
te un nas de pataca.

Esta cansó lay vach sentí a Julián Roda, del Casino de Valderrobres, pot se  que fore a una peña al carré de lo cuartel de la Guardia Civil , aon tamé vach sentí al chaval de la pancha . Aquells añs estae de moda lo chaval de la peca.

TÚ NO ERES DE FÓRNOLS SI

Autó:
Pedro J. Bel Caldú

https://www.amazon.es/Caverna-Sociedad-Secreta-Pedro-Cald%C3%BA-ebook/dp/B00EFAKP4M

Fórnoles

TÚ NO ERES DE FÓRNOLS SI:

Quan vas naixer, no va fer de comadrona la tiá Andrea, la tiá Ruperta.

Si el bolquers que te van posar  no eren de roba d’eixugamans.

Si vas mamar d’un biberón.
Si eres chic i no vas portar “bombachos”. Si eres chica y no te van pentinar en dos trenes hasta els catorce anys.
Si no saps la diferencia entre un llit i un catre. O entre un coltxó i una márfega.

Si no distinguixes la diferencia entre un bassal, una basseta, una bassota, una bassa, una rebassa, un bassurro i un toll.

Si no saps que es un barranc, una cequia, una regadora, un solc, un caballó, una era i un clot de carbasses.
Si no has guardat mai l’aigua al Pou d’en Pi, al Colomer, a Llavarco, al Domenge, a la Fleixa, al Forcall, al Regall, a La Font d’en Sants, Al Llorer, al Assut, al Tollentador o a la Todona.

Si no has soltat, o tancat mai un estollador.

Si no vas tindre de menut una eixadella. I no saps la diferencia entre una eixá, una cavegueta, un cavegó i un txapo.
Si quan anaves a escola no has tengut que portar llenya per a la estufa.

Si, al mes de maig, no has tengut que portar flors (roses, margaritas, gauges o ruelles) a escola.
Si no t’han estirat de les orelles quan no te sabíes la lliçó. I no has posat la má, per a que te pegaren en una regla quan faes alguna malifeta.

Si no has tirat mai pinyols de llidó per un tubo de canya. // canut
Si no l’hi has eixecat mai les faldetes a una xica.

Si no has tengut mai una riña a cantala(d)es. Si has tornat sempre a casa sense cap borroco al cap.

Si no has jugat mai a fer bassetes i vergerets.

Si no saps com se jugue a les birles, que es “passar verguetes”, quin joc es “La raboseta solta” i la “Raboseta amagá”.
Si no has jugat al “Pajarito de Rey”, a les “Cartetes” y al “Tello”. Si eres xica i no has saltat mai a la corda de peladures de vimec.
Si no t’has banyat de nit a la Bassa, o de día a la bassa de la Vaqueta, a la de la Tellería o a la de la Vall de la Pina.

Si no has sentit mai pregonar al tió Matíes i no saps distinguir un pregó en trompeta d’un pregó en tabal. Si quan sents tocar la campana no saps si toque a missa, a morts o a foc.

Si no l’hi has besat mai la ma al sinyó Retó.

Si no saps qué es un menescal i qui es un potacari.
Si no saps qué es un burro guit. Ni saps que es una albarda, una saria, una tafarra, una singla, uns carrejadors, una collera o un feltre.

Si no distinguixes una forca d’un forcó ni una bota d’un bot. Si no saps que es la brisa y que es la sansa, o no has vist mai un cofí. Si no sapas qué es una banasta ni que es una portadora.
Si no t’has minjat mai una granota o un esfardatxo.

Si no has llavat roba a als llavadors ni has omplit un cante d’aigua a Llavarco. Si no has carregat cuatre cantes als argadells.

Si no saps quina casa ere l’hospital, qui ere la Tresa, lo tió Matíes, lo tió Olimpio o les chiques del Estanc. Si no saps com ana(v)e vestit lo tió Logio.
Si no saps qui ere Bosa de Ráfels, lo tio Melín, lo capadó de Morella, la gitana del “cul gros” i l’Agüelo de la Polletas.

Si no vas muntar a les Barquetes de la Placeta, si no vas veure sessións de circo del húngaros a la plaça. Si no vas veure “Genoveva de Brabante”, “Sor Angélica” i “Don Juan Tenorio” al salón del tió Gaspar.

Si no vas assistit a sessións de “Cine Mudo” a la plaça quan “el cinero” comentave a crits lo que eixie a la pantalla.

Si no saps distinguir una corbella de una falç. Si no has risclat ni has replegat espigues al temps de la sega. Si no has vist picar una dalla en martell i encrusa.
Si no saps qué es “plegar fem”. Si no has anat a la “rebusca” al temps de les olives i no has segat espigol per a vendre.
Si no saps que es una llanterna, que es un cresol, ni qué es un cuquet de la llum.

Si no saps que es “aure un niu”. Ni has corregut detrás de les perdiganes. Ni has cassat llangostos per a alimentales. Si no saps que es una culla, ni una lloseta, ni les varetes de visc.

Si no has parat rateres als torts i llaceres a les perdius Si no pots distinguir un tort d’ una merla, un pinçá d’un pilroig, una falsilla d’una orineta, una txólipa d’un mussol, una garça d’una put-put, ni un pardal d’un cuviet.

Si no saps qué es rebatre una era en lo roll. Qué es batre en un trill de cilindros i en un de pedrinyeres. Qué es ventar, qué es palejar, que es una criba y que es un aré. Ni la diferencia entre un sac i una taleca.
Si no has tret mai número al forn per a pastar. Si no saps que es una pastera, un taulell, un pintadó, una “siñal de creu” o un “pessic trencat”. Si no has anat mai a buscar el lleute, a casa de la tía o la veïna.

Si no has almorsat farinetes, dinat recapte i cenat sémola.

Si no t’has rentat, a una grela, primer la cara, después les mans i después los peus en la mateixa aigua.

Si no t´han rentat los ginolls en un espart o en una pedra d’arena.

Si no t’han rentat lo cap i t’el han esclarit en vinagre i si no t’han pentinat mai en una pinte espessa. Si no saps qué es una pastilla de sabó d’olor.
Si tot aixó te sone a txino…o eres molt jove o… no eres de Fórnols. Com a molt, eres un “turiste” enamorat de la nostra vila.

Peña Pork

Beseit, onsos, trampa , pantano de pena

Beseit,  onsos, trampa , pantano de Pena

versión en castellano

Daván la problemática que están donán los osos pardos a Beseit, los cassadós están recurrín a trampes mol sofisticades, com este pastel en mel.

La poblassió de onsos pardos, y algún Grizzly, ha aumentat considerablemén en los últims añs. 

Per sort, son inofensius per al ser humá, ya que lo patriarca y la matriarca se van criá a un circo ambulán y van apareixe a la finca de Tomaset als olivás.

Tota la desendensia de estos onsos ha aprengut a conviure en pau en los turistes y veins de Beseit, Fondespala, Peñarroya de Tastavins ...

Al mars del 2011, después de hiverná, sen van aná a doná una volta hasta lo pantano de Pena y ya no van torná a la finca. 

Entonses habitaben per lo Mas de Pompeo y alguna vegada los va vore Mollón per lo mas de la Olivereta, buscán la bresca a les caixes de abelles. 

Una vegada los van vore al abellá de Garsía.

Esta trompeta la hi va regalá Santiago de Chimo. En dos díes ya sabíe tocá lo quinto levanta , quinto eixecat, y teníe fregit a Cardona cuan dormíe al chalet. 

Mes abán ya tocae com Pepe el Trompeta.

Com la gen no sap que no son furos, sino amistosos, s'asusten y fugixen espantats. 

No ña que lamentá víctimes mortals, sol algún ferit:

Un se va fotre de cap contra un pi, un atre se va tirá al pantano de cap y sol ñabíe un pam de aigua, una dona va pujá a un ginebre,  un catalá se va pixá damún y de ahí los pixapins, un vasco ne va vore un y de ahí lo ahivalaostia, un coix va ixí pitán al crit de cametes ajudeume , un mut va soltá un  mecagondeu y va volá entre les sabines, un va pedre les chancles y va corre descals per damún les argilagues, un va entrá al pantano corrén a tal velosidat que pareixíe Jesús caminán sobre les aigues del mar de Galilea (quina fortuna la meua)

En fin, salvem als onsos !!!

click per a aná a wwf, worldwildlife

pixacantons

Un pixacantons es un home, normalmén gran, que después de beure unes serveses no s'aguante la pixera y ha de pixá pels cantons.

tamé tenim pixarribassos , pixá a un ribás,marge, paret de un bancal

Gogirl, para que las mujeres puedan mear de pie, click para ver en Amazon Tomaset

aguelo sebeta

blog propi de l' agüelo Sebeta

aquí tos ficaré les charrades y anécdotes de Luiset, Luis Arrufat, aguelo sebeta, de Valjunquera, que mos fique a la página de facebook yo parlo chapurriau. A la pg estem encantats, y ñan mols comentaris que no me done tems a ficá aquí. U fico aquí per a que se puguen trobá mes paraules en chapurriau a google.

NO modifico res escrit, sol afegixco alguna foto, y fico negrita, o colaboro en paraules que li falten si puc y mu demane al texto. Fico enllasos a webs, que son mol importans, tamé que ten ficon de tornada a chapurriau.blogspot.com

aubarda, albarda

aubarda, albarda

relasionades:

cincha, sincha

tafarra,

cuixins,

pell,

saria, banasta, banastes etc...

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Albarda

L'agüelo "Seveta" seguis......
Alguns, en tota la rao, han pensat, este com diu qu'ere pobre si teníen un macho y una burreta.
Be, aiso es de cuan yo m'enrecordo. Al principi sol teníen un macho mol furo, que fae parella en la burra de un germa de ma mare y pa trilla u faen junts. Despres van compra la mula y la burreta al fiat. Pasan lo tems van vendre la mula y van compra un carro vell. Y lo rade va sé una burreta que se va queda la radera al poble.
Los grasons, que li han agradat a Moncho, se faen cuan plovie y la aigua corrie o atravesabe los camins de tiarra. Si teníe forza s'enduie la tiarra y sol quedaen les pedres que estaben clavades al camí. Y com les "aigüeres" (ya tens un atra paraula, Moncho) habíen rebaixat lo nivell del piso la pedra se había convertit en un grasó, en el que entropesaes mes de un camí. Camí = vegada
Les besties portaen un cabestre que s'els ficabe al cap y allí s'enganchabe lo ramal, que servie pa guia al animal.
Normalmente portaen una albarda que se lligabe a la bestia en una faixa (que no m'enrecordo com se diebe, !!!!ajuda Moncho!!! sincha, cincha),que li pasabe per daball de la tripa y una fusta doblada (que tampoc m'enrecordo del nom, tafarra, mes torsut (tort) que una tafarra) que estabe enganchada als dos costats de la albarda y se ficabe devall de la coga.
Damún se posabe la saria (serón en castella) que ere trensada y tenía com una canasta a cada costat. Banasta, banastes. La cornalera, com lo nas de la Rosi de Palma o de doña Rogelia.
A un costat se posae la sistella en lo mincha y al atre la pichella p'al aigua. Cuan era menudet a mi me ficaben a un costat y la sistella y la pichella al atre.
Tamé se posaben les ferramentes pa treballá, según la epoca del añ, eren unes u atres: la cavegueta, la aisadella, lo chapó, la estraleta, la dalla, l'alfals (o algo paregut, fals, falz) y moltes mes.
Ya val, sino les aventures del agüelo "seveta" no t'os dixarán dormi.
Tots al llit y ya sabeu "Bona nit, totes les pulses al teu melic y la mes menuda com un cabrit".
Continuará......sino me envien al carré, per pesat.

ALBARDA (i dial. aubarda). f. 
I.   Nom que designa, segons les diferents regions, diverses formes d'un aparell que serveix per cavalcar i per dur càrrega sobre bísties de peu rodó. Ab albarda, e sa exarcia de la albarda, Cost. Tort. ix, 7a, 7. Un aibaratar de cavalcar sobre albarda ab botana de drap blau en una peri de li e altre listat, doc. a. 1398 (Hist. Sóller, ii, 44). Descarrega la somera e leuali l'albarda, e ligala a la entrada de la coua, Villena Vita Chr. 84. Mula folgada, | mohina parda, | treta d'albarda, Spill 4384. En lloch de la daurada cella, te veig la oprobriosa y esquinçada albarda, Isop Faules 41 v.oEll ja està tip de traginar l'aubarda,Sagarra Caçador 171. Vet aquí les varietats d'albardes que coneixem:
|| 1.   A Catalunya (Torelló, Plana de Vic, Ripoll) té la forma i parts que van indicades en el gravat adjunt; vet ací l'explicació de les lletres que du el dibuix.—A: És la aubarda pròpiament dita, consistent en un encoixinat que pren la forma del llom de la bístia, i se prolonga, abaixant-se, per ambdós costats. Sol esser de pèl; però les més bones o riques són de llana. Acostuma esser recoberta d'una pell negra d'ovella.—B, B: Els dos arçons, uns arquejats de palla i tela forta, però reforçats en tota llur extensió per un ferro, que n'és la ànima, i constitueixen els límits o vores de l'albarda per davant i per darrera. La barreta de ferro o ànima de l'arçó davanter, se dobla formant una ansa (lletra C) en la part superior, que serveix, tant per fermar-hi la brida o regnes de l'animal, com per aguantar-se amb la mà la persona que cavalca.—D: els cavallets o sobranques, dues corretges bessones que serveixen per sostenir la rebasta, i surten, divergents, de la part superior posterior de l'albarda.—E: la rebasta, forta corretja que rodeja pel darrera les cuixes de l'animal. Així com el pitral priva l'albarda de fer-se enrera, la rebasta la priva de fer-se avant.—F: la cingla, cinyell ample, fet de tela forta, que volta l'albarda i el ventre de l'animal, perquè estiga collada.—G: el pitral, que és una brida de corretja ampla i resistent, que rodeja el coll de l'animal, i colla l'albarda per la part davantera, perquè amb el moviment no es faci enrera. Del mig del pitral (en els guarniments complets) sol penjar un apèndix, com un medalló, fet de cuiro, o de tela fornida de pèl, per via d'ornament.
|| 2.   Al Baix Aragó i Ribera d'Ebre, l'albarda es compon de: a) coixins, que són de llana ensacada i és la part que està directament en contacte amb l'esquena de l'animal; b) cavalló, format de dos arçons o mitjos cércols de fusta, units per un tros de cuiro farcit de palla; c) la pell, que va sobre el cavalló i és on cavalquen o posen la càrrega (Calasseit). Fermada amb una corda a l'albarda, va la tafarra. En el Regne de València (comarca d'Alcoi) és semblant a la que acabam de descriure; els arçons, però, s'anomenen capçals. 
|| 3.  A Menorca, l'albarda era com una cadira de tela bastida en fusta amb peanya i braços, que es posava de través sobre una bístia per cavalcar-hi les dones; cast. jamuga. Avui ja no s'usa. N'hi havia de dues classes: una encoixinada per a les senyores, i una de tela llisa per a les pageses. A Catalunya existeix un aparell igual o molt semblant, però no en diuen albarda, sinó silló. 
|| 4. A Mallorca no diuen albarda, sinó aubardà (V. albardà, art. 1). A la comarca de Tremp i a altres regions catalanes, l'albarda té la mateixa forma que a la Plana de Vic, i té dues denominacions: albarda sellera (per cavalcar) i albarda bastera (per portar càrrega). Al Penedès també hi hem trobat l'albarda de càrrega, semblant al bast.
II. || 1. Gec massa llarg (Penedès).
|| 2. Llenca de llard (Bulbena Dicc.); cast. albarda. 
|| 3. met. Homo grosser, rústic, pesat i brut; zamarro (Un Mall. Dicc.).
    Loc. i refr.—a) Albarda sobre albarda: ho diuen per ridiculitzar les coses repetides sense necessitat (Martí G. Dicc.). Del cast.: albarda sobre albarda.—b) Posar l'albarda o Fer portar l'albarda (a qualcú): carregar-lo o abusar de la seva paciència.—c) Merèixer una albarda: esser molt ignorant o desmanyotat (Martí G. Dicc.).—d) Eixa albarda, per a un atre ase!: ho diu el qui no vol fer un treball feixuc (Martí G. Dicc.); cast.: A otro asno con esa albarda.—e) Rodar (a algú) l'albarda: cansar-se o fastidiar-se d'una cosa (Martí G. Dicc.).—f) Portar l'albarda davall de la panxa: dur o fer una cosa al revés d'així com cal (Urgell, Segarra).—g) Esser com lo ruc del Pla, que, encara no veu l'albarda, ja es posa a suar. Ho diuen d'un qui no va de feina (Urgell).—h) Que dolent és es burro, que no pot estrenar una albarda! Ho diuen els joves que no es volen casar amb una viuda (Llofriu).—i) Al qui no vol albarda, bast: ho diuen per expressar la mala sort d'una persona, que, no volent una cosa, l'ha haguda de sofrir molt (Gaià). Equival a l'adagi cast.: Al que no quiere caldo, dos tazas.—j) Qui no pot haver-les amb l'ase, les heu amb l'albarda. Refrany (Manresa).—k) ¿A on anirà s'ase, que no dugui aubarda? Vol dir que en tots els estats de la vida cadascú sofreix les conseqüències de les seves qualitats (Menorca). Equival al cast.: ¿Dónde irá el buey, que no are?—l) Llaurar, cosir i fer albardes, tot és pegar puntades: ho diuen d'aquell qui, per falta d'intel·ligència o d'examen, confon coses diverses (Martí G. Dicc.). Es pres del cast.: Coser y hacer albardas, todo es dar puntadas.
    Cult. pop.—A Cabanes (prop de Castelló) hi havia el costum de cremar una albarda a la porta de la casa d'una xica que el promès hagués deixada després d'esser fetes les amonestacions per casar-se.
    Fon.: əɫβáɾðə (Barcelona, Conflent, Vallespir, Cerdanya); aɫβáɾða (Esterri d'A., Pont de S., Calasseit, Val.); aɫβáɾðɛ (Sort); əwbáɾða (Solsona); əwβáɾðə (cat. or., fora Barc.); əwβáɾðə, uβáɾðə (Empordà, Menorca); ambáɾðɛ (Sueca).
    Intens.:—a) Augm.: albardassa, albardota.—b) Dim.: albardeta, albardó, albardeua, albardetxa, albardiua.
    Etim.: de l'àrab al-bardaʿa, que Bocthor tradueix per ‘bast replè per un ase o mula’ (Dozy Gloss. 66).

1.   ALBARDÀ (dial. aubardà). m., 
sinòn. de albarda (Mallorca, Eivissa). Dues muyles veyles... e dos alberdans avols, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 132). L'aubardà mallorquí, representat en el gravat adjunt, és una espècie de sella sense arçons visibles, embotida de palla o llana, i coberta de pell; va subjectada a la bístia per mitjà del cover (corretja que passa per davall la coa) i de les cingles i capcingles; serveix per dur càrrega i principalment per cavalcar-hi. a) Aubardà de cadireta: l'aubardà que té els coixins plans (Un Mall. Dicc.).
    Loc. i refr.—a) «Segons s'ase, s'albardà» (Mall.).—b) «Ase que no està avesat a dur albardà, sa tafarra prest l'ençata» (Mal.).—c) No esser mai ase ni albardà: no arribar a res, no assolir cap èxit en cap sentit (Mall.).—d) «¡Veiam qui guanyarà? s'ase o s'aubardà?»: ho diuen parlant de l'autoritat dèbil (Mall.).
    Fon.: əwbəɾðá (Mall., Eiv.).
    Etim.: de l'àrab al-bardaʿa, mat. sign., amb l'accentuació hispano-aràbiga d'aquest mot (Corominas DECast, i, 83).

2. ALBARDÀ m. 
|| 1. Bufó, home que amb son parlar o amb sos posats procura fer riure els altres; cast. albardán. Lo rey Felip de França veent que'ls albardans e juglars vestien robes de drap e de seda, e altres molt riques, votà e promès que jamés en tota la sua vida no daria vestedures sues a juglars ne albardans; car mes amaua honrar de les dites vestedures les sgleyes per fer sacrifici a Deu, que no als albardans e jutglars per fer sacrifici als demonis, Eximplis, i, 282. Un folch de Masella.., essent excel·lent albardà y donat a les vanitats humanes, Cordial 46 v.oEl vent, albardà foll, | xiscla i s'escampa, Espriu Cam. 52.
|| 2. Representant o comediant (Torra Thes.).
|| 3. Qui menja a despeses d'altri. Albarda per a menjar: parasitus, Nebrija Dict.
|| 4. Persona molt beneita, irreflexiva o inconsiderada (Santanyí). «Fulano és un aubardà».
    Cult. pop.—Aubardà desvergonyit, mai espera lo convit (Saura Dicc.); cast.: El porfiado albardán comerá tu pan.
    Fon.: əwβəɾðá (Santanyí).
    Etim.: de l'àrab al-bardán, ‘el foll, el qui diu bestieses’ (Dozy Gloss. 66).

Albarda es el arreo de las bestias de carga compuesto principalmente de dos grandes almohadillas que se adaptan a los dos lados del lomo, sujeta al vientre por una cincha dejando éste en hueco a fin de que la carga no lastime al animal. Generalmente va colocada sobre un arzón, al que van sujetos el pretal, grupera y batipola. En México, la albarda es una silla de montar a caballo con las dos piernas de un solo lado (a mujeriegas), en lugar de sentarse a horcajadas sobre el lomo del animal. Se utiliza mucho en las escaramuzas de o en México que son ejecuciones a caballo de distintos ejercicios con un tal grado de dificultad, además de ser un acto muy vistoso para los espectadores, para ofrecer un buen acto de belleza conocidas también por estar en un carrusel charro las mujeres de a caballo viva. Se citan las siguientes variedades: Albarda gallinera: la que tiene las almohadillas planas. Albarda maragata: la que es larga y estrecha por alusión a la que empleaban los maragatos para sus caballerías a las cuales cubría desde la raíz del cuello hasta las ancas.

Expresiones relacionadas

Albarda sobre albarda.
Se usa cuando se impone un nuevo gravamen a quien ya está sufriendo otro y cuando en la conversación o por escrito se repite una cosa sin necesidad.

A otro burro con esa albarda. Se dice cuando no se quiere admitir un trabajo demasiado penoso.

Ahora llueven albardas. Se dice cuando oímos alguna cosa que nos parece imposible.

Como la albarda al burro. Se dice familiarmente de una persona a quien está grande la ropa, principalmente si aquella es gruesa.

Echar una albarda a uno. Abusar de la paciencia de uno, haciéndole aguantar lo que no debe.

Volverse la albarda a la barriga. Salir una cosa al contrario de lo que se deseaba o esperaba.

De cuando hablaban las albardas. Alusión a tiempos tan antiguos como desconocidos.

Salta como granizo en albarda, se refiere a una persona que está hablando y otra se ofende y responde de manera agresiva,
(dicho de Lobras (Granada))

grasó, graó

Grasó, graó

GRAÓ m. 
|| 1. Pla o peça que està més amunt que una altra, de manera que fent una passa es pot anar d'una a l'altra pujant o davallant (Solsona, Camp de Tarr., Priorat, Ribera d'Ebre, Bal.). A certes regions es diu graó dels escalons de qualsevol escala; a altres (com a les Balears) només es diu graons dels escalons grans, com els d'una capella, d'un altar, d'un portal d'església, etc. (cast. grada). Puje al terç ni al quart grahó de la scala, Tirant, c. 249. Puix que del tot tots los grahons hagué muntat, Somni J. Joan 1741. Estant per cas al sol en los graons del temple, Alegre Transf. 72. 
|| 2. Pedra plana que ocupa la part baixa d'un portal i forma un desnivell respecte del pis del lloc on aquell dóna entrada (Pallars, Tremp, Urgell, Segarra, Berga); cast. umbral. 
|| 3. Grau de dignitat, de poder, etc.; cast. grado. Adoncs l'enteniment torna un graó a avall per tal que pusca pendre vigoria, Llull Cont. 352, 13.
    Refr.
—«Qui no pot botar més que un graó, que no en boti dos» (Men.). «Qui no pot botar més que un graó, i en bota dos, en es darrer cau» (Men.).
    Fon.: gɾəó (or., bal.); gɾaó (occ., val.); gɾəwó, gɾəvó (mall., eiv.); gɾawó (Pallars, Conca de Tremp, Urgell).
    Intens.:—a) Augm.: graonàs, graonarro.—b) Dim.: graonet, graonetxo, graonel·lo, graoneu, graoniu.—c) Pejor.: graonot.
    Var. form.: glaó, esgraó, esglaó, grasó.
    Sinòn.: grau, escaló.
    Etim.: del llatí vulgar *gradone, derivat de gradum, mat. sign. || 1.

galego, chapurriau, chino

#Galego y #chapurriau, parecidos razonables , en #Chino ya no es lo mateix, bueno, alguna palabra (paraula) tenim, #Chingá (esbrafat no, lo atre) #Chinchá , #Chinchón (de la alcoholera)

comentari de Enrique (fem riure, o no)

Mes de una, en lo chino, mes de una.
Al enbutit.....chalchichó
Camina...chinochano
Aigua de selz....chifong

Cansó de amistat per a tots los que parlen lo chapurriau

Cansó de amistat per a tots los que parlen lo chapurriau

Cuan yo era minut, fa mols añs, ne tenía casi once, me van fica a una escola tancá de Saragosa. Los domenches, per de matí, ficaen música que se podie dedica. Com era un crio se me va ocurri dedica una pesa a "tots los que parlen lo chapurriau". Cuan van toca la cansó, va vindre un del mes grans de natres y me va pega la bronca per lo que había fet. Me va di que estabe mol mal parla del chapurriau. Ya veeu, en aquells temps ere una vergoña el di la paraula chapurriau, aunque sol habíe segut pa dedica una cansio de amistad pa tots los dels nostres pobles que estaben allí en mí. Yo buscaba amics de eisa manera, pero no me van entendre o, de verdad, no se podie fé.

comentaris

Mol lamentable eixa actitud. Antes los castellanistes no volien chapurriau y ara tamé son los catalanistes, per aixó sa de defendre y promosioná.

comentari de Moncho

Les persones o coses que destaquen de un grup son sempre apartades, lo chapurriau destaque, y mol. Y Drácula d'estaques ne está hasta los collons 😂