ataulá

Ataulá

Ataulá = Allanar con la tabladera, los surcos de la tierra sembrada.
aplaná

Per ejemple, Platero de Beseit se la va dixá a casa y va chafá una porta del mas del Ulldemó de dal, de Tomás, per a ataulá una finca.
Platero, Seneca (Séneca no).

SÈNECA
Nom d'un famós filòsof i moralista hispano-romà; cast. Séneca. Legim de Sèneca, qui era mestre de Neró, Scachs 8. a) m. Home de molta saviesa. «Aquest és un Sèneca».
    Var. ort. ant.: Senecha (Genebreda Cons. 123); Senequa (Tirant, c. 338).

No confondre en

ATAÜLLAR v. tr. 
|| 1. a) Midar a l'ull l'extensió d'un camp (Vilafr. del Cid).—b) Esmar, calcular la distància i direcció d'una cosa per apuntar li (Massalcoreig). «Ataülla-te'l bé, aquell conill, i tira-li» (ibid.). 
|| 2. Afinar, veure una cosa que és lluny o que no és fàcil de descobrir (val.); cast. descubrir, dar con (algo). «Que prompte l'has ataüllat!» (Almassora). El seu cor de crestat prou ataülla | que a Terra Santa no hi arriba pas, Sagarra Comte 271. Lo pagés... si encara no ataülla los tres Bordons i les Cabrilles, assegurarà que no és mitja nit, Moreira Folkl. 147. 
|| 3. Mirar, observar (Cast., Tortosa, Val.); cast. atisbar. Al vore-se'l entrar per aquelles portes el procurador ataullant-lo el va medir de cap a peus, J. Pascual Tirado (Alm. Val. 1927, p. 24).
    Fon.: atauʎá (Massalcoreig, Tortosa, Maestrat); atauʎáɾ (Castelló, València, Sueca).
    Sinòn.: afinar, guipar, ovirar, aluiar.
    Etim.: incerta; però és probable que sia derivat de tahulla, nom murcià i andalús d'una mida superficial agrària, que segurament ve de l'àrab taḥūla, ‘peça de terra’.

asobín

Asobín

SOVINT adv.

Moltes vegades; freqüentment; cast. a menudo.

Les coses grans e moltes e suvín aitant com són majors e més e pus sovín signifiquen occasió, Llull Cont. 176, 18. Los missatgers... sovín són corromputs ab tresors, Genebreda Cons. 100. Los infants e los qui són en decrepitut menian més sovint que los de les altres edats, Albert G., Ques. 6. Son desconhort... trenca sovint lo càntic funeral, Canigó ix. No es patiria tan sovint de mal de queixal, Ruyra Parada 6. Tot sovint o Sovint sovint: locucions intensives, indicadores de molta freqüència.
    Var. form.: soviny (Concirar souiny les coses, Llull Arbre Sc. ii, 184); sovent (Los sovén nomenats princeps, Usatges 122; Per nuyl peccat hom no pecca tan souén con fa per glotonia, Llull Int. 336; Muden-se los consells sovent, Muntaner Cròn., c. 283; Ab desleals sovent elles han pau, Ausiàs March li); souvén (Un cavaller robava molt souvén los bestiars, Eximplis, ii, 247); soveny (Gola és aquell peccat qui pus soveny priva abstinència, Llull Arbre Sc. i, 277); sovey (Hom hi ou parlar sovey,Marco Polo 59); assovint.
    Fon.: suβín (pir-or., or.); soβín (Boí, Isavarri, Urgellet, Balaguer, Tortosa); subíɲ (pir-or.); soβén (Andorra, Sort, Boí, Vilaller, Sopeira, Conca de Tremp, Benavarre, La Llitera); suvén (Eiv.); sovínt,  (Mall.); asovín (Cast.); asovínt (Pego); asoβínt (Val.).
    Etim.: del llatí subinde, que significava pròpiament ‘tot seguit’, però que prengué el significat de ‘successivament’ i de ‘moltes vegades’.

Camión enganchat al túnel del Ponou, Beceite, Beseit

Camión enganchat al túnel del Ponou, Beceite, Beseit

Va un de Primafrío en lo seu camión per la carretera de Beseit, y al arribá al túnel del Ponou, se'n done cuenta de que no passe. Baixe del vehícul, agarre un pic y comense a picá lo techo del túnel. 

Al rato, arribe la Guardia Civil de Valderrobres y li pregunte:

- ¿Pero qué fa vosté?, per qué no desunfle una mica les rodes per a que baixo lo camión y ya vorá com entonses passe.

Y va lo de Primafrio y los diu:

- ¡Mira que me foten a mí los listos!...
A vore, ¿Per aón toque lo camión, per dal o per baix?

https://radiosierra.blogspot.de/2015/02/un-camion-se-queda-atascado-en-un-tunel.html Yeste, Albacete.

Lista de túneles de España

Publissidat :

En neumaticosdemoto encontrarás neumáticos y todo tipo de accesorios para vehículos que podrás recibir en el lugar que elijas o en cualquier taller asociado al grupo Delticom.

En Neumaticos Outlet encontrarás el mejor asesoramiento para empresas y clientes privados de neumáticos para coche, moto, camión, bus, bicicletas, neumáticos especiales, llantas, ruedas, aceite, baterías una amplia selección de productos de alta calidad.

Delticom, líder europeo de venta on-line de neumáticos, te ofrece una selección sin igual de neumáticos para coches, motos, camiones, autobuses, vehículos especiales, vehículos eléctricos, vehículos antiguos (neumáticos vintage) y otras "especialidades", así como llantas, ruedas completas (neumáticos pre-montados en las llantas), piezas de recambio seleccionadas y accesorios. También ofrece aceite para el motor y baterías.
  

Con 163 tiendas en 42 países, Neumáticos Giga ofrece a empresas y clientes particulares un excelente asesoramiento y venta de neumáticos para coche, moto, camión, bus, bicicletas, ruedas completas, piezas de coche, accesorios, aceite y baterías entre otros.

Plataforma internacional online presente en 50 países que realiza comparativas de precios. Neumaticos tiene los mejores productos y el mejor comparador de precios para todo tipo de neumáticos y llantas.

bada

Bada

grieta

Per una bada que ña a la roca, ix l'aigua

BADA f. 
|| 1. Acte de vigilar o mirar amb atenció per descobrir qualque cosa llunyana o fosca. Mentres que en ius mirar tenia bada, Febrer Inf. xviii. Son tenguts de ffer guayta tota vegada que per lo dit senyor seran requests o demanats, Item son tenguts de ffer bada tota vegada que per lo dit senyor seran requests o demanats,doc. segle XV (arx. parr. de Clariana).
|| 2. ant. Persona que vigila des d'un lloc elevat per descobrir enemics o altra cosa llunyana. Hi pren la bada del castell CXXX solidos, doc. a. 1315 (Col. Bof. xii, 225). Hun dicmenge mati la bada començà a repicar e dix que gent d'armes venie, doc. a. 1413 (Col. Bof. xxxv, 123). Trametrà als lochs acostumats les bades guaytes e scoltes, doc. a. 1469 (Butll. C. Exc. iii, 31).
|| 3. Home rústic que queda aturat d'admiració per qualsevol cosa; cast. paleto, pazguato (Amengual Dicc.).
|| 4. Escletxa, obertura estreta produïda per separació natural o violenta de les parts d'una cosa (Massalcoreig, Pena-roja, Tortosa, Morella); cast. quiebra. «Per una bada que n'hi ha a la roca, ix l'aigua» (Morella). D'una gran soca en la bada, Almarche Goigs 154.
    Fon.: báðɛ (Massalcoreig); báða (Tortosa, Maestr.).
    Etim.: postverbal de badar.

2. BADA ant.
Casta de peix. Per preu de dos roves e mija de tonyina de sorra e dos roves e mija de bada, doc. d'un pescador, a. 1463 (Arx. Gral. R. Val.).

3. BADA 
Llin. existent a Barcelona, Argentona, Mataró, Villalba, etc.
    Etim.: probablement de bada, art. 1, || 2.

4. BADA 
De bada: V. bades,

BADÀ, -ANA m. i f. 
Babau, que bada i s'admira per coses insignificants (Escrig-Ll. Dicc.); cast. abobado.

BADES 
De bades (ant. en bades). adv. || 1. En va, sense profit; cast. en balde. Els fayen despendre lo lur en bades, Jaume I, Cròn. 288. Doncs en bades seria creada fe en home, Llull Cont. 288, 24. Com axí havien fet venir aquí lo rey d'Aragó de bades,Desclot Cròn., c. 142. E yo't dich que ells no ho han dit de bades, Metge Somni iii.Vana y de bades es tal usança, Spill 9830. (Per a més documentació, V. debades, que és la grafia normal actualment). || 2. De franc, sense pagar (Tortosa, val., alg.); cast. de balde. Per fe veura achexas vedutas de bada,rondalla algueresa (Arch. Glott. It. ix, 307). || 3. a) Deixar de bades algú: deixar-lo boca oberta, sense res del que esperava (Men.); cast. dejar plantado.—b) Quedar de bades: quedar atxul·lat, sense res del que un esperava (Men.); cast. quedar chasqueado.
    Fon.: i Etim.: V. debades.

BADÉS 
|| 1. topon. Llogaret del terme municipal de Bellver.
|| 2. Llin. existent a Barc., Palafrugell i Torroella de M.
    Etim.: del pre-romà Biterris, que surt en l'Acte Cons. Seu U. (segle IX) i que Meyer-Lübke, Noms lloch Urg. 4, identifica amb Baeterris, nom primitiu de la ciutat francesa de Béziers.

BADES 
De bades (ant. en bades). adv. || 1. En va, sense profit; cast. en balde. Els fayen despendre lo lur en bades, Jaume I, Cròn. 288. Doncs en bades seria creada fe en home, Llull Cont. 288, 24. Com axí havien fet venir aquí lo rey d'Aragó de bades,Desclot Cròn., c. 142. E yo't dich que ells no ho han dit de bades, Metge Somni iii.Vana y de bades es tal usança, Spill 9830. (Per a més documentació, V. debades, que és la grafia normal actualment). || 2. De franc, sense pagar (Tortosa, val., alg.); cast. de balde. Per fe veura achexas vedutas de bada,rondalla algueresa (Arch. Glott. It. ix, 307). || 3. a) Deixar de bades algú: deixar-lo boca oberta, sense res del que esperava (Men.); cast. dejar plantado.—b) Quedar de bades: quedar atxul·lat, sense res del que un esperava (Men.); cast. quedar chasqueado.
    Fon.: i Etim.: V. debades.

BADÉS 
|| 1. topon. Llogaret del terme municipal de Bellver.
|| 2. Llin. existent a Barc., Palafrugell i Torroella de M.
    Etim.: del pre-romà Biterris, que surt en l'Acte Cons. Seu U. (segle IX) i que Meyer-Lübke, Noms lloch Urg. 4, identifica amb Baeterris, nom primitiu de la ciutat francesa de Béziers.

DEBADES adv. 
|| 1. Inútilment; cast. en balde, en vano. «He cridat debades, perquè no m'han sentit» (Cat., Bal.). «En Es Llombards n'hi ha tres | qui d'esser guapes pretenen, | emperò debades tenen | es vespres es quinqué encès» (cançó pop. Mall.). Si per amor de vós murien, no seria maravella si eren ardits, mas murir per vanitats e debades, assò és, Sènyer, la maravella, Llull Cont. 112, 24. E pus altre seggle no fos, aquest seggle fóra debades, Llull Cont. 176, 10. Si lo Senyor no tenia la mà en esta fahena, debades o en va seria vostre treballar, Villena Vita Chr., c. 1. Debades te treballes, que per molt que tu faces, vuy no'm escaparàs,Alegre Transf. 36.
|| 2. (en el dialecte valencià) De franc, gratuïtament; cast. de balde, gratis. «Hem volgut entrar al teatre debades» (Cast., Val., Al.). Les safanòries que anaven | casi debades, ja van | a dos dinerets la lliura, Ros Rom. 94. El convenencier... o pereós,... tot ho vol, però debaes, sense incomodar-se per nengú ni agrair res de lo que li fan, Martí G., Tip. mod. i, 214.
    Refr.—a) «Qui de Déu fuig, debades corre» (Mall., Men.).—b) «Debades, no pega el frare barretades»: vol dir que ningú fa les coses per no-res (Val.).
    Fon.: dəβáðəs (or., bal.); deβáðes (occ.); deβáes (val.).
    Etim.: de l'àrab bātil, mat. sign. || 1. 

aufádega

Aufádega

ALFÀBEGA o ALFÀBREGA f. Dcvb

Ocimum basilicum Lin.; cast. albahaca. i

   Var. form.: alfàbiga, alfábrica, aufàbrica, aufàdia, fàbrega, alfalga.
    
    Etim.: de l'àrab al ḥabaqa

Basilikum o Basilicum en alemán

empapussá

empapussá

EMPAPUSSAR v. tr. 
|| 1. Alimentar un animal, un infant, etc., ficant-li el menjar a la boca (Pla d'Urgell, Ribera d'Ebre, Maestr., Cast., Val.); cast. embuchar, engargantar. Se'n putgen... al colomer del terrat | miren así colomins | ... | per allí dos parellets | que escomencen a bolar, | per allà com empapucen; | tot és diversió ben gran,Ros Obres 114. Ara voldrà empapussar a Climentet, escarramat damunt l'anca li anirà donant de menjar, Bol. Dim. 94. 
|| 2. Fer menjar massa; cast. empapujar (Escrig-Ll., Un Mall. Dicc.). 
|| 3. Menjar amb golafreria, amb excés (Pla d'Urgell, Eiv.); cast. tragar. «Tot s'ho empapussa!» (Massalcoreig). «Que no acabaràs d'empapussar, avui? Aqueix ventre teu no té sòl!» (Eiv.). 
|| 4. Ennuegar; atravessar-se el menjar a l'esòfag i no acabar de passar (Solsona); cast. atragantar. «He menjat castanyes sense beure, i m'han tot empapussat» (Solsona).  embossiná a Beseit
|| 5. fig. Reunir en una cosa diferents colors o figures desordenadament i en quantitat excessiva, de manera que es confonen unes amb les altres (Bal.); cast. abigarrar, amazacotar. 
|| 6. Empastifar, embrutar de cosa aferradissa (Mall., Eiv.); cast. pringar. «Tenc ses mans empapussades de mel».
    Fon.: əmpəpusá (or., bal.); ampapusá (occ.); ampapusáɾ (val.).
    Etim.: probablement derivat de pap amb el sufix -ús.

argadells

sistella, sistell, banasta, vime, 

ofisi sistellé

   
 arganells, anganells

    Etim.: de arganells, per desaparició de l'element nasal.

abarca , abarques

Albarca = Calzado usado principalmente por labradores y pastores, hecho la suela de tiras de goma a manera de sandalias / abarca, abarques

Alpargatus ofrece una gran variedad de alpargatas y menorquinas elaboradas en España que van desde los diseños clásicos y cómodos con vivos colores, a las nuevas tendencias para los clientes más innovadores.

Dcvb :

ALBARCA f. 

Calçat rústic de cuiro (Escrig-Ll. Dicc.);

V. http://dcvb.iec.cat/results.asp?word=abarca&re=true&msg=

2. ALBARCA o AUBARCA 

|| 1. topon. Poblet del Priorat, agregat al terme municipal de Cornudella.

|| 2. topon. Nom d'una muntanya situada prop de Cornudella. Montsant.

|| 3. topon. a) Es Clot d'Aubarca: fèrtil vall situada entre les muntanyes de Lluc (Mallorca).—b) Es Pla d'Aubarca: paratge molt fèrtil entre les muntanyes de Sant Mateu (Eivissa).

|| 4. Llinatge de Barcelona i de València.

    Fon.: aɫbáɾka, awbáɾka (Priorat); əwbáɾkə, əwbáɾсə (Mall.).

    Etim.: potser de l'àrab vulgar al-barka amb significat de ‘benedicció, propietat beneïda’, que duu Dozy Suppl. i, 76; o bé del mot romànic barca amb l'article aràbic al-; o bé de l'àrab al birqa, ‘l'estany’, alberca, com opina Asín Top. 46.

vilero

vilero

VILERO 
|| 1. m. i f. Veí d'una vila (mall.). 
|| 2. Teuladí, viler (|| 3) (Maestrat). Algun caçador disparava a l'aire solament per fer soroll i espantar els torrodans o vileros dels ràfels propers,Salvador FB 53.
TEULADÍ 
|| 1. m. a) Ocell de l'espècie Passer domesticus (val.); cast. gorrión. En Juny ve dels tauladins | aquella gran niuadeta, Ros Rom. 80. Ja sona prou la xillerisa | dels teuladins prenint el sol, Llorente Versos 39. A vegades usat com a adj. (pardalet teuladí): Pardalets teuladins, caderneres i verderols,Valor Rond. ii, 29. (V. pardal || 1 a).—b) Teuladí morisc: ocell de l'espècie Passer montanus (val.); cast. gorrión serrano. (V. pardal || 1 c).—c) Teuladí de canyar: ocell de l'espècie Emberiza schoeniclus (val.). (V. piula, art. 1, || 2 b). 
|| 2. m. i f. Nadiu del poble de Teulada (val.).
    Fon.: tewɫaí (val. en general); tawɫaí (pronúncia recollida a València, Alzira, Ador, Sanet, Patró, Campello i Alacant).
    Intens.:—a) Augm.: teuladinàs, teuladinarro.—b) Dim.: teuladinet, teuladiniu.—c) Pejor.: teuladinot.
    Etim.: derivat de teulada.

Sparrow en inglés

cagarnera, cadernera

 Fringilla carduelis

l

Cardalina , cardolina, cardaline a Maelle (a Maella la a final se pronunsie ē, ae, e)


CADERNERA f. Dcvb

    cagarnera , a Valénsia

    Sinòn.: cardina, carderola.

    Etim.: metàtesi de cardenera, que probablement ve d'una forma llatina *carduelaria, derivada de carduelis, mat. sign.

putput, puput

putput, put-put, pupŭt, puput, poput, porpuz, parputa, babuta, pulput, gurgŭ, borbuta-viel barbut, barbut  - allá adal a la montañel cantabe la pupŭt, i me pensabe que ebe un flaril y ebe el boticari brut... brut... brut...Etim.: del latín upupa, modificat per analogía del radical put- (putere, putí, pudó) per la pudina que fa este muixó.

abubilla en castellano

La putput a la montaña
cante y diu la verdat:
cuan les cabres fáiguen llana
les dones farán bondat.

Pedro J. Bel Caldú:

Ma agüela conte que a un pastoret sa mare li va posar una truita i, quan se la estave minjant al monte, una putput cantave des d’un albre: put...put...put. Lo pastoret responíe: no put no, que me la ha fet la meua mareta.
¡Cuentos de vells!

DCVB

PUPUT (i dial. putput). m. o f.

|| 1.  Ocell de la família de les upúpides, espècie Upupa epops, de devers 30 cm. de llargària, amb la part superior del cos de color argilosa, les ales negres creuades de ratlles blanques-groguenques, i la part inferior del cos de color groc terrós amb taques negres en el ventre; té la coa negra amb ratlles blanques, sobre el cap un bell floc de plomes erèctils, i el seu bec és molt llarg, prim i un poc corbat; és molt pudent; cast. abubilla. «Es puput i es mussol | tots dos fan una tonada; | es puput canta amb so sol | i es mussol de vetlada» (cançó pop. Mall.). 

«El puput a la muntanya | canta i diu la veritat: | quan les cabres faran llana, | les dones faran bondat» (cançó pop. val.). 

Talp, oroneta, | muçol, putput, Spill 7704. Putput occell. Upupa, Esteve Eleg. p 6. Si preneu lo cor del puput hi'l posau allà, Agustí Secr. 72. Que may receptes de prendre purga són necessàries per cap puput, Roq. 50.

|| 2. Peix de l'espècie Bothus rhomboides (Tarr.).

|| 3. Floc de pèls que sobresurt entre el conjunt de la cabellera (Mall., Men.); cast. penacho. Especialment: a) Bolic de cabells que les fadrines es deixaven fent-lo sobresortir damunt la resta de la cabellera (Mall.). Dur es puputs alts: anar molt pentinat i endiumenjat. Una criada amb sos puputs ben alts, Roq. 26. Fer-se es puputs: pentinar-se. Es fàcil que cobrin gust en so vestir y fer-se es puputs, Ignor. 21.—b) Manat de cabells que el cavall té entre les dues orelles (Mall.).

|| 4. fig. Peresa intensa; gran desgana de treballar o de fer tal o tal cosa (Mall.); cast. modorra. Tenir puput: tenir molta peresa. Anar de puput: obrar amb desgana, molt lentament. Fer puput: produir peresa. «Em fa puput haver d'anar a escola».
«Perendenga, perendenga,
ja t'ho pories pensar:
qui té puput en sa feina,
com té talent, no té pa»
(cançó pop. Mall.).
«L'any coranta vaig segar
devora una jovençana;
mai la vaig sentir cantar,
sinó que sempre va anar
de puput i mala gana»
(cançó de segar, Mall.).

|| 5. Malnom que es dóna als habitants de diferents poblacions, com per exemple als de Vilanova d'Escornalbou, de Les Useres, etc.

|| 6. Joc infantil en què un dels jugadors té els ulls tapats amb un mocador i els altres l'envolten i li peguen procurant no deixar-se agafar del qui para (Bagà, Plana de Vic, Barc.); cast. gallina ciega.

    Loc.—a) Anar de puput: tenir diarrea (Mall.).—b) Estar bé, com un puput dins un claper: no estar gaire bé (Mall.). Quan diuen a algú: «Tu estàs molt bé», ell sol contestar: «Sí, com un puput dins un claper», volent significar que ell no troba que estigui gens bé.—c) Esser o Semblar un niu de puputs: esser una cosa o un lloc poc endreçat, massa ple de coses desordenades (Men.).

  Refr.—a) «A un niu de puputs, n'hi ha de grossos i de menuts»: vol dir que en tots els estaments hi ha diversitat de graus i de maneres de viure (Men.).—b) «Per sant Macià, es puput ve i es tord se'n va» (Men.).—c) «Quan canta el puput, el matí moll i el vespre eixut» (or., occ.); «En cantar es puput, matí banyat i capvespre eixut» (men.).

    Fon.: pupút (Empordà, Gir., Plana de Vic, Vallès, Barc., Penedès, Vendrell, Igualada, Cervera, Tremp, Bot, Calasseit, Valljunquera, Mall., Men.); popút (Calaseit, Benilloba, Biar); pəpút (Eiv.); putpút o puppút (Bagà, Sopeira, Senterada, Tamarit de la L., Falset, Ascó, Vimbodí, Gandesa, Amposta, Ametlla, Tortosa, Maestrat, Val.). El gènere és variable: predomina el masculí (a les Balears és l'únic), però hi ha regions on es diu la puput (per exemple a Besalú o Beseit) o la putput (v. gr. a Ascó, Vimbodí, Amposta, L'Ametlla i gran part del País Valencià). En valencià existeixen també les formes palput i porput.

    Intens.:—a) Augm.: pupudàs (puputàs), puputarro.—b) Dim.: pupudet (puputet).—c) Pejor.: pupudot (puputot).
    Sinòn.:— || 2, pedaç, rémol.
  

cuixí

Cuixí

COIXÍ m. 
|| 1. Sac de tela o d'altra matèria, cosit per tots costats i farcit de llana, palla, ploma, crin o altra matèria filamentosa i elàstica, que serveix per a recolzar-hi blanament el cap, repenjar-hi l'esquena, tenir sota els braços o els peus, etc.; cast. almohada, cojín. Ell stech de peus una gran estona, que no's volch aseure, demanant-nos coxí, e allegant que axí és acostumat de tot príncep; e Nos... fem-nos fer coxins de major forma e pus nobles que'ls altres coxins de la nostra cambra, Pere IV, Cròn. 100. Quatre coxins, dos de sendat et un obrat de seda, doc. a. 1376 (Miret Templers 559). Posaren-li los lençols... ab los coxins brodats, que's mostraua lit molt singular, Tirant, c. 97. La senyora reyna li manà que sigués molt prop de sa mercè en coxins, Villena Vita Chr., c. 60. Item dos coxins de peus, doc. a. 1494 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). El meu cap s'enfonsava al coixí amb dolç engorroniment, Ruyra Parada 18. a) fig. Qualsevol cosa que serveix per a recolzar-n'hi una altra blanament. Stant ell en la cena arrimat en aquell inapreciable e delitós coxí dels pits del seu senyor, Villena Vita Chr. c. 272. Y fent coxí dels cabells sobre la dura terra, Alegre Transf. 81. En son coxí de verdor la prímula se desvetlla,Verdaguer Flors 17. 

|| 2.   Aparell compost d'una espècie de collar de tela de sac o de cuiro farcit de palla, damunt el qual descansa un cap del jou per evitar que faci mal al coll de la bístia en llaurar o estirar el carro (Sta. Col. de Q., Alcoi, Mall.); cast. collera. Els muls amb juntures y coixins nous,Rosselló Many. 105. 
|| 3. La part posterior i més blana de la collera de tirar a carro (Manacor); cast. almohadilla. 
|| 4. Les peces de tela de saca farcida de llana que van posades davall la sella o l'albarda i serveixen per a fer més suau el contacte d'aquests aparells amb l'esquena de la bístia (Calasseit, Tortosa, Men.); cast. almohadillas, cojín. 
|| 5. Peça mecànica que va col·locada entre dues altres peces, sia per a comunicar l'acció d'una damunt l'altra, fer-la més suau, etc.; cast. cojinete. Especialmet a) En la premsa d'oli, cadascuna de les peces planes de fusta que es posen damunt la pila d'esportins perquè el caragol els estrengui més bé (Lledó).—b) Peça de ferro on va engalzat el dau del timó en les embarcacions grans (Cat., Val., Bal.). 
|| 6. Peça de sucreria de forma quadrangular amb les cares un poc convexes, de manera que és semblant a un coixí de llit (Mall.). Se sol anomenar també coixí reial o coixí imperial. Es cochs y ses dolces y es coixins reals, Ignor. 69. Els ingredients d'una cuita de coixins solen esser: dues lliures de pasta bamba ja tova, quatre unces de saïm, quatre vermells d'ou i dues unces de sucre; es dóna la forma de coixí amb motlos especials, es deixa tovar un poc la pasta i es duu al forn (Manacor). 
|| 7. Coixí de moro: fulla de figuera de moro (Mall.); cast. pala. 
|| 8.   Coixins de monja: planta de la família de les lleguminoses: Astragalus tragacantha L. (Empordà); cast. astrágalo. És perenne, subllenyosa, de color blanc cendrós, de flors blanques; forma una mateta estranya, molt espinosa, semblant a un eriçó. 
|| 9.  Coixins de monja o coixins de senyora: planta de la família de les lleguminoses: Erinacea pungens Boiss. (or.); cast. erizo, cambrón. És molt espinosa i es fa pels llocs àrids de les muntanyes.
    Fon.: kuʃí (pir-or., or. fora el Camp de Tarr., Sort, Organyà, Balaguer, Al., Inca, Petra, Santanyí, Sóller, Men., Eiv.); kuјʃí (Sort, Camp de Tarr., Tortosa); koʃí (Artesa, Morella, Pego, Palma, Manacor); koјʃí (Tremp, Fraga, Tamarit, Gandesa, Alcoi); koјsí (Benassal, Cast.).
    Intens.:—a) Augm.: coixinàs, coixinarro, coixinot.—b) Dim.: coixinet, coixinetxo, coixinel·lo, coixineu, coixinó.
    Etim.: del llatí coxīnu, mat. sign. (derivat de cŏxa, ‘cuixa’, perquè els coixins s'empraven principalment per a seure-hi damunt).

somié

Somié

tela metálica elástica montada a un bastimén per a servir de soport cómodo al madalap.

SOMIER m. (gal·licisme) 
Tela metàl·lica elàstica muntada a un bastiment per a servir de suport còmode al matalàs; cast. somier.
    Fon.: sumié (or., men., eiv.); somié (occ., mall.); somiéɾ (val.); suɲé (vulg. or. i bal.).