Mostrando entradas con la etiqueta Languedoc. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Languedoc. Mostrar todas las entradas

viernes, 4 de septiembre de 2020

och, occitan, hoc, oc, òc, languedoc

Rey Martín I de Aragón, el humano, Martí I de Aragó.

tomo-i-texto-lxi-hoc-rey-martin-acta-valldoncella

- Senyor plauvos que la successio de vostres regnes e ten es apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Et dictus dominus rex respondens dixit: - Hoc.

- Plauvos donchs senyor que la successio de vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Qui quidem dominus rex respondens dixit: - Hoc.

hoc

Et hiis dictis dictus Ferrarius de Gualbis repetens verba per eum jam prolata dixit hec verba vel similia in effectu: Senyor plauvos que la succesio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga á aquell que per justicia deura pervenir? et dictus dominus rex tunc respondens dixit: Hoc; de quibus omnibus petiit et requisivit dictus Ferrarius publicum fieri instrumentum per me protonotarium et notarium supradictum.

//

Tomo XIV, 14, de la colección de documentos inéditos de la Corona de Aragón, publicados de real orden por Próspero de Bofarull y Mascaró.

//

Creheu ab gran dolor e congoxa recau en nosaltres tal pensament que sentissem la dita Majestat per reparacio de tals prejudicis no voler retornar lo Senyor Princep en la vegueria de Leyda don lo ha tret pero cove saber quen ha esser prestament del och o no

och : oc : òc: hoc, sí en OCcitano, langue d´òc, languedoc, occitan, ocsitá.
La lengua occitana (lenga) hoy en día comprende varios dialectos, antiguamente se llamaba lengua provenzal, otras veces lemosín. Hoy se la divide en 5 dialectos principales: provenzal, lemosín, languedoc, gascón y vivaroaupenc – en zona Alpes. Además hay otros dialectos como el aranés y por supuesto, el catalán, que siempre ha sido un dialecto occitano, como lo dicen varios autores:

Loís Alibèrt, después de publicar Pompeyo Fabra su gramática, "en su gramatica occitana segons los parlars lengadocians", escribe sobre los dialectos del languedoc, "... catalan compres". "... parlars lengadocians, en segond lòc als autres dialèctes occitans, catalan comprés, e d´en darrièr a la lenga anciana..." 

dialectes occitans, catalan compres



Meyer-Lübcke, romanista alemán, en su grammaire des Langues Romanes, 1890,

https://archive.org/details/grammairedeslang02meyeuoft (traducción al francés)

también afirma que el catalán no es más que un dialecto del provenzal.

Friedrich Díez, Grammaire des Langues Romaniques, 1874,

https://archive.org/details/grammatikderroma02meye (alemán original)

escribe que el provenzal se extiende particularmente en Cataluña. P. Aguado Bleye, Historia de España, 1929, dice "la poesía erótica de los trobadores provenzales fue imitada en Cataluña en los siglos XIII y XIV". Esto se demuestra además en varios textos como este, tomo XIV de la colección de archivos inéditos de la Corona de Aragón, publicado por Próspero de Bofarull y Mascaró. En otro tomo se lee al rey Martín I de Aragón, en Valdonzella, antes de morir, decir "hoc", y así lo escribe el protonotario.
- Dante Alighieri divide las lenguas románicas derivadas del latín en tres ramas generales según la afirmación: oc, oil u oïl, sì o sí, en su libro, no acabado, De vulgari eloquentia: 6. Totum vero quod in Europa restat ab istis, tertium tenuit ydioma, licet nunc tripharium videatur: nam alii oc, alii oil, alii affirmando locuntur, ut puta Yspani, Franci et Latini. Esta división aparece en varios puntos del libro).

//

E semblant resposta ha feta aquesta ciutat e lo consell de cent jurats e encara los del sindicat. E derrerament havem scrit als embaxadors una larga letra (pasa a llarga lletra, carta) per la qual los strenyem en virtut del jurament que han prestat fer e exequir lo quels scrivim que la dita letra ligen (lean; llixquen, llixguen; llegeixin) al dit Senyor e a la Senyora Reyna e encara als de son consell e sapiam lo och o lo no del Senyor Rey de nostra demanda e supplicacio a fi que segons la resposta pugam pensar e provehir en lo necessari.

//

Als molt reverend e honorables e savis senyors los diputats de Cathalunya.
Molt reverend e honorables Senyors. Ahir (ayer) que comptavem onze del present me fon (no: em fos, fou, va esser, va ser) tramesa una letra de vostres grans savieses ab la qual me pregavets (no: em pregaveu; pregavets es claro occitano, como "als presentz" de Pedro II) que vuy que havem XII daquest (d´aquest, no hay apóstrofes ni tildes en textos antiguos) mes jo fos aqui (vemos açi, assi; en la Litera y gran parte de Huesca es astí) per consellar en los negocis en aquella contenguts la qual cosa no es a mi possible car vuy es la jornada per vosaltres assignada es stat carrech daquells qui havian (se encuentra havien y havian, como saviesas y savieses; havien es valenciano) carrech de trametrem la letra que al darrer jorn (último día; radé día en chapurriau; derrier jour; giorno) se haja sperat. Pero (vemos también empero) la hon (allá donde) vostres grans savieses son ab tantes notables persones com se diu haveu convocades en vostre consell yo hi fas
(yo hi fach en chapurriau; jo hi faig; esta hi o hy, hic latín, se encuentra también en castellano y portugués:
"Estavào
hy outros de cavallo",
Crón. de D. Juan I, cap. 56, ap. Sta. Rosa, Supl. al Elucid. / Destos
auia hy muchos que fazien muchos sones, Libro de Alexandre, copla 1798)
poca fretura. Placia nostre Senyor que ab vostre bon treball e daquells queus consellen se do (se dé; se dono; no: es doni) orde que del Senyor Rey se obtinga la desliuransa del Senyor Princep en manera que sia servey del dit Senyor e be avenir del Senyor Princep. E ordonau (ordenad; ordenáu u ordonéu en chapurriau; ordenáume, ordenéume, manáume, manéume) de mi molt reverend e honorables senyors lo que plasent vos sia. Scrita a Cobliure (no pone en, sino a; Colliure) a XII de janer (no gener; giné en chapurriau). - Vostre Berenguer Dolms quins recomana a vosaltres.

//

Lo die (se encuentra dia, jorn y die) de proppassat rebem una vostra letra closa (cerrada, closa, como claustro) e segellada (sellada, sello; se encuentra sagell, sagellada; sigillo, sig+num) sots data de VIIII del corrent mes per la qual molt amplament som stats informats de tot lo negoci tocant lo Senyor Rey e lo Senyor Illustre Princep e dels avisaments e preparatoris lo dit fet tocants partida dels quals avisaments en vigor de una altra letra vostra a nos liurada a IIII del dit mes sots data de dos del ja dit corrent mes per nos es stada mesa en (metida, puesta en ejecución) execucio en tremetra (trameter; trametra, trametre) nostro embaxador e sindich ab ampla potestat e letra de creença (credencial) a vostras grans reverencies (vostras es occitano, concuerda con reverencias, reverencies es valenciano) segons som certs ja explicada. E es veritat que en vostra letra derrera (radera; darrera; derrier; última; detrás; zaguera, de zaga) es feta mencio quens trametets (ts final: occitano clarísimo) copia de la letra dels embaxadors e es veritat que tal copia no havem vista ne rebuda.

//

A tota vostra ordinacio prests quis recomanan (recomanen; recomanan occitano) en vostra gracia los consellers e tot lo concell (concejo, consejo, concello, conciello, consell, conçell, etc) de Vich.

//

Molt reverend e honorables los senyors diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e honorables e de grans providencies. Rebuda vostra letra havem gran anug (se encuentra enuig, enug) perque fins aci no es obtenguda la liberacio del Senyor Princep com es desijada e per vosaltres ab summa diligencia degudament tractada instada e supplicada. E per donar compliment en lo quens scrivets de Barchinona a dos del present mes havem de present donat ple e suficient poder al honorable En Francesch Millars de aquesta vila lo qual crehem esser aqui de e per entrevenir per aquesta vila en dita fahena de dita liberacio de dit Senyor Princep tant aqui quant en qualsevulla altra part. E ab tant si negunes coses altres vos son plasents de nos manats (occitano) a tota vostra posta oferint en fer per vosaltres tot lo a nos possible. Supplicants la Trinitat Sancta vos conserve en vostres prospers staments. De Vilafrancha de Conflent a VIII de janer. - Los que en gracia vostra se recomanen consols de Vilafrancha de Conflent.


//

E attesa la hora indisposta e perque los actes en la dita letra descrits no havien celeritat speram avuy de bon mayti a aplagar lo consell en lo cual legida aquella vist havem lo gran sforç del Principat e de vosaltres qui representats (occitano; representeu; representáis) aquell.


//

E mostrantho per obra dit consell novament ha lohat aprovat e per ferms ha tots vostres procehiments segons fets los havets (occitano) remetentse en aquells sperant en nostre Senyor Deu que son tals que son a honor e gloria sua servey del Senyor Rey e repos e tranquillitat del Principat observacio de les libertats de aquell e ben avenir del Senyor Princep.


Alibert, Alibèrt, occitania

(imagen muy grande, se puede descargar)

//

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyor los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comisio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends noble magnifichs e honorables senyors. Perque de negligencia per vosaltres no puixa esser increpat e mes per satisfer al que per vosaltres mes scrit que quant pus prest pore de totes coses e actes com succehiran en aquest benaventurat exercit gloriosissima empresa vos avise jatsia vuy dada de la present tan prest com fuy arribat en la present vila per correu de ventura ab avantatge vos haja scrit de la exequucio dels actes fins en aquella hora seguits no res menys per lo que dit es e encara perque es degut que del que scriure siau avisats perque mills e pus prest deliberar e provehir puixau he deliberat fervos hun correu volant avisant vostres reverencies noblesa e magnificencies com esser dinat jo e los del dit exercit nom fuy alsat que tots aquells foren sos les armes huns cridant al pont al pont que castellans venen altres al castell al castell que los castellans sen van en tant que jo duna part e mossen lo vaguer ab alguns altres gentills homens qui ab mi eren ab spases tirades hisquem en la carrera (carraria; calle; carré; carrer) e viu de la porta de ma posada fins al castell mes de sinchcents ballesters de que ab grans crits e senyalant en aquells cultellades e donant splanissades entre tots apenes los poguem fer tornar atras oferintlos que de continent se donaria obra ab acabament de haver lo dit castell a ma mia per vosaltres o Principat qui per lo Senyor Rey lo tingues. E axi ells reposats quant mills poguem fonch deliberat en lo consell que los jurats e prohomens de la dita vila de continent anassen a mossen Marti de la Missa qui tenia lo dit castell e per part mia lo desenganassen que per son repos me liuras hem lexas lo dit castell. E de continent los dits prohomens e informats per mi com dit es foren ab lo dit mossen Marti los quals per part de aquell me faeren resposta que eren contents buydarme lo dit castell e aquell lexarme del qual fes a ma voluntat e lo que bem vingues e havent haguda la dita resposta ab deliberacio del dit consell mossen Io vaguer fonch request per mi liuras lo dit castell per lo dit Principat an Renard Perayre hu dels consellers acompanyat de una sinquantena de homens de peu del dit exercit lo qual tingues per lo dit Principat fins altrament del regiment e govern de e sobre aquell e de la dita vila per vosaltres mossenyors fos provehit perque quant en aquest cap no he pus a dir sino sperar aci lo que per vosaltres sera ordonat voleu que faça. E perque en vostra letra dada en Barchinona a XXIIl del present me dieu que loau e comendau lo parer meu de don Johan Dixar e de mon consell sobre lo que scrit vos he de les barques de Ebro dient que puys mossen lo vaguer es açi per mija seu trametes aquell nombre de gent que a mi e al dit Johan e a mon consell sera vist per haver les dites barques a ma mia de Ebro volria haver vostre parer com se fara ni si voleu que yo reste aci e mossen lo vaguer vaja alla e com e per semblant si aquesta vila he dexar aquella e lo castell com ho fare e aqui les comanare signficantvos com segons les rahons que passades havem don Johan Dixer e jo en lo consell per ventura master nos sera haaver los lochs de mossen Vilalpando a ma mia o no car de aquells per ventura nos porem flixar. Remetho en lo sdevenidor segons los fets succehiran e com segons per letres altres dades en la ciutat de Leyda vos haja avisat com jatsia ladons lo exercit del Principat essent en Leyda per relacio dels pahers e habitans en aquella yo stigues en una gran gelosia de la ciutat de Balaguer la raho perque no obstant sapiau be encara per altres
laus haja dita no res menys gelos de aquella stich vuy per quant lo exercit es fora de la dita ciutat de Leyda e totalment divertit en aquesta vila. E no res menys com per mossen Johan Torrelles e mossen Andreu Despens cavallers los quals ab deliberacio de mon consell a la dita ciutat he tramesos ab creença per aquells als jurats de la dita vila explicadora qui era jo solament voler sentir de aquells si ver era lo ques dehia publicament que dins lur ciutat ells tinguessen gent de peu e de cavall strangera e encara fossen deliberats e preparats de acollirni molt mes de aquells e aço per correr damnejar e anujar los circumvehins de aquella e menyspreu e vilipendi de aquest exercit per empatxar e perturbar aquell en gran dan de la cosa publica del Principat e loch de ferme resposta per part de la dita ciutat de hoc o de no sobre les coses a ells explicades han dit en aquells ques aturaven acort e deliberacio sobre la resposta fahedora per ells a mi per la qual fer e respondrem me han trames mossen Piquer depres dinar lo qual en loch de ferme resposta com dit he me ha demanat per part de la dita ciutat jols donas temps per consultar la Majestat del Senyor Rey sobre la resposta a mi fahedora e encara com haurien viure e regirse ab lo Principat e rebre o no rebre gents strangeres dins en aquella als quals jo he respost que ells fratura poch demanarme temps per consultar e a mi menys de darlols com yo no haja fer pus sino del que veig e hoig (oigo; séntigo, escolto) consultar vostres grans reverencies nobleses e magnificencies e exequtar lo que per vosaltres sera deliberat. Sobre lo quem dien (o dieu) del castell de Algerri lo haja a ma mia e de vitualles lo tenga be provehit attes que segons som informats per En Johan Mayans quey tramis la vila e castell son cosa molt dolenta e derrocats he deliberat no empatxarmen per no fer despeses superflue e scampar la gent que he mester fins altrament per vosaltres me sia scrit. De la provisio de Tortosa mo alegre molt per lo temps que sera master. Pregantvos que si en mes letres som massa lonch mo hajau per scusat com dues rahons mi condoheixen esser tant larch la una es que vull ho sapiau tot laltra que saber les coses particularment com se segueixen son de mes delit en aquells qui per lo interes quey han desijen saber com passen. E comanvos al beneyt Jhesus qui vos haja en sa guarda e direccio. Dada en Fraga a XXV de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra honor prest Bernat Johan de Cabrera comte de Modica.


domingo, 20 de mayo de 2018

Gramatica occitana segon los parlars lengadocians

GRAMATICA OCCITANA SEGON LOS PARLARS LENGADOCIANS


Loís Alibert 



Réédition de la grammaire de Louis Alibert, établie d'après les parlers languedociens dans les années 1930, et qui fait encore autorité aujourd'hui pour l'étude de la langue et les choix graphiques. 


En occitan. Aperçu de la table des matières : Introduccion : lo dialècte lengadocian Primièra part : grafia e fonetica Segonda part : morfologia Tèrça part : sintaxi Quarta part : formacion dels mots Apendix : Adaptacion dels mots sabents a l'occitan
VOCABULARI ORTOGRAFIC 
IEO edicions, hors collection.

Amazon France:


Gramatica occitana
Gramatica occitana, Loís Alibert

Gramatica occitana, Josep Salvat, privat, Tolosa


Wiki

https://oc.m.wikipedia.org/wiki/Gramatica_occitana_segon_los_parlars_lengadocians

La Gramatica occitana segon los parlars lengadocians, mai sovent coneguda coma laGramatica occitana d'Alibèrt, foguèt una de las òbras fondamentalas per la fixacion de la grafia dicha "classica" de l'occitan. Foguèt escricha per Loís Alibèrt e publicada a Barcelona en 1935.


Gramatica occitana,  Jacme Taupiac



Aquela gramatica pareguèt çò primièr en tròces dins la revista Òc. En 1935 la Generalitat de Catalhona per mejan de l'Oficina de Relacions Meridionals, l'estampèt, mas la Guèrra civila espanhòla ne geinèt la difusion. Calguèt esperar 1976 que se sortiguèsse una edicion novèla e revisada deguda a Ramon Chatbèrt, editada pel Centre d'Estudis Occitans de l'Universitat Pau Valèri de Montpelhièr. En 2000 l'Institut d'Estudis Occitans e l'Institut d'Estudis Catalans la tornèron estampar.


ABBE SALVAT Joseph, gramatica occitana
ABBE SALVAT Joseph, gramatica occitana
La Gramatica occitana a marcat prigondament lo movement renaissentista occitan. La referéncia explicita d'Alibèrt per sa gramatica èra la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra e l'autor voliá que son òbra aguèsse lo meteis resson social que la del Pompeu Fabra. La gramatica d'Alibèrt a quatre caracteristicas que ne fan una òbra màger:

elements de gramatica occitana

  • Es escricha en occitan.
  • Es una gramatica descriptiva dels parlars lengadocians.
  • Es l'òbra qu'es a la basa del desvolopament de la grafia classica (e mai se n'es pas a l'origina).
  • Es una gramatica prescriptiva (ditz las formas que cal emplegar e las que cal pas) que fonda la nòrma classica de l'occitan e qu'a per ambicion d'èsser a la basa d'una lenga literària. Es aquela caracteristica que noiriguèt la polemica a l'entorn de l'òbra, ajudada pel ton categoric de l'autor.
  • Es una òbra qu'anticipa las aplicacions possiblas a d'autres dialèctes occitans que lo lengadocian, e que se fonda sempre sus una concepcion globala de la lenga occitana.

Entre dues frontères: Estudis de lingüistica occitana
AITOR CARRERA BAIGET

Mas se l'òbra es ara en partida contestada, es a l'origina de la difusion de la grafia classica e de la nòrma classica, amb las adaptacions de Pèire Bèc pel gascon o de Robèrt Lafont pel provençal. Tanben es la font de las principalas temptativas d'estandardizacion del lengadocian, que sián las de Jacme Taupiac, de Rogièr Teulat o de Patric Sauzet.


A mai de son prètzfach normatiu, l'òbra d'Alibèrt es plan rica en informacion dialectala. La variacion sosdialectala del lengadocian i es descricha pro menimosament dins mantuna part de l'òbra que siá en fonologia o en morfologia e una mapa amb la toponimia en occitan, que permet de visualizar aqueste ensems de sosdialèctes, i es fornida tre la debuta del libre
Mapa dels dialèctes lengadocians de l'occitan, extracha de la Gramatica occitana d'Alibèrt
Mapa dels dialèctes lengadocians de l'occitan, extracha de la Gramatica occitana d'Alibèrt


Modificar


Josep Salvat, gramatica occitana

Gramatica occitana provènçau

Loís Alibèrt (Bram12 d'octobre de 1884Montpelhièr16 d'abril de 1959) foguèt un lingüista occitan. Es un autor especialament conegut e important dins l'occitanisme per encausa de sa gramatica, e de son diccionari, que fondamentan la nòrma classica de l'occitan.
Loís Alibèrt


https://oc.m.wikipedia.org/wiki/Loís_Alibèrt la wiki se pot modificá, no faigau mol cas de lo que llixgau.


Loís Alibèrt nasquèt en 1884 a Bram, en Lauragués, dins una familha de païsans ont l'occitan i èra la lenga d'emplec abitual. Tre sa joventut s'opausava ja a las ideologias radical-socialistas qu'imperavan dins son país. Partiguèt far d'estudis de farmacia a Montreal d'Aude. Estudièt puèi a l'Universitat de Tolosa ont s'interessèt per la lenga e l'istòria occitanas. Obtenguèt aital los diplòmas d'estudis superiors meridionals e d'estudis superiors d'istòria. Al mes de desembre de 1912, se maridèt amb Maria Lator. Aguèron pas qu'un filh, Enric, que moriguèt a la guèrra en 1943, mobilizat en Alemanha quand faguèt sos 31 ans. S'installèt coma farmacian a Montreal d'Aude e i demorèt de 1912 a 1942. Sòci del Felibritge (Escòla mondina, puèi l'Escòla occitana), foguèt cap redactor de La Tèrro d'Oc. Comencèt de s'interessar a la normalizacion linguistica de l'occitan après la Primièra Guèrra Mondiala. 

Dins Le lengodoucian literari, fasiá servir una grafia francizanta e a l'encòp l'article local le.

Es cap a la fin de las annadas 1920, que jos l'influéncia de Prospèr Estieu, Antonin Perbòsc e sustot de Pompeu Fabra, perfecciona l'escrich e l'oral per desvolopar la nòrma classica, inspirada de l'usança anciana e adaptada a la lenga modèrna. Es demest los fondators de la Societat d'Estudis Occitans, en 1930, que ne ven gaireben lo solet animator. Sa Gramatica occitana segón los parlars lengadocians poguèt pasmens paréisser qu'a Barcelona, mercé a l'ajuda dels catalans, en 1935-1937, en plena guerra sivil.

Sa Gramatica pausava los principis e donava una lista d’exemples de mots, aplicacion dels principis per l’ortografia restituida. Durant la Segonda Guèrra Mondiala, Alibèrt se mostrèt partisan del regim de Pétain e de la collaboracion. Amb la femna, foguèt jutjat e condemnat a la preson per "atteinte à la sûreté de l'Etat" en 1946. Sortiguèt finalament de preson en 1951 (5 añs per atteinte?) e visquèt cansat e malautís en çò de sas conhadas. 

Alibèrt se mostrèt fòrça discret dins l'emergéncia de l'occitanisme de l'après guèrra. Sembla que joguèt pas cap de ròtle actiu dins la fondacion de l'Institut d'Estudis Occitans (IEO) en 1945. Per contra, l'IEO adoptèt la nòrma classica en se basant sus sa gramatica, revista en 1950. Moriguèt a Montpelhièr lo 16 d'abril de 1959 e foguèt enterrat a Bram

Sa ''Gramatica occitana'' es estada tornada publicar durant lo segle XX, la darrièra reedicion data de l'an 2000 per l'Institut d'Estudis Occitans, amb de leugièras correccions e mesa adeqüacion amb las nòrmas establidas pel Conselh de la Lenga Occitana.
A partir de sos manuscrits inedits, Robèrt Lafont Raimond Chatbèrt publiquèron un diccionari postum e inacabat, lo Dictionnaire occitan-français d'après les parlers languedociens (1966), qu'es considerat de còps que i a d'una qualitat tecnica pro bassa e mens bona que la de la gramatica de 1935.
Son diccionari èra pas pus la teoria amb d’exemples, mas son aplicacion, d’un ample tot autre. Alibèrt lo faguèt mai que mai per ensajar de determinar l’ortografia de totes los mots tradicionals de l’occitan lengadocian, trabalh enòrme de son temps, malaisit e inacabat (amb d’etimologias sovent inconegudas, de familhas de mots malaisidament determinadas, de relacions amb lo catalan e las autras lengas neolatinas de còps absentas, de prononciacions o de formas lingüisticas desparièras, etc.). S’i tròban emai de « variantas » que son pas de variantas de mots ni mai d’ortografia mas de prononciacion, notadas de còps en prononciacion figurada a la francesa, o emai mitat a la francesa e mitat a l’occitana (!) : cuol Var. quiol ; conselh Var. cosselh, crotz Var. cros ; engenh~enginh Var. enchin ; pissar Var. pichar ; polícia Var. polécia ; pluèja Var. plèja ; puèi Var. pèi ; regina Var. ragina ; resistir Var. resestir ; sagnar Var. sannar ; tòrcer Var. tòcer, tòtser ; vim Var. vin (!!!) : pròva evidenta d’una òbra inacabada. En mai, s’i ajustan un fum d’enganas de còpia del manuscrit, que los editors postumes poguèron pas consultar, mas que Josiana Ubaud dins lo sieu Diccionari Ortografic a esmendat. Atal, es pas question de considerar lo diccionari d’Alibèrt coma una òbra que clavariá per l’eternitat tot lo trabalh lingüistic e lexicografic seriós, mas totas las insufiséncias o esitacions qu’òm i pòt trapar pòdon pas servir de pretèxte per l’enviar tot entièr a las escobilhas per faire qué que siá, e encara mens per desqualificar sos principis.
Segon Joan Coromines : «La Gramàtica occitana segons els parlars llenguadocians és una obra substancial i cabdal per a l'elaboració de la norma escrita de l'occità modern; la qual és majoritària avui mateix. Fou escrita pel farmacèutic i lingüista audenc Loís Alibèrt, admirador de la tasca duta a terme per Pompeu Fabra».
  • Le lengodoucian literàri, 1923
  • Gramatica occitana segón los parlars lengadocians, 1935-1937, reedicion corregida per Raimond Chatbèrt, Montpelhièr, CEO, 1976, reedicion IEO, Tolosa, 2001
  • Les troubadours de l'Aude, 1941 (Revista Pyrénées n° 2)
  • Origine et destin de la langue d'Oc, 1942 (Cahiers du Sud)
  • Participacion a la redaccion de la Tèrro d'Oc, 1908-1930
  • La réforme linguistique occitane et l’enseignement de la langue d’oc (publicat sens nom d'autor per l'IEO (1950)
  • ambe Pèir Bec, L'application de la réforme linguistique occitane au gascon, IEO, Tolosa,1952
  • Sur quelques toponymes catalano-occitans dans l'Aude, 1956 (Revue internationale d'onomastique n° 2)
  • Toponymes de l'Aude, 1957 (Revue internationale d'onomastique n° 4)
  • Sept élégies de Tibulle traduites en languedocien, 1928
  • Dictionnaire occitan-français d'après les parlers languedociens, 1966 (postum)

Nòtas & referénciasModificar