Mostrando entradas con la etiqueta esquena. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta esquena. Mostrar todas las entradas

viernes, 12 de enero de 2018

Pregunta fiscal , resposta acusat

Pregunta del fiscal , 

es verdat que vosté lo día dels fets, se va cagá en los morts de la denunsián, en tota la seua puta familia, en la gossa de sa mare, en lo fill de puta de son pare, y en tota la cort celestial ? 

Resposta del acusat

No, es mentira. Yo estaba tranquilamén amorsán a la tauleta de la cuina y entonses li vach di, Mari Carmen, per l'amor de Deu, no t' has acatat de que me has abocat l' oli bullín de la paella per la esquena y que es una sensassió mol desagradable, moneta ...

Pregunta del fiscal ,     es cierto que usted el día de los hechos, se cagó en los muertos de la denunciante, en toda su puta familia, en la perra de su madre, en el hijo de puta de su padre, al igual que en toda la corte celestial ?


Llibre relassionat , este muerto no lo cargo yo , María Clara Rueda

este muerto no lo cargo yo , María Clara Rueda



viernes, 1 de septiembre de 2017

Alforja , alforges

Alforja , alforges

Alforja de palma


Conjunt de dos sacs formats d'una sola peça llarga de roba doblegada pels dos extrems i cosida pels costats, amb la boca llarguera, a fi que, posats sobre l'espatlla d'una persona o l'esquena d'una bístia, pengi un sac a cada banda; cast. alforjas. Les fan de diferents mides i de diverses robes (cotó retort, cànem cru o ordit, etc.); algunes són per portar-les a l'espatlla, amb una bossa penjada davant i l'altra darrera, els treballadors del camp, captaires i altres, per dur-hi provisions o eines; altres van col·locades sobre l'esquena dels animals de peu rodó. Item dues alforges d'estam sotils, inv. any 1523 (Alós, Inv. 42). Unas alforges de vaca, doc. a. 1562 (Segura Hist. Sta. Col. 198). Dos frares de Sant Francesch | ab les alforjes, Costa Agre terra 18. Girau vos ses alforges, posàu-vos darrera sa bossa que duis ara davant, i sa de davant posau-la-vos darrera, Alcover Rond. vii, 72. «Frare d'alforja: lego profeso mendicante» (Martí G. Dicc.).—En rigor, una alforja és cada una de les bosses que formen el dit conjunt; per això aquest s'anomena quasi per tot en plural: alforges. Però a certes regions es diu també en singular: alforja, significant tota la peça.—Per extensió, es diu també alforja una bossa de palma que duen penjada a l'esquena (Mall.).

    Loc.
—a) Amb les alforges a les mans, hi ha qui es mor de fam; ho diuen del quí no sap aprofitar-se del que li convé i que està en son poder.—b) Fer-se una alforja: no fer cas ni preocupar-se de res (Martí G. Dicc.).—c) Dur sempre l'alforja al coll: viure previngut (id. ibid.).—d) Preparar (a algú) l'alforja: preparar-li allò que és necessari per un viatge; met., parlant d'un malalt, preparar-li la mortalla (id. ibid.).—e) Tindre prevenguda l'alforja: tenir la butxaca plena (id. ibid.).—f) Per a eixe viatge no calen alforges: ho diuen per expressar la ineficàcia o inutilitat de certa ajuda per una cosa determinada (València, Vinaròs).—g) Propòsits d'alforja: propòsits volanders, ineficaços (Mall., ap. Aguiló Dicc.).—h) Tirar-s'ho tot a les alforges: tirar-s'ho tot a l'esquena, no fer cas de res (Labèrnia-S. Dicc.).—i) Ficar los peus a les alforges: dir coses sense solta, que no vénen a lloc (Aladern Dicc.).—j) Treure els peus de l'alforja: perdre tota consideració o respecte (Labèrnia-S. Dicc.).
    Fon.: 
əɫfɔ́ɾʒəs (Barcelona, Puigcerdà, Martinet, Conflent); aɫfɔ̞́ɾʧes (València, Tamarit); aɫfɔ̞́ɾʤes (Alacant, Alcoi, Castelló, Maestrat, Fraga); aɫfɔ́ɾʒes (Andorra, Organyà); əwfɔ́ɾʒəs (Vic, Torelló, Lluçanès); əwfɔ̞́ɾʒəs (Bal.); əwfɔ́ɾʒis (Sta. Col. de Q.); awfɔ́ɾʒes (Lleida, Artesa de S., Oliana); aɫfɔ́ɾʤɛ (Sort); aɫfɔ́ɾʤe (Fraga); aɫfɔ́ɾʤa (Dénia); aɫfɔ́ɾʧa (Alzira); awfɔ́ɾʤɛ (Pla d'Urgell); ufɔ́ɾʒə (Banyoles).
    Intens.
—a) Augm.: alforjasses, alforjotes.—b) Dim.: alforgetes, alforgeues, alforjons.
    Etim.: 
de l'àrab al-ẖurj, mat. sign. («organes» en R. Martí Voc.; «besace, sacoche en laine pour mettre sur un bât, une selle» en Beaussier Dict. 162).

miércoles, 16 de agosto de 2017

Esplanissada

Esplanissada

Cop en la má uberta ,normalmén a la esquena (espala a Fondespala), alguns brutos saluden així.

esplanissada ,Cop en la má uberta ,normalmén a la esquena (espala a Fondespala), alguns brutos saluden així.


ESPLANISSADA f. 
|| 1. ant. EsplanadaPer aver entrat en la esplanisada de la Ciutadela, Miquel Parets, i, 160 (ap. Aguiló Dicc.). 


|| 2. Cop donat de pla amb una arma blanca; cast. lapo, cintarazo. Li havien donades més de doscentes coltellades, però que totes eren estades esplaniçades, de manera que ni un fil de la sua roba li avien tallat, Lib. del Roser, 193 (ap. Aguiló Dicc.). 

a) fig. Cop fallat en l'acte sexualY vós, en beneyt, per a què voleu altra muller, per dar-li splaniçades e no stocades?, Tirant, c. 205. Y com deu tirar en brega | bona stochada, | ell husa la splanissada | y may se cala, Coll. dames 170. 
|| 3. Cop fort, plantofada (Tortosa).
    Fon.: 
əsplənisáðə (or.); asplanisáða (Tortosa).


MAY se escribíe així fa mols añs, ara en catalá es MAI