Mostrando entradas con la etiqueta brossa. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta brossa. Mostrar todas las entradas

miércoles, 4 de octubre de 2023

María del Carmen Junyent Figueras. ANC. Menos brossa.

María del Carmen Junyent Figueras. ANC. Menos brossa.

Vilaweb - mor la grillada catalanista Carme Junyent



María del Carmen Junyent Figueras (Masquefa, 1955-2023) era una lingüista e sociolingüista catalana. Especialista en lengas africanas, es (ere, ara ya está en Companys) actualament professora de lingüistica generala a l'Universitat de Barcelona. Venguèt famosa en 1992 gràcias a son libre Vida y mort de les llengües. Aquel meteis an creèt amb sos estudiant lo Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades e participèt qualques ans aprèp, en 1996 al comitat scientific que elaborèt la Declaracion Universala dels Dreches Lingüistics.

S'es opausada veementament a la proposicion del menaire d' ERC, Oriol Junqueras, de donar l' oficialitat a l'espanhòl dins una Catalonha independenta.

Biografia:

María del Carmen Junyent nasquèt a Masquefa en 1955 dins un encastre rural. L'influéncia de sa maire, de granda cultura malgrat las empachas de sos parents, li donèt lo gost dels estudis. S'interessèt jove a la variacion lingüistica al contacte del catalan de sa grand e de sos cosins, originaris de Beseit, un vilatge de la franja del meu cul. A l'edat de 7 ans s'interessèt al francés que parlavan de vesins qu'avián emigrat en Suïssa e quand aviá 12 ans comencèt a aprendre lo rus. Malgrat l'oposicion de son paire, capitèt d'anar estudiar a Barcelona coma intèrna apiejada per sa maire. Foguèt del temps qu'èra a Marborg durant l'estiu per perfeccionar son alemand que s'interessèt a las lengas africanas. Dins son temps a l'Universitat de Barcelona ont obtenguèt posteriorament son doctorat en filologia romanica, se vegèt bèlament influenciada per dos professors, Jesús Tuson e Eudald Solà. S'especializèt puèi dins las lengas bantos.


Òbras:

Les llengües d'Àfrica (1986)

Les llengües del món (1989)

Vida i mort de les llengües (1992)

Las lenguas del mundo. Una introducción (1993)

Estudis africans (1996)

Contra la planificació. Una proposta ecolingüística (1998)

La expansión bantú (1998)

La diversidad lingüística. Guía didáctica y recorrido por las lenguas del mundo (1999)

Quadern E.S.O. de La diversitat lingüística (2000)

Guía didàctica del Quadern E.S.O. de La diversitat lingüística (2000)

Lingüística històrica. Text-guia (2000)

Antropologia lingüística. Text-guia (2000)

La Gimcana de les Llengües (2002)

Lingüística històrica (2006)

Visibilitzar o marcar: repensar el gènere en la llengua catalana (2013)

---

S’ha mort Carme Junyent, la dona sàvia que no es va rendir mai.

La mort de la reconeguda lingüista, que ens ha ensenyat que hem de salvar el català, és un sotrac per al món de la llengua occitana i la incultura catalana.

https://www.vilaweb.cat/noticies/morir-se-en-catala-carme-junyent/

https://www.vilaweb.cat/autors/carme-junyent/

sábado, 15 de diciembre de 2018

purna, foc y destral an estos amics dels etarres y catanazis


Són mol amiguets de Ignacio Sorolla Vidal de Penarroija de Tastavins y de atres com lo pena de Marsel de La Litera, y encara que sigue bastán agüelo tamé de José Miguel Gracia Zapater de La Codoñera 

purna, Arran, Puyalón, Ignacio Sorolla Vidal



YO no chapurrejo res, YO parlo CHAPURRIAU


https://ca.wikipedia.org/wiki/Purna_(organitzaci%C3%B3)


Purna, el jovent revolucionari i independentista, és una organització juvenil de l'esquerra independentista aragonesa que neix el febrer de 2010 fruit de la confluència entre les organitzacions Astral (antiga joventut d'Estat Aragonès) i Chobenalla Aragonesista (joventut de la CHA). Purna es declara independentista, ecologista, revolucionària i feminista, essent els seus eixos principals la independència d'Aragó i el socialisme com a forma d'organització econòmica. Des de la seva naixença ha promogut actes polítics que inclouen xerrades, concerts, mobilitzacions, participació en vagues, etc.



purna, foc y destral an estos amics dels etarres y catanazis
foc, purnes y destral contra los catanazis, nazis aragonesos com tots estos idiotes


8m-valderrobres-natros-natres-mos-aturem



8M , Valderrobres , si natros o natres mos aturem, huelga feminista , la vaga feminista del ajuntamén se passe lo matí al casino  Catalá: si nosaltres ens aturem  , vaga feminista , Vall-de-Roures



La ideologia de Purna és el socialisme revolucionari i el seu objectiu és aconseguir una República Socialista Aragonesa independent i sobirana. El seu discurs pren elements de la ideologia socialista revolucionària a la que afegeix, com a característica principal, l'independentisme com l'eina específica per lluitar i trencar amb l'Estat espanyol sostenidor del capitalisme i l'imperialisme. Tot i que reconeix Aragó com una nació, Purna no es declara nacionalista, considerant que l'independentisme revolucionari és la superació teòrica i pràctica del nacionalisme d'esquerres. De la mateixa manera es declara ecologista lluitant contra projectes com el recreixement de Yesa o els pantans de Mularroya i Biscarrués. Reconeix la realitat trilingüe d'Aragó provant d'empentar l'aragonès i el català en tots els seus comunicats i textos, i defensa un feminisme de classe.


bonas pascuas


Actualment Purna té al voltant de mig centenar de militants (50 dal o baix) repartits per tot el territori aragonès, tenint especial presència en les principals capitals del país on compta amb assemblees organitzades i en actiu. En concret a Osca, Terol i Saragossa, i també amb presència a les comarques del Baix Aragó, Calataiud, Serra d'Albarrasí i Jacetània. /Jaca/

Jacetània, Jaca, Huesca, Osca, Pedro II


Les relacions sociopolítiques de Purna es fan depenent de les ciutats i del seu context social i polític. En línies generals, Purna té relacions a nivell nacional amb el Bloque Independentista de Cuchas, plataforma de la qual és membre des de la seva creació i que marca la major part de les seves relacions amb l'esquerra independentista. En l'àmbit juvenil treballava al costat de UJCE, CJC i Universidat al Frent de Luita Chovenil d'Aragón, que aplega el jovent revolucionari aragonès. / La creme de la creme dels idiotes aragonesos /

Pel que fa a la lluita estudiantil, s'ha apropat al sindicat independentista Universidat amb qui ha treballat conjuntament participant en l'organització de mobilitzacions estudiantils per tot Aragó. A Terol es relaciona amb el sindicat CNT i amb l'Asambleya d'Estudiants de Teruel en l'autoanomenat Bloque Critico, treballant per organitzar vagues / ya u sou vagos, ya, dropos, mantes, gossos/ i manifestacions. A Osca es relaciona amb el sindicat universitari CEPA també per a manifestacions i vagues.





Lambán subvenciona una revista independentista que promociona a los ‘Arran aragoneses’ El gobierno socialista de Javier Lambán subvenciona la revista independentista Temps de Franja, dirigida a los “catalanoparlantes de Aragón”.

En la publicación se promociona a Purna, una “asociación joven y combativa” que reconoce los ‘Países Catalanes’ y está hermanada con los independentistas radicales catalanes de Arran.

El artículo de la revista reproducido sobre estas líneas habla de la organización juvenil Purna y está firmado por uno de sus miembros. La publicación cuenta por lo tanto, en este caso, con un redactor integrante de Purna que escribe y promociona las acciones de su asociación. La revista Temps de Franja salió a la luz en el año 2000. Está editada por la Iniciativa Cultural de la Franja, ICF, que reúne a las asociaciones pancatalanistas de Aragón: Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA, Associació Cultural de Matarranya y Centre d’Estudis Ribagorçans. En marzo de este año, Temps de la Franja del meu cul publicó una entrevista en la que las propias preguntas hacían referencia directa a “los países catalanes”, una expresión utilizada por los pancatalanistas que abarca territorios de las comunidades autónomas de Cataluña, las islas Baleares y la Comunidad Valenciana, varios municipios del norte de Murcia, el microestado pirenaico de Andorra, parte del Pirineo francés donde ya se sabe que la lengua es el occitano, y la llamada “Franja del meu cul”.



Isto no ye España yes en Aragón, Purna, independentista, idiotas, Arran, Puyalón

Isto no ye España yes en Aragón



Purna: Independentista y pro Maduro

Purna se presenta como “juventud aragonesa, alegre y combativa”. En su cuenta de Twitter apela a la independencia aragonesa respecto a España. Utilizando imágenes con la bandera independentista aragonesa reflejan su actitud ante al separatismo.
Por otro lado, la asociación también apoya a los jóvenes abertzales de Alsasua que dieron una paliza a dos guardias civiles y a sus parejas el pasado mes de octubre.

Aquí ne íx un de estos insultón y amenassadó
La situación de Venezuela también suscita interés entre los jóvenes de Purna. A través de un mensaje en las redes sociales, la asociación se posicionó a favor del dictador Nicolás Maduro y apoyó, dando vivas a la revolución bolivariana, el fraude de las elecciones a la Asamblea Constituyente.

Purna y Arran

Tanto Purna como los antisistema de Arran comparten un objetivo común: defender la independencia de ‘los países catalanes’.
Arran ha sido protagonista de los recientes acontecimientos vandálicos organizados como acto de protesta contra el turismo, tanto en Barcelona como en Palma de Mallorca. Sus miembros acudieron al puerto de Moll Vell de la ciudad para intimidar a los viandantes y a los restaurantes de la zona.
Una delegación de Purna, A Chovenalla Independentista y Revolucionaria, estuvo presente en Barcelona en los actos organizados el 11 de septiembre por la Esquerra Independentista y en la Conferencia Nacional de Arran celebrada en Ulldecona. “Desde Aragón queremos trasmitir toda nuestra solidaridad y agradecimiento a la juventud dels Països Catalans, que vive un momento histórico en la liberación de su pueblo”, rezaba un comunicado emitido por Arran.
No era la primera vez que algo así ocurría. El colectivo de Arran provocó varios desperfectos contra un bus turístico en Barcelona la semana pasada y este martes se dedicó a pinchar las ruedas de las bicis que el Ayuntamiento de Ada Colau ofrece de alquiler a los barceloneses para desplazarse.