viernes, 19 de julio de 2019

LA ESCOLA ROINA.

Les aventures del agüelo “Sebeta”: LA ESCOLA ROINA.
-Yayo: ¿Qué está pensán? Lo vech mol distret.
+Mira Luiset, los que ya som vells solém doná voltes a les coses. Volém coneise les tripes dels asuntos. Y com tením tans añs y tan tems pa pensá, pos aquí li estic donán voltes al problema catalá.
-¡Vaya, home! Vusté tamé. ¿Qué li va pel cap?
+Es que, menut: cuan escolto o llichisco les coses que diu chen que viu allí, chen que se veu normal, no eisos bochos que no saben lo que diuen, o si hu saben fan com sino hu sapieren perque cobren per diu.
-Ya estém en les paráboles, es que no me entero de res; a ver si se esplique un poc més.
+Escolta sagal, ña chen bocha a la que no li fach ni cas, que si “Cristobol” Colón ere catalá, que si Santa Teresa de Jesus, que si Cervantes, que si lo reinat de Cataluña, que si sincuanta mil tonteries que no tenen ni cap ni piaus.
Pero a lo que yo me referisco es a chen normal, ne ña molta, que la sens parlá y te dones cuenta que se creuen lo que diuen, que están convensuts de lo que natres sabém que es mentira; moririen per eises mentires perque, dintre d’ells, les tenen com a verdats, perque les han mamat a la escola, als llibres y, al remat, al carré, a la vida mateisa, no han sentit atra cosa. Pot sé perque no han vollgut sabé res més, o perque sol han llichit coses, llibres que’ls interesáen.
-Encara que soc menut, yo tamé me hay donat cuenta de aisó, de cóm hu defenen, en quina rasmia hu fan, están convensuts.
+Entonses yo penso que, per lo menos abans, cuan eres chiquet sol abeurabes a casa en los agüelos, a la escola en los maestres y, si algún camí, te arriváe algún llibre. Eisa aigua, eises notisies entráen dintre de tú, fén saó, pa quedás pa sempre, eren los siméns de la teua educasió, de la teua vida y los teníes, los tens com la verdat més verdadera. Eisos pilás sosteníen y sostenen la teua casa y lo que estigue en contra, es mentira, tú no te hu creurás, perque desfaríen la teua casa y se asolaríe.
Es lo que crec que’ls pase a eisa chen.
La escola catalana, al traspasals la educasió, los van entrá les ganes de presumí, tot pan ells. Poc coneisimén, van voldre sé los més grans, y pa conseguiu se van inventá mentires y mentires, a un terreno mol sensible aprofitán pa sembrá als bancals chovens que son los que mes pronte “prenen” y su enveuen tot com a esponches. Aisó ya no ña qui hu cambio, perque ells creuen que es la verdat, aisí los hu han enseñat, y hu será pa sempre.
-Casi hu enteng, pero me hu pot aclarí un poc més.
+Si home, aisó es lo que te vull di: als nostres tems, cuan yo era com tú ara, qui mos enseñáe les coses eren les persones grans, los maestres a la escola y algún llibre que per sort caíe a les teues mans. Ara a esises coses li acompañen los michos de comunicasió, sobre tot la tele y ahí ña un atre cas més, perque la tv3 no es imparsial, agrane cap al mateis puesto que la escola y los llibres.
No sé si tu esplico be, sense donamem cuenta me hay clavat a esta fanguera, pero me agrade estudía les coses. No sol consistís en di que están bochos perque no pensen igual que natres. Pot sé que si natres haguerem estat al seu puesto, parlarem igual que ells.
Asó va escomensá a la escola. Los que manáen, los polítics van obligá als maestres a enseñá de esta manera, al que no volíe lo fotíen al carré. Com teníen los dinés abundáns van fé los llibres de estudi al seu servisi, van pagá pa que chen culta se disare convensí per dinés a fé les coses de esta manera.
Van suvensioná a les editorials y als escritós pa que tot lo mon agranare cap an ells y los va eisí be.
Tens que tindre en cuenta que qui escriu un llibre es una persona com les demés, hasta yo hay escrit llibres. Eisa persona se pot equivoca, volén o no y si li paguen, te pots imaginá. De eisa manera se conseguisen interesos oscurs, negres diría yo y tráuen de aón no ña.
+Pero esta chen ¿per qué van fe asó?
-La verdat yo no la sé, y segú que mai la sabrém, pero penso que va sé per orgull, per voldre sé més que los demés, per sé oli, sempre damún del atres.
Y claro asó mesclat en dinés, en política y en los prinsipis equivocats que los han malenseñat, pot acavá en la situasió actual. Perque cuan sens parlá a estes persones que sense donás cuenta han segut adoctrinades, veus als seus ulls que están convensuts de que lo que diuen es verdat, que som natres los que estém equivocats y per aisó sen volen aná. No se creuen com natres, son més que natres, un poble señalat pa sé lo milló del mon, lo milló pa tot.
Veen lo camí que han dut, casi los enteng, encara que no estiga de acord an ells, pero los han preparat pan aisó, natres som los judíos de los cataláns, aisí los hu han enseñat.
Creuen que tenen raó perque aisó es lo que los han enseñat los maestres a la escola y los llibres mal escrits, en una palaura han tingut una educasió falsa, una escola roina.
+Yayo: ¿aisó me pot pasá a mi?
-La escola aragonesa escomense a enseñá lo catalá y les idees catalanes y los estudians de ara lo día de demá serán maestres. Nols enseñen a pensá. Sol a dependre y ara son com a catalans, ya tením los enemics dintre de natres, en la chen nostra.
+Entonses yo ¿tamé defendre lo catalá, en contra de la meua llengua, lo Chapurriau?
-Com te hay esplicat aisó es lo que los ha pasat y los pase a mols “cataláns” y a lo milló los pasará als nostres chiquets, no sé si a tú te pasará, pero perill yal tindrás.
+Pos yo NO VULL.
FIN

Associació catalanista del Matarranya (ASCUMA)

Texto publicat al grupo de facebook yo parlo chapurriau (en alguna correcsió):

Después de la tormenta llega...
Las conclusiones.
La desafiante acción del sábado (celebraban el 30 aniversario en Valderrobres) de una Asociación que defiende el dialecto occitano catalán en el Matarraña les ha dejado en pelotas, y tod@s tenéis el derecho a saber los datos y opiniones que se aportaron en dicha reunión desde los sillones de la presidencia.


- Gracias a nuestra secretaria, un año conseguimos tener hasta 100.000€ en la cuenta. // Llepasubvencions //
- Me da asco ser aragonés. (ver texto al final sobre la vall de Arán)
- Estaríamos mejor anexionados a Cataluña.
- Ahora las subvenciones ya no son como antes.
- Los Amics del Chapurriau son uns catetos.
- A Facao, Plataforma y los nous Amics del Chapurriau les tendrían que cerrar la puerta.

// Sólo les ha faltado decir: "pegar un tiro en la nuca o atar una bomba, como hizo el de la foto, Carlos Sastre, al que saluda efusivamente el presidente de la Generalidad". Estos del lacito amarillo (los de la Ascuma son claramente unos groguets) son bastante amigos de "terra lliure". //


Carlos Sastre, Terra Lliure


Mis conclusiones son:

Esta Asociación NO defiende la cultura y la lengua aragonesa, simplemente quiere imponer sus ideas. Vive desde hace la friolera cantidad de 30 años de las subvenciones (dinero de tod@s los españoles) que recibe y por lo visto no son pequeñas. Tienen una masa social que les respalda casi inexistente, en este acto estaban 35-40 personas. Tienen respaldo económico/político. 



Associació catalanista del Matarranya (ASCUMA) Valderrobres



Esta es mi reflexión, que cada uno saque la suya propia, los datos no son inventados, los aportaron ellos mismos. No vivimos en ninguna franja (la del meu cul), somos aragones y estamos orgullosos de hablar #LoChapurriau y quiero gritar bien fuerte y claro. #YOPARLOCHAPURRIAU

La sede de la ASCUMA está al carré majó 4, 44610, Calaseit, Teruel.


https://www.facebook.com/associacio.ascuma/posts/515187245323320/


http://www.ascuma.org/wordpress/qui-som/



Associació catalanista del Matarranya (ASCUMA) 4


Associació catalanista del Matarranya (ASCUMA) 3


Associació catalanista del Matarranya (ASCUMA) 2


Associació catalanista del Matarranya (ASCUMA) 1

Este es lo peix gros, abáns u ere Arturico Quintanilla y FontJuaquinico Monclús (a vegades escriu MonTclús) Esteban. Está gort que chape, pero encara té ganeta de "calers". La pela es la pela, Quimet (tocayo del president de la Generalitat, la marioneta de Puchcagón).


Ascuma, Juaquinico Monclús, peix gros, pez gordo, Montclús, Esteban

Goebbels - Los once principios de la propaganda:

https://tems de la franja del meu cul.org/

1. Principio de simplificación y del enemigo único: Adoptar una única idea, un único símbolo. Individualizar al adversario en un único enemigo.

2. Principio del método de contagio: Reunir diversos adversarios en una sola categoría individuo. Los adversarios han de constituirse en suma individualizada.

3. Principio de la transposición: Cargar sobre el adversario los propios errores o defectos, respondiendo el ataque con el ataque. Si no puedes negar las malas noticias, inventa otras que las distraigan.

4. Principio de la exageración desfiguración: Convertir cualquier anécdota, por pequeña que sea, en amenaza grave.

5. Principio de la vulgarización: Toda propaganda debe ser popular, adaptando su nivel al menos inteligente de los individuos a los que va dirigida. Cuanto más grande sea la masa a convencer, más pequeño ha de ser el esfuerzo mental a realizar. La capacidad receptiva de las masas es limitada y su comprensión escasa; además, tienen gran facilidad para olvidar.

6. Principio de orquestación: La propaganda debe limitarse a un número pequeño de ideas y repetirlas incansablemente, presentarlas una y otra vez desde diferentes perspectivas, pero siempre convergiendo sobre el mismo concepto. Sin fisuras ni dudas. De aquí viene también la famosa frase: "Si una mentira se repite lo suficiente, acaba por convertirse en verdad".

7. Principio de renovación: Hay que emitir constantemente informaciones y argumentos nuevos a un ritmo tal que, cuando el adversario responda, el público esté ya interesado en otra cosa. Las respuestas del adversario nunca han de poder contrarrestar el nivel creciente de acusaciones.

8. Principio de la verosimilitud: Construir argumentos a partir de fuentes diversas, a través de los llamados globos sonda o de informaciones fragmentarias.

9. Principio de la silenciación: Acallar las cuestiones sobre las que no se tienen argumentos y disimular las noticias que favorecen el adversario, también contraprogramando con la ayuda de medios de comunicación afines.

http://comarquesnord.cat/ https://comarquesnord.cat/radiomatarranya/

10. Principio de la transfusión: Por regla general, la propaganda opera siempre a partir de un sustrato preexistente, ya sea una mitología nacional o un complejo de odios y prejuicios tradicionales. Se trata de difundir argumentos que puedan arraigar en actitudes primitivas.

11. Principio de la unanimidad: Llegar a convencer a mucha gente de que piensa "como todo el mundo", creando una falsa impresión de unanimidad.


//
Así es como se tiene que contestar a esta gentuza:

valencià, Jaime I, senador Palpatine

Sesión del día 12.

Se acordó enviar embajadores a cada uno de los pretendientes para intimarles que se abstuviesen de vías de hecho en sus pretensiones. Asimismo se dispuso entregar a Berenguer de Monravá, Alberto Çatrilla y Juan de Ribesaltes, la cantidad de doscientos florines para invertirla en el pago de los espías que creyesen conveniente enviar a algunas partes. Comisionóse también al abad de San Juan de las Abadesas, embajador que debía ir al Rosellon, para que a su paso por el Ampurdan procurase apaciguar las disensiones promovidas entre Raimundo de Rexach y Pedro de Galliners. Resueltos ya estos asuntos, tomó la palabra Francisco de Erill, y pidió la competente venia, para que cierto procurador que habían enviado los del valle de Aran pudiese presentar el escrito que sigue, referente a los negocios de dicho valle.

Núm. 245. Tom. 18. fol. 1115.

Molt noble mossen lo governador e molt reverents egregis nobles e honorables e molt savis senyors de tots e de cascu dels estaments e condicions del principat de Catalunya qui sots e a present celebrats parlament general del dit principat. A tots en comu e en particular es notori e a major cautela vos notifica e diu en Johan de Vallinarça donzell de casa del noble en Francesch Derill capita de la vall Daran e lo dit Johan sindich e en nom de sindich e procurador de aquella que per la longa guerra e a la dita vall soberga e importable que li han feta e fan e saparellen a fer major la egregia dona Margarita comtessa de Comenge e gens sues per la qual ja la dita vall la qual
per si no es bastant ne pot defendres o resistir al poder de la dita comtessa sien cremats e desabitats los lochs de Puyo de Bensost de Lees de Caneya de Bansen e la meytat de la vila de Veylla e novellament los lochs de Benos e de Begos e apparellen les dites gents ab grossa gent darmes e de peu de destrouir totalment e conquerir e occupar aquella si molt prestament noy es provehit ab socos covinent: car jatsia les gents de la dita vall no dubtants perills alguns de mort o qualsevol altre ne recusants tots treballs hajen feta fan e faran tota defensio a ells possible empero lur paucitat en nombre e deffalliment de gent darmes e artilleries necessaries a semblants actes de guerra no son bastants ne poden resistir a tan soberch esforç com son los comengeses en sguard de la dita vall molt pocha e assats pobra nes pot de costuma fer en part del mon que cascun membre o part de la provincia haja e puxa pendre e fer per si defensio a guerres e adversitats sens total reforç e ajuda del cap e altres parts o membres del regne comdat e provincia com la unitat ajustada sia pus fort a resistir a tot sinistre e evitar aquell segons en altres semblants fets a costumat a fer notablament lo dit principat. E jatsia lo dit noble en Francesch Derill per honor del dit parlament e de la cosa publica del dit principat e per son descarrech vos ho haja dit e proposat diverses vegades pero noy ha stat ans creix tot jorn la potencia dels de Comenge e periclita la dita vall ab gran flaquesa e deshonor de la corona real Darago e a major carrech del dit parlament que durant incertitud qui es nostre rey e senyor per justicia no occorre ab celeritat a tan gran carrech e desonor. E jatsia la dita vall ab ferm privilegi e ley paccionada puxa licitament e sens menys valença de sa fe o altre carrech si per lo senyor rey e officials reals no son defeses donarse a qualsevulla altre senyor ço que ells han scusat e no voldrien fer per cosa del mon hon scusar ho puxen: per tal a present en lur extrema necessitat de la dita guerra no podents accorrer al senyor rey personalment per la dita incertitud recorren per lur sindich e per ells recorre lo dit sindich a vos dit mossen lo governador e a vosaltres dits molt reverents egregis nobles honorables e savis senyors del dit parlament e a tot lo dit parlament açi convocat e justat eus supplica e requer tant instantment com pot per tot dret ni costum que per ell faça e per vigor del dit privilegi que la dita vall Daran lochs e habitadors de aquella vullats defendre e conservar a la subjeccio de la corona real de la qual son subdits e vassalls e volen esser ab tota guarda e tuicio de aquella provehint los castells senyaladament de Lees e de Bensost de vitualles armes e stablida de gent e altres coses necessaries e encara trametre gent a la dita vall per defensio de aquella com los de la dita vall nos puxen defendre ne sien bastants a les dites coses. En altre manera lo dit sindich ab total reverencia forçat per son offici e per scusacio de sos principals protesta contra vos mossen lo governador e encara contra lo dit parlament de tots dans destruccions exterminis e perdues ques facen os seguesquen en la dita vall que tot sia imputat a vosaltres senyors e cascun de vos e que per vostra culpa o dessidia axi desemperats de rey e de vostra defensio e ajuda en tan extrema necessitat puxen usar del dit privilegi e ley paccionada e tot altre remey que puxen els pertanga ço que hon als no puxen hauran a fer per vostra gran culpa e carrech ab trencament de cor e molt dolorosament e plorosa per stalviar les persones e bens lurs per vosaltres lexades e abandonades a total destruccio e carnatge. Requirent de la present scriptura testimoni de la presencia divinal e carta publica per descarrech de sos principals e salvament de lur fe e total carrech de aquells per culpa de qui se seguira tan dan e desonor a la corona real e al dit principat de Cathalunya.  

sábado, 13 de julio de 2019

Pares, chiquets, Beseit, Vinarós

Pares de dos chiquets de Beseit se dixen als sagals per a anássen a Vinarós (Vinalaroz, Vinaroz, Vinaròs, vi en arrós)

Pares de dos chiquets de Beseit se dixen als sagals per a anássen a Vinarós (Vinalaroz)
Los sagalets, de 26 y 21 añs respectivamén, van avisá a la polissía local, perque no los van dixá minjá amanit, ni perres per a pugué cridá a glovo o telepizza, afirmabe la maña gran als periodistes de La Comarca.

//

Sesión del día 10.

Los embajadores valencianos pidieron nuevamente que se contestase a su embajada, y el parlamento acordó darles la respuesta que sigue:

Núm. 215. Tom. 17. fol. 1024.

Molt noble et molt honorables et savis senyors: lo parlament general del principat de Cathalunya ha hoyda la letra de creença tramesa per lo molt reverent noble molt honorable et savi parlament del regne de Valencia al present parlament e les coses clarament et distincta per vostres gran noblesa et saviesa explicades e contenen effectualment dues coses la una salutacions graciosas laltra prechs e exortacions fraternals que sia respost per aquest parlament sobre e la forma dels capitolls menejats e segons se diu per via de parer formats a Calatiu sobre lo cars dels presidents entre los molt reverends nobles molt honorables e savis parlaments dels regnes de Arago et de Valencia e los reverend nobles et honorables missatgers per part del dit principat a la dita ciutat de Calatayu tramesos per manera que lo dit parlament de regne de Valencia lo qual es ajustat a Vinalaroz e mal alleviat puxe entrar en la present ciutat de Tortosa per acusar los arduus affers menejats tocants la successio en guisa que breu puxam veure et conexer nostre rey princep e senyor per justicia e cessen a seguir: respon lo dit parlament e primerament segons es stat ja dit lo present parlament regraciara les cordials fraternals salutacions a ell trameses per lo molt reverent noble et molt honorable parlament del dit regne de Valencia offerintse a tot ço que per aquell et vosaltres pogues bonament complir....