domingo, 28 de enero de 2018

EL INSTITUTO DE ESTUDIOS CATALANES Y LA CENSURA

carta de Don José Luis Corral Lafuente


EL INSTITUTO DE ESTUDIOS CATALANES Y LA CENSURA

El pasado día 18 de enero el Instituto de Estudios Catalanes (“Institut d’Estudis Catalans mentiders”, IEC) emitió un comunicado en el que mostraba “su absoluta repulsa” ante que la orden dictada por el gobierno de Aragón por la que se retiran del sistema educativo los libros de texto que contienen flagrantes errores históricos. En ese mismo comunicado se lee que este es un “caso de inadmisible censura y ataque a la libertad de expresión”.
Los libros en cuestión contienen expresiones falsas y erradas, tales como “Confederación catalanoaragonesa”, “Corona catalanoaragonesa”, “reyes de Cataluña” o “Países catalanes”.


Arturo Quintana Font , IEC, institut estudis catalans, mentirosos, manipuladors,
Arturet es mol volgut al IEC


El IEC, un organismo privado generosamente dotado con cientos de miles de euros al año por el gobierno de España, la Generalitat de Cataluña, las cuatro diputaciones provinciales y numerosos ayuntamientos catalanes, añade en su escrito que esas expresiones “son de utilización habitual entre los historiadores” (falso) y añade varias mentiras más, como que esa decisión del gobierno de Aragón “deja en total indefensión a autores y editores” (falso) y lo acusa de “censura política e ideológica” (falso).

Pues bien, dejando de lado las manipulaciones e inexactitudes que contiene ese manifiesto, en el que no se aporta ni un solo dato para sostener sus falsas afirmaciones, la línea de actuación que viene mostrando el IEC es monolítica y excluyente. Así, en sus últimos manifiestos ha dicho que “Cataluña es la dueña legítima de los bienes de Sijena” (falso), se ha posicionado a favor del que llama “gobierno legítimo” de Cataluña (falso), o ha denominado “presos políticos” (falso) a los políticos presos.

En el IEC, vean su página web, todos los cursos, publicaciones y actos de cualquier tipo que allí se realizan tienen una única dirección, tendencia e ideología: la que marca el nacionalismo pancatalanista excluyente y monolítico.

Es decir, todo lo contario de lo que debe ser una institución cultural donde tendría que primar la libertad de pensamiento, de opinión y de crítica.
Y si no, intenten publicar un libro u organizar una actividad académica en la que se manifieste alguna disidencia o una posición distinta al pensamiento único que se dicta desde ese Instituto, y verán en qué consiste la verdadera censura y la auténtica coacción a la libertad de expresión.

El gobierno de Aragón ha hecho bien en retirar esos libros de texto del sistema educativo, que, por otra parte, cualquiera puede comprar en librerías, si es que quiere seguir leyendo mentiras, falsificaciones y falsedades.

EL SALÓN DORADO, en EL PERIÓDICO DE ARAGÓN, 27 de enero de 2018
José Luis CORRAL, escritor e historiador

///


Òrgans de Govern

El president i l'equip de govern
L'Equip de Govern assisteix el president en les seves funcions executives i administratives.
  • President: Joandomènec Ros Aragonès
  • Vicepresidents: Jaume de Puig i Oliver, Mariàngela Vilallonga Vives
  • Secretari general: Josep Enric Llebot Rabagliati
El Consell Permanent
El Consell Permanent actua per delegació del Ple i exerceix el govern de la institució. Està format pel president, l'Equip de govern i els presidents de les Seccions.
  • President: Joandomènec Ros Aragonès
  • Vicepresidents:  Jaume de Puig i Oliver, Mariàngela Vilallonga Vives
  • Secretari general: Josep Enric Llebot Rabagliati
  • Presidents de les Seccions:
Josep Massot i Muntaner (Secció Històrico-Arqueològica)
Francesc Gonzàlez i Sastre (Secció de Ciències Biològiques)
Joan Antoni Solans i Huguet (Secció de Ciències i Tecnologia)
M. Teresa Cabré i Castellví  (Secció Filològica)
Maria Corominas i Piulats (Secció de Filosofia i Ciències Socials)
El Ple
El Ple és l'òrgan màxim de govern de l'IEC.
Està constituït pels membres numeraris i emèrits. També en formen part els presidents de les societats filials, 
Els membres numeraris són 124 
Els membres emèrits són 62 
Els presidents de les Societats filials són 28   (dades del 25 de març de 2011)  

Organització interna

L'Institut d'Estudis Catalans s'estructura en seccions creades pel Ple i cadascuna és formada per un màxim de vint-i-vuit membres numeraris, pels membres emèrits i pels presidents de les societats filials adscrites a la secció.
A més cada secció té membres corresponents, en un màxim de trenta.
Cada Secció és regida per un consell elegit pels seus membres.
Consell de Govern de la Secció Històrico-Arqueològica
Consell de Govern dela Secció de Ciències Biològiques
Consell de Govern de la Secció de Ciències i Tecnologia
Consell de Govern de la Secció Filològica
Consell de Govern de la Secció de Filosofia i Ciències Socials

Comissions de l'IEC nomenades per la Presidència
Comissió social (creada el 14 d'octubre de 2004)
  • SHA: Albert Balcells i González
  • SECCB: Mercè Durfort i Coll
  • SECCT: Josep Castells i Guardiola
  • SF: Josep Moran i Ocerinjauregui
  • SFCS: Octavi Fullat i Genís
  • Gerent de l'IEC: Ramon Corbella i Bosch

Comissió de publicacions (creada l'11 de novembre de 2003)
 
  • President de la comissió: Joandomènec Ros i Aragonès
  • SHA: Josep Massot i Muntaner
  • SECCB: Abel Mariné i Font
  • SECCT: David Jou i Mirabent
  • SF: Josep Gifreu i Pinsach
  • SFCS: Josep M. Casasús i Guri
  • Representant de les Societats filials de ciències: Lluís Tort i Bardolet
  • Representant de les Societats filials d'humanitats: Francesc Nadal i Piqué
  • Gerent de l'IEC: Ramon Corbella i Bosch
  • Cap del Servei Editorial de l'IEC: Montserrat Torras i Conangla
 Consell Supervisor de la Xarxa CRUSCAT
    • Presidenta del CS: Mariàngela Vilallonga Vives, vicepresidenta de l'IEC
    • Presidenta de la SF: M. Teresa Cabré i Castellví
    • Membre de la SF: Joaquim Torres i Pla
    • Membre de la SHA: Tomàs Martínez Romero
    • Membre de la SECCB: Lluís Garcia i Sevilla
    • Membre de la SECCT: Salvador Alegret i Sanromà
    • Membre de la SFCS: Joaquim Arnau Querol
    • Secretari del Consell: David Serrat i Congost, secretari científic de l'IEC
       Comissió d'Investigació (creada el 30 de juny de 1994) 
        • President de la Comissió: Joandomènec Ros i Aragonès
        • SHA: Jordi Casassas i Ymbert
        • SECCB: Jaume Terradas i Serra
        • SECCT: Alícia Casals i Gelpí
        • SF: Joan A. Argenter i Giralt
        • SFCS: Josep Maria Panareda i Clopés
        • Secretari de la Comissió: David Serrat i Congost,secretari científic de l'IEC

          Delegats del President
          • Delegat a Castelló: Vicent Pitarch i Almela
          • Delegat a Perpinyà: Martina Camiade Boyer
          • Delegat a Lleida: Ramon Sistac i Vicén (lo de Alejandro Maño)
          • Delegat a Alacant: Brauli Montoya Abat
          • Delegat  per a les activitats de València: Juli Peretó i Magraner
          • Delegat per a les activitats de les Illes Balears: Damià Pons i Pons


          Piñerol

          En aragonés se diu aixina.

           loxia curvirostra


          loxia curvirostra, piñerol, piquituerto común, pi, piña, pins, conífera, abeto, piñones, piñonero, piñóns, trencapinyes, pinyes, pinyons, picocruzado,

          Piñerol tamé es un vi de Valderrobres. No sé si de Carrera o la cooperativa. Paregut al Sensals de Lledó.



          El piquituerto común (Loxia curvirostra), también conocido como piquituerto colorado en América del Norte, es una especie de pequeña ave paseriforme de la familia de los fringílidos. Se reproduce en los bosques de Picea en América del Norte, en Europa, y en Asia. Algunas poblaciones se reproducen en los bosques de pinos en ciertas áreas de los tres continentes, y en América del Norte algunas poblaciones se reproducen en los bosques de abeto. Anida en las coníferas, donde pone 3 a 5 huevos.

          http://www.iucnredlist.org/details/22720646/0

          Se alimentan casi exclusivamente de los conos de coníferas, especialmente los de las piceas. La forma extraña de su pico es una adaptación que les permite extraer las semillas del cono.

          http://www.edubcn.cat/rcs_gene/treballs_recerca/2013-2014-03-2-TR.pdf

          http://www.tdx.cat/bitstream/10803/8970/2/Navarro.pdf.txt

          Dcvb

          TRENCAPINYES m. Ocell de l'espècie Loxia curvirostra, de bec fort i encreuat, amb el qual alça les escates de les pinyes per treure'n els pinyons; cast. picocruzado.

          Aguaitá

          En aragonés, diccionario de Jerónimo Borao :

          AGUAITAR. c. Acechar. La Academia coloca esta voz entre las que, ya anticuadas, son hoy de uso de la gente vulgar. En documentos antiguos de Navarra se ve usado el verbo goaitar y aun el sustantivo goai vigilante.

          Está a l'aguait,
          Aguaita, guaita, mira !

          Dcvb :

          AGUAITAR o GUAITAR (i variants dialectals agoitar i goitar). v. || 1. tr., ant. Vigilar, esperant d'amagat i amb cautela l'ocasió de sorprendre o agafar algú, o posant els mitjans de fer-li mal en venir l'ocasió; cast. acechar, poner asechanzas.

          Nostre Senyor li dix [a la serpent]: tu aguaytaràs al taló del hom, Canals Carta, lxviii. Cell qui aguayta los altres falsament..., és comparat a guineu, Genebreda Cons. 185. a) Esperar que passi un conill o altres animals per un lloc on solen acudir, a fi de caçar-los (Mall.). E tresnuytant | van aguaytant | una tal caça, Spill 214. || 2. Vigilar, observar per evitar una sorpresa o per descobrir algú; cast. vigilar. Faem armar cinquanta cavals qui guaytassen la host de nuyt, Jaume I, Cròn 259. Ell deu partir ses guaytes que guayten en la nau; Consolat, c. 251. Qui sab be agaytar, e prenent munta e deualla, firent axí com los altros linatges de falcons, Flos medic. 140 vo. Y atalayers en llarga fila | guaytant la mar, Costa Agre terra 179. || 3. intr. a) Treure el cap per una obertura o per damunt qualque cosa; cast. asomarse. Desde vistosa finestra | del palau, Almanzor guayta, Camps i F., Poes. 69. May mos manca un balcó per guaytarhi, Ign. 60. Aguaytí a la cascada remorosa, Badenes Cants Rib., 49.—b) Aplicar l'ull i mirar per una obertura petita que permet veure qualque cosa que d'altra manera no es veuria (Mall., Men.). Jo estava goytant p'es foradet, Roq. 44.—c) intr. Deixar-se veure en part [qualque cosa]; cast. asomar. Al cap derré guaytava es sol, Ignor. 44. || 4. tr. Mirar (en general). «Jo em goito al mirall» (Ponts). «No me goitis a mi» (Sort). «Mira tu, goita què veig!» (Penedès). «Ell goita dins» (Sta. Col. de Q.). «¡Agoita, que neu!» (Vic). Aguayta com hi aboquen los pols ses nuvolades, Atlàntida, iv. Y de cayre al fadrí aguayta | trobantlo ben plantadet, Collell Flor. 49. Loc. i refr.—a) Estar mira i aguaita: estar a la vetla, amb curiositat o amb interés. «Este sempre està mira i aguaita!» (Benassal),—b) «Qui aguaita pel forat, veu son mal fat» (Aladern Dicc.). «Qui aguaita pels forats, veu ses maldats» (ibid.). Fon.: əɣwəјtá, gwəјtá (Men.); aɣwaјtáɾ, gwaјtáɾ (Val.); aɣwaјtá (Maestrat); gwaјtá (Pla d'Urg.); guјtá (Barc., Gir., Empordà, Vic, Lluçanès, St. Joan les Ab., Penedès, Men.); goјtá (Pons, Sort, Mall.).—Forma d'imperatiu: gɔ́јtɛ! (Pons); góјtə! (Girona, Llofriu); gwáјtə! (Bal.). Conjug.: regular segons el model cantar.

          Etim.: del germ. wahten, ‘vigilar’, ‘observar’. Wachten , beobachten en alemán.